Una novel·la entretinguda, amb històries tristes i molt humanes, ambientada en un petit poble dels Pirineus durant el confinament del 2020, encara que la pandèmia no té més pes que el fet de mantenir els personatges en un espai reduït. Allà arriben algunes persones per fer un retir de ioga en un castell allunyat de la població; hauran de romandre tancats durant setmanes amb la obligació de conviure amb desconeguts en un entorn on la natura actua com a bàlsam.
El millor del llibre és la manera d'entrellaçar les vides dels protagonistes, que acaben tenint en comú molt més del que es podia pensar, i les biografies de la Consol, el Pep i el Mateu, els carnissers del poble i l'encarregat del castell. El que menys m'ha agradat és la presència del patiment i la mort, que en alguns moments se m'ha fet mot dolorosa, i la situació de la Judit, massa forçada encara que potser justificada.