Un grup de persones desconegudes han de conviure aïllades del món de manera imprevista.
En un petit poble dels Pirineus, un grup de persones vingudes de llocs diferents hi fan un recés dedicat al ioga i al pilates. S'allotgen tots en una casa a prop del poble. Arran d'una ordre governamental, es veuen obligats a allargar indefinidament l'estada. El món s'ha aturat per una alerta global. L'aïllament i la incertesa acaben transformant la relació entre persones d'edat, de tarannà i de trajectòria vital diversa. S'estableixen inesperats lligams i complicitats, que se sumen a la convivència més menys accidental amb alguns habitants del poble. Amb una força nova, emergeixen episodis i ferides del passat que es creien enterrats per sempre.
Blanca Busquets is a Catalan journalist and writer. She is the author of nine novels, for which she has won the 2011 Catalan Booksellers' Prize and the 2015 Alghero Donna Award in Italy. As a journalist, she's worked for Catalunya Ràdio, Catalan public radio broadcaster, since 1986. --Wikipedia
Parla de vivències prèvies, durant i després del confinament i d’històries que s’entrellacen i es connecten sense semblar-ho aparentment en un inici. M’ha enganxat, però n’esperava més. Altres llibres de Busquets m’han semblat molt millors.
Aquesta novel·la posa les relacions interpersonals al centre. Els seus protagonistes es troben en un poble de muntanya per fer un retir d’uns pocs dies que s’acaba allargant per l’arribada d’un confinament forçós.
Les seves vides, les seves històries, les seves relacions i els seus vincles son l’eix d’una novel·la que ens fa reflexionar sobre la convivència i les complicitats.
M’ha agradat la manera com es presenten les diferents vides, el to coral i la manera com s’entortolliguen les històries personals. L’autora fa un bon retrat biogràfic dels personatges.
La història comença en un petit poble pirinenc on un grup de persones, molt diferents entre elles, han anat a fer un retir de ioga i pilates. Una ordre governamental els obliga a quedar-se tancats allà indefinidament per culpa d'una pandèmia: una convivència forçada. Veurem com són els personatges sense jutjar-los; sota pressió. Hi ha secrets, absències, complicitats inesperades i tensió que l'autora ens mostra amb creuament de mirades, silencis i converses incòmodes. No és una novel·la d'acció trepidant, sinó de remoure coses per dins. Protagonistes amb esquerdes. Una novel·la que parla de relacions.
Malgrat que l'estil narratiu de l'autora, a mi personalment, no m'ha acabat d'agradar (sobretot per la manera de representar els diàlegs) i que em va costar bastant interessar-me per la història, al final és capaç de mostrar-te uns personatges i unes interrelacions del tot interessants i boniques.
Una història basada en el context real de la pandèmia. Històries connectades per elements sorpresa. Històries amb un passat tràgic. Amor i desamor. Esperances. Girs inesperats. M'ha agradat molt!
This entire review has been hidden because of spoilers.
Una novel·la entretinguda, amb històries tristes i molt humanes, ambientada en un petit poble dels Pirineus durant el confinament del 2020, encara que la pandèmia no té més pes que el fet de mantenir els personatges en un espai reduït. Allà arriben algunes persones per fer un retir de ioga en un castell allunyat de la població; hauran de romandre tancats durant setmanes amb la obligació de conviure amb desconeguts en un entorn on la natura actua com a bàlsam.
El millor del llibre és la manera d'entrellaçar les vides dels protagonistes, que acaben tenint en comú molt més del que es podia pensar, i les biografies de la Consol, el Pep i el Mateu, els carnissers del poble i l'encarregat del castell. El que menys m'ha agradat és la presència del patiment i la mort, que en alguns moments se m'ha fet mot dolorosa, i la situació de la Judit, massa forçada encara que potser justificada.
🖋️ Blanca Busquets 📘 Proa 📖 234 pàgines 🏠 Préstec de la mama
Fa poc vaig llegir El Crit de la mateixa autora i he de dir que m'he trobat amb una novel•la amb exactament el mateix estil narratiu: un grapat de personatges explicant la seva vida que van entrellaçant les seves històries els uns amb els altres.
La diferència és que aquesta vegada la trama principal està ambientada ens les primeres setmanes de pandèmia mentres que El Crit ho feia en temps del referèndum.
Segueix sent una novel•la entretinguda i fàcil de llegir, però si heu llegit una de les dues, deixeu passar un temps abans de llegir l'altra.
✅ Passa el test de Bechdel ♀️ Hi apareix un personatge gay però no està especialment escrit amn perspectiva de gènere
Quan el vaig començar, he de reconèixer que em va costar una miqueta seguir el fil. Creia que començava a conèixer una mica al personatge, canviava de capítol i era un altre. El vaig tenir a la tauleta de nit per varius dies sense continuar amb la lectura. Malgrat que quasi decideixo no terminar-ho, he de dir que té un toc final que m'ha agradat com s'han entrellaçat les històries.
El fet que tracti de vides personals a la pandèmia, sent allò que els lectors hem viscut fa poc, fa posar-se en la pell del personatge.
Com a punt negatiu i totalment personal, em costava avançar els passatges durs i tristos. M'agrada llegir per distreure'm i per viatjar, no per sofrir.
No he acabado de conectar con las historias, son bastante efímeras. Aunque algunos personajes me han parecido interesantes al ser un libro tan cortito y con historias cortitas que quieren explicar más pero al final siento que se queda muy en la superficie. Es un libro ambientado en la cuarentena pero a mi no me ha acabado de gustar como trataba el tema, pienso que no es relevante aunque sea el motivo de la trama principal pienso que le ha dado muy poco peso a como cada persona pudo a ver vivido la cuarentena. Trata más de fantasmas del pasado de los personajes.
Els dies robats de Blanca Busquets és una novel·la que explora les emocions humanes a través d'un relat íntim i profund. La narració flueix amb una gran càrrega simbòlica i reflexiva, on les relacions humanes i les ferides de l’ànima juguen un paper central. Busquets utilitza una prosa delicada per descriure els conflictes interns dels personatges, amb una gran habilitat per transmetre l'angoixa, el desig de llibertat i la recerca de l'autoconeixement. M'ha agradat molt com ha anat lligant les històries presents dels personatges amb el seu passat.
S"havia quedat sense paraules perquè una bola molt gran se li va ficar al coll. I la bola era de llàgrimes que no podia treure, no hi havia manera.
I tenia una cosa al cap que li deia que no hi podia anar, i una cosa al cor que li deia que sí, que hi havia d"anar.
Un accident és un teló que cau quan no toca sobre l'obra de teatre que es representava a l'escenari de la vida. I, amb un cop sord, acaba amb tot.
Potser és que les mitges taronges en què no havia cregut mai existeixen realment i són això, una dona que el mira des del balcó i que li somriu. Una ànima que s"ha enganxat a la seva.
Un petit grup de desconeguts queden aïllats, a causa de la pandèmia, dins d'un castell a on s'havien instal·lat per anar a fer un retir de ioga. Amb aquest pretext, es comencen a desgranar les històries dels personatges, que s'acaben interconnectant i unint entre elles. Una història entretinguda i fàcil de llegir, tot i que no espereu cap gran novel·la.
Just l'he llegit en uns bons dies per recordar el que vam començar a viure ara fa 4 anys... M'ha agradat conèixer totes aquestes històries de vida, amb les puntes del fils tant connectats, (i enrredats!)
Distret i bonic (amb duresa i tendresa), el tipus de llibre al que volia enganxar-me
M’ha agradat molt. Els personatges estan molt bé, les històries de cada personatge són interessants i també la manera inesperada com algunes d’aquestes històries s’entrecreuen. Lectura molt amena. Un llibre molt ben escrit i amb personatges molt rodons. Feia temps que no m’agradava tant un llibre.
Té un estil d’escriure semblant a la Silvia Soler. Està bé per passar l’estona però no em va acabar d’enganxar la trama, el fet que les històries es van entrellaçant sempre m’atrapa en altres llibres, però en aquest cas, alguns aspectes em van semblar molt forçats.
Pintava molt bé i la història en general m'ha agradat. Tot i així, la forma com està escrit, en algun punt se m'ha fet una miqueta feixuc. És bonic, però tenia unes expectatives molt altes.
4'5☆ No s'emporta 5 estrelles perquè m'ha semblat una mica repetitiu que gairebé tots els personatges estiguessin traumatitzats per una mort. Encara així, me quito el sombrero!
This entire review has been hidden because of spoilers.
vaig deixar-lo les setmanes abans del dia M i ara l’he reprès. és maco com els personatges es van entrella çant. bon llibre per passar el temps, però no és el que em pensava que em trobaria