«Honraràs pare i mare» és un dels grans pilars de la nostra cultura. Segons la psicòloga i escriptora Leticia Asenjo, tots tenim el quart manament tan interioritzat que no podem fer un judici acurat del tracte que vam rebre com a fills, fet que ens porta a repetir patrons quan som pares. Partint de les tesis d’Erich Fromm sobre la llibertat, Asenjo traça un camí cap a la plena autonomia dels adults que implicaria matar simbòlicament els nostres pares. Del sacrifici d’Isaac a la Carta al pare de Franz Kafka, l’autora s’endinsa al cor d’un manament profundament lligat als mandats de gènere i a l’evolució dels drets de la infància. I ho té molt clar: de la capacitat de posar-nos en el lloc dels nens i imaginar-ne el futur en depèn la nostra supervivència com a espècie. La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d’avui, lluny de qualsevol confessionalisme.
És psicòloga, co-fundadora i directora tècnica d’EDAI, una entitat multidisciplinària d’atenció a infants i adolescents amb trastorns en el desenvolupament, i les seves famílies. Ha cursat l’itinerari per a narradors de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Li agraden les històries breus i un punt inquietants. Va publicar el relat «L’epifania» a la revista Branca. Divorci i aventura és la seva primera novel·la.
Molt bon assaig que explica, a través de la psicologia i diversos elements i exemples socioculturals, com el manament real hauria de ser "Defensaràs la Infància".
Interessant, reflexiu, íntim, distret… Leticia Asenjo ens porta cap avui una premissa clàssica i, del laboratori estant, ens permet de gaudir amb ella mentre la disecciona.
Quan vaig llegir una entrevista que feien a l'autora vaig enviar a demanar el llibre tot d'una. Les relacions que hem tengut amb els nostres progenitors condicionen les que tenim amb el nostre entorn. L'autora reflexiona a partir de la seva història i la d'altres escriptors que han escrit sobre el tema fins a quin punt els pares han de passar per damunt de tot. Tot i que curtet, m'ha semblat un llibre necessari que, probablement, ens pot ajudar a viure més lleugers.
Honraràs pare i mare de llegit i subratllat d’una revolada durant un migdia de juliol davant del ventilador. Quin assaig més aclaridor i ben escrit sobre els drets de la infància, ple de referències literàries i de veritats com a temples que costen dir-les en paraules però que ella ho fa de manera magistral. I que ben resolta la teva història personal… en prenc nota de tot i el tindré a la tauleta de nit durant uns quants dies. Moltes gràcies de veritat!
Leticia Asenjo hi toca, i molt. Coneixia la novel·lista (no us perdeu «Divorci i aventura») però no l'assagista. Documentada, llegida i precisa, fuig de la convenció i dissecciona, sense por ni subterfugis, aquelles relacions paternofilials, tòxiques i comunes, que passen per ser acceptades malgrat l'abús i la violència que impliquen. Diu les coses pel seu nom i denuncia públicament allò que massa sovint s'accepta com a mal menor.
estava escrivint un article sobre l’abolició de la família i em semblava que hi trobaria un punt de vista que em podria ajudar a pensar-hi millor. bon text d’una col•lecció molt ben trobada, en llegirem més.
És interessantíssim!! Amb les poques pàgines que té deixa idees molt clares i s’explica especialment bé, s’agraeix per una lectura ràpida i que et faci reflexionar. No li demano res més als assajos d’aquesta Sèrie. (He descobert que Foucault era un pedòfil.)
“la resilència no té relació amb la invulnerabilitat, l’èxit social o l’oblit del passat, sinó amb la capacitat de pensar el trauma d’una manera que ens resulti suportable”
L'autora va al gra i diu el que pensa sense pèls a la llengua. Es nota que escrivint l'assaig ha canalitzat la ràbia, i això fa que sigui una lectura catàrtica.