What do you think?
Rate this book
Tot s'aprofita
Tot s'aprofita aplega unes narracions amarades de l'humor personalíssim del seu autor. Els enfocaments insòlits, la barreja de lucidesa i fantasia, la tendresa escèptica i fins la ironia cruel, campen per aquestes narracions, servides per una de les millors plomes catalanes de tots els temps. Clou el recull la narració "Les cames", dins la línia de l'inoblidable El batalló perdut i de la sobrietat magistral de les narracions de Gent de l'alta vall.
176 pages, Paperback
First published January 1, 1983
About the author
Pere Calders
101 books55 followersEscriptor, periodista i dibuixant. Estudià a l'Escola Superior de Belles Arts. Es donà a conèixer a L'Esquella de la Torratxa (1936), revista que dirigí durant la darrera època amb Avel·lí Artís i Gener.
El 1936 publicà un primer recull de contes, El primer arlequí, i la novel·la La glòria del doctor Larén (reeditada el 1994). El 1938 fou finalista del premi Crexells amb la novel·la Gaeli i l'home déu (posteriorment perduda i editada el 1986), i escriví la crònica de guerra Unitats de xoc.
Arran de la guerra civil s'exilià a França, i després, a Mèxic, on residí fins al 1963. Hi fundà, amb Josep Carner i Agustí Bartra, la revista Lletres, redactà Fascicles Literaris (1958-59) i col·laborà en La Revista de Catalunya, La Nostra Revista i Pont Blau. El 1954 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de contes Cròniques de la veritat oculta (1955), considerada la seva obra més significativa, la qual, juntament amb altres llibres de narracions (Gent de l'alta vall, 1957; Demà, a les tres de la matinada, 1959; Aquí descansa Nevares, 1967), constituí el volum Tots els contes (1968). Posteriorment publicà Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s'aprofita (1983), De teves a meves (1984), Un estrany al jardí (1985) i L'honor a la deriva (1992) i les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964, Premi Sant Jordi) i Ronda naval sota la boira (1966), un recull de les col·laboracions en revistes i publicacions, El desordre públic (1985), i Mesures, alarmes i prodigis (1994, Premi Crítica Serra d'Or), selecció dels articles d'opinió publicats a la secció 'El davantal' de l'Avui.
L'any 1979 el muntatge teatral Antaviana, del grup Dagoll Dagom, sobre peces de la seva narrativa, aconseguí un èxit extraordinari de crítica i públic i desvetllà un nou interès per la seva obra, que assoleix, amb la combinació de la fantasia i de l'humor, un extraordinari to líric.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986, el 1992 fou investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1993 rebé el Premi Nacional de Periodisme.
Hom ha publicat pòstumament Cartes d'amor (1996) i la novel·la La ciutat cansada (2008), inacabada. El 2009 es presentà l'edició crítica no comercial de dues altres novel·les inacabades, La marxa cap al mar i Sense anar tan lluny, escrites a l'inici i al final dels anys seixanta, respectivament.
El 1936 publicà un primer recull de contes, El primer arlequí, i la novel·la La glòria del doctor Larén (reeditada el 1994). El 1938 fou finalista del premi Crexells amb la novel·la Gaeli i l'home déu (posteriorment perduda i editada el 1986), i escriví la crònica de guerra Unitats de xoc.
Arran de la guerra civil s'exilià a França, i després, a Mèxic, on residí fins al 1963. Hi fundà, amb Josep Carner i Agustí Bartra, la revista Lletres, redactà Fascicles Literaris (1958-59) i col·laborà en La Revista de Catalunya, La Nostra Revista i Pont Blau. El 1954 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de contes Cròniques de la veritat oculta (1955), considerada la seva obra més significativa, la qual, juntament amb altres llibres de narracions (Gent de l'alta vall, 1957; Demà, a les tres de la matinada, 1959; Aquí descansa Nevares, 1967), constituí el volum Tots els contes (1968). Posteriorment publicà Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s'aprofita (1983), De teves a meves (1984), Un estrany al jardí (1985) i L'honor a la deriva (1992) i les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964, Premi Sant Jordi) i Ronda naval sota la boira (1966), un recull de les col·laboracions en revistes i publicacions, El desordre públic (1985), i Mesures, alarmes i prodigis (1994, Premi Crítica Serra d'Or), selecció dels articles d'opinió publicats a la secció 'El davantal' de l'Avui.
L'any 1979 el muntatge teatral Antaviana, del grup Dagoll Dagom, sobre peces de la seva narrativa, aconseguí un èxit extraordinari de crítica i públic i desvetllà un nou interès per la seva obra, que assoleix, amb la combinació de la fantasia i de l'humor, un extraordinari to líric.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986, el 1992 fou investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1993 rebé el Premi Nacional de Periodisme.
Hom ha publicat pòstumament Cartes d'amor (1996) i la novel·la La ciutat cansada (2008), inacabada. El 2009 es presentà l'edició crítica no comercial de dues altres novel·les inacabades, La marxa cap al mar i Sense anar tan lluny, escrites a l'inici i al final dels anys seixanta, respectivament.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 8 of 8 reviews
October 8, 2007
No és dels millors reculls de contes de Calders que he pogut llegir. Segueixo creient que el millor deu ser 'Invasió subtil i altres contes'. El problema ve de que 'Tot s'aprofita' és un recull fet amb contes d'aquí i d'allà, de diferents èpoques i amb diferents intencions, així que no es pot dir que sigui unitari, però a més n'hi ha que realment son molt bons i d'altres que només no estan malament. Una llàstima. Tot i això m'ha agradat, perquè encara que Calders no doni el millor en tots els contes, quan vol fa uns contes deliciosos: frescos, divertits, originals i amb més profunditat del que aparenten.
M'han encantat els contes brevíssims que hi ha; no podia ser d'una altra manera, essent com sóc una coneguda partidària de dir les coses amb les paraules mínimes. Però n'hi ha molts més de simplement perfectes: el del nen que pregunta massa coses i llavors l'adult no sap què contestar-li, el de la fi del món, el de l'home que compra un cocodril dissecat per la seva dona, el de l'home que se'n va al cel i després vol tornar, el de l'home que ha creat un personatge però que no es decideix mai a escriure-li una historia, el que dóna nom al recull i que comença com una queixa dels veïns impertinents, etc. Pot semblar que només són simples anècdotes gracioses per explicar en un sopar, però és molt més.
Calders escriu com si estigués fent la cosa més natural del món. Té un estil directe i efectiu, però magnífic i que em fascina. El millor és la seva ironia i el seu humor entre surrealista i absurd, sempre subtil. Però, un cop més, tot això no vol dir que els seus contes siguin simplement per passar l'estoneta (encara que també te la facin passar d'una manera deliciosa), perquè és capaç de a partir d'una anècdota trivial acabar parlant de la condició i la naturalesa humanes. Com si no s'ho proposés, acaba fent una anàlisi totalment encertada de com som les persones, dels nostres defectes i les nostres pors. I el més sorprenent és que encara que sovint introdueixi elements fantàstics i de ciència-ficció, aquests només són una eina per dir alguna altra cosa, una cosa totalment quotidiana, amb la que ens identifiquem perfectament.
M'han encantat els contes brevíssims que hi ha; no podia ser d'una altra manera, essent com sóc una coneguda partidària de dir les coses amb les paraules mínimes. Però n'hi ha molts més de simplement perfectes: el del nen que pregunta massa coses i llavors l'adult no sap què contestar-li, el de la fi del món, el de l'home que compra un cocodril dissecat per la seva dona, el de l'home que se'n va al cel i després vol tornar, el de l'home que ha creat un personatge però que no es decideix mai a escriure-li una historia, el que dóna nom al recull i que comença com una queixa dels veïns impertinents, etc. Pot semblar que només són simples anècdotes gracioses per explicar en un sopar, però és molt més.
Calders escriu com si estigués fent la cosa més natural del món. Té un estil directe i efectiu, però magnífic i que em fascina. El millor és la seva ironia i el seu humor entre surrealista i absurd, sempre subtil. Però, un cop més, tot això no vol dir que els seus contes siguin simplement per passar l'estoneta (encara que també te la facin passar d'una manera deliciosa), perquè és capaç de a partir d'una anècdota trivial acabar parlant de la condició i la naturalesa humanes. Com si no s'ho proposés, acaba fent una anàlisi totalment encertada de com som les persones, dels nostres defectes i les nostres pors. I el més sorprenent és que encara que sovint introdueixi elements fantàstics i de ciència-ficció, aquests només són una eina per dir alguna altra cosa, una cosa totalment quotidiana, amb la que ens identifiquem perfectament.
September 30, 2024
és un humor que no soc del tot capaç d’entendre
August 22, 2019
Venint de dos de les seves obres de contes més populars "Cròniques de la veritat oculta" i "Invasió subtil i altres contes", aquest recull, és queda endarrere.
Irregular, menys soprenent que altres, tot i presentar bons contes com "Cames", "Tot s'aprofita", "Visita periòdica" i "El Cactus". I és que quan Calders és bo, és molt bo. Prosa fluïda, precisa i original, divertit, sarcàstic i inversemblant.
De Cames:
Ell no es movia. Ajaçat, amb els braços encreuats sota el clatell, tenia l'ànim en suspens, amb una flaccidesa d'alga i com una alga flotant en un món blavís i somnolent.
Li costava assentir amb el cap, com li hauria costat moure'l en senyal de negació. Duia molt endins un vell cansament i el fatigava fins i tot la química recòndita del viure, la cursa de la sang, la involuntària i silenciosa desfilada dels pensaments.
Irregular, menys soprenent que altres, tot i presentar bons contes com "Cames", "Tot s'aprofita", "Visita periòdica" i "El Cactus". I és que quan Calders és bo, és molt bo. Prosa fluïda, precisa i original, divertit, sarcàstic i inversemblant.
De Cames:
Ell no es movia. Ajaçat, amb els braços encreuats sota el clatell, tenia l'ànim en suspens, amb una flaccidesa d'alga i com una alga flotant en un món blavís i somnolent.
Li costava assentir amb el cap, com li hauria costat moure'l en senyal de negació. Duia molt endins un vell cansament i el fatigava fins i tot la química recòndita del viure, la cursa de la sang, la involuntària i silenciosa desfilada dels pensaments.
August 12, 2021
Recull de contes de Calders, ideal per fer lectures ràpides i espaiades en el temps. Sempre hi ha dos o tres contes que no t'agraden, però la gran majoria són molt bons nivell Calders, sempre amb el seu toc irònic i incisiu. He acabat amb molt bon gust de boca perquè els últims contes són realment deliciosos.
August 7, 2024
Recull de 24 contes curts, 11 contes curtíssims, un pròleg del mateix autor (curiós lloc per a posar un pròleg), i un últim conte curt. El recull és característic d'en Calders: una imaginació desbordant. Pens que hi ha vuit contes prescindibles i la resta són molt bons. Nota mitjana: 4.
May 29, 2026
Tal com va passar amb "Cròniques de la veritat oculta", la majoria de contes m'han agradat (alguns no els he acabat d'entendre), però és realment bonic com escriu i quin català fa servir Pere Calders, juntament amb el seu humor entre l'absurd i la sàtira. Recull de contes molt recomanable.
January 25, 2025
M'ho he passat molt be llegint aquests contes. Una meravella tant literaria, com d'entreteniment i temàtiques.
June 19, 2025
Ganes de llegir més Calders
Displaying 1 - 8 of 8 reviews