Hi ha novel·les que són necessàries... i aquesta és una d'elles. Visibilitza el procés de reparació de les supervivents d'abusos i ho posa al centre per tal de trencar silencis.
La Mònica creix en una família treballadora conjuntament amb els seus dos germans. La seva mare era poc amorosa i els seus pares s'esforcen molt perquè tots tres puguin estudiar. De petita no es relaciona amb gaire gent, és més aviat tímida i callada.
Va a la universitat a estudiar geologia i acaba treballant de professora en un institut. Allí coneix al Marc, el que serà el seu company.
Es queda embarassada i pateix un avortament. Aquest fet traumàtic la reconnecta amb un moment dolorós de la infància, records que havia mantingut amagats en el seu subconscient. Pren consciència que durant dos anys va patir abusos sexuals per part del seu germà.
Com a mecanisme de supervivència i fugida, endavant ho havia oblidat, però sempre acaba tornant. La por, la culpabilitat i la vergonya l'han acompanyat sempre i s'ha mostrat freda i distant per fer veure que és una persona normal, per no mostrar les vulnerabilitats i mantenir en secret el que li ha condicionat la vida sencera.
Decideix que necessita posar nom al que li va passar i guarir les ferides per poder viure sense angoixa, i primerament li ho explica al Marc i a una amiga del poble. El seu company li dona suport en tot moment i se centra en el dia a dia a l'institut, ja que només a la feina troba refugi.
Es troba desbordada emocionalment, desdoblada i decideix buscar ajuda professional. Comença teràpia individual, després sessions de grup on coneix dones en les quals recolzar-se i acaba fent teràpia sistèmica. El que l'aterreix és la sensació que si ho fa públic trencarà la família i el dolor que pot causar als seus pares però la ràbia la fa explotar i repensar perquè ha de protegir a l'abusador, perquè aquest mai s'ha responsabilitzat del que va fer.
Durant aquest procés decideix quins passos donar i l'acompanyarem en aquesta evolució personal. Es queda embarassada de nou i neix el seu fill, en Biel, i sent que li deu a ell, que ha de lluitar per evitar que futures generacions hagin de passar pel mateix.
Escriu una carta al seu germà abusador i mesos després queden i veurem com reacciona, ell no ho nega. Posteriorment, ho explica a l'altre germà i finalment ho diu als pares.
L'escriptura, com a eina de catarsi, des d'adolescent la salva i ara encara escriu un diari on plasma tot el que l'envaeix.
Una obra que explora en el dolor, en l'estructura familiar, en les relacions maternofilials, en la salut mental, el desig i la consciència del propi cos.
🪴 Un relat colpidor d'aquells que sacsegen i et remouen de dalt a baix.
La crua realitat és aquesta: 1 de cada 5 nens/es pateix abusos sexuals abans dels disset anys, en més d'un 60% dels casos mai rebran ajuda i el 90% ho expliquen més de vint anys després, en edat adulta.
"Escriuré i em deixaré portar per la veu que vulga explicar la història i els silencis, perquè escriure em fa tancar les ferides i recosir el cos. Perquè algun dia es torne una cicatriu bonica."