What do you think?
Rate this book
Mare meua
180 pages, Paperback
Published November 30, 2023
1 person is currently reading
39 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 6 of 6 reviews
April 22, 2024
He estat pensant si seria adequat escriure una ressenya d'aquest llibre, perquè tota pretensió d'objectivitat queda eliminada per dos elements: la relació personal que tinc amb l'autor i el protagonisme de la ciutat d'Alacant fan que la meua distància amb el text siga molt menor a la que és habitual. No obstant això, pense que el llibre posseeix suficients mèrits com per a ser públicament elogiat i comentat.
La proposta narrativa d'Adrián s'enfrontava a dos riscos. D'una banda, que el discurs d'autoficció alimentara la deriva egòlatra del mercat literari actual, que siga un relat entre tants d'aquells que ens mostren que l'autor ha tingut una vida molt interessant. D'altra banda, les temptatives literàries que tenen Alacant com a espai literari tendeixen a naufragar en el descriptivisme realista d'una ciutat amb una tendència malaltissa a no mirar-se a l'espill: són com parlar-li a la paret.
Però Adrián aconsegueix superar aquests dos paranys. Adrián aconsegueix un distanciament entre el material pur de la memòria, del jo, de la ciutat i els seus elements físics, i a través de les emocions ens és capaç de descriure el desenvolupament d'una generació i la seua relació amb la ciutat a través del seus materials més essencials: les il·lusions i les decepcions, el pas del temps i un estatisme. Una sensació de raresa que jo crec que pot descriure amb exactitud l'ambient de la ciutat d'Alacant: alhora nova i anquilosada, moderna i carca, despullada d'elements senyorials que permeten justificar les profundes desigualtats que la caracteritzen.
En la presentació del llibre va dir que en una ciutat sense una memòria coherent, només és possible la construïda pels seus individus. Aquest pas valent crec que era el que necessitava una novel·la que, per fi, posara la ciutat al centre sense ofegar el text de referències buides als espais. Fauro dona vida a la ciutat des del barri de Carolines passant per l'hospital fins a les llacunes de Rabassa, i de forma intel·ligent les deforma perquè aconsegueix equilibrar en tot moment la voluntat d'establir una crònica de la ciutat i alhora sublimar-la, en una maniobra que demostra la profunda influència de Rafael Chirbes, del qual pren el to intimista i reivindicatiu; així com les Rondalles de l'Alacantí com a saó d'aquella Alacant mítica, potser en el seu sentit més literal -és a dir: imaginada, l'Alacant del logos que explica el que som a través de la fantasia col·lectiva.
Però malgrat que el centre del text l'estableix la ciutat, no hem d'oblidar que també és un retrat generacional, sobretot la segona part, de l'Alacant dels anys 1990 i 2000, que va viure una eclosió de la cultura urbana de curta vida però forta intensitat, a la qual l'autor vol retre homenatge. La construcció dels personatges és impressionista però aconsegueix capturar-ne la calidesa humana.
Fet i fet, Adrián Fauro aconsegueix bastir un text alhora intimista i comú, temporal i atemporal, local i global. El sincretisme de l'experiència personal i individual a través d'una història familiar amb la voluntat de narrar una ciutat en continu trànsit serveix d'aliment per a un dels llibres que més m'ha agradat llegir darrerament. Espere que es convertisca en llibre de referència per als alacantins àvids de, per fi, algú que els imagine més enllà del canemàs dels discursos de l'estat nació i la història d'èpoques daurades. Algú que per fi ha sigut capaç de donar sentit a una ciutat a través del sentir, del pensar, del viure dels seus habitants: d'extraure una idea d'Alacant, no Alacant d'una idea.
La proposta narrativa d'Adrián s'enfrontava a dos riscos. D'una banda, que el discurs d'autoficció alimentara la deriva egòlatra del mercat literari actual, que siga un relat entre tants d'aquells que ens mostren que l'autor ha tingut una vida molt interessant. D'altra banda, les temptatives literàries que tenen Alacant com a espai literari tendeixen a naufragar en el descriptivisme realista d'una ciutat amb una tendència malaltissa a no mirar-se a l'espill: són com parlar-li a la paret.
Però Adrián aconsegueix superar aquests dos paranys. Adrián aconsegueix un distanciament entre el material pur de la memòria, del jo, de la ciutat i els seus elements físics, i a través de les emocions ens és capaç de descriure el desenvolupament d'una generació i la seua relació amb la ciutat a través del seus materials més essencials: les il·lusions i les decepcions, el pas del temps i un estatisme. Una sensació de raresa que jo crec que pot descriure amb exactitud l'ambient de la ciutat d'Alacant: alhora nova i anquilosada, moderna i carca, despullada d'elements senyorials que permeten justificar les profundes desigualtats que la caracteritzen.
En la presentació del llibre va dir que en una ciutat sense una memòria coherent, només és possible la construïda pels seus individus. Aquest pas valent crec que era el que necessitava una novel·la que, per fi, posara la ciutat al centre sense ofegar el text de referències buides als espais. Fauro dona vida a la ciutat des del barri de Carolines passant per l'hospital fins a les llacunes de Rabassa, i de forma intel·ligent les deforma perquè aconsegueix equilibrar en tot moment la voluntat d'establir una crònica de la ciutat i alhora sublimar-la, en una maniobra que demostra la profunda influència de Rafael Chirbes, del qual pren el to intimista i reivindicatiu; així com les Rondalles de l'Alacantí com a saó d'aquella Alacant mítica, potser en el seu sentit més literal -és a dir: imaginada, l'Alacant del logos que explica el que som a través de la fantasia col·lectiva.
Però malgrat que el centre del text l'estableix la ciutat, no hem d'oblidar que també és un retrat generacional, sobretot la segona part, de l'Alacant dels anys 1990 i 2000, que va viure una eclosió de la cultura urbana de curta vida però forta intensitat, a la qual l'autor vol retre homenatge. La construcció dels personatges és impressionista però aconsegueix capturar-ne la calidesa humana.
Fet i fet, Adrián Fauro aconsegueix bastir un text alhora intimista i comú, temporal i atemporal, local i global. El sincretisme de l'experiència personal i individual a través d'una història familiar amb la voluntat de narrar una ciutat en continu trànsit serveix d'aliment per a un dels llibres que més m'ha agradat llegir darrerament. Espere que es convertisca en llibre de referència per als alacantins àvids de, per fi, algú que els imagine més enllà del canemàs dels discursos de l'estat nació i la història d'èpoques daurades. Algú que per fi ha sigut capaç de donar sentit a una ciutat a través del sentir, del pensar, del viure dels seus habitants: d'extraure una idea d'Alacant, no Alacant d'una idea.
September 5, 2025
nunca había leído nada así. es fragmentario, hilos dispersos y que a veces no conectan, pero me ha gustado seguir la lectura, incluso me ha enganchado. quizá sea por la forma de escribir. no sé, ha sido como pasear, caminar sin ninguna prisa. despacio, relajada. no sé cómo explicarlo, pero se ha sentido así. (quizá ha sido todo esto por el momento en el que lo he leído; voy a recordar este libro con cariño). ideal para el final del verano
March 14, 2024
La escritura de Fauro es muy poética pero tiene los pies en la tierra. Es muy bonito como realiza una radiografía de la ciudad (del Aquí o del Allí) a través de las cosas que un día sucedieron y en el futuro se van a olvidar. De la constelación de historias y secretos cruzados entre los miembros de una comunidad y sus descendientes y antepasados
June 10, 2024
abuelas asesinaron a Tofu en un viaje de bus
January 10, 2024
una carícia a la memòria entre grafitis, pluja, neu i gentrificació. sempre estimarem a aquells que han escrit d’allò que estimem, però escriure així de la teua ciutat i dels que van ser abans és fer etern el present.
March 17, 2025
Libro perfecto para leer a ratos, en el bus por ejemplo. O sea, no es necesario seguir un hilo súper medido y acordarte de todo minuciosamente para disfrutar el libro.
Muy relajante, para relatear todo el tiempo.
Muy relajante, para relatear todo el tiempo.
Displaying 1 - 6 of 6 reviews