La garota entre les dents

by Pau Cusí Marès

La garota entre les dents són sis històries de violència, amor i turisme indecent. De pors i desitjos que potser no recordaves. Del cantó amagat de l’Empordà, on alguns conviuen com franquets en un balm mentre tu estàs de vacances.

«A la badia de Roses, just davant de la platja de la Perola, els llobarros mengen, caguen i neden dins les piscifactories, que són i sempre seran tot el seu món. No es pot dir que els sembli malament. La qüestió és halar, voltar i procurar no rascar la xarxa amb el llom. No deixar-se gaires escates pel camí. Gaudir del que hi ha, si és que es pot gaudir d’alguna manera, fins que tot s’acabi d’un dia per l’altre sense entendre ben bé per què. Algú —possiblement algú massa pretensiós— podria dir que la seva realitat no és tan diferent de la nostra. El resguard de la xarxa et salva de tintoreres, de corbs marins, d’inquietuds que acabaries odiant. És veritat que ningú és tan idiota com un llobarro i és veritat que dins s’hi pot arribar a viure molt bé. Que ho preguntin als jubilats francesos, si no. Però les xarxes tenen forats, i pels forats es colen enveges, frustracions, ambicions supèrflues i impostures. I tot mentre vas fent voltes. I tot sense cap possibilitat d’escapar-ne».

104 pages, Paperback

Published January 24, 2024

Reviews

[Andrea Gumes]

Relats amb un imaginari propi difícil de trobar. Un estil narratiu polit i un humor molt fi. Visca la sordidesa. Fa temps que llegeixo molta jove autora, ha estat bé trobar-me amb personatges masculins, les seves pors, la por al buit i el desig.

[Queralt]

Cusí a partir de les seves històries que es recullen dins de “La garota entre les dents” descriu diferents personalitats que a tots ens rodegen, que són tan curioses com comunes.

Utilitzant un to sarcàstic, humorístic però també dur, cruel i salvatge retrata diferents escenes relacionades amb el turisme invasiu, des d’un punt de vista aparenement quotidià i proper (encara que alguns desenllaços puguin resultar inversemblants). Hotels, parcs aquàtics i catamarans. Guiris, joves que es creuen immortals i masses hores de sol.

Aquest llibre m’ha fet transportar a Roses. A constatar que el vocabulari de la mare i els referents venen d’aquí, de l’àvia. M’ha fet transportar als llocs i paisatges que m’acompanyen a cada període de vacances des de fa 25 anys, així com també a moltes històries que he viscut a partir de posar descaradament l’orella a tot allò que expliquen els joves els vespres al bar de sota casa.

[Laia • vidaentrellibres]

La garota entre les dents ·

Pau Cusí escriu sis relats que t'arrenquen un somriure d'aquells burleta. L'humor que evoca és fi i directe. La narració és d'estructura fàcilment digerible i, com us deia, escriu amb un to humorístic i esbojarrat que t'atrapa. La caricatura que dibuixa dels turistes, el surrealisme d'alguns finals i el deix despreocupat, juvenil i fresc, és el que m'ha encisat en la lectura.

Un debut magistral de l'autor en el terreny de la narrativa curta, una manera d'escriure que interpel·la i provoca. Ironia i humor que atrapen i unes vides amb desenllaços metafòrics estrafolaris que, Pau Cusí, descriu amb destresa i pulcritud.

Pau Cusí entra en el món de la narrativa per la porta gran. Que en vinguin molts més!

[Lia]

Si ets de Roses o Empordà deu ser fàcil entrar i somriure a cada fragment, on en Pau hi narra situacions i racons que són part del nostre imaginari. Si no ets de Roses aquest imaginari el crearàs i gaudiràs igualment amb els personatges rocambolescos (que realment són la fauna costanera durant els mesos d’estiu).

Estic contenta i orgullosa de tenir aquest llibre entre les mans. Visca!

[Alicia Albertos]

xiques em fa tanta vergonya dir que havia oblidat completament aquest llibre… L’he tornat a llegir sencer és que… és tan divertit no us ho podeu imaginar.

si tot va bé en tindreu una ressenya en La veu dels llibres!! L’he feta en dues horetes súper inspirada i a tope

és una meravella d text 🤩

[Una pila de llibres]

Llibre de relats molt curt que passa molt ràpid amb un estil molt proper.

[Uri Company]

El Pau juga a la lliga dels grans.

[Dani Vilaró]

Molt recomanable. Sis contes breus amb morts (accidentals i no), llobarros, crancs i altra fauna marina, turisme depredador massiu (sobretot francès) a comarques gironines, joves (i no tan joves) perduts, sempre homes. Escrit amb un sentit de l’humor a voltes fi, altres cops destraler, però que sempre fa diana: allò del somriure que glaça, tan difícil de fer (bé). Ganes de seguir l’autor a veure què fot i per on tira.

[Daniel Muñoz Soler]

Contes estripats i divertidíssms. He deixat anar rialles sonores mentre llegia. A més, tots els relats comparteixen un mateix imaginari molt particular i que a més conté crítica social.

[Franchu]

Llibre de relats on el protagonista principal és l'Alt Empordà i per ser més concrets la població de Roses. Amb un humor àcid i negre anirem de la mà de l'autor que ens interpela en primera persona per explicar-nos les (infra)històries de diversos rosincs, gairebé tots joves, que tenen en comú finals sòrdids i tràgics, però que magicament et deixen amb un somriure malèvol al rostre. 

A destacar el llenguatge emprat amb un munt d'expressions i paraules pròpies de la zona, una narrativa molt cinematografica i un timming que et fa estar alerta pagina a pagina.

M'ha agradat molt, he rigut molt, també en algun moment he tancat el llibre del fàstic que m'ha produit el que estava llegint.

En general em sembla un debut brutal d'un autor que de ben segur en sentirem molt a parlar. Molt recomanable.

[Enric Martí]

Em van regalar el llibre i anava disposat que no m'agradés gens. Tenia ganes de destripar-lo. Només veure com es repeteix més el nom de l'editora que el de l'autor...
Però haig de reconèixer que és un llibre divertit. Curt, però molt divertit. La narració flueix molt bé i té el to histriònic amb què connecto. El lèxic té un equilibri perfecte entre actualitat i adaptació al context. Les històries, amb la misèria i patetisme turístic com a teló de fons, m'interessen. Tant de bo no sigui l'únic que escrigui.

[Andrea]

M'ha recordat la visió parcial i fosca de la Víctor Català i la brutalitat i surrealisme d'alguns contes de Calders, potser aquest recull és la continuació de la tendència d'aquests autors en la literatura actual. Hi ha alguns relats que m'han paregut magistrals, amb molts força i molt interessants. És un llibre colpidor que fa reflexionar, per a mi que sóc una persona positiva, m'ha semblat profundament pessimista, però també és una visió interessant.

[Aina Crosas]

Ben escrit, fàcil de llegir. En el seu estil habitual, sarcàstic i provocador.

[Marta J]

De lectura fàcil, molt fresc.

[Marina Barniol]

És un llibre amb molta ironia i humor (també escatològic i amb sang a tots els contes), rapidíssim de llegir i que no requereix concentració. “Absurd” i divertit.

[DavidJimenezU]

Qualsevol persona que hagi viscut o treballat a la Costa Brava entendrà que en aquest llibre no hi ha ciència-ficció. El realisme màgic català era això!

[Mariona Teruel Roger]

M’ha encantat q els personatges fossin tots masculins, el món des dels seus ulls. He gaudit molt fora la meva zona de confort.

[Maria]

2.5

[Laura]

sòrdid, m’ha agradat bastant, he rigut.

[Anna]

Obra mestra, si em preguntes. He rigut tant. No m'ho esperava. Potser perquè no esperava res.

[Xavier Bordes]

Un grapat d'històries ben distretes, de fàcil lectura i carregades d'humor de tots colors, amb marcat protagonisme per a la misèria humana, font inesgotable.

[jana]

3,5

crec que no és massa el meu món perquè partim d’ambients completament diferents. trobo que està ben escrit, és entretingut i parla de la incomoditat o la por al buit. escoltant l’autor l’entenc molt més i la lectura esdevé diferent. bastant bojos tots els contes la veritat. molt de personatge masculí, no em molesta però és curiós. el meu preferit “La mort és el final”. llarga vida a brunzits!