Més enllà de volcans, glaceres i salts d’aigua que enamoren a primera vista, hi ha una Islàndia dura i inclement on habita una comunitat que s'ha adaptat a una meteorologia, una geologia i una geografia extraordinàriament adverses per a la vida humana. Una nació que es debat entre la tradició i la modernitat amb el temor de perdre la seva identitat mil·lenària. Èric Lluent, que hi resideix des de fa molts anys, desmunta el mite de la Islàndia sostenible i ecològica i idíl·lica. El resultat és una oportunitat única per conèixer amb profunditat la societat islandesa des de la perspectiva d'un periodista català que, com la resta d'illencs, també ha hagut d'adaptar-se a un entorn natural superb i, alhora, hostil.
Èric Lluent Estela (Barcelona, 1986). Periodista de vocació i de professió, ha col·laborat amb mitjans com Ràdio 4, SER Catalunya, La Marea, Mèdia.cat, La Vanguardia, La Directa o l’Independent de Gràcia. L’any 2017 va ser guardonat amb el Premi Ramon Barnils de Periodisme d’Investigació, en la categoria d’obra inèdita. Actualment, resideix a Reykjavík, Islàndia, país sobre el qual ha escrit dos llibres autoeditats, Islàndia 2013. Crònica d’una decepció i Islàndia 2014. El preu del miracle econòmic.
No soc massa fan de la no-ficció en general i de llibres periodístics en particular, però aquest m'ha encantat. Dona una visió immersiva d'una illa remota de la qual com a mínim jo no en sabia gran cosa. És d'aquests llibres en què la lectura t'apropa a l'escriptor i t'immergeixes a la seva història com si fos la teva pròpia.
Em sembla especialment bonic per aquells que hem migrat del lloc on vam néixer i créixer i que ens podem sentir identificades amb les seves vivències.
3.5 Està bé per a poder fer-te una primera idea de la cultura islandesa. Hi ha alguns capítols redactats de manera molt més interessant que altres. Els primers no m'han agradat tant com els posteriors. Dues coses m'han sorprès i no positivament. La primera, no he entès què té a veure l'aparició del director Albert Serra en un llibre com aquest. Crec que sobrava. La segona, és difícil de comprendre que l'autor, després de tants anys vivint allà, no parle islandès.
Retrat periodístic i alhora personal de l’illa. Parla de la seva història, del clima, de la manera de relacionar-se dels seus habitants, la fauna, la gastronomia,…
És curiós com un país que ho posa dificil pel seu clima ferotge i situació remota, no només està habitat desde segles enrere, sinó que avui dia té una comunitat de migrants que s’hi han establert com ara l’autor.
Llibre molt i molt recomanable, el qual fuig del populisme i ens submergeix als racons més remots de l'illa i a la societat islandesa. Alhora que ens ofereix una mirada crítica sobre aquesta, sovint mitificada pels mitjans.
Aquest llibre és una maravella!! L'heu de llegir, la feinada que fa l'Eric Lluent per apropar-nos a un país desconegut i (massa) idealitzat i mitificat, sobretot al Sud D'Europa. Amb una història i cultura tant diferents que resulta molt estimulant aprendre'n!