Contradictori i immadur, el nostre protagonista voldrà recuperar en la vida adulta l'adolescència que no va poder tenir de jove perquè l'hi van prendre. Maldestre, frustrat i resignat, no es rendirà en la seva particular recerca de l'amor vertader, encara que hagi de trobar-lo a Grindr o de matinada a la discoteca. Desprès d'una ruptura imprevista, es veurà immers en un triangle amorós que el posarà contra les cordes. I conviurà amb els prejudicis i els estereotips d'una societat que avança lenta i els d'un col·lectiu que es llança massa pedres a la seva pròpia teulada.
Es una novela ligera, pero que al mismo tiempo da pie para reflexionar. Todos somos, hemos sido o seremos “Adri” en algún momento de nuestra vida (vivamos o no en Barcelona). Es increíble como las situaciones vividas por un hombre gay puedan ser tan universales (la salud mental, Grindr, la manera en la que utilizamos el sexo o las drogas, las inseguridades, etc.) y lo poco acostumbrados que estamos a vernos como protagonistas de novelas o películas. La portada de Sebastián Delgado también es preciosa.
Una lectura molt fresca i plena de girs (amb reflexió incorporada) que fa despertar moltíssimes emocions diferents. És possible que el lector se senti interpel·lat en més d'una ocasió i que estimi per sobre de tot la Natàlia i la seva forma tan clara de dir les coses (el meu personatge preferit). Les aventures per les quals passa l'Adrià al llarg de la història són les que qualsevol en el seu lloc podria viure quan se sent una mica perdut entre el que desitja i el que creu que es demana d'ell. Acabaria la ressenya amb un suggeriment de canvi de títol per "Estima't, idiota!"
Una lectura molt agradable. La història és fresca i alhora presenta reflexions en les quals és necessari parar-se i gravar-les en la ment. Poden ser frases curtes o paràgrafs sencers. A més, la narració és interessant, no és gens plana i els personatges estan plens de matisos.
Penso que aquest llibre fa un retrat, a través de la ficció, de la vida en un cercle molt concret del col·lectiu LGTBIQ+ amb totes les seves llums i ombres. Agraïda d'haver llegit aquesta perspectiva i d'haver viscut des de la subjectivitat de l'Adri, un personatge amb qui tothom s'hi pot identificar.
Les primeres 100 pàgines són molt entretingudes de llegir perquè l'estil d'escriptura és àgil. Tot i que això no canvia, arriba un punt que l'argument de la novela sembla que no avanci perquè l'Adri és un personatge molt cíclic, que diu predicar uns ideals, però fa coses que s'hi contradiuen totalment. Tenia potencial, però m'ha acabat semblant massa superficial.
Acabat amb 3 dies!!! Molt bona història, fácil i lleugera de llegir. Amb ganes de saber que passarà més, a mesura que vas llegint. Personatges clars i identificables per qualsevol de nosaltres que llegim el llibre. Personalment, ja una part que si podria ser ben bé el que estic visquen. M'ha agradat bastant el personatge principal, l'Adrià. Viu situacions i té comportaments que si fós 100% conscient o si en fes reflexió del que l'hi està passant, hi hauria coses que no les faria. O potser si però no de la mateixa manera. Sempre estem a temps de posar el comptador a 0 i començar a viure el que realment volem viure, sempre amb errors però disposats a lluitar per aconseguir allò que volem. Molt recomenable, sens dubte.
És un llibre que m’ha enganxat molt, és fàcil de llegir, amè i poc previsible. M’ha passat ràpid el temps llegint i l’he acabat en tres dies i escaig.
Valoro que la història estigui ambientada a Barcelona, et feia endinsar-te més en la trama, perquè està contextualitzada en un entorn conegut.
També m’ha agradat que el protagonista no fos una noia heterosexual que s’enamora d’un noi heterosexual i que tenen un enamorament ideal. Veure l’amor des de la perspectiva d’un noi, homosexual i de manera realista m’ha semblat interessant, he pogut conèixer altres maneres de viure l’amor.
Pel que fa a les expectatives, esperava que al final l’Adrià acabés amb algú, encara que ja està bé que no tots els finals siguin així. Ara bé, és cert que m’agradaria que hagués hagut un misteri ocult, històries que es creuessin o una anècdota fora del dia a dia dels personatges que no fos d’amor ni d’amistat. Li falta quelcom diferent per no fer-lo monòton.
En resum, el llibre m’ha enganxat, però és molt planer. És per això que si voleu que us passi ràpid l’estona i no espereu una trama molt elaborada, us el recomano!
PD: No he entès per què es torna a descarregar grinder al final del llibre… per trobar amor de la manera que ell desitja o per tornar a l’estil de vida que duia durant el llibre?
PD 2: No m’agrada que la Natàlia barregi tant el català amb el castellà, em fa una mica de ràbia, no en penseu igual?
This entire review has been hidden because of spoilers.
Ha sigut la meva primera lectura en català. Semblava que llegia a la meva llegua materna! Es impossible, si sou romàntics i molt emocionals, no sentir-se identificats amb l’Adriá! Em va agradar moltíssim aquesta història, perquè tothom alguna vegada va estar perdut amb els seus sentiments i els supera com pot. Molt recomanable!
Tracta temes super importants i cualsevol persona jovr es pot veure reflectida. Per mi ha estat una obta mestre. M’ha encantat. Et pota identificar amb tots els personatges, i en moltes de les vivencies que succeeixen en el llibre, siguis o no un noi i siguis o no homosexual. És un llibre sobre persones amb els sdus defectes.
"Estimat Idiota" és una lectura àgil i entretinguda, tot i que la trama no és especialment profunda. El protagonista, l'Adrià, ens fa còmplices de les seves reflexions i ens prepara per a les conseqüències de les seves accions, creant una connexió divertida amb el lector que m'ha agradat.
Una lectura àgil i captivadora, amb un llenguatge sense péls a la llengua. Una història de vida com d'altres que conformen el cosmos vital marica actual. Veritats amunt i avall que veiem i no compartim el suficient, com per a lluitar-les. Una bona aproximació a les emocions mariques, de les que gairebé se'n parla.
“Només havia volgut buscar l’amor veritable, un amor sincer que em durés tota la vida. Què havia fallat?”. (Pàgina 201). “Volia sexe per sentir-me atret i poderós, però l’únic que trobava era absència i decepció.” (Pàgina 203).
Li tenia moltes ganes a aquesta novel·la, la vaig comprar fa uns dies i en un tres i no res ja me l’havia acabada. Porto temps buscant referents literaris i en aquí com en altres obres m’he vist en les paraules d’Olivé.
La narració d’en Adrià ens fa reflexionar i enganxar-nos a la seva història. En alguns moments he sentit pena per ell i per tot allò que li estava passant, i d’altres que me’n alegrava molt per ell.
Cristian Olivé ens porta una història quotidiana que ens podria succeïr a qualsevol en els dies actuals, on la idea de l'amor queda arraconada pel plaer instantani, sobretot a les persones del col•lectiu. Aconsegueix que siguem un més dels seus personatges, plantejant-nos que tenim d'ells i com actuarien si estiguéssim a la seva situació. Per fer-nos-la arribar utilitza un llenguatge planer i pròxim que acompanya molt bé a l'argument del llibre. M'agrada que hagi escoltat al seu protagonista per acompanyar-lo fins al final i no fer el final rodó pel lector. Una història entretinguda per passar una bona estona.
És compatible ser romàntic i homosexual o potser el col·lectiu LGTBIQ+ està condemnat a la promiscuïtat i a la manca de compromís? Aquests i altres tòpics i clixés són tractas en aquesta història.
Quan la vida de l’Adri es desmunta després d’una ruptura inesperada amb en Pol, es veu obligat a enfrontar-se a si mateix i a les seves pròpies inseguretats en un procés de redescobriment personal. Ell està convençut que pot trobar la persona que el complementi.
Molts dels pensaments de l’Adri són fàcils d'entendre o de sebtir-se identificat: qüestionar-se l’amor, tornar a començar després d’una ruptura, haver de passar pàgina, tornar a confiar... Sensacions que, d’una manera o altra, tots hem viscut. Però ell no es resigna a no trobar l’amor ideal, encara que sovint el busqui a través de les xarxes socials i les aplicacions per lligar que el porten a un bucle de cites consecutives que generen més buidor que connexió real
🧠 l'autor ha volgut tractar el tema de la salut mental, i sobretot parlar dels trastorns alimentaris masculins i l'obsessió del cos, sobretot quan es tracta d'exposar-lo a les xarxes per voler agradar.
Personalment, he de confessar que el protagonista a estones m’ha fet sentir ràbia, per les seves contradiccions i decisions qüestionables, si hagués pogut li hagués fotut una cleca per a espavilar-lo.
La història de la realitat dels més joves i adults, i quina història, carai!
He de reconèixer que durant anys, he sigut molt l'Adrià. Sobrevivint l'amor fals i esperar al princep blau d'alguna pel·licula de Walt Disney. He gaudir de les seves aventures i de la tristesa que gener l'amor actual. Els " quasi-algo" o els " quasi-res". Mai sé quina és la millor manera de definir-lo.
Si heu llegit altres llibres del Cristian, només en llegir com escriu, us enamorareu d'ell, l'estil d'escriure donant l'importància de l'amor, l'amistat i de demostrar-nos nosaltres mateixos, no amagar el què volem, com sentim i de normalitzar temes tabús que realment son molt importants parlar-ne.
Un llibre que pel meu gust i no el critico, arriba tard a les mans de molts adolescents que segurament els hagués fet molt bon ús anys enrere. La societat ha canviat moltissim i el significat d'amor també i de situación ràndoms que hem hagut de lluitar, estimant una persona que realment només ens utilitzava. La importància de l'amor propi és primordial.
L'amor actual és realment com el Cristian ho transmet als llibre, molt curiós, no entenem ben bé com mostrar interès, quines son les reds flags que ens trobem i quines han de ser les nostres accions davant d'aquestes situacions
Meh. Sentiments trobats. Al inici guay perque pensava que quin protagonista més intens, que guay per sentir-se identificat bla bla. Però després la meva sensació era que comença a ratificar els típics clitches de gays i a sobre des d'un punt de vista com criticant-los pero portant-los a terme. Com si un home gay tot i voler una cosa, no pogués resistir la temptació d'una polla (i a sobre "criticant" el no resistir's-hi). Suposu que a fi de comptes intenta plasmar la realitat (fomentant així el clitchè). Encara que suposu que cadascú també escull en quina realitat vol viure i aquesta és la del Adri. Crec que el llibre intenta vendre una cosa que al final ni es capaç de defensar. Tot i que la moralina la crítico, el llibre es fa amé i fàcil de llegir, a sobre engantxa. Algunes reflexions i cites molt bones, així que per aquesta part guay :)
Cristian Olivé ens presenta un personatge ple de contradiccions movent-se com pot pel món marica de Barcelona. He odiat molt l'Adrià per les seues decisions i la manera de tractar a la gent, però no he pogut evitar veure'm identificat en algun moment, sobre tot en la seua búsqueda constant de validació per xarxes i l'obsessió per ser la seua millor versió i fugir de la mediocritat.
M'ha semblat una novel·la fàcil de llegir i entretinguda, tot i que una mica simplista a vegades. Una altra mostra de la vida a la ciutat sense cap altre sentit que el que li vulguem donar. M'ha recordat molt a Consum Preferent d'Andrea Genovart, però en versió marica i menys fosca.
És curiós que Estimat idiota haja sigut la meua lectura de Sant Jordi...
En el límite de la autoficción, muy probablemente, Adrià vehicula en su relato la frustración por la deriva de las relaciones de pareja (abiertas, cerradas, con implicaci0nes emocionales o solo sexuales, poliamorosas, escondidas…) dentro del colectivo LGTBIQ+. Y, aunque empieza frío y le cuesta alzar el vuelo, acaba siendo un relato sincero y honesto, con el que resulta muy fácil empatizar; y también valiente, que no huye de afrontar una mínima reflexión sobre algunas de las miserias del momento que vivimos.
Ho faré curt, aquest llibre no ha estat per a mi. No trobo la reivindicació només he llegit un personatge que per molt que pensi i reflexioni, no té res clar i que m'ha fet molta rabia. No he pogut empatitzar amb cap personatge ni tan sols amb el protagonista i la trama m'ha semblat que s'estancava cada poc perque l'Adri no feia mes que repetir conductes autodestructives que han al final ni tan sols es segur que s'hagin resolt. Li donaré una altra oportunitat a l'autor pero el llibre m'ha decebut :(
Es una lectura muy fácil y rápida, me gustó como toca ciertos temas como la salud mental o los trastornos alimenticios, las relaciones monógamas en el entorno lgtbiq+, el final no me gusta porque es repetitivo en este tipo de novelas, pero la forma en la que está narrado está muy bien.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Vaig sentir molta angoixa durant algunes parts, sento que està super ben escrit i la historia m'enganxa, però el final em va semblar molt agre. Penso que és un bon llibre en general, tot i no agradar-me el final.
Recomanaria el llibre a persones que ja han sortir de l’armari i que ja ha experimentat. Tracta la realitat de com està el panorama del col·lectiu gay actualment amb l’amor, et fa riure una mica i posar els peus a terra, també…
Lectura lleugera, ràpida i molt entretinguda. He gaudit molt dels personatges, de la història que s'hi explica, i sobretot els girs finals! Un llibre que val molt la pena, que t'ajuda a reflexionar i que a sobre es divertidíssim. L'autor no es talla gens a l'hora d'escriure, i això m'encanta.