El món està canviant, els límits de la identitat de gènere es difuminen i les persones lluiten, com han fet sempre, per ser reconegudes i visibles. La llengua és, sens dubte, l’espai per impulsar-se, desenvolupar-se i construir-se. El llenguatge no-binari en el món de l’edició és ja una realitat. La llengua catalana viu el mateix procés d’experimentació que moltes altres llengües arreu del món, un senyal de salut inqüestionable. Ens enfrontem al repte d’oferir espais per al debat sobre la nostra llengua i de reivindicar la necessitat d’ampliar-ne els seus marges.
Aquesta guia ofereix dues parts diferenciades: un espai on les persones no-binàries són i un altre on es diuen i fan una proposta per trobar un consens sobre com fer-ho. Aquesta proposta és oberta i serà canviant: és un primer espai per trobar respostes i desitgem que generi preguntes.
És imprescindible que les persones no-binàries puguin utilizar la seva llengua, i també que les llengües no siguin tractades com a sistemes gramaticals estàtics, sinó com un reflex viu i canviant de qui les parla i les estima, per a qui són una llar.
En general, crec que la publicació d'aquest llibre és un encert, fins i tot una fita en la història de la sociolingüística catalana, perquè penso que és un sector que tendeix a resistir-se al canvi social. Ara bé, m'ha deixat un mal regust el fet d'esperar-me una guia gramatical i que més de la meitat del llibre fos un manifest polític (molt vàlid, però inesperat). Sabia que alguna mena de justificació hi hauria, però m'ha semblat desproporcionada en comparació amb el que aporta a la implantació del llenguatge no-binari. Sí que m'ha agradat que s'hagin posat exemples reals de literatura catalana que l'ha utilitzat, això ha estat un punt molt a favor. Però, com amb tot, he tingut discrepàncies respecte de les propostes que s'han difós i la manera en què s'ha fet. Per a començar, en algunes parts del llibre s'entén «català nord-occidental» per «català occidental» (una imprecisió dolorosa), tot i que s'agraeix que s'hagi tingut en compte el cas anòmal (i àmpliament desconegut) del xipella. Després, crec que s'ha menystingut el potencial de mots que de per si no tenen una càrrega de gènere com «tothom», «cadascú», «hom», «altri» (sí, així) o «ningú», que es volen reneutralitzar per mer determinisme etimològic. Passa el mateix amb el pronom feble de complement indirecte plural, que en un exemple es canvia per «lis» però en l'apartat en què s'explica com a tal es deixa com a «los» (trobo més que raonable donar com a preferent la tria tradicional, ja neutra). Tampoc estic gaire a favor d'embarbussar els noms o adjectius de per si acabats en i, com «usuari» o «avi», afegint-los una segona i, una dièresi i un accent, ni tampoc amb el morfema cacòfon -ai (ni «àviï» ni «aviai»), crec que mantenir la forma masculina en aquest cas estaria justificat (coincideix amb la neutra, no passa res; no cal ser hiperdiferencialistes). Com a remarques de l'edició, hauria estat valuós elaborar un glossari de terminologia trans* per a ajudar a seguir bé la guia a aquelles persones que no estan gens familiaritzades amb aquest col·lectiu, bé perquè venen de l'àmbit acadèmic lingüístic o perquè s'interessen per aquests canvis socials i lingüístics però no hi entenen prèviament. Fet i fet, una proposta potent, més que segur pionera, però sempre perfeccionable.
El context inicial és interessant, tot i que una mica curt. M'ha agradat que s'incloguin diferents perspectives, tot i que no totes m'han aportat el mateix. La secció sobre lingüística és el millor del llibre, i està molt bé que s'expliquin altres alternatives a la que es presenta aquí. Molt accesible per a qualsevol!
Un proposta interessantíssima per a que totser es pugui expressar lliurement en català. La realitat és que persones no binàries s’han de poder expressar en la seva llengua nativa, i quan no hi ha les eines per a poder fer-ho, s’han de crear adaptacions i propostes per a la llengua. Aquest llibre fa exactament això.
Tot i l’avenç que pot proporcionar aquesta lectura, es necessita moltíssima feina per part de totis per a incorporar aquest llenguatge, que ja és realitat en altres idiomes, a la realitat del català.
"Entre naltros ens fem companyia. Acompanyem el llenguatge i el llenguatge ens acompanya. [...] Allò que pot ser anomenat només és qui parla, la llengua és allò que construïm. No tinc molt clar si vull l'aprovació dels sistemes de validació convencionals, però llengua també és gest, també és mirada, també és ritme, també és batec. També és rendir-se, acomiadar, sentir i tenir dret, des del marge de les grans estructures a inventar, oblidar, sofrir, transitar, perdre's, viure's i existir. Puc començar a ballar ara? Quan vaig deixar de fer-ho?"
"No és necessari ser una persona no-binària per utilitzar el llenguatge no-binari: qualsevol persona pot fer-ne ús per parlar sense càrrega de gènere i per substituir el masculí genèric."
Una proposta necessària i interessant per aquest nostre món canviant. La part de manifest polític i de vivències de persones NB em va fer saltar unes llagrimetes. D'altra banda, però, no entenc perquè se'n van a l'àrab per xerrar del català.
I sí, es nota que no han comptat amb l'opinió de persones parlants de segons quins dialectes (ja comenten que ho han trobat a faltar). La proposta del neomorfema -i topa amb un gran problema en salat: "si professori", "sis professoris"... És molt confús, perquè, a diferència de "li", "si" i "sis" són paraules que ja existeixen. S'ha de seguir treballant per fer possible un llenguatge vertaderament inclusiu :)
Com uni de lis autoris del llibre, crec que és un punt d'inflexió dins de la llengua catalana. Calia obrir aquest meló i dir que les persones no-binàries tenim dret de parlar sobre llengua i, sobretot, poder-nos expressar en català.
La Guia vol ser una oportunitat d'apropar-nos a la realitat de les persones no binàries i d'explorar les estratègies lingüístiques per anomenar-nos/-les. És un llibre de capçalera per a persones cis (i també per a tot al col·lectiu LGTBQA+) ja que el llenguatge és una eina per (auto)anomenar-nos, comunicar-nos... i quina mena de llenguatge tenim si hi ha persones que no s'hi troben a gust? Qui som les persones cis -tan ben representades en el llenguatge normatiu binari- per alienar i negar la veu i la possibilitat a persones que queden fora de la norma de trobar una forma de presentar-se, designar-se i existir en la seva pròpia llengua?
El llibre, necessàriament crític amb el binarisme, que molt lluny de ser una realitat absoluta és una qüestio cultural emmarcada, planteja que cal superar-lo amb dos objectius molt clars: per una banda, que les persones no binàries puguin anomenar-se i ser anomenades i, per altra banda, superar el binarisme imperant del llenguatge. Per això, explora estratègies lingüístiques utilitzades per deixar enrere el masculí genèric i se centra en presentar una proposta gramatical no-binària per a la llengua catalana. També crea un espai perquè persones de diversos sectors de la nostra societat reivindiquin la necessitat del llenguatge no binari com a eina fonamental per crear espais segurs.
Si hagués de trobar-li un però, potser caldria treballar més la part de la variació dialectal: no hi ha persones no binàries catalanoparlants del País València o de les Illes?
Com comentava ma setmana passada, el feminisme ha de ser interseccional i lluitar per incloure el màxim nombre de persones possible, per això m'agrada llegir sobre diversitat de gènere, qüestionar-me tot el meu aprenentatge vital i els privilegis que tinc (sobretot sent una dona cisgènere, heterosexual, normativa, blanca i de classe mitjana).
Igual que començo a canviar el gènere en la meva manera de comunicar-me quan em trobo davant d'un grup on hi ha majoria de dones, també vull saber adreçar-me a les persones no binàries i que aquestis se sentin inclosis i respectadis.
Ja havia llegit bastant i començat a utilitzar el morfema -i, però aquesta guia ajuda a entendre d'on ve tot plegat, com transformar la flexió gramatical i quina és la forma neutra d'algunes paraules.
En una assessoria de lactància em vaig trobar davant d'una parella de dona i no binariï i al presentar-me vaig aprofitar per preguntar com volien que m'adrecés a cadascuni (en aquell moment vaig dir 'cadascú') i, tot i cagar-la, em van agrair el simple fet d'intentar-ho.
Sé que seguiré cagant-la perquè per aprendre primer s'ha de desaprendre, però fer petits passos i intentar-ho ja és un gran què.
«Com pot aquell lloc comú, que trobem a les mirades, als sopars, als llits, a les cuines y que ens posa en quelcom semblant entre persones dissidents, ocupar l'espai públic? Com pot aparèixer a les realitats dels infants sense ser clixé? Com pot habitar la vellesa sense ser estigma? Com pot existir en l'adolescència sense ser paròdia? [...] M'agrada el meu nom. M'agrada quan la gent l'escriu malament. No hi ha una manera correcta de dir-lo. M'agrada inventar-me noms nous, derivats, succedanis; que finalment jo sigui aquella planta salvatge que creix en les runes d'un solar i pinta de verd i groc el paisatge hostil que moltes vegades és la vida.»
En general no soc gaire fan de les obres de diversis autoris per qüestions de cohesió i aquesta guia m'ho reafirma. La segona part, Parlem, m'ha semblat més interessant, perquè desenvolupen la seva proposta amb el neomorfema -i. També vull afegir que no comparteixo algunes de les propostes (com ara 'totser', 'gendri/nori' o 'mulleri/maridi', etc.), però estic a favor de cercar mecanismes lingüístics en català que permetin sentir còmodes les persones no binàries.
La guia pot ser útil a l'hora de presentar personatges NB en la literatura.
No sé què m'esperava quan vaig agafar aquest llibre a la biblioteca, però que m'agradés tant, segur que no. El projecte de Jun Moyano és, per mi, un referent. L'explicació de la situació de les persones no binariïs a Catalunya i Espanya assenta unes bases fermes, per després proposar una forma gramatical que inclogui les identitats dissidents. Dit senzillament, és una fantasia de llibre.
Espero que totes les editorials, empreses de traducció, mitjans de comunicació i centres educatius vegin el potencial d'aquesta guia.
Una lectura necessària per educar-se i ser capaç d'entendre i poder utilitzar el llenguatge no binari a la nostra llengua. A més, tracta altres temes al voltant molt interessants. M'ha agradat que fos una obra col·lectiva, perquè inclou punta de vista variats i de persones amb diferents coneixements. Deuria ser obligatòria als centres educatius.
Proposta necessària. Cert que esperava una gramàtica més complerta (no dic que tota la justificació prèvia m'hi sobri, crec que és un encert contextualitzar per a fer entendre; però els conceptes gramaticals es passen força per sobre i presenten algunes ambigüitats). També es fa redundant en alguns conceptes, suposo que per la conformació a base de "compendi d'articles" de la primera part.
És un gust poder llegir un llibre on els NB poden explicar com volen que se'ls hi parli i on és proposin maneres de fer-ho possible en la nostra llengua. Hi ha alguna proposta que no em convenç, però tampoc tinc una proposta millor. Gràcies pel llibre!
Una proposta necessària, però amb tries força discutibles. Hauria estat més interessant si s’hagués plantejat més des del punt lingüístic que polític, encara que entenc que la voluntat de qui l’ha escrit sigui precisament més política que lingüística.
Crec que aglutina molt bé les diferents propostes i debats al voltant del llenguatge no-binari. No només del català si no també amplia la perspectiva en les dificultats que presenta aplicar-ho a altres llengues.
Aquest llibre és força diferent del que acostumo a llegir., però no per això l'he trobat menys interessant.
D’una banda, a la primera part del llibre es parla de les vivències de persones que no s’identifiquen ni com a home ni com a dona i de com la llengua afecta a si la societat lis inclou o no.
De l’altra, a la segona part hi trobem una reflexió sobre la llengua i el llenguatge no sexista que acaba amb una proposta (l’ús de les formes acabades en -is, que jo mateixa he intentat utilitzar en aquesta ressenya) i una guia gramatical detallada de com dur-la a terme.
Abans de seguir, m’agradaria aclarir que no crec que només canviant la llengua puguem canviar la societat, si hem de posar remei a les discriminacions (de qualsevol mena, però aquí parlem de les discriminacions per motiu de gènere), cal un canvi molt més profund en la societat que el que suposa canviar alguns aspectes de la llengua.
Malgrat això, trobo interessant que es facin propostes lingüístiques orientades cap aquesta no-discriminació i em sembla essencial que en parlem i que se’n creï debat. A més a més, crec que sempre és millor fer un petit gest que no fer-ne cap, encara que sigui en contextos informals.
Què en penso d’aquesta proposta concreta? Considero que lingüísticament és una proposta assumible, ja que és fàcil de fer servir tant en l’oral com en l’escrit. També la veig prou diferent del masculí i del femení, de manera que és fàcil d’entendre que representa un tercer gènere. La dificultat es troba, evidentment, en el fet que no hi estem acostumadis, però, com tot, és qüestió de pràctica.
Si us crida l’atenció el tema, us convido a llegir el llibre encara que sigui per tenir-ne una visió més completa.
La Guia gramatical de llenguatge no binari, de Jun Moyano, és una obra necessària i valenta. Un gran encert que combina rigor lingüístic i sensibilitat social, oferint eines per repensar la llengua des del respecte i la inclusió. Moyano ens convida a mirar el català amb uns altres ulls, a entendre que la llengua és viva i que pot —i ha de— evolucionar amb les persones que la fan servir. Aquesta guia no imposa, obre camins. És teoria i és pràctica, però sobretot és un gest d’amor cap a la paraula i cap a la diversitat que conté. Una lectura essencial per a tothom que creu que parlar també és una forma de cuidar.