Cinc relats sobre la joventut, l'amistat i els desitjos profunds.
Les aigües del llac fan de mirall, però alhora permeten de capbussar-s'hi i d'explorar l'altra banda. Això fan les protagonistes dels relats de Natàlia s'inclinen sobre el seu reflex bellugadís i busquen la pròpia identitat submergides en el passat. Ara l'autora porta el lector a un hospital de Taipei, esperant que un amic surti del coma; ara el condueix pels llargs passadissos de casa l'àvia o el situa en un balneari on dues germanes bessones troben a faltar el pare. La joventut, l'amistat, els misteriosos lligams familiars, el que uneix i separa les parelles i els desitjos més profunds, turbulències sota les aigües tranquil·les.
Natàlia Cerezo ha escrit un recull de contes que, una vegada més, atrapa per la vulnerabilitat de les vides que ens envolten.
Cinc contes que parlen de desitjos, punts foscos, febleses, amistat, vincles, família… i en treuen la part més ombrívola. Els personatges tenen vides -com les reals- plenes d’incerteses i desitjos ocults. Llegir-los et fa descobrir, amb certa cruesa, com de freda pot ser la vida, però també transparent. Com la mateixa algú d’un llac.
D’aquesta autora us recomano el recull de relats “A les ciutats amagades”. Em va agradar més que aquest darrer.
Ha sido mi primer libro en catalán que he leído y a su vez es mi primer encuentro con Natàlia Cerezo y debo decir que la descripción de la vulnerabilidad y como te hace partícipe de cada relato hace que te atrape, hace que resuene cada línea y que frases como “M’hauria agradat veure aparèixer una altra jo a la pantalla, una doble que em saludes i em digués que tot li anava molt bé” tengan mucho sentido.
Me he apuntado leer otros libros de Natàlia así que espero pronto hacerlo.
Algunes m'han agradar més i d'altres no tant, però en general són històries diferents, amb gent de totes bandes. A l'inici de totes les històries m'ha costat una mica ubicar els personatges.
Com hi arribo?: Presentació del llibre, amb l'autora, a la meva llibreria de referència de Sabadell
De què va?: És un recull de cinc contes, on veiem diverses situacions quotidianes, de la vida real, de les que tots podem viure o veure'ns reflectits. En un d'ells també i trobareu una mica de realisme màgic. Tenen un final obert, amb moltes incògnites per tot el conte i on l'autora no ens deixa entrar. Ens ho hem d'imaginar. Això genera una sensació molt especial, perquè voldries saber més detalls, i has de suposar algunes coses, però la història principal es desenvolupa molt bé. Segons les paraules de l'autora, la seva escriptura vol fer treballar al lector, que cadascú completi els forats del conte amb les seves pròpies suposicions. Això fa que cada conte sigui diferent per cada lector.
Què m'ha semblat?: M`ha agradat. No podia llegir dos contes seguits. En acabar cadascun, necessites un temps de reflexió sobre el que ens ha dit, el que no ens ha dit i el que hem d'imaginar. Algun final és impactant i d'altres és la història en general la que convida a la reflexió. Està escrit d'una forma senzilla i propera però molt treballada. Hi ha canvis temporals i d'espai, però es segueixen perfectament. Es nota que hi ha molta cura en l'escriptura de cada història.
Aquesta és la seva tercera publicació. Ja havia llegit el seu primer llibre "A les ciutats amagades", també de contes, i, quan tingui oportunitat, llegiré el segon, que sembla que és una novel·la més personal.