Daniel Alfals arriba al temut tedi decebut dels cinquanta anys refugiat a cal Pardal, on convoca una reunió d'antics companys de gresca i el cor de supervivents d'una desfeta general davant la droga. Entre tots reconstruiran el mirall que Alexandre Oscà va esmicolar a 'Cavalls salvatges'. Els miratges de la memòria, particular i col·lectiva, ens retornen a uns espais familiars, però viscuts amb el filtre que imposa el pas i el pes del temps. Davant nostre es va erigint, capa rere capa, una novel·la que depura al màxim la capacitat narrativa de Jordi Cussà. La ironia, la sensualitat, el desfici per l'aventura en totes les seves formes, la tensió entre cruesa i pietat, la liquidació dels estereotips... L'autor va deixar per a la posteritat una revisió profunda d'aquesta novel·la tan estimada; és la que recollim en aquesta edició.
Absolutament meravellosa. La continuació natural de Cavalls salvatges és l'exemple perfecte de l'excepció a la dita "mai segones parts van ser bones". Cussà mostra un cop més el seu art a l'hora de jugar amb les paraules; ens lliura diàlegs directes esmolats com ganivets, i tot plegat embolcallat de veritat, de molta veritat. Sens dubte, un dels millors escriptors contemporanis en català. Un geni.
Me flipa cómo escribe Jordi Cussà pero se me ha hecho bola la última mitad del libro porque me ha parecido ya más de lo mismo y no me apetecía seguir leyendo historias parecidas para mí sin aportarme nada nuevo.
el q més m'agrada de cussà és la complexitat amb què s'expressa i la riquesa que abunda en tot el que escriu en contrast amb la lleugeresa de la lectura, definició que també es podria aplicar a cadascun dels seus personatges. ja sé que no s'ha de comparar però així com cavalls salvatges em va fascinar a tots els nivells, aquest en algun punt se m'ha fet una mica redundant, massa historieta. ara, un cop tots els fils han anat lligant (i algun fil en especial, com sis setembres), ha calat ben endins igual. son moltes pàgines però contenen molta vida dins.
Un Cavalls Salvatges continuat, endreçat i més optimista, encara que dur de pair i amb l'esperança que segones parts poden ser molt millors. Un plaer de lectura per endinsar-se ens els anys foscos de la droga i l'heroïna a la Catalunya vuitantera.
Ionquis, música, laberint d'històries, personatges molt ben treballats i l'estil precíssensiblecruirònic de Cussà. Lectura molt plaent, especialment la darrera part.
Tot i així, l'he gaudit menys que "Cavalls Salvatges" (potser perquè el format ja no m'ha sorprès).
"Es van asseure, cara a cara, amb el somriure enllaçat i creixent, i la mirada reposada en els ulls que miren [...]"
"M'assec sempre que puc al banc del racó nord, darrere un xiprer adolescent i un taronger patriarcal, amb una birra freda a la bossa i un porret al paquet, i espero que l'orquestra perfecta de l'entorn il·lumini cada paraula que llegeixo. Poques, a vegades molt poques, perquè la Francesca m'ha ensenyat que, si no vols enfollir, la poesia s'ha de pair a glopets. Com el verí."