What do you think?
Rate this book
Querida Gris
Sin trabajo, divorciada y con la muerte de su padre todavía reciente, Gris se encuentra, a sus cuarenta años, a la deriva de una vida que cada vez siente menos suya. Desde hace tiempo una idea le ronda por la irse lejos de las calles y la gente de Puebla, a la tierra de sus antepasados, aquella Cataluña remota de la que tanto oyó hablar a su abuelo Antoni cuando era pequeña. En un viaje inverso al que hizo su abuelo al llegar a México en el año 1939, como exiliado de un país en guerra, Gris viaja a Cataluña, donde descubrirá paisajes, olores y una familia que no sabía que tenía. Y quizá, también, pueda encontrar la manera de volver a ser feliz.
190 pages, Kindle Edition
Published October 23, 2023
13 people are currently reading
312 people want to read
About the author
Sílvia Soler Guasch
34 books102 followersSílvia Soler Guasch (Figueres, 5 d'octubre de 1961) és una periodista i escriptora catalana.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 53 reviews
August 8, 2023
En aquesta nova novel·la podreu llegir una Sílvia Soler madura, ferma i elegant. Narrada amb un to admirable, aquesta novetat no us la podeu deixar perdre, ja que és una novel·la per adorar.
Aquest relat m'ha enamorat. I no només per l'argument. Si no també perquè l'autora utilitza un ampli vocabulari, fa una oda al català i a Catalunya i aporta una qualitat del llenguatge per esdevenir una autora de -encara més- renom en el món literari del nostre país.
Un relat encisador, en què la protagonista -la Gris- viurà la seva vida amb plenitud. Però també, un relat que és una vida plena de vides. Una dona que viatja de Mèxic fins a Catalunya per retrobar els seus orígens i que en aquest camí, topa amb un misteri familiar, amb persones que l'omplen i amb un futur meravellós que l'espera.
La protagonista relata en primera persona, però com he dit, és una vida plena de vides i les dones que s'entrellacen a la vida de la protagonista són relatades amb una coralitat i sororitat excel·lent.
Us recomano moltíssim aquesta darrera novel·la de la Sílvia Soler. D'ella també us recomano "Nosaltres, després", "Petons de diumenge" i "L'estiu que comença". Té moltes altres novel·les precioses, però per a mi aquestes són les més preferides.
El podreu trobar a partir del 4 de setembre a les llibreries
Aquest relat m'ha enamorat. I no només per l'argument. Si no també perquè l'autora utilitza un ampli vocabulari, fa una oda al català i a Catalunya i aporta una qualitat del llenguatge per esdevenir una autora de -encara més- renom en el món literari del nostre país.
Un relat encisador, en què la protagonista -la Gris- viurà la seva vida amb plenitud. Però també, un relat que és una vida plena de vides. Una dona que viatja de Mèxic fins a Catalunya per retrobar els seus orígens i que en aquest camí, topa amb un misteri familiar, amb persones que l'omplen i amb un futur meravellós que l'espera.
La protagonista relata en primera persona, però com he dit, és una vida plena de vides i les dones que s'entrellacen a la vida de la protagonista són relatades amb una coralitat i sororitat excel·lent.
Us recomano moltíssim aquesta darrera novel·la de la Sílvia Soler. D'ella també us recomano "Nosaltres, després", "Petons de diumenge" i "L'estiu que comença". Té moltes altres novel·les precioses, però per a mi aquestes són les més preferides.
El podreu trobar a partir del 4 de setembre a les llibreries
August 8, 2023
En aquesta nova novel·la podreu llegir una Sílvia Soler madura, ferma i elegant. Narrada amb un to admirable, aquesta novetat no us la podeu deixar perdre, ja que és una novel·la per adorar.
Aquest relat m'ha enamorat. I no només per l'argument. Si no també perquè l'autora utilitza un ampli vocabulari, fa una oda al català i a Catalunya i aporta una qualitat del llenguatge per esdevenir una autora de -encara més- renom en el món literari del nostre país.
Un relat encisador, en què la protagonista -la Gris- viurà la seva vida amb plenitud. Però també, un relat que és una vida plena de vides. Una dona que viatja de Mèxic fins a Catalunya per retrobar els seus orígens i que en aquest camí, topa amb un misteri familiar, amb persones que l'omplen i amb un futur meravellós que l'espera.
La protagonista relata en primera persona, però com he dit, és una vida plena de vides i les dones que s'entrellacen a la vida de la protagonista són relatades amb una coralitat i sororitat excel·lent.
Us recomano moltíssim aquesta darrera novel·la de la Sílvia Soler. D'ella també us recomano "Nosaltres, després", "Petons de diumenge" i "L'estiu que comença". Té moltes altres novel·les precioses, però per a mi aquestes són les més preferides.
El podreu trobar a partir del 4 de setembre a les llibreries
Aquest relat m'ha enamorat. I no només per l'argument. Si no també perquè l'autora utilitza un ampli vocabulari, fa una oda al català i a Catalunya i aporta una qualitat del llenguatge per esdevenir una autora de -encara més- renom en el món literari del nostre país.
Un relat encisador, en què la protagonista -la Gris- viurà la seva vida amb plenitud. Però també, un relat que és una vida plena de vides. Una dona que viatja de Mèxic fins a Catalunya per retrobar els seus orígens i que en aquest camí, topa amb un misteri familiar, amb persones que l'omplen i amb un futur meravellós que l'espera.
La protagonista relata en primera persona, però com he dit, és una vida plena de vides i les dones que s'entrellacen a la vida de la protagonista són relatades amb una coralitat i sororitat excel·lent.
Us recomano moltíssim aquesta darrera novel·la de la Sílvia Soler. D'ella també us recomano "Nosaltres, després", "Petons de diumenge" i "L'estiu que comença". Té moltes altres novel·les precioses, però per a mi aquestes són les més preferides.
El podreu trobar a partir del 4 de setembre a les llibreries
August 8, 2023
En aquesta nova novel·la podreu llegir una Sílvia Soler madura, ferma i elegant. Narrada amb un to admirable, aquesta novetat no us la podeu deixar perdre, ja que és una novel·la per adorar.
Aquest relat m'ha enamorat. I no només per l'argument. Si no també perquè l'autora utilitza un ampli vocabulari, fa una oda al català i a Catalunya i aporta una qualitat del llenguatge per esdevenir una autora de -encara més- renom en el món literari del nostre país.
Un relat encisador, en què la protagonista -la Gris- viurà la seva vida amb plenitud. Però també, un relat que és una vida plena de vides. Una dona que viatja de Mèxic fins a Catalunya per retrobar els seus orígens i que en aquest camí, topa amb un misteri familiar, amb persones que l'omplen i amb un futur meravellós que l'espera.
La protagonista relata en primera persona, però com he dit, és una vida plena de vides i les dones que s'entrellacen a la vida de la protagonista són relatades amb una coralitat i sororitat excel·lent.
Us recomano moltíssim aquesta darrera novel·la de la Sílvia Soler. D'ella també us recomano "Nosaltres, després", "Petons de diumenge" i "L'estiu que comença". Té moltes altres novel·les precioses, però per a mi aquestes són les més preferides.
El podreu trobar a partir del 4 de setembre a les llibreries
Aquest relat m'ha enamorat. I no només per l'argument. Si no també perquè l'autora utilitza un ampli vocabulari, fa una oda al català i a Catalunya i aporta una qualitat del llenguatge per esdevenir una autora de -encara més- renom en el món literari del nostre país.
Un relat encisador, en què la protagonista -la Gris- viurà la seva vida amb plenitud. Però també, un relat que és una vida plena de vides. Una dona que viatja de Mèxic fins a Catalunya per retrobar els seus orígens i que en aquest camí, topa amb un misteri familiar, amb persones que l'omplen i amb un futur meravellós que l'espera.
La protagonista relata en primera persona, però com he dit, és una vida plena de vides i les dones que s'entrellacen a la vida de la protagonista són relatades amb una coralitat i sororitat excel·lent.
Us recomano moltíssim aquesta darrera novel·la de la Sílvia Soler. D'ella també us recomano "Nosaltres, després", "Petons de diumenge" i "L'estiu que comença". Té moltes altres novel·les precioses, però per a mi aquestes són les més preferides.
El podreu trobar a partir del 4 de setembre a les llibreries
September 11, 2023
M'ha encantat igual que tots els llibres de la Sílvia Soler. Un plaer llegir-lo i haver-lo llegit!
November 24, 2024
"Estimada Gris" és un llibre fàcil de llegir, amb una prosa clara i accessible. Sílvia Soler sap com captar l'atenció del lector amb una narrativa fluida que facilita la comprensió i fa que la lectura sigui amena.
Com és habitual en les obres de Sílvia Soler, els temes de la família i els sentiments ocupen un lloc central en "Estimada Gris". L'autora explora les relacions familiars amb una sensibilitat especial, retratant les emocions i les dinàmiques entre els membres de la família de manera molt humana i propera.
Tot i que la història parteix d’un esdeveniment real, alguns esdeveniments que succeeixen al llarg de la trama tenen un flaire d'inversemblant. Això pot fer que el lector es distregui i es qüestioni la credibilitat de certs passatges.
Un aspecte que cal destacar és la representació lleugerament estereotipada de la família mexicana, que podria haver-se abordat amb més profunditat i autenticitat. Alguns passatges també poden resultar una mica nyonyos, cosa que pot disminuir l'impacte emocional de la història.
En relació amb les cartes presents a la novel·la, hagués estat millor posar-les en castellà, ja que això hauria afegit un toc de realisme a la narració i hauria fet que la lectura fos més coherent amb la realitat cultural dels personatges.
En resum, "Estimada Gris" és un llibre entretingut i agradable de llegir, però no destaca com la millor obra de Sílvia Soler. Tot i la seva facilitat de lectura i la profunditat emocional en la descripció de les relacions familiars, alguns aspectes de la trama i els personatges podrien haver-se treballat millor per aconseguir una obra més rodona i convincent.
Com és habitual en les obres de Sílvia Soler, els temes de la família i els sentiments ocupen un lloc central en "Estimada Gris". L'autora explora les relacions familiars amb una sensibilitat especial, retratant les emocions i les dinàmiques entre els membres de la família de manera molt humana i propera.
Tot i que la història parteix d’un esdeveniment real, alguns esdeveniments que succeeixen al llarg de la trama tenen un flaire d'inversemblant. Això pot fer que el lector es distregui i es qüestioni la credibilitat de certs passatges.
Un aspecte que cal destacar és la representació lleugerament estereotipada de la família mexicana, que podria haver-se abordat amb més profunditat i autenticitat. Alguns passatges també poden resultar una mica nyonyos, cosa que pot disminuir l'impacte emocional de la història.
En relació amb les cartes presents a la novel·la, hagués estat millor posar-les en castellà, ja que això hauria afegit un toc de realisme a la narració i hauria fet que la lectura fos més coherent amb la realitat cultural dels personatges.
En resum, "Estimada Gris" és un llibre entretingut i agradable de llegir, però no destaca com la millor obra de Sílvia Soler. Tot i la seva facilitat de lectura i la profunditat emocional en la descripció de les relacions familiars, alguns aspectes de la trama i els personatges podrien haver-se treballat millor per aconseguir una obra més rodona i convincent.
June 15, 2025
13/Estimada Gris
Tornar a llegir a la #sílviasoler és com tornar a casa després d’una llarga temporada a fora. Les seves lectures sempre em fan sentir bé; m’apropen a una realitat càlida on fa goig estar-s’hi.
La història que ens presenta la Sílvia en la seva novel·la #estimadaGris ens parla sobre una llegenda que explicava la seva àvia materna, la Carme Darné Aldrich. Es tracta sobre la història d’un xal de seda molt especial que, segons assegurava la seva àvia, li va regalar la Felipa Dalí i que suposadament el va pintar un Salvador Dalí adolescent.
Arrel d’aquesta magnífica història, l’autora ha construït una meravellosa novel·la sobre la Griselda (tothom li diu Gris), una mexicana de Puebla amb arrels catalanes que un dia decideix aprofundir en la història del seu avi que va emigrar a Mèxic en el 1939 durant la Guerra Civil. La Gris viatja a Figueres per conèixer a la seva família catalana i allà començarà a indagar sobre el xal de seda misteriós.
Durant tot el llibre l’autora ens va presentant un munt de personatges, tant els familiars mexicans con els catalans de la Gris, i ens fa cinc cèntims de les seves històries. A poc a poc anirem veient com es creuen els seus camins i com s’han anat desenvolupant les seves vides al llarg dels anys.
Mica en mica la Gris i la seva família catalana aniran indagant sobre el lloc on podria estar el xal de seda… Suposant que veritablement existís.
Us recomano aquesta lectura si busqueu llegir una història lleugera, que us faci sentir la tramuntana de l’Empordà, que us apropi a carrers de pedra i paisatges màgics on hi tornaries una i una altra vegada.
Aquesta lectura m’ha fet “estiguera”, tal i com diu l’autora al llibre. Gràcies per la teva manera d’escriure, Sílvia.
Tornar a llegir a la #sílviasoler és com tornar a casa després d’una llarga temporada a fora. Les seves lectures sempre em fan sentir bé; m’apropen a una realitat càlida on fa goig estar-s’hi.
La història que ens presenta la Sílvia en la seva novel·la #estimadaGris ens parla sobre una llegenda que explicava la seva àvia materna, la Carme Darné Aldrich. Es tracta sobre la història d’un xal de seda molt especial que, segons assegurava la seva àvia, li va regalar la Felipa Dalí i que suposadament el va pintar un Salvador Dalí adolescent.
Arrel d’aquesta magnífica història, l’autora ha construït una meravellosa novel·la sobre la Griselda (tothom li diu Gris), una mexicana de Puebla amb arrels catalanes que un dia decideix aprofundir en la història del seu avi que va emigrar a Mèxic en el 1939 durant la Guerra Civil. La Gris viatja a Figueres per conèixer a la seva família catalana i allà començarà a indagar sobre el xal de seda misteriós.
Durant tot el llibre l’autora ens va presentant un munt de personatges, tant els familiars mexicans con els catalans de la Gris, i ens fa cinc cèntims de les seves històries. A poc a poc anirem veient com es creuen els seus camins i com s’han anat desenvolupant les seves vides al llarg dels anys.
Mica en mica la Gris i la seva família catalana aniran indagant sobre el lloc on podria estar el xal de seda… Suposant que veritablement existís.
Us recomano aquesta lectura si busqueu llegir una història lleugera, que us faci sentir la tramuntana de l’Empordà, que us apropi a carrers de pedra i paisatges màgics on hi tornaries una i una altra vegada.
Aquesta lectura m’ha fet “estiguera”, tal i com diu l’autora al llibre. Gràcies per la teva manera d’escriure, Sílvia.
September 23, 2023
Les novel·les de Soler sempre m’enganxen, i aquesta no n’ha estat una excepció. Falses aparences, desamors i amors, cases llunyanes i històries desenterrades són algunes pinzellades del que hi ha en aquest llibre. Cal dir, però, que en algun moment el llenguatge l’he trobat una mica fals, com el de les novel·les infantils. També vull afegir que m’ha semblat poc creïble que una noia mexicana llegeixi Pla o Pere Quart.
April 30, 2024
La Griselda és una dona mexicana de prop de quaranta anys que en un brevíssim lapse de temps perd al pare, perd la faena i es divorcia. Davant aquest allau de cops de la vida, decideix viatjar a Catalunya, la pàtria del seu avi matern, exiliat de la Guerra d’Espanya.
Aquest viatge i una trama al voltant d’un objecte familiar perdut durant la guerra, son el marc en el que coneixerem una part de la família mexicana de la Gris, des dels dos avis amb orígens catalans, passant pels pares o les tietes.
La novel·la s’estructura combinant a la Gris com a narradora en primera persona, les cartes/correus electrònics que s’envia amb la seua germana Adriana, i breus apartats on es descriuen episodis familiars.
Una història ben escrita i fàcil de llegir.
"-No érem feliços -va tornar a dir, tothom estaban silenci-. Només ho semblava".
Prèstec de la Biblioteca de la Universitat Jaume I.
Aquest viatge i una trama al voltant d’un objecte familiar perdut durant la guerra, son el marc en el que coneixerem una part de la família mexicana de la Gris, des dels dos avis amb orígens catalans, passant pels pares o les tietes.
La novel·la s’estructura combinant a la Gris com a narradora en primera persona, les cartes/correus electrònics que s’envia amb la seua germana Adriana, i breus apartats on es descriuen episodis familiars.
Una història ben escrita i fàcil de llegir.
"-No érem feliços -va tornar a dir, tothom estaban silenci-. Només ho semblava".
Prèstec de la Biblioteca de la Universitat Jaume I.
July 18, 2024
Llegir a la Sílvia Soler sempre és un plaer. Explica històries quotidianes, sensibles, properes i que et fan empatitzar amb els personatges.
Aquesta és una història on et fa reflexionar sobre com es pot viure l'exili i haver de deixar enrere la teva família, el teu país, la teva cultura i la teva llengua. Però a l'hora és una història esperançadora per voler conèixer les teves arrels i voler apropar-te a una altra cultura. Això t'enriqueix com a persona.
Una història on es recorda a Dalí, Van Gogh, García Lorca... Emmarcada en un entorn fantàstic, l'Empordà.
La foto de la portada magnífica.
M'agrada la frase que posa l'autora d'Octavio Paz: "La libertad no necesita alas, lo que necesita es echar raíces".
He gaudit molt amb aquesta lectura.
Espero el següent llibre de la Sílvia Soler.
Aquesta és una història on et fa reflexionar sobre com es pot viure l'exili i haver de deixar enrere la teva família, el teu país, la teva cultura i la teva llengua. Però a l'hora és una història esperançadora per voler conèixer les teves arrels i voler apropar-te a una altra cultura. Això t'enriqueix com a persona.
Una història on es recorda a Dalí, Van Gogh, García Lorca... Emmarcada en un entorn fantàstic, l'Empordà.
La foto de la portada magnífica.
M'agrada la frase que posa l'autora d'Octavio Paz: "La libertad no necesita alas, lo que necesita es echar raíces".
He gaudit molt amb aquesta lectura.
Espero el següent llibre de la Sílvia Soler.
December 18, 2023
El final és bonic i relacionat amb el principi, però he trobat que l'autora s'ha perdut una mica per la novela, a part que el sistema d'explicar qüestions paral·leles a través de cartes o mails està bé però les entrades que fa de altres històries no m'ha acabat d'agradar.
El vocabulari, com sempre ho fa Silvia Soler és molt ric i variat
El vocabulari, com sempre ho fa Silvia Soler és molt ric i variat
March 19, 2025
M’ha agradat i m’ha interessat. Tot i que algun personatge, fets i situacions per mi són inversemblants. M'ha descentrat un poc la manera d’incorporar algunes històries paral·leles de personatges secundaris. Però en conjunt he trobat molts aspectes positius. Sobretot m’ha ajudat a reflexionar sobre les dificultats psicològiques de les persones exiliades per adaptar-se a la nova situació. I també m'ha engrescat la relació d’amor i gelosia entre les dues germanes. Me l’he llegit en dos dies i l’he gaudit.
February 17, 2024
És el segon llibre que llegeixo de l’autora i té en comú que és una història molt humana i relacionada amb la familia. El ritme és molt bo i no perds en cap moment l’interés. Crec que les parts que passen a Mèxic o gent de parla hispana haurien d’haver estat en espanyol, hauria enriquit moltíssim el llibre.
October 13, 2023
"... És tan... tan agradable, còmoda, elegant. És una casa, no sabria com dir-ho, una casa...
- Una casa que fa estiguera..."
- Una casa que fa estiguera..."
May 15, 2024
Després d'haver llegit altres llibres de l'autora, he de dir que és el que he trobat més fluix, pel que fa a la història, ja que no m'ha acabat d'atraure perquè feia aigües en molts moments i no m'ho acaba de creure.
Pel que fa a la protagonista, tampoc me l'he acabat de creure, pel fet que la mateixa autora transmet molta crítica social arrel de l'idioma i fa que la història es faci feixuga i que no et creguis el personatge. Un exemple d'això és quan la protagonista, d'origen mexicà, arriba a Barcelona i comenta que li agrada la ciutat, però l'endemà no li agrada perquè no sent a ningú parlar el català. Un altre moment és quan la seva família de Catalunya li parla d'en Ramon Llull i ella troba la història tan interessant que la vol explicar a la seva germana que viu a Mèxic, ves per on que no hi haurà coses més importants d'explicar si vas a un altre país a conèixer els orígens de la teva família.
Pel que fa a la protagonista, tampoc me l'he acabat de creure, pel fet que la mateixa autora transmet molta crítica social arrel de l'idioma i fa que la història es faci feixuga i que no et creguis el personatge. Un exemple d'això és quan la protagonista, d'origen mexicà, arriba a Barcelona i comenta que li agrada la ciutat, però l'endemà no li agrada perquè no sent a ningú parlar el català. Un altre moment és quan la seva família de Catalunya li parla d'en Ramon Llull i ella troba la història tan interessant que la vol explicar a la seva germana que viu a Mèxic, ves per on que no hi haurà coses més importants d'explicar si vas a un altre país a conèixer els orígens de la teva família.
March 6, 2024
És molt senzill de llegir i al cap de dues capítols és molt més lleuger, però si que és veritat que vaig torbar en falta detalls en moltes conversacions, sobretot al final quan té que contar a la seua família a Méxic que es quedava a viure a Catalunya, com que els últims capítols tinc la sensació que els va escriure molt ràpidament, però per la resta, l’història em va encantar 🤍 (encara que no m’agrade la figura de Salvador Dalí😅).
This entire review has been hidden because of spoilers.
August 14, 2024
Sóc seguidora de la Sílvia Soler, he gaudit molt amb els seus llibres però sincerament aquest m'ha semblat molt fluix. Avorrit i amb una trama sense interès, personatges molt fluixos. Molt lluny de Els vells amics o el Fibló
October 6, 2023
La lectura no m’ha aportat masses emocions ni intrigues. És una novel·la fàcil i força intuitiva, es llegeix ràpid i s’entén perfectament. És una lectura que està bé però que no la recomanaria.
January 1, 2024
Història una mica agafada pels pèls. Girs previsibles. No és el llibre que m'ha agradat més de l'autora. Això sí, distret i es llegeix en dues tardes.
April 1, 2024
Si em seguiu, sabeu que tinc debilitat pels llibres de la Sílvia Soler, en tinc una desena i els últims els tinc tots. M'agrada el seu estil, el vocabulari, les seves històries, tot. En aquest, el tema principal torna a ser la família, però en aquest cas ho tracta de manera diferent.
La Gris és una dona mexicana que s'acaba de divorciar, se li ha mort el pare i s'ha quedat sense feina. Amb tots aquests elements no té excusa per fer el seu viatge pendent, un expedició a la terra dels seus avantpassats: Catalunya. Un indret que n'ha sentit a parlar però que desconeix totalment. Així que se'n va a conèixer els seus familiars llunyans. A Catalunya farà una cerca exhaustiva dels seus lligams i apareixerà un record familiar que els durà de cap.
En aquest viatge coneixerem Catalunya des d'un punt de vista d'una persona estrangera. També coneixerem Puebla, i la família mexicana de la Gris, una familia molt extensa, les seves tradicions. Amb aquesta lectura es dona molta importància als orígens, saber d'on som, d'on pertanyem, de qui seríem si els nostres avantpassats ho haguessin fet diferentment. La recerca de la identitat i el llegat familiar són els grans temes.
Un consell, abans d'encetar la lectura, aneu dibuixant l'arbre genealògic o llegiu-lo d'una tirada, perquè el nombre de personatges que apareixen és bastant considerable i és fàcil perdre's en aquest aspecte.
És una delícia llegir la Sílvia, i tot i que m'ha encantat la lectura, em quedo amb altres títols de l'autora que d'alguna manera m'han atrapat més. Si no la coneixeu us la recomano, sobretot l'Estiu que comença i Un any i mig (el primer llibre que vaig llegir d'ella).
La Gris és una dona mexicana que s'acaba de divorciar, se li ha mort el pare i s'ha quedat sense feina. Amb tots aquests elements no té excusa per fer el seu viatge pendent, un expedició a la terra dels seus avantpassats: Catalunya. Un indret que n'ha sentit a parlar però que desconeix totalment. Així que se'n va a conèixer els seus familiars llunyans. A Catalunya farà una cerca exhaustiva dels seus lligams i apareixerà un record familiar que els durà de cap.
En aquest viatge coneixerem Catalunya des d'un punt de vista d'una persona estrangera. També coneixerem Puebla, i la família mexicana de la Gris, una familia molt extensa, les seves tradicions. Amb aquesta lectura es dona molta importància als orígens, saber d'on som, d'on pertanyem, de qui seríem si els nostres avantpassats ho haguessin fet diferentment. La recerca de la identitat i el llegat familiar són els grans temes.
Un consell, abans d'encetar la lectura, aneu dibuixant l'arbre genealògic o llegiu-lo d'una tirada, perquè el nombre de personatges que apareixen és bastant considerable i és fàcil perdre's en aquest aspecte.
És una delícia llegir la Sílvia, i tot i que m'ha encantat la lectura, em quedo amb altres títols de l'autora que d'alguna manera m'han atrapat més. Si no la coneixeu us la recomano, sobretot l'Estiu que comença i Un any i mig (el primer llibre que vaig llegir d'ella).
May 16, 2024
**
📖ESTIMADA GRIS
L'autora Sílvia Soler ens convida a fer un viatge en el temps.
La Gris, és la neta d'un català exiliat a Mèxic el 1939.
"- Però per què va haver de marxar?
- El teu avi era d'esquerres, amb això n'hi havia prou. Marxar era la millor opció. "
La Gris, que viu a Puebla ( Mèxic) no perd l'esperança de conèixer la seva família catalana i posarà tots els seus sentits en aquest afer. Així inicia el seu viatge a Catalunya, amb només una pista "Família Romeu, Figueres".
Quan posa el peus en terra, la Gris té clar que Catalunya és el país, el passat i la memòria.
Coneixerà tiets, cosins i fins i tot arribarà a trobar la filla d'una besneta de la cosina de la seva àvia (seria ideal que el llibre anés acompanyat d'un arbre genealògic😅).
El cert és que la novel•la està farcida de noms i cognoms i en certs moments es pot perdre el nord... però a mi m'ha resultat molt entretingut crear l'arbre genealògic de la família catalana-mexicana.
L'autora intercala els personatges de la vessant familiar catalana amb els que , des de Mèxic, segueixen la investigació de la Gris. Ens explica amb detall les relacions familiars i ens permet fer-nos una idea dr la complexitat que els caracteritza.
La Gris sent que Catalunya és també casa seva. Enyora la seva germana i la mare i haurà de prendre una decisió: on vol viure? on vol esciure el seu futur?
Sigui on sigui, la protagonista busca "una casa que faci estiguera". Una casa on ve de gust estar.
Una novel•la molt íntima i familiar amb continguts històrics. Tot plegat una brillant combinació.
📖ESTIMADA GRIS
L'autora Sílvia Soler ens convida a fer un viatge en el temps.
La Gris, és la neta d'un català exiliat a Mèxic el 1939.
"- Però per què va haver de marxar?
- El teu avi era d'esquerres, amb això n'hi havia prou. Marxar era la millor opció. "
La Gris, que viu a Puebla ( Mèxic) no perd l'esperança de conèixer la seva família catalana i posarà tots els seus sentits en aquest afer. Així inicia el seu viatge a Catalunya, amb només una pista "Família Romeu, Figueres".
Quan posa el peus en terra, la Gris té clar que Catalunya és el país, el passat i la memòria.
Coneixerà tiets, cosins i fins i tot arribarà a trobar la filla d'una besneta de la cosina de la seva àvia (seria ideal que el llibre anés acompanyat d'un arbre genealògic😅).
El cert és que la novel•la està farcida de noms i cognoms i en certs moments es pot perdre el nord... però a mi m'ha resultat molt entretingut crear l'arbre genealògic de la família catalana-mexicana.
L'autora intercala els personatges de la vessant familiar catalana amb els que , des de Mèxic, segueixen la investigació de la Gris. Ens explica amb detall les relacions familiars i ens permet fer-nos una idea dr la complexitat que els caracteritza.
La Gris sent que Catalunya és també casa seva. Enyora la seva germana i la mare i haurà de prendre una decisió: on vol viure? on vol esciure el seu futur?
Sigui on sigui, la protagonista busca "una casa que faci estiguera". Una casa on ve de gust estar.
Una novel•la molt íntima i familiar amb continguts històrics. Tot plegat una brillant combinació.
October 27, 2023
"En somnis em veia com una geganta eixarrancada amb una cama damunt del continent americà i una altra damunt d'Europa".
A 'Estimada Gris', la Gris es retroba amb el passat familiar català, fet que canviarà la seva vida. Aquesta novel·la uneix Mèxic i Catalunya d'una manera natural i tendra. Com ens té acostumats Soler, el text acompanya al lector amb salts temporals breus per ajudar a omplir els forats de la trama i així entendre millor els perquès dels personatges. Aquesta novel·la uneix Mèxic i Catalunya d'una manera natural i tendra. Com ens té acostumats Soler, el text acompanya al lector amb salts temporals breus per ajudar a omplir els forats de la trama i així entendre millor els perquès dels personatges. Destaco la mestria de Soler en barrejar cultures tan diverses, però alhora properes, creant un entreteixit de relacions que manté l'essència a la qual ens té acostumats. Molt recomanable. Llegiu-la, us emocionarà!
A 'Estimada Gris', la Gris es retroba amb el passat familiar català, fet que canviarà la seva vida. Aquesta novel·la uneix Mèxic i Catalunya d'una manera natural i tendra. Com ens té acostumats Soler, el text acompanya al lector amb salts temporals breus per ajudar a omplir els forats de la trama i així entendre millor els perquès dels personatges. Aquesta novel·la uneix Mèxic i Catalunya d'una manera natural i tendra. Com ens té acostumats Soler, el text acompanya al lector amb salts temporals breus per ajudar a omplir els forats de la trama i així entendre millor els perquès dels personatges. Destaco la mestria de Soler en barrejar cultures tan diverses, però alhora properes, creant un entreteixit de relacions que manté l'essència a la qual ens té acostumats. Molt recomanable. Llegiu-la, us emocionarà!
July 30, 2025
És el quart llibre que llegeixo de Sílvia Soler. Després d’algunes obres que em van fascinar, aquesta novel·la n’ha quedat per sota. És una història propera, planera i àgil entorn del personatge de la Gris, però que no m’ha acabat d’enganxar. Durant la lectura, esperava el gir o el punt sorprenent de l’argument pel qual sovint aposta Soler i, tot i que arriba, no ha tingut per a mi l’efecte esperat, l’he trobat un xic forçat. Malgrat això i que en alguns punts és inversemblant el que succeeix, és una obra bonica, molt ben escrita i que et fa connectar i olorar els paisatges de Dalí i de l’Empordà.
November 8, 2025
El que més m'ha agradat d'aquesta novel.la és el final. Sobretot les últimes frases, tres dones diferents que comparteixen un nexe comú.
La protagonista, la Griselda parla de les noves oportunitats, de l'exili, de les arrels però també de trobar un món nou, que mai és tard per tornar a començar, enamorar-se i aprendre un nou idioma i cultura.
La història passa entre Puebla a Mèxic i l'Empordà. Dalí i Figueres serveixen per a lligar la història.
La protagonista i la majoria dels personatges són femenins i potents. L'autora, la Sílvia Soler, comenta que li diuen que escriu per a dones. Això crec que ha de ser un motiu d'orgull, quan cada vegada sóm més les dones lectores.
La protagonista, la Griselda parla de les noves oportunitats, de l'exili, de les arrels però també de trobar un món nou, que mai és tard per tornar a començar, enamorar-se i aprendre un nou idioma i cultura.
La història passa entre Puebla a Mèxic i l'Empordà. Dalí i Figueres serveixen per a lligar la història.
La protagonista i la majoria dels personatges són femenins i potents. L'autora, la Sílvia Soler, comenta que li diuen que escriu per a dones. Això crec que ha de ser un motiu d'orgull, quan cada vegada sóm més les dones lectores.
July 24, 2025
Aquesta novel·la és un entretingut relat sobre la cerca de la identitat a través de resseguir les arrels familiars, narrat amb una prosa lleugera i que fa bastant d'estiu. L'autora (i la protagonista) agafa com a excusa el misteri del xal pintat pel jove Dalí per fer una oda al Catalunya, els seus paisatges i les seves costums, en contraposició amb les maneres, quelcom estereotipades, de les persones mexicanes. Només he trobat a faltar un desenvolupament més profund de molts dels personatges de la família, que queden tan sols esbossats.
February 13, 2024
Tenia ganes de llegir-la des que va sortir editada, però o no la trobava, o no la comprava, o la bilbioteca em feia esperar quatre mesos. De cop, dins un supermercat, la teníen, i vaig decidir que era el destí, sens dubte, que me la posava al devant. I he de dir que m'ha agradat molt, que la rellegiré, que és senzilla i encisadora i que val molt la pena deixar-se endur per la història que presenta.
October 23, 2024
Quan vaig llegir “Nosaltres, després”, de la Sílvia Soler, em vaig enganxar a la història des de la primera pàgina. I m’ha passat el mateix amb “Estimada Gris”. Una novel•la sobre la recerca dels orígens familiars que desprèn una estima meravellosa per la llengua i la cultura catalana.
Els avis de la Gris van exiliar-se a Mèxic durant la Guerra Civil. En un moment complicat de la seva vida, ella decideix viatjar a Catalunya per conèixer tot allò que el seu avi Antoni li havia explicat. Així, la Gris descobreix una nova terra i familiars que l’acullen molt bé. Una història d’orígens, de relacions familiars i de nous començaments, envoltada pel misteri i recerca d’un objecte perdut: un xal amb flors pintades, possiblement, per Salvador Dalí.
La novel•la entrellaça dues línies temporals -el present de la Gris i el passat familiar- amb les cartes que s’escriuen ella i la seva germana, l’Adriana. Personatges profunds, relacions potents i una atmosfera carregada de nostàlgia. Una lectura àgil i captivadora sobre un viatge físic i emocional on la protagonista busca l’equilibri entre la seva identitat mexicana i les arrels catalanes.
Els avis de la Gris van exiliar-se a Mèxic durant la Guerra Civil. En un moment complicat de la seva vida, ella decideix viatjar a Catalunya per conèixer tot allò que el seu avi Antoni li havia explicat. Així, la Gris descobreix una nova terra i familiars que l’acullen molt bé. Una història d’orígens, de relacions familiars i de nous començaments, envoltada pel misteri i recerca d’un objecte perdut: un xal amb flors pintades, possiblement, per Salvador Dalí.
La novel•la entrellaça dues línies temporals -el present de la Gris i el passat familiar- amb les cartes que s’escriuen ella i la seva germana, l’Adriana. Personatges profunds, relacions potents i una atmosfera carregada de nostàlgia. Una lectura àgil i captivadora sobre un viatge físic i emocional on la protagonista busca l’equilibri entre la seva identitat mexicana i les arrels catalanes.
November 8, 2025
Primer libro que me leo de esta autora y la verdad a pesar de que está bastante bien descrito y el tema de la trama parece interesante... no me ha llamado mucho la atención y bueno... uno más.
Si cae en tus manos y tienes posibilidad de leerlo adelante, no es para decirle que no a la lectura... pero no entraría dentro de los libros que volvería a leer.
Si cae en tus manos y tienes posibilidad de leerlo adelante, no es para decirle que no a la lectura... pero no entraría dentro de los libros que volvería a leer.
December 25, 2023
Lectura molt fàcil i amena, capítols molt curts. La història és interessant i curiosa, si bé en certs moments he trobat que grinyolava (molt pensada per l'autoconsum, fajitas com a plat mexicà quan són realment americanes, insistència en que li parlen en castellà...). M'ha agradat, però!
May 2, 2024
Realment la història principal és molt maca, però... m'he confós molt amb tants personatges, tants salts temporals i tantes històries paral·leles, és un llibre amb una història molt maca amb un final sorprenent, però la manera d'explicar-la a mi m'ha resultat feixuga.
May 16, 2024
Una lectura que no es fa pesada, on la història i la fluïdesa són presents al llarg de tot el relat.
Potser se’m ha fet una mica massa curta, la rapidesa en la que ha avançat la trama ha estat massa flagrant. No obstant, molt recomanable.
Potser se’m ha fet una mica massa curta, la rapidesa en la que ha avançat la trama ha estat massa flagrant. No obstant, molt recomanable.
Displaying 1 - 30 of 53 reviews