sap greu però me lhe tornat a llegir ara perquè lhavia d donar en segon de bat i aiaiaiaaiaiaia quin rotllo…. sort que és breu ja ho deia ma mare lo bueno si breve… però en aquest cas lo regulero si breve…
en fi que didàcticament té moltes coses a mi el tema metateatre la gent morint-se en directe em sembla guai però em cauen regu els personatges són taaaaan hómens
Mare meua, quina meravella. Aquest llibre és, sens dubte, la lectura obligatòria que més m'ha agradat. La lectura va ser tota seguida per recomanació del meu professor i mentre el llegia vaig comentar-li a una companya mitjançant àudios les meues teories i sensacions. Crec que des de l'inici vaig veure clar que aquest llibre era del meu estil. No només per les reflexions filosòfiques sinó també perquè vaig connectar molt fàcilment amb els personatges.
Pel que fa al marqués, crec que ha sigut una de les raons per les quals m'ha agradat tant. El seu sadisme i maquiavel·lisme el fan un personatge de moral més que grisa. A més, les intervencions són inclús còmiques per la seua impassibilitat a l'hora de parlar de la mort.
També amb els girs totals de guió jo, que soc dels que necessiten que els expliquen les coses clarament per entendre-les, no m'imaginava res i això va permetre que totes les sorpreses foren vertaderament sorprenents.
És una bona obra, amb grans reflexions meta teatrals i sobre la diferencia de tracte als individus segons la classe social de cadascú i les aparences (doncs Gabriel tracta de manera diferent als marqués segons la seua vestimenta). No obstant això, m’he quedat amb ganes de més. És cert que la pretensió quan s’elaborà era que fou una obra curta i fàcil de muntatge, però crec que és massa breu, i va tot molt precipitat. Vull dir, malgrat els grans girs de guió i les sorpreses, crec que tot va massa ràpid i no s’aprofondeix molt en certs aspectes que podrien ser explotats amb èxit.
Malgrat que el marquès siga una persona egoista i narcisista, cal reconèixer que escolta amb atenció i té gran capacitat de reflexió, doncs busca qualsevol contradicció en el parlament de Gabriel de Beaumont amb gran enginy.
Podría considerarla de mis obras favoritas solo por lo mucho que hay detrás de lo que se lee, el juego entre los personajes, el cambio de dominación y el rol que adoptamos en base a nuestro estatus. Lo releería sin cansarme.
Me ha encantado, mira que no me suelen gustar los libros en valenciano, pero esta obra ha sabido engancharme,ha sido una hora, donde me he sumergido en la historia👏🏻😌
No us precupeu que això es una prank I el Sinyor Bèstia apareixera en 2 segons I li'n donara 4 pesetes I una llanda d'albergines (quantitat millonaria en l'epoca), molt be jugat Gabriel .
(3.5) No está mal, es entretenido y se lee rápido. Los temas que trata pasan sin pena ni gloria, salvo todo el concepto del teatro, ese era más interesante