What do you think?
Rate this book
Un àngel cruel
Una novel·la de terror sobrenatural protagonitzada per gent normal i corrent que ens recorda que, sovint, els fantasmes més esgarrifosos són els que duem dins
Després de la pandèmia, una família amb dos fills adolescents deixa Barcelona per cercar la calma d'un petit poble de les Terres de Lleida. Allà hauran d'aprendre a conviure en una comunitat oberta i acollidora, però desconeixen que el mas que han comprat amaga secrets indescriptibles i perillosos.
Les inseguretats dels dos joves, els conflictes familiars i l'acceptació d'un mateix seran el combustible que utilitzarà l'àngel cruel per provar de destruir-los en un joc de manipulacions.
Després de la pandèmia, una família amb dos fills adolescents deixa Barcelona per cercar la calma d'un petit poble de les Terres de Lleida. Allà hauran d'aprendre a conviure en una comunitat oberta i acollidora, però desconeixen que el mas que han comprat amaga secrets indescriptibles i perillosos.
Les inseguretats dels dos joves, els conflictes familiars i l'acceptació d'un mateix seran el combustible que utilitzarà l'àngel cruel per provar de destruir-los en un joc de manipulacions.
172 pages, Paperback
Published October 1, 2023
1 person is currently reading
54 people want to read
About the author
Edgar Cotes i Argelich
49 books152 followersEdgar Cotes i Argelich (Balaguer, 1997). Traductor i escriptor de relat i microrelat, especialitzat en els gèneres fantàstics. Ha publicat un recull de microrelats "Els híbrids minvants" (2017, Edicions SECC), i els seus relats han aparegut en diversos volums col·lectius com ara "Bestiari" (2017, Edicions SECC), "Inèdits 12" (2017, Revista Inèdits), "Monstruari" (2018, Edicions SECC) i "El Biblionauta 4" (2018, El Biblionauta).
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 38 reviews
October 22, 2023
Una història de cases encantades a la Lleida rural que t'atrapa des de la primera pàgina i no et deixa anar fins que en coneixes el final. Ni un dia m'ha durat.
La naturalitat amb la qual l'autor integra els elements sobrenaturals en els drames quotidians de la família protagonista, el treball de construcció de les personalitats de l'Èric, l'Íria i l'Ignasi, així com el bon pols que demostra per marcar el ritme precís al qual avança la trama en tot moment, la converteixen en una novel·la que transcendeix els engranatges del terror i que seria una llàstima que els lectors refractaris a apropar-se al gènere deixessin passar.
El salt qualitatiu de la prosa de l'Edgar respecte a Cordegel, la primera novel·la on ja s'entreveien alguns indicis de tot el que ens podia oferir, és impressionant. Com també ho és la capacitat que demostra per enriquir el text amb la seva pròpia experiència, fet que queda ben palès en el tractament de la parla dels personatges i en l'afany per remarcar el contrast entre el català central i el de terres de ponent (tinc un bon amic de la Granadella i cada cop que llegia els diàlegs dels habitants de Riucorb era sentir-lo parlar a ell) com també amb la duresa i autenticitat que reflecteix l'assetjament escolar que va patir en pròpia pell. De fet, trobo que aquest llibre hauria de ser lectura obligatòria als instituts catalans per tractar aquest tema a l'aula i perquè tots els estudiants puguin arribar a comprendre el calvari que passen els companys que el pateixen.
La naturalitat amb la qual l'autor integra els elements sobrenaturals en els drames quotidians de la família protagonista, el treball de construcció de les personalitats de l'Èric, l'Íria i l'Ignasi, així com el bon pols que demostra per marcar el ritme precís al qual avança la trama en tot moment, la converteixen en una novel·la que transcendeix els engranatges del terror i que seria una llàstima que els lectors refractaris a apropar-se al gènere deixessin passar.
El salt qualitatiu de la prosa de l'Edgar respecte a Cordegel, la primera novel·la on ja s'entreveien alguns indicis de tot el que ens podia oferir, és impressionant. Com també ho és la capacitat que demostra per enriquir el text amb la seva pròpia experiència, fet que queda ben palès en el tractament de la parla dels personatges i en l'afany per remarcar el contrast entre el català central i el de terres de ponent (tinc un bon amic de la Granadella i cada cop que llegia els diàlegs dels habitants de Riucorb era sentir-lo parlar a ell) com també amb la duresa i autenticitat que reflecteix l'assetjament escolar que va patir en pròpia pell. De fet, trobo que aquest llibre hauria de ser lectura obligatòria als instituts catalans per tractar aquest tema a l'aula i perquè tots els estudiants puguin arribar a comprendre el calvari que passen els companys que el pateixen.
November 4, 2023
La millor lectura d'aquest any? Està per veure, em falten dos mesos!
Conèixer l'autor i llegir la nota final em fan veure que aquesta història ha estat narrada des de dins dels budells, sentida amb més sentits que els que podem reconèixer com nostres. La pàgina 100 és una bogeria, i des d'allí fins al final és una lectura d'alta velocitat, no pots respirar devorant les pàgines.
No m'ha costat gens entrar a la història, i arribar al final, malgrat que he trigat uns dies, ha sigut com una muntanya russa de sensacions.
Un llibre recomanable 100%. I felicito Specula per l'aposta que estan fent dins del fantàstic en català.
I per acabar, en aquest llibre es demostra que la fantasia ens parla de problemes ben nostres, ben actuals i amb incidència dins la nostra societat. Llegir aquest llibre i no acabar maleint als qui fan aquestes coses, o evitar ser-ne tu un d'ells.
Tenim un gran narrador entre nosaltres. No paris.
Conèixer l'autor i llegir la nota final em fan veure que aquesta història ha estat narrada des de dins dels budells, sentida amb més sentits que els que podem reconèixer com nostres. La pàgina 100 és una bogeria, i des d'allí fins al final és una lectura d'alta velocitat, no pots respirar devorant les pàgines.
No m'ha costat gens entrar a la història, i arribar al final, malgrat que he trigat uns dies, ha sigut com una muntanya russa de sensacions.
Un llibre recomanable 100%. I felicito Specula per l'aposta que estan fent dins del fantàstic en català.
I per acabar, en aquest llibre es demostra que la fantasia ens parla de problemes ben nostres, ben actuals i amb incidència dins la nostra societat. Llegir aquest llibre i no acabar maleint als qui fan aquestes coses, o evitar ser-ne tu un d'ells.
Tenim un gran narrador entre nosaltres. No paris.
December 5, 2023
M'agrada molt com escriu l'Edgar, però això ja ho sabia. A la presentació en Sergi G. Oset va dir que era una lectura per fer seguida un diumenge a la tarda, no l'hi vaig fer cas i ha sigut un error, les meves, ja de per sí, poques hores de son s'han vist disminuïdes.
Veure una mateixa história des de diferents punts de vista sempre m'ha agradat molt i penso que en aquest cas fa que la novel·la sigui encara més interessant.
Veure una mateixa história des de diferents punts de vista sempre m'ha agradat molt i penso que en aquest cas fa que la novel·la sigui encara més interessant.
February 5, 2024
Una novel·la de terror amb veus divers. Una família amb pors i dimonis que no saben com combatre'ls junts. Tres persones perduts i inmersas en terror. Uns patiments que potser tenen una sortida al final del tunel. Una novel·la trista peró potser hi ha esperança de una mena final feliç si provisional. M'he gaudit ho molt. Gràcies!
October 2, 2024
7,5/10 Novel·la addictiva que pots (i quasi et veus obligat a) llegir d'una tirada , L'autor amb un vocabulari ric i una prosa senzilla però elegant, ens endinsa en una història de terror sobrenatural molt ben trenada, una estructura narrativa molt ben trobada i un final ben rodó, amb uns elements emocionals molt atractius: la importància de ser empàtic, d'ajudar i deixar-te ajudar, de veure que al teu costat pot haver-hi gent que pateix com tú... I és una delícia el tractament de la llengua que fa i la riquesa del català i els seus diferents dialectes.
Lectura molt recomanable
Lectura molt recomanable
December 25, 2025
Molt bona lectura! Recordo veure l'autor quan era un jove de 16 anys que assistia a les Ter Cat (tertúlies fantàstiques en català, més info al web de la SC2F2). Doncs bé, la precocitat de llavors ha esdevingut el talent d'ara, segons he pogut comprovar amb aquesta novel·la.
Un argument original, ben desenvolupat i ben resolt. L'Àngel cruel neix en la por i es nodreix de la inseguretat i la culpa (tots carreguem una mica amb algun àngel cruel, per sort no tan esgarrifós com a la novel·la). Tot això en un contrast entre la vida urbana i l'adaptació a la vida rural dels protagonistes.
Un argument original, ben desenvolupat i ben resolt. L'Àngel cruel neix en la por i es nodreix de la inseguretat i la culpa (tots carreguem una mica amb algun àngel cruel, per sort no tan esgarrifós com a la novel·la). Tot això en un contrast entre la vida urbana i l'adaptació a la vida rural dels protagonistes.
December 29, 2023
Intensa novel·la de por farcida de referències. A les poques pàgines ja t'ha atrapat. Tres personatges principals, tres punts de vista que en realitat en són més. L'autor juga amb gran destresa el recurs de la repetició i el final és rodoníssim. Continua així @Edgar_Cotes perquè ens calen escriptors com tu.
November 18, 2023
**
Escoltar l'@edgar_cotes
Acompanyat de la @la.ramona.sole
en la presentació d'aquesta novel•la de l'autor local m'ha ajudat en la lectura. De fet, m'ha abocat a la lectura perquè he de reconèixer q x iniciativa pròpia no hauria llegit mai el gènere fantàstic & ciència-ficció i algun que altre personatge sobre natural.
El que més m'ha agradat és que he pogut seguir el relat amb facilitat i que aquest tenia una trama que toca de peus a terra. Sempre m'ha fet esgarrifança els super herois, els homes voladors i les 7 vides dels gats.
Destacar també la narració en segona persona. És admirable com l'autor ens posa en la pell del propi diable. És admirable com hi ha una àurea de fredor que t'invaeix i vols cridar al protagonista que obri els ulls! Que no es deixi atrapar per les pors, inquietuds i inseguretats del passat.
El passat és tant present com el propi present durant tota la novel•la. Així, l'autor diu:
" El teu passat encara existeix. No ha desaparegut. I no ho farà mai".
Tres capítols molt ben diferenciats que ens ofereixen el punt de vista de cada un dels personatges. Opinions diferents, amb sentiments diferents però molt entrellaçades. ( Un altre punt a favor)
Una novel•la que en fa veure com de cruel son els nostres propis fantasmes , els que duen dins, els que ens destrueixen perquè no som capaços d'acceptar que el passat que volem ignorar ens pot fer parar bojos (literalment).
"𝕰𝖑𝖘 𝖉𝖎𝖒𝖔𝖓𝖎𝖘 𝖘𝖔𝖓 𝖕𝖆𝖗à𝖘𝖎𝖙𝖘 𝖖𝖚𝖊 𝖘'𝖆𝖑𝖎𝖒𝖊𝖓𝖙𝖊𝖓 𝖉𝖊𝖑𝖘 𝖓𝖔𝖘𝖙𝖗𝖊𝖘 𝖋𝖆𝖓𝖙𝖆𝖘𝖒𝖊𝖘"
Escoltar l'@edgar_cotes
Acompanyat de la @la.ramona.sole
en la presentació d'aquesta novel•la de l'autor local m'ha ajudat en la lectura. De fet, m'ha abocat a la lectura perquè he de reconèixer q x iniciativa pròpia no hauria llegit mai el gènere fantàstic & ciència-ficció i algun que altre personatge sobre natural.
El que més m'ha agradat és que he pogut seguir el relat amb facilitat i que aquest tenia una trama que toca de peus a terra. Sempre m'ha fet esgarrifança els super herois, els homes voladors i les 7 vides dels gats.
Destacar també la narració en segona persona. És admirable com l'autor ens posa en la pell del propi diable. És admirable com hi ha una àurea de fredor que t'invaeix i vols cridar al protagonista que obri els ulls! Que no es deixi atrapar per les pors, inquietuds i inseguretats del passat.
El passat és tant present com el propi present durant tota la novel•la. Així, l'autor diu:
" El teu passat encara existeix. No ha desaparegut. I no ho farà mai".
Tres capítols molt ben diferenciats que ens ofereixen el punt de vista de cada un dels personatges. Opinions diferents, amb sentiments diferents però molt entrellaçades. ( Un altre punt a favor)
Una novel•la que en fa veure com de cruel son els nostres propis fantasmes , els que duen dins, els que ens destrueixen perquè no som capaços d'acceptar que el passat que volem ignorar ens pot fer parar bojos (literalment).
"𝕰𝖑𝖘 𝖉𝖎𝖒𝖔𝖓𝖎𝖘 𝖘𝖔𝖓 𝖕𝖆𝖗à𝖘𝖎𝖙𝖘 𝖖𝖚𝖊 𝖘'𝖆𝖑𝖎𝖒𝖊𝖓𝖙𝖊𝖓 𝖉𝖊𝖑𝖘 𝖓𝖔𝖘𝖙𝖗𝖊𝖘 𝖋𝖆𝖓𝖙𝖆𝖘𝖒𝖊𝖘"
February 4, 2024
El llibre marca un salt endavant en la trajectòria d’Edgar Cotes, amb un text madur i compromès que augura un futur prolífic a un escriptor molt jove. En un exercici admirable d’honestedat, valentia i també catàrtic, l’autor aboca en aquest llibre una experiència autobiogràfica que explica en l’epíleg i que ha anat comentant en diferents entrevistes de promoció del llibre, com és l’assetjament escolar que va patir a l’institut.
https://lesradesgrises.com/2024/02/04...
https://lesradesgrises.com/2024/02/04...
October 11, 2024
4.1*
Novel·la de terror rural amb cases encantades, en aquest cas, per uns fantasmes fascinants. Molt original, els tres punts de vista que conformen el llibre i que, al final, no és tan senzilla com sembla la cosa. Uns personatges amb els que és fàcil empatitzar, que et calen fons malgrat els seus defectes o a causa d'ells. Una novel·la per llegir d'una tirada, molt ben escrita i amb un domini magistral del llenguatge per l'autor.
Novel·la de terror rural amb cases encantades, en aquest cas, per uns fantasmes fascinants. Molt original, els tres punts de vista que conformen el llibre i que, al final, no és tan senzilla com sembla la cosa. Uns personatges amb els que és fàcil empatitzar, que et calen fons malgrat els seus defectes o a causa d'ells. Una novel·la per llegir d'una tirada, molt ben escrita i amb un domini magistral del llenguatge per l'autor.
January 2, 2024
Una original novel•la de fantasmes vius i morts que no deixarà indiferent a ningú que la llegeixi, farcida de referències als mestres del fantàstic i que juga magistralment amb els diversos punts de vista de tots els protagonistes, espero que l'Edgar segueixi proposant-nos noves lectures i que la editorial segueixi editant petites joies com aquesta.
June 23, 2025
M'ha agradat molt com està narrada i visualment escrita. M'ha semblat molt original i m'ha enganxat molt. M'encanta veure els diferents punts de vista i com et sents part de la història. M'ha fet molta gràcia que els personatges es diguin com la meitat de la meva família, tota una coincidència que ha fet que la narració m'arribi encara més!
December 11, 2023
Una escriptura fantàstica que et fa viure l'obra intensament. Molt interessant
December 23, 2023
Aquesta obra em va permetre comprendre profundament els personatges, em va provocar una gran angúnia i és, en el millor sentit possible, espantós.
March 9, 2025
És un plaer llegir horror, fantàstic i terror en català, no n'hi ha massa. I més si és una novel·la que t'atrapa des del començament. L'Edgar Cotes ha sabut barrejar la història de tres personatges familiars amb una situació complicada (post-pandèmia, adolescència difícil, paternitat complicada, dol i tragèdia familiar...) amb un quart personatge horrorosament fantàstic -l'àngel cruel- que intentarà apoderar-se i posseir les consciències dels personatges. Tot això en un ambient familiar angoixant, però ubicat a les terres del ponent català, amb el seu llenguatge, els seus girs lingüístics que l'autor coneix i domina (et fa sentir que parles amb algú de Les Garrigues o de La Plana de Lleida) i que tant bé li van a la narració.
El narrador cruel, en segona persona (complexitat afegida i molt ben portada) interpel·la i condiciona els tres personatges, projectant la seva crueltat i toxicitat. Mentre la narració es va desenvolupant en tres plans en els que es van descrivint les diferents històries: el passat dels protagonistes que tant els ha condicionat, el present que suposa l'intent d'un nou començament i el tercer pla és l'espai de foscor i ombra amb un tèrbol passat que ha viscut el fantasma o àngel cruel, i que l'empeny a intentar dominar i posseir a algún dels protagonistes.
L'autor demostra una gran habilitat narrativa i amb bona tècnica que desenvolupa de manera genial i molt atractiva i entretinguda pel lector portant tots els personatges en els diferents plans cap a un final amb bones dosis de suspens i terror. Noto una important maduresa i evolució de l'autor, i noto també les influències lovecfraftianes i del mestre Stephen King, pels qui comparteixo admiració.
I finalment aquesta història porta dins una càrrega social i psíquica important, que el mateix autor reconeix a la nota final: posar de manifest i denunciar el bulling escolar i l'assetjament infantil que ell reconeix haver patit també. Una xacra social que cal que totes i tots treballem i intentem erradicar.
En fi, que m'ha agradat molt, molt, que l'he gaudida i per suposat recomano la lectura d'aquesta novel·la. Estaré amatent a les properes publicacions de l'autor, i tant!
El narrador cruel, en segona persona (complexitat afegida i molt ben portada) interpel·la i condiciona els tres personatges, projectant la seva crueltat i toxicitat. Mentre la narració es va desenvolupant en tres plans en els que es van descrivint les diferents històries: el passat dels protagonistes que tant els ha condicionat, el present que suposa l'intent d'un nou començament i el tercer pla és l'espai de foscor i ombra amb un tèrbol passat que ha viscut el fantasma o àngel cruel, i que l'empeny a intentar dominar i posseir a algún dels protagonistes.
L'autor demostra una gran habilitat narrativa i amb bona tècnica que desenvolupa de manera genial i molt atractiva i entretinguda pel lector portant tots els personatges en els diferents plans cap a un final amb bones dosis de suspens i terror. Noto una important maduresa i evolució de l'autor, i noto també les influències lovecfraftianes i del mestre Stephen King, pels qui comparteixo admiració.
I finalment aquesta història porta dins una càrrega social i psíquica important, que el mateix autor reconeix a la nota final: posar de manifest i denunciar el bulling escolar i l'assetjament infantil que ell reconeix haver patit també. Una xacra social que cal que totes i tots treballem i intentem erradicar.
En fi, que m'ha agradat molt, molt, que l'he gaudida i per suposat recomano la lectura d'aquesta novel·la. Estaré amatent a les properes publicacions de l'autor, i tant!
April 23, 2025
Un àngel cruel m'ha fascinat. Primer perquè el terror psicològic em tira molt cap endarrere de primeres i aquest llibre ha aconseguit que canviï la meva opinió sobre llegir aquest tipus de gènere. Que no es dir poc.
Lo que crec que em fa possar-li 5 estrelles es en la construcció dels personatges. L'autor té el talent de crear uns personatges tant ben escrits que sents lo que ells senten i t'expliquen la història desde el seu punt de vista i t'hi fiques i no surts. El ritme d ela novela és trepidant i quan els personatges ho passen malament tu ho passes malament amb ells. Així que encara que encara que sembli contradictori: L'àngel cruel es un llibre que m'ho ha fet passar malament i a la vegada un llibre que he genuïnament gaudit molt.
Lo que crec que em fa possar-li 5 estrelles es en la construcció dels personatges. L'autor té el talent de crear uns personatges tant ben escrits que sents lo que ells senten i t'expliquen la història desde el seu punt de vista i t'hi fiques i no surts. El ritme d ela novela és trepidant i quan els personatges ho passen malament tu ho passes malament amb ells. Així que encara que encara que sembli contradictori: L'àngel cruel es un llibre que m'ho ha fet passar malament i a la vegada un llibre que he genuïnament gaudit molt.
June 4, 2025
No sé què em passava darrerament però no acabava de trobar una lectura per recomanar. Tenia moltes ganes de llegir l’Edgar Cotes, tot i que dubtava amb aquest títol perquè no soc gaire de terror jo. Fins i tot, en començar-lo a llegir vaig pensar… però si sembla una novel.la juvenil!!! Però no us en refieu, seguiu llegint i ja veureu, ja, va in crescendo i us atrapa i llavors ja no podeu parar perquè voleu saber què carai passarà amb aquesta família. 📚Amb l’estructura d’una història explicada des de tres punts de vista diferents i molt ben escrita, veiem com un vidu amb els seus dos fills adolescents es traslladen a un poble de Lleida per començar de zero, però allà els espera algú amb altres plans.
November 10, 2025
Empezar de nuevo, irse de la ciudad y de casa tras la pandemia puede ser complicado o la salvación. Dependiendo si se dejan atrás viejos horrores y podemos sobrevivir a los nuevos.
Intensa, emocional y dura. Me ha gustado como aborda los terrores cotidianos, el abuso, el duelo y la forma de enfrentarlos.
Intensa, emocional y dura. Me ha gustado como aborda los terrores cotidianos, el abuso, el duelo y la forma de enfrentarlos.
June 8, 2025
L'ambientació, la narració en segona persona, l'estructura... Deu de deu!!
June 14, 2024
A mode de resum la definiria com una novel·la de fantasmes/cases encantades situada en un poble rural de Lleida on una família nouvinguda s'hi estableix.
Una lectura francament intensa. A les primeres pàgines estava una mica confós pel fet que la narració fos en primera persona i dirigint-se a lector, però un cop s'entén el perquè, tot agafa sentit i quedes absorbit pels esdeveniments.
L'he gaudida força, i en el meu cas el fet de tenir fills adolescents amb els seus continus alts i baixos hormonals, crec que ha estat un plus per encara valorar-la més.
Una lectura francament intensa. A les primeres pàgines estava una mica confós pel fet que la narració fos en primera persona i dirigint-se a lector, però un cop s'entén el perquè, tot agafa sentit i quedes absorbit pels esdeveniments.
L'he gaudida força, i en el meu cas el fet de tenir fills adolescents amb els seus continus alts i baixos hormonals, crec que ha estat un plus per encara valorar-la més.
November 25, 2023
Amb lo jove que és i lo bé que escriu. Després d'escoltar el podcast "esperant el cometa" vaig anar de pet a comprar el llibre. Una bona recomanació que ha esdevingut una millor lectura.
January 14, 2024
Un llibre que et manté el neguit fins l'ultima pàgina. Et costa deixar i navega molt bé per la sensació de culpabilitat i menysteniment propi.
September 28, 2024
Un Àngel Cruel és una gran mescla entre quotidianitat, fantasia/terror lleuger i com tractar temes com l'assetjament, la mort i els problemes familiars. Un llibre lleuger que t'enganxarà de principi a fi. Especialment agraïda pel vocabulari català tant ric i la facilitat amb la que l'autor aconsegueix que visquis les escenes com una més.
*SPOILERS*
El llibre està dividit en 3 parts, les quals he gaudit molt, entrellaçant-se constanment entre elles. Personalment m'hagues agradat un petit epíleg, ja que he tingut la sensació que la novel·la acabava molt abruptament i amb l'Íria totalment apartada de la seva familia. Una petita reunió dels tres + un tancament trobo que hagués estas encertat.
*SPOILERS*
El llibre està dividit en 3 parts, les quals he gaudit molt, entrellaçant-se constanment entre elles. Personalment m'hagues agradat un petit epíleg, ja que he tingut la sensació que la novel·la acabava molt abruptament i amb l'Íria totalment apartada de la seva familia. Una petita reunió dels tres + un tancament trobo que hagués estas encertat.
January 14, 2024
És un llibre que enganxa, es llegeix d'una sentada.
És molt interessant la part de l'Eric i com parla sense embuts del bulling i del que li suposa psicològicament. És ben bé com si et fiquessis dins del seu cap.
L'unic que em grinyola un xic és que els tòpics son una mica massa recurrents.
És molt interessant la part de l'Eric i com parla sense embuts del bulling i del que li suposa psicològicament. És ben bé com si et fiquessis dins del seu cap.
L'unic que em grinyola un xic és que els tòpics son una mica massa recurrents.
January 19, 2024
Us agrada el gènere de terror? Jo he de confessar que no massa, però quan vaig veure que @speculallibres treia una novel·la de terror ambientada a les terres de Lleida, no m'hi vaig poder resistir.
Us parlo de "Un àngel cruel" de l'Edgar Cotes editat per specula. La història ens explica l'arribada d'una família amb dos fills adolescents, a un poble de Lleida. Amb la idea de gaudir de la calma dels pobles, i cercant formar part d'una comunitat més oberta i més acollidora i fugir de l'atabalament de les ciutats. O almenys això és el que sembla...però per poder seguir endavant cal resoldre bé els conflictes del passat...
No vull explicar massa coses, perquè crec que en aquest llibre es fonamental que cadascú descobreixi tot el que amaga i ho gaudeixi.
Però us donaré unes quantes raons per tal que us animeu a llegir-lo
➡️Us atraparà i no el podreu deixar, jo l'he devorat en un parell de dies!
➡️Te'l creus. Tots els personatges, però sobretot els joves són molt versemblants el que fan i com es comporten, a més he empatitzat molt amb ells (sobretot amb la història de l'Eric),
➡️Fa por, bé una mica. Però a la vegada volia saber com seguia la història
➡️ Té uns girs molt ben trobats que no m'esperava,
➡️ El final es molt 🔝. Té un final molt rodó (que no era fàcil i que no tenia massa clar com acabaria).
➡️L'accent sobretot, m'ha flipat trobar en les converses l'accent lleidatà de veritat, lluny dels tòpics. M'ha fet especial il·lusió veure paraules com "entrepussar" (enlloc d'ensopegar) o quan parlava del "foc a terra" per referir-se a la llar de foc. Mil gràcies!
➡️Una portada de 10 també la super-portada de l'Alex Santaló, brutal!.
➡️ Va més enllà, ens parla del dol, de la superació, de l'acceptació dels demés, de l'assetjament escolar..
A més, ahir al vespre vaig poder gaudir de la sessió de Club Fahrenheit ho vam poder comentar llargament, i això va enriquir encara més el meu gaudí de la novel·la.
Caldrà seguir la trajectoria de l'Edgar perque estic convençuda que ens donarà moltes alegries al fantàstic de casa nostra.
Us parlo de "Un àngel cruel" de l'Edgar Cotes editat per specula. La història ens explica l'arribada d'una família amb dos fills adolescents, a un poble de Lleida. Amb la idea de gaudir de la calma dels pobles, i cercant formar part d'una comunitat més oberta i més acollidora i fugir de l'atabalament de les ciutats. O almenys això és el que sembla...però per poder seguir endavant cal resoldre bé els conflictes del passat...
No vull explicar massa coses, perquè crec que en aquest llibre es fonamental que cadascú descobreixi tot el que amaga i ho gaudeixi.
Però us donaré unes quantes raons per tal que us animeu a llegir-lo
➡️Us atraparà i no el podreu deixar, jo l'he devorat en un parell de dies!
➡️Te'l creus. Tots els personatges, però sobretot els joves són molt versemblants el que fan i com es comporten, a més he empatitzat molt amb ells (sobretot amb la història de l'Eric),
➡️Fa por, bé una mica. Però a la vegada volia saber com seguia la història
➡️ Té uns girs molt ben trobats que no m'esperava,
➡️ El final es molt 🔝. Té un final molt rodó (que no era fàcil i que no tenia massa clar com acabaria).
➡️L'accent sobretot, m'ha flipat trobar en les converses l'accent lleidatà de veritat, lluny dels tòpics. M'ha fet especial il·lusió veure paraules com "entrepussar" (enlloc d'ensopegar) o quan parlava del "foc a terra" per referir-se a la llar de foc. Mil gràcies!
➡️Una portada de 10 també la super-portada de l'Alex Santaló, brutal!.
➡️ Va més enllà, ens parla del dol, de la superació, de l'acceptació dels demés, de l'assetjament escolar..
A més, ahir al vespre vaig poder gaudir de la sessió de Club Fahrenheit ho vam poder comentar llargament, i això va enriquir encara més el meu gaudí de la novel·la.
Caldrà seguir la trajectoria de l'Edgar perque estic convençuda que ens donarà moltes alegries al fantàstic de casa nostra.
July 23, 2025
Ja coneixia l’estil d’escriptura d’Edgar Cotes i, tot i això, m’ha sorprès molt, no soc molt fan de la veu en segona persona, però he de dir que al final m’he pogut fer a ella i gaudir de la història incloent un parell d’escenes que em van donar esgarrifances.
Hi ha tres parts importants en aquesta novel·la, l'Íria, l’Èric i l’Ignasi, una família maltractada per un passat turbulent i dolorós, i que són els punts de vista des d'on som partícips de tot el que els passa en un poblet lleidatà, concretament a casa seva.
La història en si podria arribar a ser bastant bàsica, així i tots els recursos que fa servir l’autor fa que t’enganxin i que tinguis ganes de continuar llegint; ja que té una veu que hi ha moments que fa que oblidis que estàs llegint i sembla que t’ho diu a tu de veritat. Hi va haver un moment que no sabia on volia anar a parar i quan es desvela part del secret és em va deixar amb la boca oberta, d’alguna manera tot quadrava, i vaig continuar llegint fins que el vaig acabar.
Em sap molt greu que hi hagi experiències de l’autor en el passat de la família, tant de bo aquestes coses no passessin i no hi hagués infàncies trencades.
Hi ha tres parts importants en aquesta novel·la, l'Íria, l’Èric i l’Ignasi, una família maltractada per un passat turbulent i dolorós, i que són els punts de vista des d'on som partícips de tot el que els passa en un poblet lleidatà, concretament a casa seva.
La història en si podria arribar a ser bastant bàsica, així i tots els recursos que fa servir l’autor fa que t’enganxin i que tinguis ganes de continuar llegint; ja que té una veu que hi ha moments que fa que oblidis que estàs llegint i sembla que t’ho diu a tu de veritat. Hi va haver un moment que no sabia on volia anar a parar i quan es desvela part del secret és em va deixar amb la boca oberta, d’alguna manera tot quadrava, i vaig continuar llegint fins que el vaig acabar.
Em sap molt greu que hi hagi experiències de l’autor en el passat de la família, tant de bo aquestes coses no passessin i no hi hagués infàncies trencades.
January 19, 2024
Segueixo a l'autor per twitter i m'agraden les seves opinions, ja tenia ganes de llegir-lo.
M'ha agradat bastant la novela en general. L'ambientació, els temes que tracta, com el dol i com afecta això als diferents membres de la família. Sobretot m'ha tocat més el punt de vist de l'Èric. Relata molt bé tota la part del bullying i la sensació de patiment o angoixa pel que viu és molt real.
M'ha agradat bastant la novela en general. L'ambientació, els temes que tracta, com el dol i com afecta això als diferents membres de la família. Sobretot m'ha tocat més el punt de vist de l'Èric. Relata molt bé tota la part del bullying i la sensació de patiment o angoixa pel que viu és molt real.
October 24, 2023
4/5
Amb Un àngel cruel l'Edgar Cotes demostra una maduresa i una valentia notables: com a narrador, es nota un gran creixement, tant en la qualitat de la seva prosa com en la gosadia de fer servir una segona persona, un recurs prou difícil i que aquí funciona molt i molt bé; és una forma excel·lent d'interpel·lar el lector. I, d'altra banda, l'autor ha bolcat en aquest relat el seu passat per parlar de temes que no són amables i que segurament reobren ferides, però s'albira una mena de catarsi i dona solidesa a un personatge, el de l'Èric, que, com la resta, està molt ben construït.
Com a fan de les pel·lícules de terror només puc dir que he gaudit molt de la novel·la. És molt visual, plena d'elements icònics que reconeixeran els que alguna vegada hagin trepitjat la catifa del Festival de Sitges. L'autor, a més a més, defuig la temptació de fer un terror genèric i llunyà i aposta per una localització nostrada, arrelada al territori i també als seus records. El fet que tot això passi en un poble petit li dona molta més força, de la mateixa manera que el parlar dels personatges li atorga riquesa i un punt original. Es tracta d'una història molt visceral, cuinada a foc lent, una mica com Fòrvid d'Elena Bartomeu, amb la qual també comparteix l'element de la casa com a element vertebrador, però ja d'entrada l'Edgar juga les cartes i ens mostra molt més: la presència de l'àngel en les primeres pàgines ens demostra que l'autor té les idees molt clares i que ens vol plantejar un joc narratiu. I el final... és un final molt Sitges, que voleu que us digui, així que molt a favor.
Com a punt negatiu només diré que l'estructura de la novel·la l'obliga a repetir en excés les escenes, cosa que fa que sovint el lector recorri camins que ja ha fet, si bé és cert que ho fa amb una perspectiva diferent, posant el focus en altres detalls. Així i tot, en algun punt aquesta repetició es pot fer una mica carregosa, com també ho pot resultar alguna de les pàgines on els pensaments dels protagonistes es repeteixen sense fi.
Però vull que us quedeu amb la sensació positiva: trobo que Un àngel cruel és una de les sorpreses de l'any, sens dubte. Espero que vegi recompensat el seu esforç amb un Ictineu o un premi similar. L'enhorabona, Edgar!
Amb Un àngel cruel l'Edgar Cotes demostra una maduresa i una valentia notables: com a narrador, es nota un gran creixement, tant en la qualitat de la seva prosa com en la gosadia de fer servir una segona persona, un recurs prou difícil i que aquí funciona molt i molt bé; és una forma excel·lent d'interpel·lar el lector. I, d'altra banda, l'autor ha bolcat en aquest relat el seu passat per parlar de temes que no són amables i que segurament reobren ferides, però s'albira una mena de catarsi i dona solidesa a un personatge, el de l'Èric, que, com la resta, està molt ben construït.
Com a fan de les pel·lícules de terror només puc dir que he gaudit molt de la novel·la. És molt visual, plena d'elements icònics que reconeixeran els que alguna vegada hagin trepitjat la catifa del Festival de Sitges. L'autor, a més a més, defuig la temptació de fer un terror genèric i llunyà i aposta per una localització nostrada, arrelada al territori i també als seus records. El fet que tot això passi en un poble petit li dona molta més força, de la mateixa manera que el parlar dels personatges li atorga riquesa i un punt original. Es tracta d'una història molt visceral, cuinada a foc lent, una mica com Fòrvid d'Elena Bartomeu, amb la qual també comparteix l'element de la casa com a element vertebrador, però ja d'entrada l'Edgar juga les cartes i ens mostra molt més: la presència de l'àngel en les primeres pàgines ens demostra que l'autor té les idees molt clares i que ens vol plantejar un joc narratiu. I el final... és un final molt Sitges, que voleu que us digui, així que molt a favor.
Com a punt negatiu només diré que l'estructura de la novel·la l'obliga a repetir en excés les escenes, cosa que fa que sovint el lector recorri camins que ja ha fet, si bé és cert que ho fa amb una perspectiva diferent, posant el focus en altres detalls. Així i tot, en algun punt aquesta repetició es pot fer una mica carregosa, com també ho pot resultar alguna de les pàgines on els pensaments dels protagonistes es repeteixen sense fi.
Però vull que us quedeu amb la sensació positiva: trobo que Un àngel cruel és una de les sorpreses de l'any, sens dubte. Espero que vegi recompensat el seu esforç amb un Ictineu o un premi similar. L'enhorabona, Edgar!
June 30, 2024
Una família de Barcelona es trasllada després del confinament causat per la covid 19 a un poblet rural de Lleida. Cadascú espera deixar enrera diferents coses i afronta el futur també amb recels diferentes. El què no saben és que la casa on van a viure ja té un ocupant que s'aprofitarà d'aquests recels.
El llibre està ben escrit, barrejant dialectes del català, omplint dues pàgines amb les mateixes dues frases repetides una vegada i una altra perquè et facis a la idea de quin és el nivell d'obsessió dels personatges.
Primera sorpresa (ni bona ni dolenta), l'efecte de terror, contràriament al què podries esperar; va perdent pes a mida que avança la història en favor del "drama humà". Diguem que m'he espantat més en el plantejament de la part de terror, però un cop plantejada, s'estabilitza i es manté, amb la qual cosa fa menys por.
Està dividit en tres parts i cada una es centra en un dels personatges principals (filla, fill i pare). De les tres, la part del fill em sembla la més detallada i elaborada, potser per la proximitat de l'autor a la història de bullying escolar. Les altres dues, tot i que interessants, son més monòtones i esperables. He trobat a faltar una mica d'empenta en el tram final.
El llibre està ben escrit, barrejant dialectes del català, omplint dues pàgines amb les mateixes dues frases repetides una vegada i una altra perquè et facis a la idea de quin és el nivell d'obsessió dels personatges.
Primera sorpresa (ni bona ni dolenta), l'efecte de terror, contràriament al què podries esperar; va perdent pes a mida que avança la història en favor del "drama humà". Diguem que m'he espantat més en el plantejament de la part de terror, però un cop plantejada, s'estabilitza i es manté, amb la qual cosa fa menys por.
Està dividit en tres parts i cada una es centra en un dels personatges principals (filla, fill i pare). De les tres, la part del fill em sembla la més detallada i elaborada, potser per la proximitat de l'autor a la història de bullying escolar. Les altres dues, tot i que interessants, son més monòtones i esperables. He trobat a faltar una mica d'empenta en el tram final.
December 21, 2025
Not very good, particularly because: the unnecessary decision to tale the story on the second person, that forces the author to tell more than show, and also because of all the unnecessary repetitions that are supposed to show the reader the mental state of the characters but is just laziness, laziness, laziness, laziness, laziness, laziness, laziness, laziness, laziness... and not very good writing (in one place it covers TWO pages on a story that is not very long).
4/10
(Catalan; original)
4/10
(Catalan; original)
Displaying 1 - 30 of 38 reviews