Puntuació: 1'5-2/5 ⭐
Fragment: «Projecto una imatge aèria del nostre grupet fent via, trepitjant la mateixa ferida per on plorava ahir, però ara que la camino en la direcció contrària sento certa clausura, un primer istme d'alleujament. És com si a cada passa que faig, el camí m'expliqués que no marxarà mai, que sempre serà aquí, com una cicatriu, però que quan arribi la primavera l'herba del voltant creixarà i el cobrirà de flors i de vida.»
Opinió:
Sabeu aquests llibres que vos entren per la vista? Idò això me va passar amb aquest llibre. El veia per totes bandes i quan vaig llegir la sinopsi no me'l podia treure del cap, així que no m'ho vaig pensar dues vegades i el vaig comprar. Supòs que en veure que la protagonista no sabia què fer una vegada acabés la universitat, no sabia quina era la seva vocació, m'hi vaig sentir una mica identificada i això me va acabar d'empènyer a llegir-lo.
No obstant això, se m'ha quedat una mica descafeïnat, potser hi esperava una altra cosa, no ho sé. És cert que és un llibre entretingut per passar l'estona, gens exigent amb el lector. Una novel·la fresca, despreocupada, actual, divertida, m'ha tret una rialla algunes vegades, ho he de reconèixer. Un llibre on no hi passa res més que la vida mateixa.
La història comença amb la Rita, la nostra protagonista, que es troba a l'últim any del grau de psicologia, però quan va a cercar l'última nota veu que ha suspès i no es pot graduar. Es sent perduda i no sap què fer amb la seva vida. Sense voler-ho ni cercar-ho acaba fent d'au-pair a Atlanta, als Estats Units durant un any i acaba a una família que és tot el contrari a ella i uns nens que semblen el mismíssim Einstein. Al principi pensa que s'ha equivocat, que no és el seu lloc, que s'equivoca constantment, però a poc a poc va aprenent, es supera a ella mateixa i acaba trobant la seva vocació.
És cert que en alguns aspectes m'he sentit identificada amb la Rita i que alguns personatges són entranyables, fins i tot que m'he entretingut en alguns moments de la lectura, però això no ha estat suficient per convèncer-me, per A o per B no he acabat d'entrar del tot en la història. Pens què és un mal llibre? No, simplement crec que no ha estat per mi. N'hi ha per tant? Tampoc.