Cossos estranys és el magnífic debut narratiu d'Eva Arasa, un volum que ens parla de pors de la ninesa que no acaben de marxar, de finals, de malsons, de purgatoris, de violències de tota mena, de dobles, de pobles negats, de despits, de suïcidis, de mals presagis, de masculinitats metzinoses, d'assassinats corporatius, de llops metafòrics, de terrors nocturns, de gent que observa dins la fosca, de pèrdues, de pares trencats, de vides esquinçades, d'accidents sospitosos, de serps que xuclen la llet dels pits de les mares, de bogeria, de dolor, de fills morts i fills somniats, de càstigs i perdons improbables, de dones que no saben dir que no fins que diuen prou, de gossos amb aversions, de…
L'Eva domina la distància curta. En aquest llibre hi trobeu contes curts (microcontes) i d'altres més llargs, però en tots ells l'autora dibuixa un univers singular, propi, travessat per traces de fantàstic, de terror, de realisme màgic, molt ben travat: els contes estan molt ben escrits.
La capacitat de transmetre sensacions al lector també és molt alta (malsons, incomoditat, violència, etc.) De fons també masculinitats fosques i tòxiques i una mirada poc convencional i complaent sobre la infantesa. És un debut narratiu molt ferm, una veu a seguir.
El meus contes preferits (n’hi ha 30 en total): Eternitat, Tarda de tempesta a la vora de la piscina, Interès d’antropòleg, Carta a Muriel, El garrofer, Prima ballerina, Serpents, Sst i La mà freda.