La memòria de les formigues

by Iolanda Batallé Prats

Una novel·la profundament optimista, viva, palpable, que es va enroscant a poc a poc entorn del lector fins a endur-se’l mar endins. «Netejo la sorra de la platja. És com fer dibuixos amb les mans, però en gran... Una dona sola és una dona sola; una dona sola al costat del mar és l’infinit.» La Joana és una dona de quaranta-dos anys que neteja la sorra de la platja amb un tractor després d’haver deixat enrere una feina de prestigi i responsabilitat. A més de dibuixar figures a la sorra i de trobar-hi objectes perduts, es passa llargues hores pensant en la seva història vital i en el sentit de l’existència. Totes aquestes reflexions les deixarà escrites per explicar el món a la seva filla de set anys, la Maria. Amb la remor del mar i la memòria de fons, la Joana recull en aquest quadern històries molt converses surrealistes amb el seu home, en Jofre; la correspondència amb la seva amiga Lenka, que va conèixer vint anys enrere quan totes dues eren d’Erasmus a Anglaterra; els diaris de la nona, l’àvia morta; contes plens de tendresa... i molts d’altres retalls que completen aquest calidoscopi vital. «A través de petites finestres de nostàlgia, ens mostra una història plena de relacions i de solitud, en un equilibri esfereïdorament fràgil. Iolanda Batallé transmet tot allò que escriu i encara més.» Laia Fàbregas «Una sensibilitat que ens permet sentir la dolça cremor de pols daurada que queda als dits després d’haver retingut, per un instant, la veritat d’allò que fràgils ombres caminant amb urgència.» Ana María Moix «Una veu narrativa tan extraordinària que un no recorda haver-la recorda haver-la sentit, haver-hi parlat.» Ricard Ruiz Garzón  «És com la poma vermella de la hi ha dins seu una ingenuïtat malvada que aflora lentament. L’escriptura simula transparència, nostàlgia, brillantor, i no obstant està carregada de força, ràbia i arrels.» Constantino Bértolo

Genres: Fiction

320 pages, Mass Market Paperback

First published January 1, 2009

About the author

Iolanda Batallé i Prats (Barcelona, 31 de desembre de 1971) és una editora, escriptora i professora catalana, directora de l'Institut Ramon Llull entre setembre de 2018 i juny de 2021, i directora de la Llibreria Ona des de gener de 2022.

Reviews

[Paula Cebollada Rica · Rating 5 out of 5]

U A U. Quin regal... La Iolanda ens regala una visió fàcil, lleugera i dolceta de la vida. Reflexió rere reflexió, fa pensar constantment en com de simple és tot en el fons i que al final, les coses que més omplen són les més sencilles (❤️‍🩹). Noies, aquest llibre s'ha de llegir.

"Em sento afortunada d'adonar-me de tot el que estic vivint. Sentir que no soc sorda al cant meravellós del meu entorn, sentir que no soc cega a la bellesa infinita del firmament, de la terra i de totes les criatures que l'habiten. Que el meu cos, fins el present, no acusa cap malaltia, i que el plor i la rialla continuen en mi."

[Joana Llauradó · Rating 4 out of 5]

Me'l vaig acabar en un lloc ben fresquet igual que la vida de la Joana. És calma i refugi.

[ElFalleret · Rating 2 out of 5]

Una proposta original (o, si mes no, una forma de narrar que no havia llegit mai) on l'autora ens relata la vida de la seua protagonista. Des de les seues relacions més intenses fins a les xicotetes anècdotes passant per un fum de reflexions (segur que la protagonista té molt de l'autora). S'hi barregen fragments i veus de moltes coses distintes. Tot el llibre són fragments de coses més o menys connectades. Té moments molt bonicos o que donen per pensar però no he connectat amb el llibre.

És un llibre per llegir amb calma. No perquè siga difícil de llegir o tinga una escriptura críptica. Però a mí m'ha sigut difícil llegir més de 10 pàgines seguides.

[Marta Espinosa · Rating 3 out of 5]

M’he pres el meu temps per llegir-lo, però que maco.
Que maco que algú t’expliqui de què va la vida d’aquesta manera.
M’ha fet veure quants detalls ens perdem…

“Estimar per estimar i res més”

[Massallibrespendents · Rating 2 out of 5]

Llegit per baixar la llista de pendents.

La Joana ha fet un canvi de vida. Amb quaranta-dos anys ha anat a viure amb el Jofre, la seva parella, i la Maria, la seva filla de set anys, a un poble de la costa. Allà neteja, a la nit, amb un tractor, la sorra de la platja. Aquest temps li és propici per pensar i recordar, i amb l'ajuda dels diaris de l'àvia que acaba de morir i les cartes d'una antiga amiga, anirem coneixent moltes històries.

És difícil explicar la trama d'aquest llibre, més que res, perquè no hi ha una trama definida. Es tracta d'un cúmul de pensaments, reflexions, fragments. De records d'infantesa, de com ens fem grans, dels primers amors, dels amants que venen després. També un recull de les pèrdues, dels amics oblidats, d'aquells que van morint pel camí, dels enterraments...

La història té una certa linealitat en el temps, però es tracta d'un batibull d'històries i pensaments, que se m'ha fet una mica llarg. Moltes de les narracions són interessants, altres no tant, però tanta desconnexió m'ha saturat una mica.

Es tracta d'un llibre que, com que no té un fil argumental, potser és millor llegir pausadament, per parts, una mica cada dia, combinant amb altres lectures, perquè té fragments, idees, moments poètics molt dolços. Però, tot i agradar-me l'estil d'escriptura de l'autora, el fet que jo l'hagi llegit tot seguit ha fet que no connecti gaire, sobretot a partir de la meitat endavant.
Provaré amb altres llibres de l'autora, a veure que tal.

Prescindible. L'impacte en la meva memòria d'aquesta lectura serà el d'una formiga. Petita.

[Evireads · Rating 3 out of 5]

3⭐
Llibre ben escrit amb reflexions molt boniques desde la nostàlgia i el sentiment.
La història no té trama com a tal, si no que són les notes, pensaments i reflexions que la protagonista va escrivint al seu quadern.
M'han agradat molt les parts del diari i en els que es recorda i homenatja a l'àvia morta, i les reflexions sobre el sentit de la vida i tot plegat.
No tant el resum de totes les relacions sentimentals de la protagonista, moltes d'elles tòxiques i d'alguna manera idealitzades.

Però bé, m'ha agradat, ha estat fàcil de llegir i està escrit amb un estil bonic i emocional.

[Anna Maria]

Deixat a la pàgina 57. Doncs massa reflexiu per mi, amb idees que sembla que les va escrivint a mesura que li van sorgint del cap, a mode de diari. De fet ja és el que pretén ser, un diari del que pensa la protagonista per donar-li a la seva filla més endavant. No m'acabava d'atrapar, i ja feia quasi dos mesos que el tenia començat.

[Elisa Battikh · Rating 2 out of 5]

Personatges estrafalaris amb vides extremes dins una aparent normalitat que acaben cansant. Repetició de patrons que avorreix.
Tot i haver fragments amb reflexions molt interessants, la història en sí mateixa m’ha semblat difícil de seguir i massa poc realista.

[Feli Pavón · Rating 4 out of 5]

Me ha encantado , momentos de risas y lloros, la recomiendo .

[Veda · Rating 5 out of 5]

4,5

[Oriol Vilà · Rating 5 out of 5]

És un caramel·let de llibre. Una oda a la vida cuotidiana.

[Monse Jerves · Rating 4 out of 5]

Profunda, muy simbólica… hay que procesarla y saborearla, aunque es muy difícil detenerse. Amor en el más amplio sentido de la palabra, muerte, suicidio… muchos elementos que se entrecruzan como suele suceder en la vida. Me encantó!!

[Artur Coll · Rating 5 out of 5]

"Hi ha vegades (poques) que la nostra ànima toca la d'algú altre, tan sols un instant, un segon; quan això passa la unió és per sempre. Només cal saber-ho reconèixer"

Una meravella de llibre. La protagonista ens relata la seva vida, les seves coneixences, els seus amors. Com ha arribat al seu moment vital actual. Com, moltes vegades, les coses senzilles són les que ens fan feliços. Un altre cop la Iolanda Batallé no ha decebut, ans al contrari. Com pot ser que en tants moments em faci sentir que en soc el protagonista?

https://x.com/ArturColl/status/189210...

[Ada · Rating 3 out of 5]

3,3