Text de l'obra "Un dia" de Mercè Rodoreda, estrenada al Teatre Grec de Barcelona el 27 de juliol de 1993, a càrrec de la companyia del Festival Grec 93. Una obra que Rodoreda va refer per convertir-la en una de les seves millors novel·les, mantenint però la idea que la va fer néixer: explicar la decadència d'un país a partir de la caiguda d'una família.
She is considered by many to be the most important Catalan novelist of the postwar period. Her novel "La plaça del diamant" ('The diamond square', translated as 'The Time of the Doves', 1962) has become the most acclaimed Catalan novel of all time and since the year it was published for the first time, it has been translated into over 20 languages. It's also considered by many to be best novel dealing with the Spanish Civil War.
Una mena d'esbós del Mirall amb acudits de la Rodo (en realitat és bastant graciosa). M'ha agradat i això que venia només a llegir el pròleg de la Marina Porras.
No havia llegit cap obra de teatre escrita per Rodoreda i crec que l'he encertat. Es nota l'essència de l'autora, el protagonisme dels objectes i de la casa més que no pas els personatges. Mostra la davallada d'una família burgesa de Barcelona molt similar a la de Mirall trencat.
amb un excel·lent pròleg a mans de la Marina Porras, el qual he subratllat tot, és una delícia d’obra de teatre de la Rodoreda. el monòleg de la Maria es una joia.
La prèvia a Mirall Trencat és una lectura que guanya molts punts si s’interpreta com un conjunt amb aquesta. És interessant fixar-se en els detalls (i no tan detalls) que canvien i entendre els motius així com gaudir d’un humor que no és tan present a la seva versió final. Gràcies a aquesta obra entenc més que Mirall Trencat es una obra absoluta, on els fets importen per si mateixos més que per qui els viu: a Un Dia, els personatges no son tan memorables com ho és la propia família i la casa en sí.
Me esperaba algo más diferente que al final de Mirall trencat, si que cambian algunos detalles y la forma de contar la historia, ya que hay muchos recuerdos pero es bastante parecido... Igualmente me ha gustado mucho y tenía muchas ganas de leerlo, diría que es una de mis autoras favoritas y quiero leer más libros suyos, nunca deja de sorprenderme como escribe y la capacidad que tiene de transmitir.
Mercè Rodoreda, siempre magnífica… Buenas transiciones entre épocas y todo un mundo… presente, pasado y futuro… ¡Cuánto nos dice una casa! En este caso sientes el peso de la decadencia y de todos sus secretos…