What do you think?
Rate this book
Argila i calç
Més de cinc mil quilòmetres, dues dones, dos destins que s’entrecreuen, com dues estreles errants, sota el cel de la Vall. Amina Houdan, amb els somnis plens de desig i esperança, fuig de l’horror viscut a la seua terra natal, Djibouti, per buscar una vida millor a Europa. Però els camins de l'odissea d'Amina s'entrellacen amb els de Blanca Miralles, una escriptora vídua en els últims passos per la vida. Amina i Blanca descobriran una connexió que transcendirà el temps i l'edat. La seua relació, com l’argila i la calç, construirà una nova llar. Una història de confiança i amor, en què dues dones, tan diferents en aparença, troben la força necessària per a afrontar els propis conflictes i superar els fantasmes del passat. En Argila i calç Elvira Cambrils ens transporta, amb una escriptura delicada i poètica, a un món dur i inclement però d’una bellesa feridora, amb uns personatges que ens quedaran per sempre en la memòria.
216 pages, Paperback
Published October 4, 2023
29 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 7 of 7 reviews
February 4, 2024
"Benaurades les que estimen l'aire, el sol i la pluja. Perquè d'elles és el regne de la terra."
I benaurada Elvira per regalar-nos aquesta novela tan bonica!❤
I benaurada Elvira per regalar-nos aquesta novela tan bonica!❤
January 21, 2026
3,5*
Blanca Miralles és una octogenària que ha viscut una vida plena i intensa; gràcies a la bona posició econòmica de la família —i a pesar de les seua simpatia per la República—, va estudiar dret i el va exercir durant la postguerra; va apropar-se al xicotet món dels escriptors en valencià en els anys del franquisme i ella mateixa va escriure; va estimar el seu home, amb qui va tindre una filla i dos fills... Ara viu tranquil·la en la casa familiar, en un poble lluny de la ciutat. Fins ella arriba un dia Amina Houdan i la seua filleta Salma, migrants des de la llunyana Djibouti, han viscut un malson fins arribar a Europa. Totes dues, recordant la seua història personal, construiran una amistat especial.
L'autora tria un bon grapat de temes interessantíssims que tractar en la novel·la: la lluita de les dones per triomfar professionalment o simplement sobreviure en un món d'homes; les mateixes relacions entre dones , d'amistat o maternofilials; la vellesa i la soledat que comporta; les migracions, la duresa de la vida de la persona migrant que buscant una vida millor posa en perill la seua pròpia; l'ofici d'escriure i el panorama literari valencià del franquisme; la memòria històrica... Molts temes, pot ser massa per tractar en dos-centes pàgines?
Per a travar-los els va tractant de manera atrevida i complexa en una estructura fragmentada i de vegades complicada, el que ha fet que la lectura em resultarà un poc feixuga en alguns moments. El fil argumental de l'Amina m'ha semblat més interessant que el de la Blanca.
La il·lustració de coberta, de Carles Barrios, és preciosa, tenint en compte les cobertes habituals de Bromera...
Premi Enric Valor de Novel·la 2022.
Prèstec de la Biblioteca de la Universitat Jaume I de Castelló.
«El temps, però, trastoca les voluntats. La dilatada eternitat que teníem per davant per a construir un nou ordre es va contraure sense apenes a donar-nos-en i va deixar una dona vella i sola, sense forces per a enfrontar-se a la llei»
«Perquè començar de nou és una manera de dir sí, encarar el present amb la força de la voluntat de viure, una actitud a la qual no li importa el temps futur, sinó la qualitat de l'instant».
Blanca Miralles és una octogenària que ha viscut una vida plena i intensa; gràcies a la bona posició econòmica de la família —i a pesar de les seua simpatia per la República—, va estudiar dret i el va exercir durant la postguerra; va apropar-se al xicotet món dels escriptors en valencià en els anys del franquisme i ella mateixa va escriure; va estimar el seu home, amb qui va tindre una filla i dos fills... Ara viu tranquil·la en la casa familiar, en un poble lluny de la ciutat. Fins ella arriba un dia Amina Houdan i la seua filleta Salma, migrants des de la llunyana Djibouti, han viscut un malson fins arribar a Europa. Totes dues, recordant la seua història personal, construiran una amistat especial.
L'autora tria un bon grapat de temes interessantíssims que tractar en la novel·la: la lluita de les dones per triomfar professionalment o simplement sobreviure en un món d'homes; les mateixes relacions entre dones , d'amistat o maternofilials; la vellesa i la soledat que comporta; les migracions, la duresa de la vida de la persona migrant que buscant una vida millor posa en perill la seua pròpia; l'ofici d'escriure i el panorama literari valencià del franquisme; la memòria històrica... Molts temes, pot ser massa per tractar en dos-centes pàgines?
Per a travar-los els va tractant de manera atrevida i complexa en una estructura fragmentada i de vegades complicada, el que ha fet que la lectura em resultarà un poc feixuga en alguns moments. El fil argumental de l'Amina m'ha semblat més interessant que el de la Blanca.
La il·lustració de coberta, de Carles Barrios, és preciosa, tenint en compte les cobertes habituals de Bromera...
Premi Enric Valor de Novel·la 2022.
Prèstec de la Biblioteca de la Universitat Jaume I de Castelló.
«El temps, però, trastoca les voluntats. La dilatada eternitat que teníem per davant per a construir un nou ordre es va contraure sense apenes a donar-nos-en i va deixar una dona vella i sola, sense forces per a enfrontar-se a la llei»
«Perquè començar de nou és una manera de dir sí, encarar el present amb la força de la voluntat de viure, una actitud a la qual no li importa el temps futur, sinó la qualitat de l'instant».
June 15, 2024
Durament dolcíssim. Feia molt que un llibre no em feia plorar tant. Lent al principi, agafa ritme poc a poc i es converteix en un relat exquisit, dolç, dur i realiste. Molt recomanable.
May 15, 2025
4,5.
Aquesta novel·la és el viatge, sobretot emocional, de dues dones que viuen realitats completament diferents i es troben en el moment oportú. És una història de calamitats, peripècies, connexió femenina, records, memòria i literatura que m'ha fet patir bastant, però en la qual he trobat moltíssima bellesa. I el que més m'ha enamorat ha sigut l'escriptura de l'autora, delicada i poètica a més no poder.
Àgil, dura, compromesa, filosòfica i esperançadora; no puc fer altra cosa que recomanar-la de tot cor.
Aquesta novel·la és el viatge, sobretot emocional, de dues dones que viuen realitats completament diferents i es troben en el moment oportú. És una història de calamitats, peripècies, connexió femenina, records, memòria i literatura que m'ha fet patir bastant, però en la qual he trobat moltíssima bellesa. I el que més m'ha enamorat ha sigut l'escriptura de l'autora, delicada i poètica a més no poder.
Àgil, dura, compromesa, filosòfica i esperançadora; no puc fer altra cosa que recomanar-la de tot cor.
September 10, 2024
La meua nota real és un 3'5.
És un relat preciós on el que més m'ha agradat han sigut els personatges protagonistes: Amina i Blanca. Especialment el cas d'Amina. M'ha agradat molt com estan contextualitzades i inserides en les seues circumstàncies personals i històriques. Tot i que a voltes se'm feia excessiu, la retòrica i la metàfora eren boniques. També m'ha agradat que al final del llibre hi haguera un mapa del recorregut d'Amina.
El que menys m'ha agradat ha sigut l'estructura, el format de memòries de dos vides escrites des de la vellea d'una escriptora. És una qüestió de gustos personals. Que la vida de Blanca se conte a base de colps no cronològics, deixar constància en el text del seu procés d'escriptura... És una cosa que no m'ha ajudat a connectar amb el relat la major part del temps
Però bé, un bon llibre sobre la immigració, la repressió cap a la dona i la seua lluita per l'alliberació; i l'amor i la pèrdua al llarg de la vida.
És un relat preciós on el que més m'ha agradat han sigut els personatges protagonistes: Amina i Blanca. Especialment el cas d'Amina. M'ha agradat molt com estan contextualitzades i inserides en les seues circumstàncies personals i històriques. Tot i que a voltes se'm feia excessiu, la retòrica i la metàfora eren boniques. També m'ha agradat que al final del llibre hi haguera un mapa del recorregut d'Amina.
El que menys m'ha agradat ha sigut l'estructura, el format de memòries de dos vides escrites des de la vellea d'una escriptora. És una qüestió de gustos personals. Que la vida de Blanca se conte a base de colps no cronològics, deixar constància en el text del seu procés d'escriptura... És una cosa que no m'ha ajudat a connectar amb el relat la major part del temps
Però bé, un bon llibre sobre la immigració, la repressió cap a la dona i la seua lluita per l'alliberació; i l'amor i la pèrdua al llarg de la vida.
August 9, 2025
Quan vaig començar a treballar a la Vall de Laguar, em vaig enamorar profundament d’aquell entorn. Va ser aleshores quan la meva companya em va parlar d’aquest llibre. Llegir aquesta novel·la em va permetre descobrir la vall, d’una banda, amb els meus propis ulls, i de l’altra, a través de les mirades d’Amina i Blanca.
La novel·la narra dos viatges: el d’Amina, una jove que fuig de Djibouti a la recerca d’una vida millor a Europa, i el viatge —més emocional— de Blanca, una escriptora molt gran de la vall que va viure la repressió franquista durant la seua joventut. Els destins de totes dues es creuen, i acaben donant sentit a la vida l’una de l’altra. És una història plena de records i memòria, de cura, sororitat i lluita contra les injustícies.
L’escriptura d’Elvira és molt poètica i acurada. I m’encanta que al final del llibre hi haja un mapa amb el viatge d’Amina.
La novel·la narra dos viatges: el d’Amina, una jove que fuig de Djibouti a la recerca d’una vida millor a Europa, i el viatge —més emocional— de Blanca, una escriptora molt gran de la vall que va viure la repressió franquista durant la seua joventut. Els destins de totes dues es creuen, i acaben donant sentit a la vida l’una de l’altra. És una història plena de records i memòria, de cura, sororitat i lluita contra les injustícies.
L’escriptura d’Elvira és molt poètica i acurada. I m’encanta que al final del llibre hi haja un mapa amb el viatge d’Amina.
January 5, 2025
Argila i calç narra la vida actual i el retrat històric de dos dones: Amina Hodan i Blanca Miralles. D'una banda ens trobem amb la tragèdia dels immigrants africans en el seu duríssim viatge cap a Europa i d'altra amb la vida i l'entorn familiar d'una escriptora d'avançada edat.
Displaying 1 - 7 of 7 reviews