What do you think?
Rate this book
La terra dura
El relat d'un retorn, que és una reconciliació personal i alhora la reivindicació del cor de Catalunya.
«Punsoda ha sabut triar bé els perfils culturals per acompanyar-nos en aquesta ruta segarrenca, que no busca idealitzar la ruralitat ni lamentar la nostra condició de terra de ningú.» Alba Granell, Núvol
«El que més m'ha agradat de l'Anna Punsoda és que no idealitza la tornada a la terra promesa, el cert és que no n'hi ha.» Clara Asín, El Nacional
«Punsoda ha escrit un llibre rodó, el diari de la readaptació a un indret que la va marcar per sempre.» Adrià Pujol, El País
L'escriptora Anna Punsoda torna al paisatge de la seva infantesa, els Plans de Sió, a la comarca de la Segarra. Ho fa d'una manera ben diferent de quan en va marxar. Ha fet net del passat i ha construït la seva pròpia família. Està en condicions de tornar al seu món, arreglar-s'hi una casa amb el marit barceloní i veure-hi créixer els fills. Punsoda prova d'entendre la seva relació amb terra dura, geogràficament central i alhora molt ignorada, que ha donat personalitats com l'escriptor Pedrolo i el pintor Guinovart, però que actualment figura al nostre mapa mental gràcies a la corporació alimentària bonÀrea de Guissona i al contrast entre la gent de sempre i les nombroses famílies d'Ucraïna i del Senegal que s'hi han instal·lat. A través de la recerca històrica, de converses amb veïns i de la vivència directa, Anna Punsoda teixeix un relat molt personal sobre la reconciliació amb un mateix i amb el país com l'única via per poder ser lliure i aportar alguna cosa valuosa al món.
«Punsoda ha sabut triar bé els perfils culturals per acompanyar-nos en aquesta ruta segarrenca, que no busca idealitzar la ruralitat ni lamentar la nostra condició de terra de ningú.» Alba Granell, Núvol
«El que més m'ha agradat de l'Anna Punsoda és que no idealitza la tornada a la terra promesa, el cert és que no n'hi ha.» Clara Asín, El Nacional
«Punsoda ha escrit un llibre rodó, el diari de la readaptació a un indret que la va marcar per sempre.» Adrià Pujol, El País
L'escriptora Anna Punsoda torna al paisatge de la seva infantesa, els Plans de Sió, a la comarca de la Segarra. Ho fa d'una manera ben diferent de quan en va marxar. Ha fet net del passat i ha construït la seva pròpia família. Està en condicions de tornar al seu món, arreglar-s'hi una casa amb el marit barceloní i veure-hi créixer els fills. Punsoda prova d'entendre la seva relació amb terra dura, geogràficament central i alhora molt ignorada, que ha donat personalitats com l'escriptor Pedrolo i el pintor Guinovart, però que actualment figura al nostre mapa mental gràcies a la corporació alimentària bonÀrea de Guissona i al contrast entre la gent de sempre i les nombroses famílies d'Ucraïna i del Senegal que s'hi han instal·lat. A través de la recerca històrica, de converses amb veïns i de la vivència directa, Anna Punsoda teixeix un relat molt personal sobre la reconciliació amb un mateix i amb el país com l'única via per poder ser lliure i aportar alguna cosa valuosa al món.
89 pages, Kindle Edition
Published November 3, 2023
1 person is currently reading
164 people want to read
About the author
Anna Punsoda
11 books13 followersAnna Punsoda (Concabella, 1985) és una periodista i escriptora catalana. Llicenciada en periodisme (URL) i en filosofia (UB). Va cursar el màster de «Filosofia i Estudis clàssics» a la UB, on va presentar la seva tesina El pensament social i polític de Joan Maragall -becada per la Fundació Joan Maragall. Actualment és professora i traductora de l'alemany, col·labora en diversos mitjans de comunicació com a crítica d'assaig i és ponent de Filosofia de l'Ateneu Barcelonès. L’any 2017 va impulsar La Llança, el suplement cultural d’El Nacional.cat. Ha publicat la novel·la Els llits dels altres (Amsterdam, 2018), guardonada amb el premi Roc Boronat, i l'assaig La luxúria (Fragmenta, 2020), dins la sèrie «Pecats capitals».
Photo credit © Glòria Solsona
Photo credit © Glòria Solsona
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 35 reviews
February 2, 2025
pfff a aquest llibre li sobra molta camaca gaze, li sobra romanticisme i li falta profunditat!! sirula intenta cuinar però l'allioli se li talla constantment.
sí que té cosetes bones com parlar de personatges il·lustres actuals de la comarca o draguejar (una miqueta només) el bonàrea. tota la feina de documentació i les entrevistes amb el jaume moya, la maria garganté o la maria teresa salat també són interessants...
...peeerò fer aquesta mena d'assaig/autoficció i q lo més interessant sigui lo q diuen els altres i q en canvi la veu narradora romantitzi la segarra només de la manera q un menjaxuixos faria amb el departament francès de bouches-de-ter (es a dir Girona) amb un to super inflamat pffffff lo primer q has de fer quan escrius un llibre sobre la teua terra és calmar les popes si no vols q acabi semblant un programa de catalunya des de l'aire
i d'altra banda també puixeja agendes q dona gust, com si fos l'abacus!!! la romantització de Cervera dient que és la història del país?? lo poc que explora la Segarra històrica?? la romantització constant del paisatge?? i sobretot una cosa molt cringe que és la idea q la Segarra no és com les altres meushkes (l'urgell, el clot del dimoni i el segrià) xddddd acaba donant un retrat xavier tria'm (pick me) de la comarca.... es com si l'anne hathaway de sobte fos de ponent
deslligar la segarra de les dinàmiques de la resta de ponent porta l'autora a ser desmentida pel jaume moya dins del mateix llibre i a falsejar la realitat. a la segarra els pagesos són tan ploramiques i reines de la gepa (cheap queens) que a la resta de Ponent. alhora, mentre romantitza la segarra, no n'explora gaire la història ni la tasca que s'està fent per reivindicar-ne uns altres límits des de la baixa i l'alta segarra. fer un llibre sobre el teu poble ok però fer un llibre sobre una comarca i agafar-ne només algunes coses q et van bé per a fer-ne un llibre curt....camaca gaze!!!
i per acabar, el tema de la romantització de la pagesia es que me penso fer petit suís de veritat. els pagesos no són dimonis però tampoc sants!! els canvis de cultiu a TOT ponent, i no nomes a la segarra, de què parla l'autora q arribaren amb la pac cap als seixanta i setanta van ser la primera pedra de molts canvis q han afectat els pagesos cap a malament (i a natres també), però en moltes coses hi tenen una responsabilitat enorme q ningú no assenyala.
sí que té cosetes bones com parlar de personatges il·lustres actuals de la comarca o draguejar (una miqueta només) el bonàrea. tota la feina de documentació i les entrevistes amb el jaume moya, la maria garganté o la maria teresa salat també són interessants...
...peeerò fer aquesta mena d'assaig/autoficció i q lo més interessant sigui lo q diuen els altres i q en canvi la veu narradora romantitzi la segarra només de la manera q un menjaxuixos faria amb el departament francès de bouches-de-ter (es a dir Girona) amb un to super inflamat pffffff lo primer q has de fer quan escrius un llibre sobre la teua terra és calmar les popes si no vols q acabi semblant un programa de catalunya des de l'aire
i d'altra banda també puixeja agendes q dona gust, com si fos l'abacus!!! la romantització de Cervera dient que és la història del país?? lo poc que explora la Segarra històrica?? la romantització constant del paisatge?? i sobretot una cosa molt cringe que és la idea q la Segarra no és com les altres meushkes (l'urgell, el clot del dimoni i el segrià) xddddd acaba donant un retrat xavier tria'm (pick me) de la comarca.... es com si l'anne hathaway de sobte fos de ponent
deslligar la segarra de les dinàmiques de la resta de ponent porta l'autora a ser desmentida pel jaume moya dins del mateix llibre i a falsejar la realitat. a la segarra els pagesos són tan ploramiques i reines de la gepa (cheap queens) que a la resta de Ponent. alhora, mentre romantitza la segarra, no n'explora gaire la història ni la tasca que s'està fent per reivindicar-ne uns altres límits des de la baixa i l'alta segarra. fer un llibre sobre el teu poble ok però fer un llibre sobre una comarca i agafar-ne només algunes coses q et van bé per a fer-ne un llibre curt....camaca gaze!!!
i per acabar, el tema de la romantització de la pagesia es que me penso fer petit suís de veritat. els pagesos no són dimonis però tampoc sants!! els canvis de cultiu a TOT ponent, i no nomes a la segarra, de què parla l'autora q arribaren amb la pac cap als seixanta i setanta van ser la primera pedra de molts canvis q han afectat els pagesos cap a malament (i a natres també), però en moltes coses hi tenen una responsabilitat enorme q ningú no assenyala.
February 13, 2024
Se m’ha fet curt. Segurament perquè no hi ha massa palla i es va directe al gra. És l’estil propi de l’autora: contudent i seca com la terra que l’ha parit. M’ha agradat molt perquè és literatura del jo però no d’algú que volta el món i torna al Born. No hi massa cosmopolitisme. És la història d’algú que amb 18 anys té una necessitat imperiosa de deixar el poble i fer cap a Barcelona, i que, passats uns anys, amb fills i parella, fa mitja volta i torna a casa. Torna a una terra no especialment bonica i que normalment no hi passa gaire res. Una terra, però, que és la seva i amb la qual havia de fer les paus; perquè com bé apunta la cita de Guillem Viladot que obre el llibre només som lliures si ens reconciliem amb nosaltres mateixos.
January 1, 2024
Si hagués estat escrit en anglés li donaria 4 estrelles, com que està escrit en català li done la màxima puntuació. Anem escasos en català de llibres amb una llengua sencera i verdadera que no resulte pedant. La sobèrbia, amb la que assenyalem als castellans, omple els prestatges nostrats i li dona rigidesa i poca naturalitat a la literatura en català. Aquest llibre, per modern, en el seu plantejament i en la seva factura, resulta molt agraït de llegir.
August 22, 2024
Se m'ha fet TANT CURT!!
Potser m'ha arribat molt endins perquè tot i ser nascuda a Barcelona i urbanita convençuda, els meus estius d'infantesa són al cor de la Segarra, i ara que ja vaig cap als 60 vaig estimant-me aquesta terra dura més i més.
Potser m'ha arribat molt endins perquè tot i ser nascuda a Barcelona i urbanita convençuda, els meus estius d'infantesa són al cor de la Segarra, i ara que ja vaig cap als 60 vaig estimant-me aquesta terra dura més i més.
January 26, 2024
La importància de la terra i la història; una reivindicació del retorn al món rural i la tribu en forma de dietari; una reflexió autocentrada i amena sobre la relació amb els orígens –sense deixar de banda el futur–. Feia anys que no prenia tants apunts llegint un llibre.
April 26, 2024
Escrit des d’una mirada molt crítica i sincera explica objectivament la vida, misèria i miracles de la Terra Dura. Llegint-la me n’adono que he de posar el fre a la meva imponent polarització i necessitat de blancs i negres. Però alhora em fa ràbia veure com, tot i tenir prou ferma la seva posició política, noto que se sent prou còmode amb els liberetis indepes catalans… suposo que deu ser algo relacionat amb allò de tenir diners… fjsndbslfjkadj
June 30, 2025
2,5/5. Potser el problema és meu, que pensava que aquest llibre era una altra cosa, però realment en cap moment he gaudit de la lectura. Esperava trobar un relat més sentimental i més detallat sobre la tornada al poble i, no obstant, m'he trobat petites pinzellades històriques, que sempre es queden superficials, i descripcions de la zona, que intenten donar-li una importància que la pròpia autora no creu que tingui. En un moment de llibre l'autora parla de que la universitat va conèixer dues menes d'estudiants de comarques: els folklòrics i els acomplexats i la veritat és que després de llegir el llibre crec que ella s'engloba en el segon tipus.
August 25, 2024
Tinc la mania de posar quatre estrelles a tots els llibres.
Aquesta ha sigut, bàsicament, una lectura entre totxos. Quan em cansava del Curial, llegia la Terra dura, i quan em cansava de l’Odissea, hi tornava un altre cop. Vaja, lectureta curta i fàcil per recordar-me que és possible llegir llibres que no requereixin el 100% de la teva capacitat mental. Bàsicament m’ha encantat perquè tot el que diu és el que veig a Ossó. M’agrada pensar que duc una mica de la Segarra al cor, i que tinc una mica de la manera de fer dels pagesos d’aquí en els meus actes. És complicat perquè només vinc aquí a l’estiu i quatre caps de setmana a l’hivern. M’encanta, però. Crec que quan em jubili (o abans) em mudaré aquí per dedicar-me als camps com a hobby i poder anar enfilat a un tractoret veient sortir el sol entre els camps de rostoll: “que a les dues del migdia semblen de vidre”.
Aquesta ha sigut, bàsicament, una lectura entre totxos. Quan em cansava del Curial, llegia la Terra dura, i quan em cansava de l’Odissea, hi tornava un altre cop. Vaja, lectureta curta i fàcil per recordar-me que és possible llegir llibres que no requereixin el 100% de la teva capacitat mental. Bàsicament m’ha encantat perquè tot el que diu és el que veig a Ossó. M’agrada pensar que duc una mica de la Segarra al cor, i que tinc una mica de la manera de fer dels pagesos d’aquí en els meus actes. És complicat perquè només vinc aquí a l’estiu i quatre caps de setmana a l’hivern. M’encanta, però. Crec que quan em jubili (o abans) em mudaré aquí per dedicar-me als camps com a hobby i poder anar enfilat a un tractoret veient sortir el sol entre els camps de rostoll: “que a les dues del migdia semblen de vidre”.
August 4, 2024
Llegir un territori i un paisatge en plena descoberta per mi d'aquest, i observar les persones que el viuen i el transformen paral·lelament, a través d'una prosa magnífica.
L'he gaudit moltíssim aquest llibre. La manera com connecta història, cultura, economia, societat i vida familiar m'ha vinculat més amb els Plans de Sió.
L'he gaudit moltíssim aquest llibre. La manera com connecta història, cultura, economia, societat i vida familiar m'ha vinculat més amb els Plans de Sió.
February 3, 2025
L'he llegit d'una tirada!
Dietari del retorn de l'autora al seu lloc d'origen, a la Segarra -una terra dura, eixuta i força oblidada- després dels anys d'estudiant a Barcelona.
Sense sentimentalismes ni embuts, anant al gra i amb esperit crític, combina dades personals amb reflexions sociodemogràfiques i econòmiques per acostar-nos al tarannà i a les contradiccions d'aquesta petita part de món.
Possiblement el fet de tenir vincles familiars en aquesta zona ha fet que hi hagi entrat més!
Dietari del retorn de l'autora al seu lloc d'origen, a la Segarra -una terra dura, eixuta i força oblidada- després dels anys d'estudiant a Barcelona.
Sense sentimentalismes ni embuts, anant al gra i amb esperit crític, combina dades personals amb reflexions sociodemogràfiques i econòmiques per acostar-nos al tarannà i a les contradiccions d'aquesta petita part de món.
Possiblement el fet de tenir vincles familiars en aquesta zona ha fet que hi hagi entrat més!
December 26, 2023
Molt bo si ets de la Segarra. I si no ho ets, crec que també.
January 15, 2024
M'ha agradat molt aquest text que narra l'experiència de retornar a la comarca d'origen de l'autora, la Segarra, després d'haver-ne marxat i viscut a Barcelona bastants anys.
Aquest retrobament, junt amb la seva posada al dia està narrat d'una manera molt amena. Hi inclou també notes històriques, detalls sobre les transformacions econòmiques i socials recents d'aquest territori que ella coneixia tan bé i referències a persones que han passat a formar part del seu nou dia a dia i que treballen per impulsar el progrés d'aquesta "terra dura".
Molt recomanable!
Aquest retrobament, junt amb la seva posada al dia està narrat d'una manera molt amena. Hi inclou també notes històriques, detalls sobre les transformacions econòmiques i socials recents d'aquest territori que ella coneixia tan bé i referències a persones que han passat a formar part del seu nou dia a dia i que treballen per impulsar el progrés d'aquesta "terra dura".
Molt recomanable!
Read
January 3, 2024A #LaTerraDura l’#AnnaPunsoda escriu:
"Si coneixeu algú repentinat que es vanta d’una bona collita o d’una proesa local segur, seguríssim, que no és de la Segarra."
Ella mateixa no es vanta de res, però en venta unes quantes i a uns quants al diari de retorn a la terra natal.
La Punsoda és franca, seca i dura com els seus segarrencs Plans de Sió, lloc on es va criar i on ara ha decidit criar la prole, després de passar per Barcelona.
És un paisatge d'aparença erma amb la solidesa per sostenir tarannà i arrels que no s'ofeguen com a les ciutats globals.
Tampoc és que tingui prou aïllament per esquivar el neoliberalisme, però té una distància i aspecte que permeten alimentar la il·lusió d'una certa autarquia comarcal rebel.
Ella hi retorna amb l'ànim de reconciliar-se amb el seu lloc i així amb ella mateixa. Coratge que impressiona als qui no ho fem.
Ens enxampa ràpid a les "dues menes d'estudiants de comarques: els folklòrics i els acomplexats" i la necessitat o no del vincle.
Quan deixa enrere el període a ciutat per els seus plans que són el "graner de Catalunya" es va trobant amb gent d'allà, austers i gens ostentosos que li indiquen un bon aterratge.
Un territori que pateix que "el presentisme deu ser un moviment global, però perjudica comarques com la nostra, que es mou per la mirada llarga i la transmissió generacional".
I és aquí ho diu ben clar:
"Si Catalunya té algun futur passa per transmetre la catalanitat als nouvinguts".
La proximitat, l'escala abastable l'enforteix perquè "sempre he pensat que, com més a prop estàs de la veritat de la vida, més bé et trobes" i mirant enrere s'adona que a Barcelona, el sistema l'aclaparava i "aquí tot és concret i puc aixecar a pes el nostre petit univers".
Durant els breus 31 dies del diari reconstrueix la seva relació amb un indret del que n'arriba a dir: "la fi del món deu assemblar-se molt als estius dels Plans de Sió", però és que clar, alhora entén que "només deu haver-hi una cosa més fonda que la història i és la terra" dura.
"Si coneixeu algú repentinat que es vanta d’una bona collita o d’una proesa local segur, seguríssim, que no és de la Segarra."
Ella mateixa no es vanta de res, però en venta unes quantes i a uns quants al diari de retorn a la terra natal.
La Punsoda és franca, seca i dura com els seus segarrencs Plans de Sió, lloc on es va criar i on ara ha decidit criar la prole, després de passar per Barcelona.
És un paisatge d'aparença erma amb la solidesa per sostenir tarannà i arrels que no s'ofeguen com a les ciutats globals.
Tampoc és que tingui prou aïllament per esquivar el neoliberalisme, però té una distància i aspecte que permeten alimentar la il·lusió d'una certa autarquia comarcal rebel.
Ella hi retorna amb l'ànim de reconciliar-se amb el seu lloc i així amb ella mateixa. Coratge que impressiona als qui no ho fem.
Ens enxampa ràpid a les "dues menes d'estudiants de comarques: els folklòrics i els acomplexats" i la necessitat o no del vincle.
Quan deixa enrere el període a ciutat per els seus plans que són el "graner de Catalunya" es va trobant amb gent d'allà, austers i gens ostentosos que li indiquen un bon aterratge.
Un territori que pateix que "el presentisme deu ser un moviment global, però perjudica comarques com la nostra, que es mou per la mirada llarga i la transmissió generacional".
I és aquí ho diu ben clar:
"Si Catalunya té algun futur passa per transmetre la catalanitat als nouvinguts".
La proximitat, l'escala abastable l'enforteix perquè "sempre he pensat que, com més a prop estàs de la veritat de la vida, més bé et trobes" i mirant enrere s'adona que a Barcelona, el sistema l'aclaparava i "aquí tot és concret i puc aixecar a pes el nostre petit univers".
Durant els breus 31 dies del diari reconstrueix la seva relació amb un indret del que n'arriba a dir: "la fi del món deu assemblar-se molt als estius dels Plans de Sió", però és que clar, alhora entén que "només deu haver-hi una cosa més fonda que la història i és la terra" dura.
January 26, 2024
La Punsoda ens trasllada a la seva terra, la Segarra (més concretament, els Plans de Sió), a la qual se'n va a viure després de molts anys a Barcelona i amb una família feta. A través de les seves vivències i de les converses amb gent destacada de la regió, descobreixes a poc a poc un territori eixut i desèrtic, amb un destí ben marcat pel gegant bonÀrea, però amb una riquesa cultural, històrica i antropològica que personalment (i m'hauria -i ens hauria- de fer vergonya dir-ho) desconeixia per complet. És un dietari de rearrelament, com diu ella, i Punsoda ho ven tan bé que m'han vingut moltes ganes de visitar algun dia Concabella, L'Aranyó, Florejacs, Les Pallargues, Sanauja o La Torre de Vallferosa, entre d'altres.
Read
June 15, 2025Està ben escrit, es llegeix ràpid (i a més és molt breu). M'ha interessat molt conèixer el context de la Catalunya agricola de secà. Estic en desacord amb algunes de les coses que es diu sobre tot sobre el canal Segarra-Garrigues, però tampoc m'ha molestat.
July 14, 2024
Llegir un llibre sobre les teva terra sempre t’hi fa sentir més propera i identificada. L’Anna parla sense embuts, clar i català.
September 15, 2024
Em sembla que soc la Francesa.
May 15, 2024
El llibre q magradaria escriure sobre el camp de tarragona
January 16, 2025
potser el moment més lol és quan reconeix que va deixar un nòvio perquè no sabia què era la mancomunitat xd. un llibre ras i curt, sense subterfugis i amb una profunda estima al territori, realment fan ganes de fer la marxa dels castells de la segarra.
February 5, 2025
Boníssima història i reflexió al voltant de la duresa de pagès i estimar el territori.
June 4, 2024
L'Anna Punsoda ha tornat a viure, per elecció, a la terra d'on és filla. No és qualsevol lloc, és a Les Pallargues de Concabella, a la comarca de La Segarra. La terra dura, com ella diu.
Conec bé les contrades de les que es parla en el llibre, hi tinc arrels fondes, conec el paisatge i les persones que l'habiten i tot aquell món forma part de mi. De fet, va posar les bases del que sóc i com més gran soc, més em descobreixo que en formo part.
L'autora fa un exercici rigorós d'anàlisi de la terra, per descomptat, però també d'ella mateixa i també de Catalunya, com a país, explicant el passat, descrivint el present i albirant, o desitjant, el futur.
El paisatge i l'autora: "Sempre havia pensat que les explanades em semblaven angoixants per efecte del meu cor. Jo estava angoixada i la falta de límits del paisatge em deixava sola amb aquell desfici fosc" (pàg. 45).
La gent: "A Concabella encara hi impera una mentalitat premoderna, aquella en què les estructures, sobretot les familiars, són més importants que la vida dels individus. Aquí els canvis en les mentalitats van molt lents -molt més que els canvis al món real-. És com si passessin un doble filtre del temps. Si una cosa canvia, i es demostra que funciona, que funciona tant que no hi ha marxa enrere, llavors ja l'assimilarem". (pàg. 36).
El futur del país: "Comprenc que costi d'assumir, sobretot per a una mentalitat com la d'aquesta terra, però si Catalunya té algun futur passa per transmetre la catalanitat als nouvinguts. Tots els esforços que fem perquè allò es faci, i es faci bé, seran pocs. No cal dir que per fer-ho en condicions en cal un estat. Mentrestant, molts diners. Moltes Annes [una mestra de Guissona]. I certa obertura religiosa, ben representada per l'església de Santa Maria de Guissona [hi ha celebracions de tres rituals diferents]" (pàg. 50).
Conec bé les contrades de les que es parla en el llibre, hi tinc arrels fondes, conec el paisatge i les persones que l'habiten i tot aquell món forma part de mi. De fet, va posar les bases del que sóc i com més gran soc, més em descobreixo que en formo part.
L'autora fa un exercici rigorós d'anàlisi de la terra, per descomptat, però també d'ella mateixa i també de Catalunya, com a país, explicant el passat, descrivint el present i albirant, o desitjant, el futur.
El paisatge i l'autora: "Sempre havia pensat que les explanades em semblaven angoixants per efecte del meu cor. Jo estava angoixada i la falta de límits del paisatge em deixava sola amb aquell desfici fosc" (pàg. 45).
La gent: "A Concabella encara hi impera una mentalitat premoderna, aquella en què les estructures, sobretot les familiars, són més importants que la vida dels individus. Aquí els canvis en les mentalitats van molt lents -molt més que els canvis al món real-. És com si passessin un doble filtre del temps. Si una cosa canvia, i es demostra que funciona, que funciona tant que no hi ha marxa enrere, llavors ja l'assimilarem". (pàg. 36).
El futur del país: "Comprenc que costi d'assumir, sobretot per a una mentalitat com la d'aquesta terra, però si Catalunya té algun futur passa per transmetre la catalanitat als nouvinguts. Tots els esforços que fem perquè allò es faci, i es faci bé, seran pocs. No cal dir que per fer-ho en condicions en cal un estat. Mentrestant, molts diners. Moltes Annes [una mestra de Guissona]. I certa obertura religiosa, ben representada per l'església de Santa Maria de Guissona [hi ha celebracions de tres rituals diferents]" (pàg. 50).
January 9, 2024
És la història de la tornada de l'autora al lloc on va néixer, la Segarra. Fa una anàlisi social ben interessant, que toca temes diversos, des del canvi demogràfic viscut durant els darrers anys al poc interès de l'administració pel patrimoni. M'ha fet ganes de fer-hi una escapadeta!
April 10, 2024
Potser pel meu origen segarrenc, esperava amb una certa il.lusió , un llibre escrit per una escriptora de Concabella i he llegit un llibre escrit per una escriptora de Barcelona que ha nascut a Concabella
July 14, 2024
En aquest llibre Punsoda fa molt més que una descripció del seu territori. N'explica les debilitats, les fortaleses, el caràcter, el tarannà, les contradiccions i les tradicions que hi ha hagut i que hi ha. En definitiva, hi relata les seves vivències i les de les persones que l'envolten. Ho fa des d'un punt de vista personal i hi aporta dades objectives. Arriba al cor, a la veritat: "Sempre he pensat que, com més a prop estàs de la veritat de la vida, més bé et trobes. Saber quina és aquesta veritat segons la teva naturalesa i història és una feina que només pots fer tu mateix i que requereix anys de tempteigs."
Tot plegat, demostra l'estima per la terra dura d'aquesta autora: "La terra dura i ampla se m'havia posat a dins abans que hi hagués pogut posar paraules. I com fan els ocells, que adapten el plomatge al bosc on es troben, ella i jo també érem indestriables." És un llibre fàcil de llegir, que demostra l'estima i els problemes d'una part de Catalunya sovint oblidada i que recomano a tothom.
Tot plegat, demostra l'estima per la terra dura d'aquesta autora: "La terra dura i ampla se m'havia posat a dins abans que hi hagués pogut posar paraules. I com fan els ocells, que adapten el plomatge al bosc on es troben, ella i jo també érem indestriables." És un llibre fàcil de llegir, que demostra l'estima i els problemes d'una part de Catalunya sovint oblidada i que recomano a tothom.
May 28, 2025
Writing my review in English here, just to add visibility for this splendid essay.
My wife's family is originally from Sanaüja and over the years, driving inland from the coast to the beautiful, dusty, and semi-occupied casa pairal, I've marveled at the succession of names along the route, rolling them over on my tongue as we crossed straw-yellow fields of grain spotted with medieval towers and villages of stone. This essay is an extraordinary reflection on this region, the Segarra, a poetic and at turns amusingly caustic account of the author's return to her home town with her husband and young children. Punsoda's account brought into sharp relief a range of obscure family stories and anecdotes I'd never fully understood, while tracing the hidden threads and all too evident environmental forces shaping the region and its people. Simply a marvelous read, deeply felt, often wry, graciously self-mocking and at moments hilarious.
My wife's family is originally from Sanaüja and over the years, driving inland from the coast to the beautiful, dusty, and semi-occupied casa pairal, I've marveled at the succession of names along the route, rolling them over on my tongue as we crossed straw-yellow fields of grain spotted with medieval towers and villages of stone. This essay is an extraordinary reflection on this region, the Segarra, a poetic and at turns amusingly caustic account of the author's return to her home town with her husband and young children. Punsoda's account brought into sharp relief a range of obscure family stories and anecdotes I'd never fully understood, while tracing the hidden threads and all too evident environmental forces shaping the region and its people. Simply a marvelous read, deeply felt, often wry, graciously self-mocking and at moments hilarious.
January 27, 2024
La Terra dura una lectura sobre la vida a la Segarra, personalment em toca d'aprop i es veritat que per la meva curta edat no he pogut viure el que es anys enrera, però al néixer en una família de varies generacions de agricultors i ramaders i treballó en el sector ho vic molt d'aprop.
Del llibre m'agrada que es pugui parlar amb diferentes persones que viuen per la zona i personalment conec a un pagès.
Del llibre m'agrada que es pugui parlar amb diferentes persones que viuen per la zona i personalment conec a un pagès.
June 13, 2024
L'Anna estima molt la Segarra i sent de la zona, m'ha fet la sensació que el que explica és per qui no la coneix. Coneixent-la bé, es fa tot conegut i el discurs transmet pensar la comarca amb un punt idíl·lic (per algun dels relats que no s'acaben d'ajustar a la realitat) i esperable.
Interessant especialment per qui no coneix la Segarra més enllà de l'administrativa especialment, els que som d'aquí hi veurem reflectit el que ja coneixem i sabem.
Interessant especialment per qui no coneix la Segarra més enllà de l'administrativa especialment, els que som d'aquí hi veurem reflectit el que ja coneixem i sabem.
November 5, 2023
L'Anna torna a casa, als Plans de Sió, a la Segarra. Deixa enrere la vida desarrelada i despersonalitzada de Barcelona per connectar —i connectar-nos— amb el paisatge sec, les històries passades i els franctiradors culturals. Elegeix una forma perfecta per entreteixir-ho tot: el dietari.
February 24, 2024
Em captiva aquesta escriptura precisa de frase curta i neta de lluentons. Un llibre que explica que hi ha una manera de ser d'una altra manera, d'enganxar-se al territori, que no és ni orgànica ni cursi perquè és genuïna. Un tresor.
March 16, 2024
Posa de relleu la importància de la història, dels orígens, de l’arrelament. Com a urgellenca m’ha captivat la manera genuïna i reivindicativa que té l’autora d’explicar una terra dura, oblidada, amb molta història i històries.
Displaying 1 - 30 of 35 reviews