Eduard Olesti, una nova veu poètica que és tota una revelació. Premi Ausiàs March 2023.
El jurat ha valorat especialment la força imaginativa dels poemes, el to vindicatiu del conjunt i la potència d'una veu poètica que no s'encalla en el que és privatiu d'un individu aïllat, sinó que assumeix a plena consciència una alta càrrega generacional.
És escriptor i director d’escena. Ha publicat la novel·la Gossos dempeus (Club Editor) i els llibres de poemes Un cowboy crepuscular (Premi Ausiàs March, 2023) i Sarcop (Premi Amadeu Oller, 2022).
Com a director i dramaturg, ha treballat en obres individuals i col·lectives com Barcelona Ratafia (Paral·lel 62), CAÍN loops i did it again (Antic Teatre al Grec 2024), Shrek, kebabs i la sexualitat de Joan Brossa (Fundació Joan Brossa), Rentadora gira mundial (Nau Ivanow) o No tenim ni idea de què és el teatre (FAT). També ha treballat de curador, guionista, traductor, rapsode i performer.
La seva obra ha sigut considerada directa, agosarada i descarnada. Utilitza textualitats i imatges a la recerca d’una mística urbana en un univers multireferencial d’avanguardismes arqueològics. La seva realitat és una realitat exagerada.
aquest llibre matarie d'una angina de bussy a qualsevol persona de mes de 35 anys (no derogatiu) es com la sèrie de skins però en català i amb veus de persones deprimides
Un diàleg de passats des del present més recent, amb consciència. Olesti volia fer poemes on totes les paraules estiguessin subratllades, i ha fet tot un llibre. Un poema per cada poeta que també és lector, un poema per cada amiga, un poema per l’Aina, un poema pel meu gat. Un llenguatge tan ara, tan contemporani, tan destructiu. Quina veu tan necessària❤️🩹 Gràcies Elisa i Arnau per aquesta trobada
Intersante poesía moderna, en la que se nota mucho que el autor es de la llamada Generación Z, con pequeñas píldoras culturales que lo hacen evidente. Un estilo lírico seco, directo y sin apenas florituras, una señal inequívoca de los tiempos líquidos en los que vivimos, y que el autor plasma con solvencia en sus poemas.
em semblen que han estat molt encertats o almenys molt ben posats per al temps en què ens trobem, més enllà d'intentar ser una obra universal ha intentat reflectir la crítica de manera senzilla i lleugera, humil i gens carregant