Una vida a les muntanyes: La pastora Marina Vilalta, un segle arrelada a la terra

by Abraham Orriols

A Bruguera, un petit poble al peu del Taga, hi viu la pastora més vella de Catalunya. Amb quasi cent anys, la Marina Vilalta segueix exercint un ofici que estima però que té un futur incert. Un ofici sacrificat que requereix dedicació i paciència i que està íntimament lligat a la terra. La història de la Marina, que cobreix un segle, ens permet mirar a la muntanya amb tota la seva immensitat i conèixer els que la treballen, els que s’hi han amagat o escapat i els animals que hi viuen salvatges. Ens presenta la força de la natura sobre l’home i com aquest, amb els anys, ha après a entendre-la, preveure-la i i conviure-hi. La història de la Marina ens amplia la mirada sobre el món rural i la saviesa popular del nostre país.

192 pages, Paperback

Published September 4, 2023

About the author

Abraham Orriols i Garcia (Berga, 20 de desembre de 1996) és un periodista català. Graduat en Periodisme a la Universitat Ramon Llull el 2018, forma part dels Serveis Informatius de Televisió de Catalunya. Prèviament havia treballat de reporter a Betevé. Actualment estudia un màster en Anàlisi Política la Universitat Oberta de Catalunya. És membre de l'actual Junta de Govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya, encapçalada pel degà Joan Maria Morros i Cuadras.

Reviews

[jana · Rating 4 out of 5]

estic farta!!! cada vegada que escric una ressenya se’m tanca l’aplicació i l’he d’escriure de nou :(((

bé, no sé gaire què dir-ne. tenia moltes ganes de llegir-lo, de fet, me’l vaig comprar sense recordar que l’havia demanat per Nadal (el vaig tenir doblat diguem-ne). ara que l’he llegit estic contenta, té tot el que m’agrada concentrat i em connecta amb coses que sento ben al fons (realment ho té TOT, el mínim detall). tot i així, em pensava que m’atraparia també per la manera en què està escrit i justament l’estil és el que m’ha estat despistant des de l’inici. minúcies…et deixa amb el cor tovet, sobretot el capítol de les festes i els balls.



pd1: m’ha encantat el moment puces!


pd2: el meu objectiu com a persona que vol escriure

[Ram · Rating 2 out of 5]

Encara que és interessantíssima la idea del llibre, perquè posa el focus sobre la importància de la ramaderia i sobre un estil de vida al que hem de mirar cada volta més, pense que és una oportunitat desaprofitada.
Alguns capítols se'n salven, però la majoria no m'han agradat. No soc el públic del llibre perquè pense que està escrit per a persones amb molt poca relació amb la vida rural a les muntanyes, ja que explica detingudament coses molt trivials per a mi.
Però el factor que més ha fet perquè no m'agrade és que este llibre el podria haver escrit jo, o tu, sense conéixer a la Marina. No hi ha cap dada que es conte de la seua vida amb la que haja pogut establir algun vincle emocional, ni tampoc cap dada que siga especialment rellevant. El nom de l'església on la van batejar o el lloc on viu el seu fill o el seu net no són les coses que esperaria que Abraham escriguera al llibre com si fora el resultat de les seues visites a Bruguera. No veig que eixes visites foren útils, la majoria de les línies pareixen extretes directament de la Viquipèdia.
A més, no hi ha un bon balanç o una bona mescla entre les paraules de la Marina, les d'Abraham i la informació objectiva sobre Catalunya o la ramaderia.

Pot ser que la sensació negativa siga per això o perquè no m'agrada que gent que a priori no en té ni idea parle sobre vides tan paregudes a les de persones properes a mi.

[Mar · Rating 5 out of 5]

quin llibre més preciós ❤️❤️❤️❤️❤️

[Martina · Rating 5 out of 5]

llibre tan bonic i tan ben escrit! em recorda a la meva família :)

[Agnès]

Crec que és un llibre que no explica només la forma de viure de la Marina, sinó també acaba sent un compendi de recordatoris que et fan reflexionar sobre l'equilibri tens entre el que vols i on la vida t'acaba portant. M'ha fet pensar que la vida potser és on una sent que pot anar reposant.
Això sí, és un text més periodístic que literari... Així que la lectura és lleugera, però en algun moment repetitiva.

[LaLaLi · Rating 4 out of 5]

És un llibre molt de periodista però molt tendre. Paxamaming a la catalana i de debò

[Hellen Sense H · Rating 4 out of 5]

Llibre molt simpàtic i tendre, suposo que la protagonista hi té a veure :). L’Abraham ha fet el que havia de fer i molt ben fet. Haurem de fer una transhumància tonta per trobar qui li farà els formatges als meus fills després de pasturar les ovelles junts jijiji.

Bromes a part, m’ha agradat la part política i reivindicativa tan necessària per retratar la llastimosa realitat del sector primari arreu. La gran victòria d’aquest model putrefacte és com, davant d’aquesta màquina de fer pobres i destrossar la terra i la vida, regna la indiferència. Espero que sensibilitzant-nos amb històries com la de la Marina poguem tornar a posar la vida (en totes les formes) al centre i omplir el futur amb els ulls savis del passat.

https://open.spotify.com/episode/7y7L... podcast xulo que parla del projecte “transhumància per la vida”. Molt recomanable 🩵

[Isabel · Rating 5 out of 5]

Meravellos. Jo vull ser pastora la propera!!!!

[Nathalia Calvo · Rating 5 out of 5]

Molt nostàlgic dels vells temps

[maria · Rating 4 out of 5]

la marina és fantàstica, la millor. ara passa una mica allò pixapí de voler anar a viure a un poble d'alta muntanya i ser pastora, però toquem de peus a terra. en fi, és un llibre estupend, l'abraham escriu molt bé, d'una manera molt dolça. que tregui més llibres o escrigui articles o algu.
amb la laia avui ho comentàvem, no li posem 5 estrelles perquè el principi és tan guai que un cop t'has endinsat en la història, la il·lusió i el sentiment del principi es rebaixen una mica, tot i que al final tornen a pujar.
conclusió: llegiu-lo.

[Marinautset · Rating 4 out of 5]

M'ha agradat molt la història de la Marina. Tot i sentir que deu ser molt similar a moltes altres històries d'habitants de pobles del Pirineu, crec que mereix ser explicada i fer-ho així em sembla molt encertat. També m'ha agradat l'equilibri entre el sentimentalisme i emoció que evoca la biografia i l'anlàlisi més periodístic de la situació agrícola i del món rural al nostre país. Lectura amena, ràpida i que recordaré durant temps.

[Anna Corbera · Rating 5 out of 5]

Una vida a les muntanyes és el relat de la Marina, la pastora més gran de Catalunya. Escrit amb molt d’afecte, l’Abraham explica a través de la vida de la pastora, la història política, social i cultural d’un país i una època. A més de reflectir la realitat de les zones rurals i posar en valor tot el que s’hi fa i s’hi lluita des de l’amor a la terra. Un llibre preciós!

[Pilar · Rating 3 out of 5]

Lectura del CL de la biblioteca d'Olesa. Sèrie "llegim el paisatge". Ha vingut l’autor.

A mi no m'atrauen les biografies i, per tant, ja he agafat el llibre amb poc interès. I la història de la Marina és interessant tot i que la forma com està escrit, sense diàlegs, però barrejant paraules de la mateixa Marina amb les de l'autor m'ha dificultat una mica el seguiment.
L'epíleg amb els pensaments de l'Imma Puigcorbé sí que m'ha interessat molt. Fa una molt bona reflexió sobre el paper de cadascú (també del nostre com a consumidors) per al manteniment del sector primari i, per tant, del nostre paisatge.

Un parell de reflexions que m'han entendrit:
“Tot se sustentava sobre una independència que avui ha minvat, i per això necessita que li donin un cop de mà. Una assistència que els dies grisos veu com un retrocés, i els colorits, com la fortuna de tenir algú que la flanqueja.”
“(…) de cop, se li esquerda la veu i se li humitegen els ulls. Ens mirem i fem silenci perquè ara qualsevol cosa està de més. Les morts, com les agulles, mai deixen de fer mal.”

[Marcel · Rating 3 out of 5]

El llibre està ben escrit pel que fa al lèxic, vocabulari, etc; ara bé, no m'ha acabat d'agradar. Representa que és fruit d'algunes trobades i això no s'acaba de notar, perquè tot i que hi ha alguna anècdota personal, no ens acosta del tot a la protagonista. No semblen trobades ben aprofitades (almenys per a escriure el llibre!). Sovint es desvia cap a una idea romàntica de la ramaderia que ja duia l'Abraham Orriols de casa (sort al final de l'epíleg de l'Imma Puigcorbé) i no pas en la vida de la Marina. Sap greu, perquè volia conèixer més la Marina i sento que no ho he fet del tot i he perdut una mica el temps.

[Mireia · Rating 1 out of 5]

Sembla escrita per un nen de 10 anys. Horrible.

[〰️ Alba 〰️ · Rating 4 out of 5]

Posar al centre d'un llibre una persona com la Marina és un encert. M'encanta quan els/les protagonistes són els/les que no ho són mai, com s'explica en aquest fragment: "A totes les cases de pagès hi havia una Marina: una dona forta, lluny d'heroismes i encanteris, treia de sota les pedres el geni i l'energia per tirar endavant. Perquè no hi havia alternativa, perquè no contemplava una altra opció, perquè eren tan resilients que ni sabien que ho eren." Només per això aquest llibre ja té sentit i val la pena llegir-lo.

Ara bé, a la contraportada diu: "Quan conto històries que m'han passat, perquè m'han passat de debò, els de casa sempre em diuen que són una embustera". I, no sé per què, però em pensava que coneixeria més a fons la vida d'aquesta pastora. Esperava trobar-hi una mica més d'aprofundiment, d'anècdotes curioses.

Orriols escriu d'una forma senzilla i fàcil aquest llibre. Es llegeix amb rapidesa i transmet tendresa. M'ha agradat molt la següent reflexió: "Si desapareixen les cançons tradicionals catalanes, desapareix una part de la nostra identitat i s'esporguen els records comuns que ens lliguen amb el fil invisible de la memòria compartida." Llegiu "Una vida a les muntanyes" si voleu conèixer la història d'una incansable treballadora, d'una cuidadora nata, d'una dona forta, com la majoria de les nostres àvies.

[Mireia · Rating 5 out of 5]

Un libro increíble sobre la vida misma, la resiliencia, el amor a la tierra y a los animales.

Esta historia de pasión me ha motivado y emocionado, me ha hecho pensar en quien soy,de donde vengo, a donde quiero ir, y hasta donde estoy dispuesta a llegar.

En dos días empieza 2024, es hora de cambiar el chip y aprender de Marina Vilalta, por muy mal que vayan las cosas, siempre se puede sobrellevar, puede ser muy duro, pero no debemos rendirnos!


Me he emocionado mucho con este libro, he llorado un par de veces y no soy de lagrima facil

[Rochi · Rating 4 out of 5]

Un llibre el qual fa d'aparador d'una vida plena dins d'un món que s'aliena de tot com és el de l'ofici de pastora. Em sembla molt tendre la idea de fer conèixer a la gent la vida de la Marina i trobo que el relat es fa molt lleuger i seductor.

Jo veig un gran treball periodístic conjugat a la perfecció amb uns sentiments relacionats amb l'amistat i l'admiració que es fa notar a cada pàgina que passes.

Recomanable 100%.

[Laia Lladó · Rating 5 out of 5]

tot el que m'esperava una senyora encantadora que somriu i canta tot hi haver patit ella literalment és lleva i aixeca el país quina sort l'abraham d'haver-la conegut i que divertit que és quan escriu! molta muntanya, moltes ovelles que no vaques i molt bona gent

gràcies a mi mateixa i espero que a la próxima funcioni el bono cultural

[Kènia Domènech · Rating 5 out of 5]

És un llibre preciós gràcies a la realitat i l'atenció amb la qual està explicat, sense floritures ni modernitats, ens transmet la vida de la Marina, una pastora que fa nou segles que guarda les ovelles.
És una història de passió, sabiesa i curiositat per explicar una part del nostre país, entre tradició i muntanyes.

[Alba · Rating 5 out of 5]

Un llibre que hauria de ser imprescindible per a tothom. Conèixer la Marina i, a travès d’ella i l’Abraham, entendre el món rural (o una part d’aquest) i la seva importància. Dona per reflexionar.. cap on estem anant?

[Mireia Morera · Rating 5 out of 5]

Un llibre com una glopada d'aire fresc. Feu-vos el favor de llegir-lo.

[Laura · Rating 3 out of 5]

Suposo que esperava una història com la que m'explicaven les meves àvies (més urbanites, però) i al final no m'ha arribat tant. 2.5

[Aitana · Rating 3 out of 5]

Tant de bo quedin Marinas per molts anys més.

[Alba · Rating 5 out of 5]

Molt bonic i autèntic ❤️🐑

[Gerard Galera Meifren · Rating 4 out of 5]

Un relat molt bonic, sobre una persona meravellosa.

[Helena Julià · Rating 5 out of 5]

"Sense elles no es pot entendre la pagesia. Eren -i són- el pal de paller."

[Anna Yuste · Rating 5 out of 5]

Quan parla la marina es lo meu preferit!!

[Tània Sierra · Rating 2 out of 5]

El llibre pretén apropar-te a la realitat ramadera de Catalunya, però no només aconsegueix romantitzar més encara l'ofici de pastor, sinó la precarietat que implica dedicar-s'hi al nostre país. El missatge que envia és que els pastors són una mena d'herois que se sacrifiquen per poder-nos proveir d'aliment, i si bé és cert que és impossible dedicar-se a aquest ofici en condicions, el que s'hauria de fer és destacar els motius pels quals això és així, com per exemple les polítiques agràries actuals, en comptes de venerar el sacrifici com a sinònim de vocació.

[Emma Finch · Rating 2 out of 5]

La historia en si está bien, lo que me ha parecido un poco flojo es la escritura. (2,5 ⭐️)