Miquel Desclot ens porta l'antologia més gran de lírica clàssica japonesa Aquest és el llibre de poesia més recent de Miquel Desclot. I també la gran antologia de lírica clàssica japonesa que trobarem en català: cent setanta autors, des del segle iv fins a l’actualitat, amb haikús i tankes triats i versionats ―o «anostrats» en la tradició de Marià Manent i les seves «interpretacions» de poesia xinesa― pel poeta Miquel Desclot. A partir d’una primera antologia publicada el 1995, Per tot coixí les herbes , Desclot ha més que duplicat la quantitat d’autors i poemes, alhora que n’ha revisat aquells que ja hi eren presents. El volum va acompanyat de pròlegs d’Ángel Crespo i Jordi Mas López, que també constitueixen una excel·lent introducció a la lírica japonesa i completen un volum de poesia únic, un llibre excepcional de poesia japonesa escrita en català.
Miquel Creus i Muñoz, conocido literariamente con el seudónimo de Miquel Desclot (barrio del Clot de Barcelona, 20 de marzo de 1952), es un poeta, narrador, dramaturgo y traductor español en lengua catalana, de trayectoria extensa y muy reconocida. En 2002 obtuvo el Premio Nacional de literatura infantil y juvenil por Més música, Mestre!. Otra obra suya, Bestiolari de la Clara, de 1994, ha sido seleccionada por la Fundación Germán Sánchez Ruipérez como una de las cien mejores obras del siglo XX español.
Como traductor ha recibido el premio Josep M. de Sagarra de traducción teatral (1985) por su versión de Les mamelles de Tirèsies, de Guillaume Apollinaire; y el premio de la Generalitat a la mejor traducción en verso (1988) por Llibres profètics de Lambeth, de William Blake. Ha versionado también a autores japoneses.
Dentro de la diversidad de estilos de la moderna literatura catalana, Desclot ofrece uno de los más variados y formales; en este sentido, no por escribir para niños busca el autor un vocabulario menos rico.
Nota sobre el seudónimo
En catalán antiguo, y en algún dialecto hoy poco hablado fuera de las islas Baleares, se utilizaba como determinante "es, sa". Desclot, por tanto, significa "del Clot" (del barrio de El Clot).
Extraordinari, bellesa! Yugen, yugen fins a l’èxtasi. Què és un poema? Tendim a pensar que un poema es pot fabricar, com qui munta un castell de joguina, a partir de paraules, com peces. Amuntegar paraules, certes paraules, que sonin bé, que semblin prou properes a una imatge. Però la Poesia no és ni visual ni verbal, és a penes audible, a penes imaginable. Poesia èpica, poesia narrativa, no són més que eufemismes per conte o prosa lírica. La Poesia és concentració de la realitat, la Poesia és —ha de ser— Revelació: la Poesia és revelació o no és res. La poesia subjectiva, tan típica del segle XX, la poesia confessional, no deixa de ser una entrada al diari personal, res més que una encaixada de mans amb el propi ego. La Poesia és objectiva, i la seva meta —la seva raó de ser— és la de mostrar-nos l’Instant que llampegueja, un bloc d’eternitat, un esbós d’Immortalitat. El yugen japonès és precisament això: l’intenció de concentrar, en a penes vint-i-una síl·labes, una revelació. Com amb Dickinson, no són necessaris desenes de versos per a formar una Revelació. Per suposat, no tota la poesia japonesa arriba a aquest estat, però la seva empresa hi va prou dirigida, i qui falla manté, tot i això, una dignitat de la qual gran poesia occidental adoleix. Poesia inorgànica, com la Vida mateixa. Il faut se faire…un CsO.
“Ai, les pedretes llançades ran de marge allà al meu poble! Aquesta primavera les deu cobrir la molsa.”
“Mestral de tardor. El que veig al meu voltant tot, tot és haikú.”
“Per una esquerda de la vella barraca, els grills em criden. I alhora se m'hi esmunyen els rajos de la lluna.”
“Baixant al Kamo per rentar les verdures, de cop i volta, en un salze, a la riba, un rossinyol esclata.”