Els habitants del pis 200

by Elvira Augusta Lewi, Neus Real Mercadal (epíleg)

Els habitants del pis 200 són l’home estrafet, l’home buit i l’home feliç, tres individus que han trobat, al capdamunt d’un gratacels, la pau que el món de baix els havia negat. Entre ells tot és harmonia i tranquil·litat, fins que arriba la Wanda, a qui consideren, com a membre del sexe femení, la llavor de la discòrdia. Així arrenca la primera de les 7 històries amb què Elvira Augusta Lewi es va convertir en una de les autores més modernes i prometedores de la seva generació. Publicat com a recull per primera i última vegada el 1936, molts dels contes d’aquest volum havien anat apareixent en diferents revistes quan l’autora tenia tot just 20 anys, on van capgirar estereotips, a més d’acostar la literatura catalana a les corrents europees de l’època. Amb contes com “Quan la mort s’enamora” o “L’home de cristall”, Lewi posa en entredit els rols tan masculins com femenins en la societat de principis del segle XX. La figura d’Elvira Augusta Lewi és un dels grans misteris de la literatura catalana anterior a la guerra civil. Autora de dos llibres apareguts consecutivament el 1935 i el 1936, no va tornar a publicar després de la Guerra Civil, tampoc se sap si va anar a l’exili, ni se’n té pràcticament cap referència posterior al 1939. El seu rastre es perd amb l’arribada del franquisme i l’inici de la 2a G.M.

123 pages, Paperback

Published January 1, 2023

About the author

Elvira-Augusta Lewi Salinas (Barcelona, 6 d'agost de 1909 - ? ca. 1970) Escriptora i periodista catalana, pertany a la mateixa generació moderna i renovadora que Maria Carratalà o Anna Murià, posem per cas, dones que tenen carreres periodístiques intenses i curtes, vocacionals en diferents sentits i, en els tres casos, trajectòries esguerrades per la Guerra Civil. En el cas d’Elvira Lewi, la vocació pública es componia d’una forta tendència literària i artística, com en el cas del periodisme d’Anna Murià. De fet, coincideixen a La Dona Catalana, on més temps publiquen totes dues en un cert moment encapçalades per una altra periodista de la mateixa generació, Maria del Carme Nicolau, redactora en cap de la revista i també anorreada després de la guerra. Aquestes quatre dones neixen en els primers anys del segle xx, es formen amb certa cura i troben una primera personalitat pública com a pioneres del periodisme a la premsa barcelonina, una professió que perden abruptament per la guerra, l’exili o el règim nacionalcatòlic que s’implanta a continuació. Elvira Lewi neix a Barcelona en el si d’una família d’origen judeogermànic. Estudia al Col·legi Alemany de Barcelona i completa els estudis a l’Escola d’Arts i Oficis, la Llotja de Barcelona, que li seran prou útils per a encetar la trajectòria periodística. També estudia idiomes i música. És considerada una escriptora compromesa amb el desenvolupament cultural de les dones. Mostra la dinàmica literària i cultural de la Barcelona d’entreguerres, on algunes dones troben, no sense dificultats, certes oportunitats de crear-se un perfil professional lluny de la llar basat en determinades activitats artístiques i literàries que elles mateixes trien i practiquen. Lewi publica algunes crítiques literàries al llarg del 1930 al setmanari Mirador, en el que es considera el seu debut periodístic. Alhora publica el 1931 alguns contes a D’Ací i d’Allà, una elegant publicació dirigida a la burgesia que es vol sentir culta i cosmopolita. Però serà a finals d’any quan la participació a la premsa trobarà certa continuïtat, al diari La Nau. S’hi encarrega de la secció d’art, dintre de la plana dedicada a «Les crítiques de la setmana». Ho farà al llarg del 1932. Signa una primera sèrie de diverses desenes d’articles en una secció especialitzada, un debut inusual en un periodisme encara no gaire professional i que normalment no deixava en mans d’una dona aquesta mena de comentari cultural. Amb tot, aquesta arrencada implica alhora la intenció de destacar, assolir visibilitat i ser coneguda per una tasca intel·lectual que comparteix amb una bona part dels homes que accedeixen a les redaccions. Però el diari La Nau tanca el gener de 1933 per problemes econòmics, i Lewi busca una segona feina que troba de seguida, en qüestió de dies, perquè enceta una nova col·laboració amb el setmanari La Dona Catalana el mateix mes de gener. Es tracta d’una publicació conservadora adreçada a dones benestants que no planteja reivindicacions feministes clares, tot i que exigeix per a les dones una formació i un paper reconeguts a la societat, encara que sigui en assumptes domèstics i amb una visió i uns continguts no gens transgressors. De fet, La Dona Catalana recorda per l’estil i els continguts El Hogar y la Moda, el setmanari que María Luz Morales dirigeix entre 1921 i 1926, en aquest cas en castellà. Lewi comença redactant comentaris en una secció pretesament femenina, «L’ornament de la llar», però a poc a poc troba un espai propi, de caràcter artístic, en el qual comença a entrevistar dones interessants o a escriure sobre elles, «Les dones en l’art». Amb el pas del temps, encara eixamplarà més la mirada de la revista amb noves seccions, com «La dona de Catalunya i els seus oficis» o «La dona en el món de l’art». A banda, aprofita aquesta feina pel fet de ser considerada una experta, tal com diríem avui, i per aquest motiu publica treballs i reportatges en altres publicacions de la ciutat, com La Rambla, L’Opi

Reviews

[AdelaSM · Rating 2 out of 5]

Tot i que m'ha semblat molt interessant conèixer el poc que se sap de la vida de l'autora (i quina pena que no hagués pogut tenir una obra més extensa per culpa de la guerra), no m'ha fet del tot el pes.
Alguns relats m'han agradat, però d'altres m'han deixat indiferent

[Quela Font · Rating 3 out of 5]

3.5

[raqs · Rating 2 out of 5]

No m'ha impactat però al ser una obra literària està bé coneixer-la i més d'una obra literària.

[Marta Clua · Rating 4 out of 5]

Un dels propòsits que em plantejo cada any, es llegir autores noves. Bé, matitzo la meva resposta, autores que fa temps que han escrit, i que per mi són desconegudes.. I que quan cauen a les meves mans em sorprenen. Això m'ha passat amb el llibre que avui us ressenyo.
Es tracta de "Els habitants del pis 200" de Elvira Augusta Lewi editat per @editorialmalesherbes.

El primer conte "Els habitants del pis 200", és presenten tres homes(sense nom), tres estereotips del moment que conviuen plàcidament en una pensió, fins l'arribada d'una dona sola que arriba envoltada de secret i misteri. La vida tranquil·la d'aquesta comunitat es trenca, per tots els seus prejudicis envers la dona enigmàtica i, ella esdevé la llavor de la discòrdia (justament pq els homes no la veuen com a una igual). El conte més llarg de tot el recull i on hi ha més matissos.
La resta de relats son molt més breus però no per això menys interessants.
Relats que ens parlen de la vida, de la pèrdua, de la soletat, dels rols de gènere establerts, que qüestionen la felicitat imposada per la societat on sembla que tot és troba en ordre. Amb una narrativa sense massa floritures, sòbria, elegant i també poètica

Sis històries ben diferents, que traspuen modernitat i una mirada crítica a la societat de l'època.

Destaca sobretot l'apunt final a càrrec de Neus Real Mercadal que ens dóna a conèixer a l'autora, desconeguda per la majoria. Catalana d'origens alemanys, va ser una intel·lectual , activista per la llengua i la cultura catalana. La seva trajectòria intel·lectual es va veure trencada per la guerra civil espanyola i la dictadura posterior, i se'n va perdre la pista, com segurament la de moltes dones intel·lectuals d'aquesta generació.
Una delícia descobrir autores catalanes oblidades!
Molt recomanable !

[patri · Rating 3 out of 5]

Sempre és emocionant endinsar-se al món narratiu de noves autores. I dic “noves” amb amargor perquè m’entristeix que no sabés de l’existència de l’Elvira Augusta Lewi fins ara. Però ha sigut un viatge curt i interessant per les inquietuds i reflexions d’una dona compromesa amb l’activisme cultural i el panorama literari de la Catalunya de la preguerra. Una tia xulíssima!

[Puri Moral]

Un conjunto de relatos breves.
Destacan, en mi opinión "Quan la mort s'enamora" i L"'home de cristall"

[Úrsula · Rating 5 out of 5]

Molt, molt interessant. És una surrealista. Haurien sigut molt amigues amb Germaine Dulac i Maya Deren, i haguessin quedat fer cafès i criticar a senyoros.