La Remei té més de quaranta anys, està casada i té un fill, treballa moltes hores a l’hospital i està absorbida per la vida domèstica i professional. La seva germana Marga, una mica més jove, és tot el soltera i sense cap projecte vital ni professional que la lligui, té la sensació que li ha passat la joventut sense adonar-se’n i encara busca el seu lloc al món. I la mare de totes dues, l’Erne, ja fa més de quinze anys que va instal·lar-se a Itàlia i ha construït una vida nova allà, deixant enrere la vida al poble i les seves dues filles, que no l’hi perdonen. Però quan la Remei arrossega la Marga fins al cor de la Toscana perquè necessita un refugi, i unes quantes solucions, aquestes tres dones distanciades i diferents, amb aspiracions i experiències tan dispars, hauran d’aprendre a entendre’s i a comunicar-se, i lluitaran per retrobar-se després que es desveli un secret familiar que va marcar definitivament la vida de totes tres. Amb la delicadesa narrativa i el sentit de l’humor agredolç de Gina, que va seduir milers de lectors, A casa teníem un himne explora els secrets familiars, les tries vitals i les oportunitats perdudes. “Una veu absolutament fresca”, Sílvia Soler ”Maria Climent enganxa més que Telegram”, Natza Farré "Climent sap que cada frase s’ha d’alliberar de les paraules de més, li agrada escriure perquè en sap i, evidentment, al lector li agrada que li agradi”, Ponç Puigdevall, El País
Maria Climent explica que va escriure la seva primera novel·la "Gina" amb tres mesos, i que aquesta "A casa teníem un himne" l'ha escrit amb tres anys. És, realment, una novel·la amb molt de cos i alta potència literària.
𝗘𝘁 𝗳𝗿𝗮𝗽𝗮 𝗶 𝘁'𝗲𝗺𝗼𝗰𝗶𝗼𝗻𝗮 𝗮 𝗽𝗮𝗿𝘁𝘀 𝗶𝗴𝘂𝗮𝗹𝘀.
Un relat commovedor, una història de genealogia femenina colpidora. Tres dones unides per un fil invisible que, en anar estirant, anem trobant ple de nusos. Nusos que aniran destensant. Realitats molt diverses entre una mare i dues filles.
Una novel·la coral parlada per la Remei, la Marga i l'Erne. Un to excel·lent que les narra de manera propera i amb la incorporació d'una varietat del dialecte ebrenc.
“Som com som segons qui s’alegra de que existim” Necessitava una lectura així. Tot i que la història no m’ha interpel·lat gaire, no podia parar de llegir. Suposo que això diu molt de la novel·la i l’escriptura de la Maria Climent. M’ha entendrit molt com ha plasmat la bellesa dels amors imperfectes i les dificultats de les relacions familiars.
És la història de tres dones: l'Erne (la mare) i les seves dos filles, la Remei de 42 anys i la Marga de 35. La trama t'enganxa des de bon principi: l'Erne que ha fugit a viure a la Toscana, la Remei es sent atrapada i avorrida en una vida perfectament mil·limetrada, i la Marga està perduda sense rumb ni cap pla vital. Les 3 es retrobaran i veurem que tots els llaços familiars tenen la seva història, amb clars i obscurs. I com empatitzes amb les 3 protagonistes! Això només ho aconsegueix la Maria Climent. Amb tocs d'humor tan característics seus, i alhora amb reflexions tendres i poètiques.
Frases: «De vegades he pensat que som com som segons qui s'alegra que existim.»
«Estar en silenci era com estar a casa. Era la infància. Era un puesto meu. M'hi sentia còmoda, sense haver de donar explicacions. La vida em passava per dins. Me vaig instal·lar en aquell silenci i hi vaig estar molt a gust. Si no et comuniqués amb lo món hi pertanys menos, n'agafes distància.»
Opinió: La veritat és que si he tardat tant a llegir-lo és perquè 'Gina' em va encantar i això va fer que tengués les expectatives altíssimes amb aquest i, per tant, tenia por d'emportar-me una decepció, però no, el llibre ha estat a l'altura. Però la veritat és que no em sorprèn, ja que estam xerrant d'una de les millors veus narratives que tenim actualment en llengua catalana. No vos engany, jo, de Maria Climent, em llegiria fins i tot la seva llista de la compra!
La història ens arriba narrada a través dels pensaments i vivències de les tres protagonistes que acaben teixint una història comuna. D'una banda, tenim a la Remei i la Marga, dues germanes que són com la nit i el dia i, de l'altra, l'Erne, la mare d'aquestes, qui necessitava trencar amb el seu passat i ja fa uns anys va vendre la casa del poble per anar-se'n a viure a un poblet de la Toscana. I, arran d'un fet inesperat que li succeeix a la Remei, aquesta organitza un viatge, per a ella i la seva germana, per tal de passar uns dies amb la seva mare i que així l'ajudin a prendre aquesta decisió que li pot canviar la vida. Allà, però, no tot serà tan fàcil, i descobriran una història familiar plena de clars i obscurs.
Si algú em preguntés què és el que més m’ha agradat d’aquest llibre no sabria què respondre. Perquè mira que costa no tenir res a criticar… però es que és la veritat, m’ha agradat tot, de cap a peus.
Uns personatges que van cobrant vida pròpia i que acaben semblant reals, un humor sec i sense pèls a la llengua que fa que sigui impossible no riure en moltes situacions incòmodes i en escenaris que no m’havia plantejat mai, i una trama dura i complicada però preciosa alhora, on es van teixint les vides de les tres protagonistes intentant escriure la seva pròpia història, tant de manera individual com col·lectiva. Ah, i moltes emocions fortes (que això ens encanta!) sobretot llegint el final, amb la pell de gallina tota l’estona (i alguna que altra llagrimeta d’emoció baixant per la galta).
I si ara ens posem intenses: crec que no som nosaltres qui triem els llibres, sinó que són ells qui venen a nosaltres just en el moment que els necessitem. Perquè llavors anem establint paral·lelismes entre la vida dels personatges i la nostra pròpia, i si no fos per un llibre en concret en un moment on necessitem llegir allò en especial potser seguiriem sense entendre algunes coses de la nostra vida i adonar-nos d’altres que volem canviar des de fa temps…
5 ⭐️ en tota regla, m’he quedat amb moltes ganes de llegir més de Maria Climent.
He de ser sincera: em va agradar molt més "Gina", però la Maria Climent escriu molt i molt bé i, sobretot, sap posar-hi humor. No acabo de connectar amb les històries de mares i filles, però és bon llibre, trobarà lectors i tindrà èxit segur
buf 🙇🏼♀️🙇🏼♀️🙇🏼♀️ és la meva nova autora preferida. un llibre increïble i que van explicant la història entre les tres portagonistes. la més prota m ha recordat molt a la gina, de l’altre llibre. no se amb quin dels dos em quedo (tot i que aquest és espectacular crec que em segueixo quedant amb Gina, el final és dlu més preciós dl món)però vull llegir tot el que escrigui 💌💌💌
¡Una historia sobre la culpa, el arrepentimiento y las segundas oportunidades!
Qué sensación tan bonita al cerrar el libro y qué historia tan elegante, atrevida y contundente. La autora narra con unos diálogos potentes y fluidos, ofreciéndonos una historia de madre e hijas que te dará la sensación de haberla leído antes, pero la disfrutarás de una manera completamente nueva.
Tienes ante ti una tragicomedia que te va a gustar sí o sí. Un libro feminista que desarrolla personajes femeninos de diferentes generaciones, exponiendo sus pasados, un presente estancado y un futuro incierto. Una madre callada, desconectada de la vida y con poca empatía hacia los demás.
Unas hermanas con una relación estable, cuyas vidas aparentan una normalidad aceptada, pero que esconden zonas grises donde nada parece claro. Es una historia que explora por qué las mujeres son vistas como culpables en distintas situaciones sociales, por qué no actúan de manera sencilla en situaciones aparentemente simples, y cómo el silencio se convierte en una solución que, al final, estalla, trayendo consigo culpa por partida doble. Aunque parezca que hablo de algo intenso, es todo lo contrario. Te reirás, te sorprenderás, y verás conversaciones y confesiones que te harán releerlas, ya que la autora te lleva de la comedia al drama y del drama a la comedia de una manera sencilla y adictiva.
A estas tres mujeres las querrás abrazar constantemente, aunque te choquen sus decisiones, pero... ¿existe acaso un manual que te enseñe a ser la mejor persona, madre o hija del mundo? No las juzgues, escúchalas, observa sus vidas y sus acciones, y cómo la vida les ofrece segundas oportunidades para afrontar sus decisiones incómodas. Sumérgete en las letras de María Climent y, cuando cierres el libro al terminar la última página, sentirás que has evolucionado si has entendido el mensaje. Créeme, el mensaje se entiende porque la historia no puede estar mejor explicada. ¡Léelo ya! 🙏🏼
“De vegades he pensat que som com som segons qui s’alegra que existim”
(4,5 estrelles)
Una lectura magnífica 🩷. Genial per “tancar” Sitges i una mica l’estiu abans de marxar de colònies.
És un retrat de la relació de 3 personatges maquíssims amb moltíssimes capes. I, per mi, una gran aportació sobre els traumes generacionals que m’ha empetitit bastant el cor. Per això últim m’ha encantat que la lectura em coincidís amb la visualització de la tercera temporada de The Bear, i en especial amb el capítol 8 protagonitzat per la Natalie i la Donna.
Bé, crec que ja puc dir amb més motiu que m’encanta la Maria Climent!
"Qui té el coratge de fer el contrari del que li han ensenyat?" Les escriptores com la Maria Climent són la meva debilitat. Amb elles hi comparteixes generació, consens ideològic i descriuen la vida per dins i per fora tal com a tu t'agradaria fer-ho si en sabessis. A més ella escriu amb el dialecte de les Terres de l'Ebre, proper al nostre de Lleida. La trama familiar de les tres dones també m'ha agradat .
Un llibre immillorable per a començar l’any. M’ha atrapat des de les primeres pàgines, i la veu personal de les diferents protagonistes ha facilitat poder-lo llegir a petites estones. Al cap i a la fi, el text és un recull dels prismes, vivències i pensaments diversos que configuren una mateixa història familiar. Una història amb origen punyent i cru, però amb un desenvolupament amb tocs d’humor àcid i d’extrema realitat, així com algun gir inesperat. I, el millor, amb l’accent de la Terra Alta, sense por a reflectir-lo de forma escrita. En definitiva, una història que cal llegir, gaudir i pair.
Després de 'Gina' tenia moltes expectatives amb aquesta novel•la i la Maria Climent les ha superat de lluny. Ens fica a la pell de tres dones d'una mateixa família que ens van explicant en primera persona el que fan, on són... i s'entrellacen les situacions. És una novel•la per gaudir molt de la lectura.
què interessant este llibre, sembla que no però te dixa ben remoguda. m’ha tocat d’aprop en tants temes diferents: en lo català de les terres de l’ebre (diferent si lo parla la mare que si lo parlen les filles, un gust de podrr-ho notar), en la vida a barcelona, en la relació de la mare i les dos filles, en lo silenci com a llenguatge, lo que se calla i lo que se diu, la infantesa al poble, el ser una dona a la feina i a la familia, en la personalitat de les tres i la relació en la resta de la familia, en los personatges i actituds dels del poble, en los pensaments intrusius de la marga i de la remei… podria seguir. crec que té la llargada perfecta (unes 200 pàgines) per desenvolupar la història que es tracta i aprofundir lo suficient, moments de llagrimeta però estan ben barrejats en humor. m’he vist reflexada en les tres dones en aspectes diferents, totes m’agraden i em desagraden alhora. crec que hasta ara, lo meu llibre preferit de l’any.
algunes frasetes que m’han quedat: “som com som segons qui s’alegra que existim” “qui té el coratge de fer el contrari del que li han ensenyat?”
Un d'aquestos llibres que te fan sentir bé, te recorde que ets humà, te sents entès. Són personatges tant quotidians que hi conectes de seguida. No són los teus problemes, són los seus, però podrien ser perfectament de alguna de les teues amigues o conegudes, i això fa que empatitzis amb lo que els hi passa i com ho senten, com ho viuen.
És un llibre tant real i proper, que fa caliu, fa "casa".
A més, en el meu cas, empatitzo més (si és possible) perque coneixo bé la zona i lo parlar del Matarranya, conec los pobles i la vida de poble a la franja entre Catalunya i Aragó, i això m'acoste encara una mica més a la Marga, la Remei i l'Erne.
No coneixia l'autora i m'ha encantat descobrir-la i tenir lo plaer d'acabar aquest 2024 ple de lectures molt diverses i interessants amb aquesta joia literaria. Tinc pendent "Gina" de la mateixa autora, qué té també molt bona pinta.
"El silenci també parla i, de vegades, ho fa més clar que les paraules"
I així ho mostra Maria Climent. Mostra com les dones es donen suport entre elles, no només a través de les paraules, sinó també dels gestos, de les mirades, d’una complicitat silenciosa però profunda. Com la mare i la filla comparteixen les seves vivències, i com les germanes s'ajuden a créixer.
Vinga a llegir-lo qui no hi hagi fet encara lelele
Quina meravella! Després de Gina, A casa teníem un himne furga més en el sentit de la vida, les decisions que prenem i la possibilitat de canviar el destí de les nostres vides si hi posem suficient valor, energia i si la sort està o no del nostre costat. Ens fa plantejar-nos si les vides que portem són les que volem i que, a vegades, tenir o no certa informació ens pot condicionar a l'hora de decidir cap a on volem navegar. Desitjo llegir més novel·les seves!
No soc capaç de posarli les 5 estrelles pq se m’ha fer llarg, q no vol dir pesat ni dens, simplement que jo notava que llegia moltissim i avançava escasses pàgines. Tot i això, una lectura molt recomanable, divertida, fresca i que amb naturalitat és capaç de tractar temes feixucs. Climent ha fet una construcció de personatges excel·lent, aprofundint molt en el perquè de qualsevol acció. Sap sens dubte com atrapar al lector.
a vegades a la vida no fa falta entendre a la perfecció als altres, només mostrant que intentes acostar-te a ells per entendre'ls és suficient. aquest llibre és un molt bon retrat d'això :)
Només puc dir que he rigut i he plorat a parts iguals. El tipus de llibre que m'atrapa, amb històries senzilles, personatges amb identitat i una profunditat i sensibilitat asombroses. Maria Climent, gràcies per aquesta pildora d'amor i humanitat.
Aquest llibre t’endinsa a la vida de 3 dones, una mare i les seves dues filles. Parla sobre la relació entre elles, amb els altres i amb la societat, amb els 3 punts de vista diferents. Fàcil de llegir, curt, però força intens, tocant temes importants.
Sí, sí i sí. Tendra, bonica, divertida, absurda, dura, fluïda, agradable, desagradable... Una novel·la que necessitava llegir i no ho sabia. Acompanyar aquestes tres dones m'ha encantat.
Una mare i dues filles. Cadascuna amb les seves incerteses, sentiments, frustracions, dubtes, caracters. Un bon dia es retroben i es desencadena tot. Ben escrit, ben narrat. Recomanable