Narcís Bardalet, un dels forenses amb més prestigi del país, repassa els casos més impactants de la seva trajectòria professional.Deu històries reals de mort que ens conviden a reflexionar sobre la vida, sobre la fragilitat de la condició humana i sobre els impulsos, sovintinexplicables, que ens porten a creuar la frontera entre el bé i el mal.Clàudia Pujol reconstrueix, amb rigor periodístic i destresa literària, crims passionals i per motiuseconòmics, desaparicions misterioses, suïcidis meditats... En cadascun d’aquests casos, Bardalet explora els racons més obscurs de l’ànima i utilitza la ciència, l'observació i la intuïció per «fer parlar» els morts.
Clàudia Pujol i Devesa (Olot, 1976) és llicenciada en Periodisme per la UAB i màster en Relacions Internacionals pel CIDOB. Des del 2011 dirigeix la revista de divulgació històrica Sàpiens i és membre del Consell Rector d’Abacus. És coautora de diversos llibres d’història, com La guerra de Cuba (2000) i Dissidents (2007), i autora de llibres de temàtica negra, com Diari d’un forense (2007) i En l’escena del crim (2010). En els últims anys, ha col·laborat amb nombrosos mitjans de comunicació (Descobrir, Ara, La República, La Xarxa…), ha estat comissària de l’exposició El món del 1714, al MUHBA, i membre de la Junta Nacional d’Òmnium Cultural (2015-2022).
Els casos més impactants del forense Narcís Bardalet · 5/5
La periodista Clàudia Pujol fa un treball pulcre i excel·lent en el retrat dels caos del forense Narcís Bardalet, que omple de narrativa, rigor i professionalitat.
Ella recull i explica els 10 casos més impactants de Narcís Bardalet (per mi conegut com el forense de Crims), crims passionals i per motius econòmics, desaparicions misterioses, suïcidis meditats... I entre tots dos reconstrueixen situacions amb un do màgic: fer parlar els morts i explicar-nos, amb prudència i acuradament, els motius, les pistes i els racons més foscos de cada cas.
Si us agrada la temàtica negra, no dubteu a llegir aquest llibre. M'ha agradat moltíssim, pel que s'hi relata i, sobretot, per com Clàudia Pujol ho fa.
Quan vaig entrar a la llibreria i vaig veure el llibre no vaig poder-me estar de comprar-lo. En aquest llibre, Narcís Bardalet (per mi conegut com el forense de Crims), ens explica deu casos impactants de la seva vida professional. Ell, a més de ser forense, també és pediatra. Se’ns dubte una manera diferent de viure des d’una altra vessant els morts, els assassinats i els suïcidis. M’agrada molt la manera que té en Narcís d’explicar-ho i de viure-ho.
No acostumo a escriure cap ressenya, però aquesta vegada sí. De fet, m'ha empipat llegir aquest llibre, l'he trobat un engany, una presa de pèl. És un plagi de les històries escrites el 2007 al llibre 'Diari d'un Forense: anatomia de 10 crims reals' escrit per la mateixa Clàudia Pujol. No hagués sigut millor editar una nova edició o millor encara, informar als lectors que llegirien el mateix llibre amb un altre títol? Si no hagués estat per això, sens dubte li poso les 5 estrelles.
La verdad es que nunca me había parado a pensar lo importantes que son los médicos forenses a la hora de ayudar a resolver los casos. Forman parte de ese grupo de personas que son cruciales al acceder desde un inicio a la escena de un crimen.
Ese primer contacto,esa primera visión antes de que nadie lo corrompa, esas investigaciones vistas desde los ojos del Dr. Narcís Bardalet me han maravillado.
Médico de cabecera,psicólogo, pediatra y sobre todo forense. Este Sr. ha visto la muerte en miles de verisones y,a pesar de ese bagaje, la maldad del ser humano aún sigue sorprendiéndole.
Supongo que será el sentirle cercano (es el pediatra de mis sobrinos y vive en un municipio cercano al mío) y el que la mayoría de los diez casos de los que habla en este libro hayan ocurrido en pueblos de los alrededores, lo que me haya inpresionado tanto. El saber que la muerte nos acecha en todas partes, en todas sus versiones y que no podemos hacer nada por evitarlo.
En estos diez casos conoceremos la inexplicable desaparición de un niño en la playa de Sant Pere Pescador, el secuestro de un conocido empresario de Figueres, la terrible y triste historia de un anciano de nacionalidad Alemana que se vió perdido en su propia casa de Empuriabrava por culpa del Alzheimer (este fue el que más me impresionó 😞), una muerte entre clanes gitanos en el Barri del Bon Pastor, la frialdad de un joven caprichoso que fue capaz de cometer la más horrible de las atrocidades y permanecer impasible, el suicidio de un hombre sin esperanza que de una manera maravillosa nos dejó en una carta la descripción más bonita que haya leído nunca sobre el anochecer en buena parte del litoral Empordanés, las últimas horas de Salvador Dalí, cuando al Sr. Bardalet le solicitaron expresamente que fuera el forense que le embalsamara (y el que se encargara de enterrar al artista en varias ocasiones)…
Mi intención es leer “Diario de un forense”,”Rigor Mortis”y “Lo que me han enseñado los muertos”. Ya os contaré mis impresiones.
El títol és una mica enganyador. No són casos impactants, al meu entendre. Es llegeix bé, però no sempre veig on vol anar. Em molesta una mica la tendència del periodisme modern de fabular molts detalls del passat per fer la lectura més interessant. Preferiria els fets seca, sense adobar. L’escriptura és normalet a, amb alguna inclinació cap a l’ús de paraules que sonen de llibres de literatura. Però, ja se sap que un novel·lista no és un literat i m’he vistos de francament pitjors. El que sí m’ha xocat, sobre tot venint d’una editorial com Ara, és que s’escrigui Strathclyde, Anglaterra, o que la seva policia sigui anglesa. Estem parlant de Glasgow, a la vora del riu Clyde. Quan un comprova tots els detalls, els secundaris s’escapen. Però, en cas de dubte, britànic no falla mai.