Seré la teva mare si m'he quedat embarassada amb l'òvul d'una altra dona? Un assaig en primera persona per obrir un debat que tenim pendent.
«Si vols, no pots. Quan un inesperat desig maternal em va esclatar a la cara, vaig descobrir que ja era massa tard. El meu cos era un desert. Si volia gestar i parir un fill, em quedava una opció: fer-ho amb l'òvul d'una altra dona».
Aquesta és una història sobre una decisió difícil. Sobre mutacions físiques i límits que es desborden. La crònica d'un periple mèdic i un intent de despullar d'eufemismes i tabús la indústria de la reproducció assistida. Una exploració del dol genètic i de les contradiccions que claven els ullals. Una escaleta perquè ascendeixin altres històries subterrànies. I, sobretot, una invitació a pensar plegades el nostre futur.
Reseñ
«Transformant la culpa en responsabilitat, em dic. [...] D'aquí aquest llibre que tens a les mans. D'aquí l'impuls per compartir- vos la meva història personal, les preguntes més aspres. Airejo les vísceres per si poden resultar útils a algú, per si la meva experiència pot encetar converses, per aportar unes pàgines al que ha d'esdevenir un relat col·lectiu. Aquí rau la meva responsabilitat, en posar els privilegis i altaveus que se m'han brindat al servei d'una conversa pública pendent, la de l'augment sostingut de la compravenda d'òvuls al nostre país.
Al llarg d'aquestes pàgines he esbossat aquells temes que crec que s'han d'abordar col· Per què tantes dones arribem de mala gana i amb el cap cot a la reproducció assistida? Quina estela de malestars i desigualtats socials deixen els mercats reproductius i, concretament, la legislació actual sobre la donació d'òvuls? Com s'ha de plantejar perquè sigui més respectuosa i ètica amb totes les parts implicades?
Què ha de canviar o què s'ha d'implementar perquè les donants i les persones que neixen fruit d'aquestes tècniques tinguin més garanties i més drets?»
He tingut el privilegi de poder-lo llegir abans que sortís i crec que totis hauríem de llegir-lo perquè la Júlia ens explica una experiència personal, moltes experiències personals, entorn a la reproducció assistida que totes les persones hauríem de tenir presents. Els dilemes, les contradiccions, els cuquets, les alegries, les pors, la culpa i la responsabilitat. No us el perdeu 🤍
"Com visc en pau si el que més m'estimo existeix en contra dels meus principis?" Això diu la Júlia Bertran Lafuente i troba una manera: Parlant, reflexionant i sobretot escrivint-ho per compartir-ho. D'aquí surt #EstimadaDesconeguda referit a l'ovodonant anònima que l'ha fet mare.
En el procés de voler ser mare als 40 es troba amb uns camins que l'empastifen d'una "culpa i desig que es fonen en un líquid espès i grumollós que no em deixa pensar amb claredat". Però sap treure el cap i trobar forces, curiositat i cura per entomar tots els dilemes de l'ovodonació.
També es troba amb diverses especialistes, pensadores, ovodonants i les amigues. Ai les amigues, amigues com la Mery que li diu que els desitjos impliquen contradiccions i que és millor mirar d'acceptar-les que no pas justificar-les. Amb aquest ànim escriu la seva vivència.
Sent com "les promeses de la reproducció assistida encenen la metxa del desig i que es fa molt difícil apagar-la" fent perillar el sentit comú durant el procés. Però un cop passat, ara reflexionant-lo i escrivint-lo hi torna a ser tot, sense estalviar sentiments i emocions.
I del més personal possible arriba al que ens és ben col·lectiu, un problema compartit per tothom, tenim una societat amb "vells i velles pagant per procrear" després de lliurar "el moment àlgid dels cossos a la feina" en aquest "mecanisme sublim d'enginyeria capitalista".
El problema l'aborda sencer, afrontant conceptes que hem de popularitzar com "dol genètic" o els drets de les criatures nascudes d'aquests processos. En cada pàgina va transformant "la culpa en responsabilitat" conscient de la "cruïlla de privilegis i violències" on som.
De la mateixa manera que li brolla molt d'amor pels qui la cuiden i pels qui cuida, fa eixir humanitat en un procés que fàcilment deshumanitza als diversos implicats.
Llegir la Júlia és llegir-se un mateix, reconèixer paranys compartits en una escriptura que pot ser tan sincera com poètica.
“Mirar algú amb admiració és fer-li un lloc en aquest món.”
Pors, preguntes i contradiccions. Estic bastant segura que hauré de recuperar aquest llibre en un altre moment de la meva vida. Que valenta i generosa és la Júlia Bertran per compartir aquest viatge i fer-se tantes preguntes.
Aquest llibre m'ho ha remogut tot per dins. M'ha fet sentir odi pel sistema de reproducció assistida i amor a la mateixa vegada per com t'ha ajudat a tenir el Juny. Jo com a donant d'òvuls, sent la estimada desconeguda d'una altra família, m'ha fet entendre molt millor pel procés que vaig viure, i m'ha fet reafirmar en la decisió que vaig prendre de no donar una segona vegada quan la clínica m'ho va demanar perquè la família volia un segon fill i volia que fossin de la mateixa donant. Però a la vegada m'ha fet sentir igual de bé per haver donat el primer cop i haver pogut ajudar a una família, molt a pesar de lo que s'han aprofitat d'ella monetàriament. En general m'ha fet pensar sobre un procés que em toca de prop i això ha sigut molt inspirador. Gràcies per compartir la teva història i donar peu a canviar aquest sistema!
Administré las paginas del libro para que dure más! Es una hermosa compañía en el proceso de construir mi maternidad. Encuentro esta conversación con Julia (así se ha sentido la lectura) indispensable! Gracias gracias gracias por la honestidad, la generosidad, el respeto y el cuidado con los que escribe cada oración. Para mi, el mejor libro que he leído este año. Real, cercano, con investigación, necesario… lo súper recomiendo! Ojalá pongamos sobre la mesa este tipo de conversaciones y preguntas.
És un libre que trenca tabús, sobre la maternitat desitjada. Però al final no deixa de ser un privilegi de clase de dona blanca europea que por accedir a la medicina privada per fer realitat el seu desig.
Està bé comprar ovuls d’una noia que necessita els diners i ho fa per “altruisme”??
No hi ha suficients nenxs als orfanats del mon?
La autora es qüestiona i explica diferents realitats i dades, així com el negoci millonari de les clíniques de fertilitat privada.
He après molt i m’ha agradat lleguir-ho.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Increible viatge. Dels llibres que agafes un vespre i no et pots separar ja d'ell. Paraules i preguntes ben escollides i una enorme generositat en compartir dubtes, inseguretats i aprenentatges. Llibre necessari que obre camí en un coneixement col.lectiu que es comença a teixir.