Una noia i un soldat

by Teresa Pàmies, Montserrat Bacardí (edicio i introducció)

Una noia i un soldat és la primera novel·la que Teresa Pàmies va acabar a Barcelona, el 1972, quan acabava de tornar d’un exili que s’havia allargat més de trenta anys. Va topar de ple amb la censura franquista, que va prohibir-ne taxativament la publicació. Protagonitzada per una «noia» marxista (amb molts punts en comú amb l’autora) i un «soldat» republicà, aborda sense concessions l’experiència de la guerra des de dues perspectives diferents i per mitjà de dues veus contrastades, enmig d’una trama amorosa intrigant i corprenedora. Fins ara inèdita, aquesta «novel·la de la guerra civil» —com podem llegir en el subtítol de l’obra— surt a llum cinquanta anys després que la censura l’hagués interceptada.

272 pages, Paperback

Published November 6, 2023

About the author

She published novels, diary prose, narrative and articles. Always active in politics, from 1939 to 1971 she had been exiled in South America, Czechoslovakia and France. Her work is a living witness of the Spanish Civil war and the republican's exile.
She collaborated in radio and press and also in scientific and cultural magazines, like Avui, Xarxa, El Temps, Catalunta Ràdio among others. Together with her father, he wrote Testament a Praga (1971), awarded the Josep Pla in 1970 and the Crítica Serra d'Or in 1972. She continued her production with titles such Quan érem capitans (1974), Va ploure tot el dia (1975), Memòria dels morts (1981), Cartes al fill recluta (1984), Jardí enfonsat (1995), awarded with the Institució de les Lletres Catalanes de prosa no de ficció in 1995, or Cròniques de comiat (2000), among many others. Her work has been translated into Spanish, Galician and Slovene.

She was honoured with the Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya in 1984, the Medalla d'Or al mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona in 2000 and the Premi d'Honor de les Lletres Catalanes in 2001.

She is the mother of another famous Catalan writer, Sergi Pàmies.

Reviews

[Marta Cava]

Maleïda censura franquista que per culpa seva no van deixar publicar aquesta joia que no ha pogut ser editada fins ara. Llegiu a la Pàmies.

[Trodeponent · Rating 4 out of 5]

Tota una troballa que ens dona una perspectiva diferent de la guerra civil i que ajuda a dignificar el patrimoni literari de Teresa Pàmies

[SergiFàbregas · Rating 5 out of 5]

«i amb prou feines passem d’un petonet a la galta i un lligar i deslligar els dits, que és el que més ens agrada a tos dos, perquè tot entra i surt pels dits i la sang fa pessigolles al clatell i a la voreta del cor» <3

[Mireia S. · Rating 4 out of 5]

Una primera part meravellosa. M'ha atrapat el personatge d'en Ton, soldat que lluita en el bàndol republicà. Tots aquells que justifiquen les guerres haurien d'escoltar la seva veu.

[〰️ Alba 〰️ · Rating 4 out of 5]

Novel·la que va ser censurada, que parla de la Guerra Civil Espanyola des del punt de vista d’una noia jove militant i lluitadora i que gira al voltant d’un primer amor. És un llibre imprescindible. És un gran exemple de literatura de guerra, o com diu Bacardí “la ficció és autobiogràfica, i l’autobiografia, ficcionada”.


✏️ Llibre del club de lectura de Sant Llorenç d'Hortons.

[Lia · Rating 5 out of 5]

Quina joia.
“I aquell esperar l’ajudava a viure en un món ensorrat per la desesperança i l’estupor dels vençuts”

[Elionor Sellés · Rating 4 out of 5]

Encuriosida per la troballa d'aquesta primera novela de la Teresa Pàmies, perduda i trobada a l'arxiu de l'Administració d'Alcalá d'Henares, la vaig buscar a la llibreria. La novela té dues parts claríssimes, una de molt viva i interessant i l'altra amb menys interès literari tot i que manté un interès històric notable. El poder d'evocació que té la primer part és irresistible. Pàmies evoca un món perdut de la seva infància i adolescència al Balaguer del primer terç del segle XX i ho fa d'una manera poderosa i sensible. La descripció de dues famílies antagòniques tant en la manera de pensar com en la de fer, la descripció de la nit de Sant Joan o de les festes familiars de Nadal són una descripció precisa d'aquell món, avui esvaït. El relat simultaniejat, vist des de dos punts de vista, el Ton, el soldat, pagès de Balaguer, tímid i sensible i la Cinteta, filla d'un comunista balaguerí, extrovertida i atrevida és el millor de la novela. El seus relats es contraposen i són capaços de mirar el mateix des de punts de vista diferents, aquesta troballa narrativa és tot un encert. Més pla i menys interessant literàriament és la resta del llibre, però llavors té un altre interès. Pàmies explica, gairebé com si d'una font primària es tractés, la posició del PSUC a la guerra civil i, concretament, en els fets de maig del 37. Òbviament, el punt de vista de l'autora en el context en què escriu la novela, 1972, també hi es present, fent autocrítica retrospectiva respecte al sectarisme del PSUC d'aquells temps i, sobretot, pel seguiment acrític dels crims estalinistes.

Un divertit diàleg entre un comunista i un capellà la nit de Sant Joan:
Hi ha rivalitat entre les diverses contrades de Balaguer a fer la foguera més alta i tothom busca material per cremar. El pare de la Cinteta, va a l'Església a buscar-ne:
"- Per què no cremem els confessionaris, mossèn? Quantes pecadores se n'alegrarien!
- Llengut!
-... I un parell de bancs de la sagristia tampoc no ens vindrien malament, i aquelles cadiretes de l'altar...
-¿Quines cadiretes? No siguis poca-solta.
-I les garrafetes del vi de missa també cremen, són de vímet sec...
-Posa-t'hi tu , a la foguera; tu sí que cremaries, estaquirot!
-Es quedaran amb les ganes, els inquisidors de la ciutat. Què més voldríeu que cremar-me viu al Mercadal! Però trompetes!
I el capellà li donava tot el que trobava, perquè també formava part del barri que volia guanyar el concurs de la foguera més alta i de més durada." (pàg. 135).

Una anècdota divertida i significativa amb Alejandro Lerroux de protagonista.
Lerroux ha anat a Balaguer a fer un míting "amb una comitiva de galifardeus" i van anar al cafè Mercantil on servia la Carlita, una noia de 14 anys atrevida. Lerroux diu:
"- Al pimpollo me lo sirven en el resopón.
La Carlita, que només era eixerida amb els mascles que li feien peça i no amb els xarucs, va contestar:
-El pimpollo serà vostè, carnestoltes, i en el resopón que le sirvan botifarra!...
Diuen que, en sentir-la, Lerroux es pixava de riure, però aquell vespre, en fer el seu discurs, alguns pagesos l'interromperen amb la consigna "Que et fotin botifarra!..." (p. 79).

[Núria Surrell · Rating 5 out of 5]

quin llibre tan ben escrit i quina manera d'endinsar-te en les realitats que van viure's a la guerra i posguerra.

dues visions de la guerra civil conviuen en la novel·la. la del soldat-pagès, atemorit per les desgràcies i la mort al front i desencantat davant d'un conflicte que l'obliga a matar o morir-se, i la de la noia que fa la revolució i que viu d'aquesta espurna i treballa cada dia pels seus ideals republicans. un retrobament final és el que sosté tota la narració. ells no ho saben però el conflicte (i no la mort) els separarà per sempre 💔


💌 alguns fragments que vull guardar per aquí:

"Llegia bocinets de versos i ens quedàvem quiets, embadocats, encisats, en sentir paraules tan catalanes, tan esperades, tan intuïdes. Fèiem descobriments meravellosos, com si aquell llibret fos el calaixó màgic d'objectes preciosos cobejat per tot infant [...]. Paraules com 'rosada', 'ruixat', 'feréstega', 'boscúria' esdevenien objectes amb tacte i flaire, amb gust i forma. Les expressions gramaticals, les regles, els "substantius derivats verbals", les "categories" ens esgarrifaven perquè ja en castellà, a l'escola, mai no les poguérem aprendre de memòria. En canvi, la llengua que havíem sentit des del bressol, amb els diferents matisos, els seus giravolts, se'ns feia cada vegada més íntima"(p. 105)

"perquè això s'ha de parlar, n'he de parlar jo i veure quina cara hi fa, i mirar-li els ulls tot parlant-n'hi, i escoltar el que ella em dirà, perquè només amb ella he tingut converses de veritat i només amb ella em trobo tranquil per explicar les coses que penso i sento" (p. 145)

"i jo espero que pugi però una mica nerviós, sense saber per què, o potser tot ve dels mesos que fa que no l'he vista i no sé com la trobaré i com em trobarà ella, perquè la guerra ho ha esguerrat tot i ningú ni res no són com eren, i potser no li agradaré i no m'agradarà i no sabré què dir-li, encara que ella sí que sabrà què dir-me, perquè sempre és ella la que enraona, la que explica, la que canta i balla, la que riu i xiscla, perquè és la xiqueta més comedianta de Balaguer" (p. 177)

"Només la vesprada, l'estridor de les granotes als tolls verdosos de l'altra vora del Segre recordava altres estius, els estius de sempre, i aquella pau que ja començàvem a ignorar sense saber-ho.
Ja no tornaríem a pujar a l'era de l'avi a mirar el blat com pluja torrada sota el cel enrojolat del crepuscle, mentre l'oncle alçava rítmicament la forca després d'haver aixafat i esmicolat les espigues amb el rodet de pedra. 
Però no ho sabíem, i aquells que ho sabien no ho deien. No sabíem que la pau ja no existia ni entre els sembrats, ni a la vora del riu, ni al cor dels homes" (p. 178)

"La guerra l'havia fet home. Ja no era el meu xicot, l'amor platònic de la meva infància i adolescència, el pageset tremolós i enrojolat de les sardanes de festa major o de les passejades d'estiu a la vora del Segre. Fou, senzillament, un soldat que va estimar una noia, una nit de guerra, sota la pluja, a Barcelona" (p. 266)

[Laura Olivé · Rating 4 out of 5]

Un llibre que va ser censurada durant el franquisme. Una novela de lluita en el context de la guerra civil. En una primera part, ens trobem amb el contrast de dos perspectives i personatges ben diferents: la d'en Ton, un pagès al front i la Cinteta, filla d'un comunista que combat a la rereguarda. No només es tracta de perspectives diferents sobre la guerra, també sobre la quotidianitat a Balaguer abans que esclati el conflicte. A mesura que avança la novela aquesta es converteix en un relat històric, en què l'autora fa anàlisi del conflicte entre les diferents posicions dins del bàndol republicà.
Llibre totalment necessari, tendre, trist i sincer.

[Esther Osorio · Rating 4 out of 5]

Una novel·la molt bonica, ha fet que canviï la manera en què veig la Guerra Civil Espanyola, no busca culpables, només exposa la tristor de tot plegat.

[Regina G. Frixach · Rating 5 out of 5]

Una novel·la de la guerra civil inèdita, censurada i que 50 anys desprès es publica. Una Teresa Pàmies brillant que narra amb veu femenina, militant i lluitadora. Unes pàgines testimonials, polítiques i justificatives.
"- Jo festejo. Tinc relacions amb un soldat.
Però de París no li vaig enviar cap postal, al soldat Antoni Juneda. Ni de Nova York, ni de Chicago, ni de Nova Orleans, ni de Houston, ni d'Atlanta, ni de Saint Louis, ni de Washington, ni de Boston...."

[Nacho Ferrer · Rating 5 out of 5]

He llegit el "nou" llibre de la Pàmies perquè "tocava" llegir-lo, ja sabem com funciona aquest nostre sistema cultural. En qualsevol cas, quina cosa tan ben escrita, tan ben treballada, tan implacable sense condicions. Llegiu-lo. No us el perdeu

[Perej · Rating 4 out of 5]

Una excel·lent visió de la guerra civil espanyola, vista des dels ulls d'una militant comunista, d'una banda, i d'un jove i modest soldat, de l'altra, que no entén d'etiquetes partidistes sinó que procura únicament defensar la República.

[Anna Pifarré · Rating 5 out of 5]

"Jo vaig estimar un noi que es deia Ton". Així comença la història d'amor de dos joves de Balaguer, dins de l'infern més tenebrós que ha viscut mai el nostre país. "Ningú ho sabia, que duraria tant. Ningú no ho volia".

Una altra joia de Teresa Pàmies per llegir i subratllar 🤍

[sara tarragona · Rating 3 out of 5]

3.5 super interessant el contrast de perspectives envers la guerra civil i sobretot els traits autobiogràfics que hi ha amb Pàmies!! ara bé la tercera part es fa feixuga i no seguia el fil de la
història i se m’ha fet pesat

[Joana Llauradó · Rating 4 out of 5]

Mentre el llegia em venia la meva àvia el cap, sempre ens diu, només qui ha passat una guerra donaria el fos perquè no n'hi hagués cap altre per res del món. I quanta raó. (Dels de baix esclar, els de dalt xerren massa i pensen i senten poc)

[Núria Pascual · Rating 4 out of 5]

Colpidora història on es descriu, des de dos punts de vista diferents, una guerra civil que s'ho va emportar tot.

[Arnau Cabeza Garrido]

Brillant. La primera part és molt bona

[Aina · Rating 4 out of 5]

En algun tros se m'ha fet feixuc però m'ha agradat molt. No parla de la guerra directament en moltes ocasions però la sents. S'ha plorat una mica

[MagdaMontoliu · Rating 5 out of 5]

ppfff m'ha agradat molt crec q és el meu llibre preferit, he après molt i m'he emocionat i tot, és realment bo

[Alex Navarro]

Estrany cas d'estalinista acceptant que van enviar una de tantes oportunitats revolucionàries a fer norris. Bona novel·la.

[Toni Padilla · Rating 4 out of 5]

Dolç i bonic com sol ser la teva adolescència…i cruel com una guerra. Una història d’amor trencada a un llibre on Teresa Pàmies explica bona part de la seva vida, de Balaguer a l’exili.

[Júlia Mateu · Rating 4 out of 5]

Llibre facilissim de llegir i xulissim tot i que pensava que s'explicaria i analitzaria més la divisió del bàndol republicà.
M'ha agradat molt igualment !!

[Josep Ramos Rivera · Rating 5 out of 5]

És probablement el llibre més tendre de la Teresa. Si us agraden les històries d'amor sense sucre afegit és el vostre llibre!

[Benllegits · Rating 4 out of 5]

Novel·la de la guerra civil enmig d’una trama amorosa corprenedora. Fins ara una joia inèdita, vetada per la dictadura.

Dos joves que han crescut junts a Balaguer topen amb aquest moment històric. Ell, en Ton, Tonet, fill de pagès, marxa voluntari al front al costat republicà. Ella, la Cinta o Cinteta, filla d’un marxista convençut, s’ocupa de representar en el llibre una perspectiva femenina de la situació. Obligada a romandre a la rereguarda justament perquè era dona, combatia amb les armes que tenia a l’abast: el voluntariat, la cooperació organitzada, l’oratòria, l’escriptura... Ella és una mica (o del tot) l’alter ego de la Pàmies.

La novel·la va fent salts en el temps i, sense abandonar un to marcadament polític, reflecteix l’evolució dels caràcters dels dos personatges amb el pas dels anys i de la guerra. Un travessat per la vida quotidiana al front, i l’altra pel teló de fons a la ciutat (bombardeigs, manca d’aliments, talls de llum, de gas...). Un, amb una visió més pràctica motivada per la crua realitat dels combats, i l’altra amb una de molt més idealista generada per la discursiva a les oficines dels partits.

No faig cap espòiler si dic que no hi ha cap happy ending entre aquests dos personatges (ni tampoc en relació al conflicte). Però així i tot m’ha agradat TANT. Quin final!❤️
Feliç que es vagin recuperant obres com aquesta!😍

[aina · Rating 4 out of 5]

Llibre recuperat després que fos censurat durant el franquisme, rescatar aquestes obres és una tasca valuosa i necessària. La primera part del llibre, amb tot el rerefons històric, està molt ben escrita, és dinàmica i entretinguda. La segona part sembla més un pamflet polític que una novel·la.