Com pot, la primera pàgina d'una novel·la, revelar el seu final i alhora suscitar la una curosa lectura de cada un dels seus capítols? En aquest cas: la Passió, quasi ontològica, del protagonista i l'autor desvetllant la curiositat, crua però mai morbosa, de la imaginació al llegir. És admirable, i més que digne de menció, la traça del traductor al reescriure tal simfonia sentimental a la llengua mantenint l'astúcia i grandiositat literària sense forçar la literalitat. L'autor juga a compondre unes escenes d'un realisme màgic en el seu caire més trist i desesperançador. Tal volta per això l'autor ens acompanya al llarg del seu relatar fent bon ús d'apel·lacions al lector i la seva pròpia circumstància. Ho he agraït molt perquè és un llibre que pot atrapar i aïllar en la soledat romàntica. Si bé és evident que el romanticisme amorós te una presència contínua, he viscut molt més la lluita interna del personatge després del seu entorn. Un desenvolupament psicològic esfereïdor del nostre Elias Adler, realment terrorífic.