Martí Domínguez porta a terme en Del natural un ample recorregut per la història de la pintura tenint com a principal fil conductor la percepció de la natura. Des de la representació d'un corder per part de Giotto fins a les dones de Gauguin pintades a la Polinèsia, passant pel renaixement italià i flamenc i pels pintors romàntics i impressionistes, l'autor reflexiona sobre com la natura ha estat en cada cas interpretada i pintada, incloent-hi dins d'ella l'estudi del paisatge i de la mateixa naturalesa humana. D'aquesta manera, Del natural és un assaig que, des d'aquesta òptica naturalística, descobreix als lectors noves i sorprenents lectures de les obres d'art, tot això ben amanit per una prosa rica i especiosa, que es recrea en la vida dels pintors i en les seues principals creacions.
Es nota que és un friki naturalista, en el sentit, que sempre explica el simbolisme dels ocells, flors, plantes etc només per aquestes curiositats val la pena llegir-ho, en general bones anàlisis de pintures no tan conegudes, m'hagués anat bé quan estudiava per fer la diferència als comentaris d’obres, a mi no em flipa tant en giotto com a ell, però respecto
Em va frustrar que no té quasi il·lustracions i perds temps cercant a google i sense voler acabes a instragram mirant reels
Mel vaig llegir un poc obligada per recomanació de l’àvia den Joan, tot s’ha de dir