Després de cometre un crim estúpid, Júlia, una jove de 18 anys, escapa a la costa, a Llocnou de la Mar. Només té la vella furgoneta Volkswagen California de son pare, la companyia de la gossa Balto i la promesa de l’estiu que comença com a territori de redempció. Però el paradís turístic l’espera amb la seua cara més salvatge i despietada… Així, el luxós baret de platja en què treballa Júlia serà l’epicentre de la xarxa d’interessos de l’alta societat de empresaris, periodistes, agents de l’orde, màfies de l’est i polítics de nou signe lluitaran a mort en les clavegueres per tal de donar el colp definitiu que els faça més rics i poderosos. Per la seua part, la carn de canó, els desheretats i desclassats, malviuran per a sostindre la ficció del luxe de les vacances eternes, mentres tracten de trobar el seu lloc en un món que els expulsa. A través dels ulls de la fugitiva es desplega una vibrant trama negra, travessada per moments d’humor i costumisme àcid, que despulla el mite del turisme valencià i indaga en la veritable naturalesa del poder. Recolzada en una galeria de personatges memorables, com els perdularis Rafeta i Bilal, el mariner Marcel, la tinent Cano, el sanguinari Víktor o l’entranyable Sandokan, Estiu és la crònica brillant de la festa infinita dels valencians, alimentada pel combustible del crim, l’ambició sense escrúpols i les falses aparences.
En llegir la sinopsi i veure que la història era thriller, no m'esperava açò.
M'esperava un ritme més àgil i he trobat un llibre ple de descripcions que fan que la història siga més lenta del que acostume a llegir als thrillers. M'ha costat un poc.
A la segona meitat del llibre la cosa canvia a millor, comencen a passar més coses i puc dir que m'he enganxat més.
En tot cas, per a mí este llibre era un repte personal i em sent orgullosa d'haver - ho acabat.
Aquesta novel•la negra descriu perfectament la situació que viuen actualment els nostres pobles per tot el fenòmen turístic.
M’ha agradat molt la manera tan elegant que té l’autor de lligar les vides de tots els protagonistes. A més, de moltes vegades recòneixer els problemes dels protagonistes com a una realitat actual.
M’ha costat molt. Massa descripcions i personatges. M’ha costat més dies de l’habitual perquè tornava a començar capítols, ja que no havia pillat quasi res. Un glossari de noms no hagués vingut malament. La trama és bona de veritat, però es perd en descripcions que sovint no faciliten la lectura ni aporten pràcticament informació al relat. Igual soc jo, que no estic fet per a aquest tipus de novel·la, però reconec que “Estiu” m’ha costat.
Si Ferran Torrent aconseguí amb 'Societat Limitada' descriure mitjançant la ficció els tripijocs i interessos en la política valenciana de la primera dècada dels 2000, Josep Vicent Miralles aconsegueix el mateix amb 'Estiu' però reflectint ací la fauna, corrupció, hedonisme i malestar al voltant del model econòmic de turisme residencial de sol i platja.
Esta molt ben escrit, amb un control total del lèxic de la mar i paraules ben particulars de la Marina. Al principi no terminava d'entrar en la història però acabí enganxant-me molt! Un dels personatges que m'ha paregut més interessants ha sigut Hugo.
Els personatges són un poc plans i hi han una gran quantitat d'ells, per tant en alguns no s'aprofundix molt en la trama. Tanmateix, tampoc no cal per tant d'endinsar-te en la història i l'ambient.