What do you think?
Rate this book
La llei de l'hivern
Una noia vetlla el seu avi, i en la solitud absoluta té dues grans companyies: la de la memòria i la de la imaginació. Mentre els cirerers es despullen, la llei de l’hivern s’imposa recordant-nos que per renéixer cal deixar anar.
Amb un aire intimista i màgic, aquesta novel·la fa visible l’invisible: les persones que no hi són però que ens guien a cau d’orella, l’amor que fem existir quan necessitem que existeixi i la forma com suplim cada absència.
«I a les nits glaçades, sota un pam de neu, la primera flor començava a empènyer, ensenyant a la gent d’aquest poble el que costa tant de creure».
Amb un aire intimista i màgic, aquesta novel·la fa visible l’invisible: les persones que no hi són però que ens guien a cau d’orella, l’amor que fem existir quan necessitem que existeixi i la forma com suplim cada absència.
«I a les nits glaçades, sota un pam de neu, la primera flor començava a empènyer, ensenyant a la gent d’aquest poble el que costa tant de creure».
- GenresFiction
168 pages, Mass Market Paperback
Published February 7, 2024
18 people are currently reading
286 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 66 reviews
March 14, 2024
Vaig voler llegir aquest llibre perquè sóc molt fan de tot el que escriu la Gemma Ventura a Catorze.
De fet, m’atreviria a dir que si no conegués a la Gemma per Catorze, no tinc clar si el llibre m’hauria agradat de la mateixa manera.
La Gemma té una manera molt pròpia i íntima d’escriure, el que passa que estic acostumada a llegir-li relats brevíssims i això són 160 pàgines!
El resultat acaba sent un relat poètic, lleuger, agradable i bonic. Sense voler, me l’he llegit en un cap de setmana.
Te’l recomano molt si ja coneixes a la Gemma, però si no es el cas, abans de llegir-lo t’animo a que et submergeixis en alguns dels escrits que hi té a Catorze, després segurament te’l voldràs llegir.
Li posaria un 3,5/5!
De fet, m’atreviria a dir que si no conegués a la Gemma per Catorze, no tinc clar si el llibre m’hauria agradat de la mateixa manera.
La Gemma té una manera molt pròpia i íntima d’escriure, el que passa que estic acostumada a llegir-li relats brevíssims i això són 160 pàgines!
El resultat acaba sent un relat poètic, lleuger, agradable i bonic. Sense voler, me l’he llegit en un cap de setmana.
Te’l recomano molt si ja coneixes a la Gemma, però si no es el cas, abans de llegir-lo t’animo a que et submergeixis en alguns dels escrits que hi té a Catorze, després segurament te’l voldràs llegir.
Li posaria un 3,5/5!
July 11, 2023
Càlid com un raig de sol enmig de l'hivern. Preciosissim. Me'l tornaré a llegir aquest cop a la vora de foc i deixaré que m'escalfi i m'arbaçi.
December 4, 2025
Terreno, telúrico, mágico. Um livro sobre o luto mas também sobre a família e os desencontros .
March 4, 2023
La llei de l'hivern • 5/5 Col·laboració amb l'editorial
Quan vaig publicar que començava a llegir la novel·la de la Gemma ella em va dir: quin respecte. I vaig haver de contestar-li la veritat: porto tres pàgines i ja m'estic enamorant.
La protagonista acomiada el seu avi Ricard en les seves últimes hores. Encara que sembli que els dos estan sols no ho estan. Memòria, records i imaginació omplen els buits del dol que s'atansa. No és una autobiografia, apunta l'autora, sinó un llibre de ficció.
La Gemma descriu detalladament l'entorn quotidià. La vida. I la imagines i t'hi submergeixes amb molta facilitat. Ens parla dels fantasmes que ens habiten, de la soledat, de la memòria, del pas del temps, de la sort de viure... Els personatges amaguen tots reflexions interessants.
Aquest llibre barreja reflexions psicològiques amb raonaments filosòfics que ens fan viure, que acompanyen el fet de viure.
Està escrit amb molta literatura, cuidant les paraules i el seu pes i significat. Hi ha mil cites precioses que no et vols deixar perdre i que subratlles sense parar i rere cada cita, cada paraula o cada reflexió hi ha la necessitat de parar i pensar-hi, perquè et trasbalsen, et queden a dins i et sacsegen.
L'escriptura de la Gemma és un bàlsam per l'ànima.
Purament poètic, aquest llibre és una autèntica delícia.
Quan vaig publicar que començava a llegir la novel·la de la Gemma ella em va dir: quin respecte. I vaig haver de contestar-li la veritat: porto tres pàgines i ja m'estic enamorant.
La protagonista acomiada el seu avi Ricard en les seves últimes hores. Encara que sembli que els dos estan sols no ho estan. Memòria, records i imaginació omplen els buits del dol que s'atansa. No és una autobiografia, apunta l'autora, sinó un llibre de ficció.
La Gemma descriu detalladament l'entorn quotidià. La vida. I la imagines i t'hi submergeixes amb molta facilitat. Ens parla dels fantasmes que ens habiten, de la soledat, de la memòria, del pas del temps, de la sort de viure... Els personatges amaguen tots reflexions interessants.
Aquest llibre barreja reflexions psicològiques amb raonaments filosòfics que ens fan viure, que acompanyen el fet de viure.
Està escrit amb molta literatura, cuidant les paraules i el seu pes i significat. Hi ha mil cites precioses que no et vols deixar perdre i que subratlles sense parar i rere cada cita, cada paraula o cada reflexió hi ha la necessitat de parar i pensar-hi, perquè et trasbalsen, et queden a dins i et sacsegen.
L'escriptura de la Gemma és un bàlsam per l'ànima.
Purament poètic, aquest llibre és una autèntica delícia.
December 26, 2023
“Son las personas las que nos hacen: hay quien nos arrastra al odio, quien nos guía hacia la alegría. Y somos un trozo de barro lleno de huellas” ~ La ley del invierno de Gemma Ventura.
La ley del invierno es un libro breve que se lee de una sentada. Narrado en primera personas de una forma muy poética y metafórica, por una mujer joven que acompaña a su abuelo en sus últimos días.
Al lado de su cama repasa su vida, sus recuerdos al lado del hombre al que ahora vela y traslada un montón de sentimientos que surgen en ese momento en el que a la vida y a la muerte las separa una fina línea. “Cuanto más cerca está de él menos miedo tengo, como si el miedo fuera solo cuestión de distancia".
Reflexiona sobre la vida; sobre las personas que nos acompañan en todos sus sentidos (cómo han llegado ahí e incluso cómo pasar página); sobre la enfermedad; sobre la vejez y la infancia y, consecuentemente, sobre el paso del tiempo. Reflexiona sobre tantas cosas que es imposible enumerarlas todas porque hay capítulos en los que hubiese subrayado párrafos enteros.
Os lo recomiendo, es un libro para disfrutar y dejarse llevar por lo poético de su contenido y reflexionar sobre la naturaleza de nuestra existencia y del mundo que nos rodea.
La ley del invierno es un libro breve que se lee de una sentada. Narrado en primera personas de una forma muy poética y metafórica, por una mujer joven que acompaña a su abuelo en sus últimos días.
Al lado de su cama repasa su vida, sus recuerdos al lado del hombre al que ahora vela y traslada un montón de sentimientos que surgen en ese momento en el que a la vida y a la muerte las separa una fina línea. “Cuanto más cerca está de él menos miedo tengo, como si el miedo fuera solo cuestión de distancia".
Reflexiona sobre la vida; sobre las personas que nos acompañan en todos sus sentidos (cómo han llegado ahí e incluso cómo pasar página); sobre la enfermedad; sobre la vejez y la infancia y, consecuentemente, sobre el paso del tiempo. Reflexiona sobre tantas cosas que es imposible enumerarlas todas porque hay capítulos en los que hubiese subrayado párrafos enteros.
Os lo recomiendo, es un libro para disfrutar y dejarse llevar por lo poético de su contenido y reflexionar sobre la naturaleza de nuestra existencia y del mundo que nos rodea.
November 15, 2025
"A lei de inverno" é um romance de Gemma Ventura Farré.
A Lei do Inverno é um livro curto que pode ser lido de uma só vez.
Narrado em primeira pessoa de forma poética e metafórica, conta a história de uma jovem que acompanha o avô nos últimos dias da sua vida.
Ao fazer companhia ao avô, acamado, ela revisita a sua vida, as suas memórias com o homem que agora vela.
Ao passear pelas memórias que tem do avô, vai expressando uma miríade de emoções , que surgem naquele momento em que a vida e a morte se separam por uma ténue linha.
Ao longo do relato, vai refletindo sobre a vida; sobre as pessoas que a acompanham em todos os sentidos (como chegaram a estar ali e até mesmo como seguir em frente); sobre a doença; sobre a velhice e a infância e, consequentemente, sobre a passagem do tempo.
Um relato muito emotivo.
PONTOS FORTES:
- escrita poética
- leitura viciante
- dramático
- emotivo
- reflexão sobre a passagem do tempo
- amor de neta/avô
PONTOS FRACOS:
- gostaria de ter conhecido um pouco melhor as personagens
Trata-se de um livro para se deixar levar pela natureza poética do seu conteúdo, apreciando a escrita. Um livro que reflete sobre a natureza da nossa existência e do mundo que nos rodeia.
November 19, 2025
Há livros que nos aquecem por dentro e há outros que nos deixam com frio. A Lei do Inverno foi, para mim, o segundo caso. A premissa é bonita, uma jovem que enfrenta o luto e a ausência do avô, mas a execução acabou por me deixar mais distante do que tocada.
A escrita é poética, cheia de metáforas e de imagens fortes, mas confesso que às tantas me senti um bocado perdida. O texto flui mais como um poema longo do que como uma narrativa, e isso fez com que faltasse aquele fio condutor que me fizesse querer virar a próxima página. Senti que estava a ler pensamentos, não uma história.
Há frases lindas, sim, e uma sensibilidade muito própria. Dá para perceber o talento e a intenção da autora, mas também senti que a forma se sobrepôs ao conteúdo. Tudo é muito simbólico, muito introspectivo, e acabei por não criar verdadeira ligação com a protagonista nem com o seu percurso.
No fundo, é um livro bonito, mas distante. Um daqueles que admiramos mais pela forma do que pelo que desperta em nós.
A escrita é poética, cheia de metáforas e de imagens fortes, mas confesso que às tantas me senti um bocado perdida. O texto flui mais como um poema longo do que como uma narrativa, e isso fez com que faltasse aquele fio condutor que me fizesse querer virar a próxima página. Senti que estava a ler pensamentos, não uma história.
Há frases lindas, sim, e uma sensibilidade muito própria. Dá para perceber o talento e a intenção da autora, mas também senti que a forma se sobrepôs ao conteúdo. Tudo é muito simbólico, muito introspectivo, e acabei por não criar verdadeira ligação com a protagonista nem com o seu percurso.
No fundo, é um livro bonito, mas distante. Um daqueles que admiramos mais pela forma do que pelo que desperta em nós.
July 25, 2023
Imaginativa, mágica y emotiva, una lectura que te hace caminar con los pies en la tierra y con el corazón en el cielo.
Nuestra vida está delimitada por dos modos de percibir el tiempo: aquel que nos marcan los segundos, los minutos, las horas, los días, los meses o los años, un tiempo lineal y exacto, y aquel que vemos a través de los recuerdos, recuerdos que evocamos de manera espontánea, a veces sin querer, recuerdos que podemos mantener en la mente segundos pero también minutos. Somos nosotros y nosotras las que marcamos el tiempo de los recuerdos, no un reloj.
Me parece impresionante la manera que tiene Gemma de, a través de estas páginas, transmitir tanta poeticidad y tanta emoción. Definitivamente, tiene un don. «La ley del invierno» es un libro muy reflexivo, en ocasiones un tanto duro, pero que muestra de una forma impecable ese diálogo no solo entre dos personas con un vínculo inseparable, sino un diálogo interno entre la mente y el corazón de un mismo ser.
Nuestra vida está delimitada por dos modos de percibir el tiempo: aquel que nos marcan los segundos, los minutos, las horas, los días, los meses o los años, un tiempo lineal y exacto, y aquel que vemos a través de los recuerdos, recuerdos que evocamos de manera espontánea, a veces sin querer, recuerdos que podemos mantener en la mente segundos pero también minutos. Somos nosotros y nosotras las que marcamos el tiempo de los recuerdos, no un reloj.
Me parece impresionante la manera que tiene Gemma de, a través de estas páginas, transmitir tanta poeticidad y tanta emoción. Definitivamente, tiene un don. «La ley del invierno» es un libro muy reflexivo, en ocasiones un tanto duro, pero que muestra de una forma impecable ese diálogo no solo entre dos personas con un vínculo inseparable, sino un diálogo interno entre la mente y el corazón de un mismo ser.
May 1, 2023
Un llibre íntim i punyent sobre acomiadar algú a qui estimes i que t’ha ensenyat a viure.
February 28, 2023
De les millors coses que he llegit en molt de temps. La intimitat que aconsegueix Gemma Ventura em fea pensar en ocasions que el llibre havia estat escrit especialment per a mi. Podria fer un tfg de cada reflexió que trau i wow la manera en què transmet els sentiments i les inquietuds a través del poble, els arbres i la natura.
Read
November 17, 2023«[...] i sembla que no pugui ser, oi, que quan has viscut tant, encara hi hagi un demà que et pugui sorprendre.»
Lirisme i estranyesa s'abracen en aquesta novel·la. M'ha recordat a "La mort i la primavera", de Rodoreda.
Lirisme i estranyesa s'abracen en aquesta novel·la. M'ha recordat a "La mort i la primavera", de Rodoreda.
October 29, 2025
Um pequeno livro com uma premissa promissora que não se concretizou ao longo da narrativa.
Notei a presença de muitos lugares comuns e de algumas circunstâncias “estranhas”, o que se reflete na minha apreciação de duas estrelas.
Notei a presença de muitos lugares comuns e de algumas circunstâncias “estranhas”, o que se reflete na minha apreciação de duas estrelas.
November 4, 2025
Um livro curto mas com uma mensagem profunda. A protagonista encontra-se sobre um cenário duro, em que precisa lidar com a perda e como fazer o luto.
A autora tem uma escrita quase poética e introspectiva. Com um discurso muito próprio e pessoal, traz uma reflexão profunda e sobre o luto, a memória e o amor que resiste ao tempo. É possível sentir o que a protagonista se sente, a dor e a aceitação da perda, a necessidade de superar e seguir em frente.
No entanto, não há um enredo definido. Senti que não quando terminei, não sabia quase nada dos protagonistas, de quem eram, o que levaram à situação atual e as escolhas e a vida que viveram. Fiquei apenas pelos sentimentos de dor e perda.
Esperava um pouco mais, apesar de o tema em si me ter tocado profundamente.
A autora tem uma escrita quase poética e introspectiva. Com um discurso muito próprio e pessoal, traz uma reflexão profunda e sobre o luto, a memória e o amor que resiste ao tempo. É possível sentir o que a protagonista se sente, a dor e a aceitação da perda, a necessidade de superar e seguir em frente.
No entanto, não há um enredo definido. Senti que não quando terminei, não sabia quase nada dos protagonistas, de quem eram, o que levaram à situação atual e as escolhas e a vida que viveram. Fiquei apenas pelos sentimentos de dor e perda.
Esperava um pouco mais, apesar de o tema em si me ter tocado profundamente.
Read
December 17, 2025Desisti desta leitura. Não consegui compreender a protagonista no seu todo e achei a escrita da autora muito complexa.
Raramente desisto de um livro, mas infelizmente este não foi mesmo possível acabar.
Raramente desisto de um livro, mas infelizmente este não foi mesmo possível acabar.
June 12, 2023
(3.75)
May 7, 2023
Aquest llibre que narra la història d'una noia que vetlla el seu avi fins a la seva mort, és una delícia. Cada paraula es tracta amb una senzillesa i delicadesa increïble. Tal i com diu l'autora "Per a mi és com si les paraules tinguéssin pell. Cada paraula té un potencial; les paraules ens fan i amb elles fem els altres". El recomano moltíssim.
July 9, 2025
El que més m’ha agradat del llibre és la simbiosi que fa l’autora entre els fets reals i els imaginats o pensats, que en certa forma també formen part de les vivències de la protagonista. ¿no són també realitats viscudes les nostres dèries, il·lusions, pensaments, etc? L’escriptor Manuel Baixauli també ho va esmentar en una conferència, però fins a aquest llibre jo no ho havia copsat tan clarament.
December 2, 2025
“A Lei do Inverno” é um livro curto, mas intenso, que se lê de uma assentada. Narrado na primeira pessoa, de uma forma poética e metafórica, conta a história de uma jovem que revisita a sua vida e as suas memórias, enquanto acompanha o avô junto ao leito, nos seus últimos dias de vida. Ela expressa uma miríade de emoções que surgem no momento em que a vida e a morte se separam por uma linha muito ténue. Ela reflete sobre a vida, sobre as pessoas que a acompanham, como chegou até ali e até como seguir em frente. É uma reflexão poética sobre o amor e a perda, sobre a doença, sobre a velhice e a infância e, consequentemente, sobre a passagem do tempo.
É um romance íntimo e inquietante, no bom sentido, claro. Deixa um sentimento de nostalgia sobre as pessoas que já cá não estão, mas que persistem na nossa memória, que continuam a fazer parte das nossas vidas, nos pequenos gestos, nas palavras, nos atos, na nossa luz e também na escuridão. Continuam vivas no amor que permitimos existir quando precisamos dele, e na forma como lidamos com cada ausência.
Recomendo vivamente. É um livro para ser apreciado e para se deixar levar pela natureza poética do seu conteúdo, que reflete sobre a natureza da nossa existência e do mundo que nos rodeia.
É um romance íntimo e inquietante, no bom sentido, claro. Deixa um sentimento de nostalgia sobre as pessoas que já cá não estão, mas que persistem na nossa memória, que continuam a fazer parte das nossas vidas, nos pequenos gestos, nas palavras, nos atos, na nossa luz e também na escuridão. Continuam vivas no amor que permitimos existir quando precisamos dele, e na forma como lidamos com cada ausência.
Recomendo vivamente. É um livro para ser apreciado e para se deixar levar pela natureza poética do seu conteúdo, que reflete sobre a natureza da nossa existência e do mundo que nos rodeia.
August 15, 2023
Al principi costa una mica, però quan arribes a la meitat t'enganxa. És un argument trist però fa reflexions molt xules i et fa pensar.
June 1, 2023
Fa uns dies tancava la darrera pàgina d'aquest llibre que he trobat bellament poètic.
Es tracta de "La llei de l'hivern" de la Gemma Ventura Farré editat per columna i premiat amb el Premi Josep Pla 2023. La novel·la ens l'explica la protagonista que torno a la casa de la seva infantesa a acomiadar al seu avi que es troba en el seu llit de mort. En aquesta vigilia, els fantasmes del passat resorgiran, la memoria i la imaginació de la protagonista aniran omplint els buits davant la pèrdua imminent.
Una novel·la on no hi ha passen grans coses i a la vegada t'endinses en la historia que t'explica, t'apropes als seus records, als secrets que tots amaguem, a l'innegable pas del temps, a la soledat però també a la joia de viure i de seguir endavant malgrat tot.
Una novel·la molt ben escrita, on l'autora ha posat molta cura en seleccionar les paraules, les expressions creant un text molt poètic que entra molt bé.
Hi ha hagut molt trossos que m'han agradat però en destacaré un: "No tens por perquè confies en el que vindrà, i això és molt bonic. Saps que deixar anar és la condició perquè t’arribin coses noves, i com que t’hi has acostumat, ja no t’aferres a res."
Ja coneixia l'escriptura de la Gemma Ventura que escriu habitualment al catorze.cat però l'estrena com a novel·lista és prou interessant com per anar seguint-la.
Es tracta de "La llei de l'hivern" de la Gemma Ventura Farré editat per columna i premiat amb el Premi Josep Pla 2023. La novel·la ens l'explica la protagonista que torno a la casa de la seva infantesa a acomiadar al seu avi que es troba en el seu llit de mort. En aquesta vigilia, els fantasmes del passat resorgiran, la memoria i la imaginació de la protagonista aniran omplint els buits davant la pèrdua imminent.
Una novel·la on no hi ha passen grans coses i a la vegada t'endinses en la historia que t'explica, t'apropes als seus records, als secrets que tots amaguem, a l'innegable pas del temps, a la soledat però també a la joia de viure i de seguir endavant malgrat tot.
Una novel·la molt ben escrita, on l'autora ha posat molta cura en seleccionar les paraules, les expressions creant un text molt poètic que entra molt bé.
Hi ha hagut molt trossos que m'han agradat però en destacaré un: "No tens por perquè confies en el que vindrà, i això és molt bonic. Saps que deixar anar és la condició perquè t’arribin coses noves, i com que t’hi has acostumat, ja no t’aferres a res."
Ja coneixia l'escriptura de la Gemma Ventura que escriu habitualment al catorze.cat però l'estrena com a novel·lista és prou interessant com per anar seguint-la.
April 8, 2023
L’autora té un estil que m’ha desconcertat durant 50 pàgines i poc m’ha faltat per abandonar “La llei de l’hivern”. Mica en mica, les coses s’han anat posant a lloc (ha ajudat que no em fixés en tants recursos literaris que només feien que complicar-me la lectura). Em recorda a “Canto jo i la muntanya balla” i “Carcoma”, dues obres que també utilitzen com a eina aquesta espècie de realisme màgic. Es impossible tampoc no pensar en els homes grisos de “Momo”. M’agradaria donar-li una oportunitat més endavant perquè inclou fragments maquíssims però, malauradament, no he connectat amb la història.
July 12, 2023
vaig fer un curs amb l’Eva Piqué que deia que en un relat has d’intercal·lar frases potents amb frases més simples a no sé que fossis la Gemma Ventura, que li surten sense ni pestanyejar. Ara entenc a que és referia, uf hagués subrallat tot el llibre. Tot i així he de dir que no he entrat massa en la història
December 8, 2024
M'havia quedat pendent d'acabar, la veritat és que em va costar entrar-hi i l'anar-lo llegint a trossets no ha ajudat a mantenir el fil
Ple de reflexions precioses i contundents, com sempre fa la Gemma
"Viu, que tot dura un moment"
Ple de reflexions precioses i contundents, com sempre fa la Gemma
"Viu, que tot dura un moment"
December 20, 2023
He volgut llegir aquest llibre perquè quan vaig descobrir la Gemma em va robar el cor amb els textos que publica a Catorze. Generalment, escrits íntims i reflexius que a mi m'arriben a les profunditats. Aquesta escriptora senzillament em sembla brillant pel que fa a plasmar tota aquella quotidianitat que ens passa per dins. I a més trobo que ho fa d'una manera extremadament bella.
Ara bé, en el format novel·la no m'ha convençut tant. M'explico:
Seguint el seu estil tot i que hi ha una història, el pes del text rau en el món interior de la protagonista. Una neta que vetlla el seu avi mentre aquest se'n va. I ens parla de moltes coses: del dol, de l'absència, dels records que ens guien, de l'amor que som capaços de fer existir quan ens fa falta i de com podem arribar a tapar tot allò que ens passa. I de fons, un hivern que és una metàfora de la mateixa situació. Una temporada que amb la seva "destrucció" permet una renovació.
Fins aquí tot bé. Hi ha pàgines que les tinc totes subratllades perquè senzillament em semblen or.
Que no m'encaixa doncs? La manera de lligar aquesta mort amb una història familiar, un poble, un riu, unes muntanyes, bruixes que llegeixen mans, rodamons i altres.
La peça i tots els elements que la componen em semblen meravellosos i de gran qualitat. El que transmet aquest llibre em sembla brutal, però les costures, les costures no. Durant tot el text he tingut la sensació de seguir llegint a l'autora en versió relat curt. Un darrere l'altre. Però sense que les puntades entre l'un i l'altre els acabessin de convertir en la novel·la ben cosida que pretenia ser.
.
.
Així, de moment em quedo amb els textos breus, però si hi ha una segona novel·la la llegiré segur, ja que com dic el material que empra és excel·lent i és una autora que, independentment del tipus d'aproximació, m'arriba molt. ✨️
Ara bé, en el format novel·la no m'ha convençut tant. M'explico:
Seguint el seu estil tot i que hi ha una història, el pes del text rau en el món interior de la protagonista. Una neta que vetlla el seu avi mentre aquest se'n va. I ens parla de moltes coses: del dol, de l'absència, dels records que ens guien, de l'amor que som capaços de fer existir quan ens fa falta i de com podem arribar a tapar tot allò que ens passa. I de fons, un hivern que és una metàfora de la mateixa situació. Una temporada que amb la seva "destrucció" permet una renovació.
Fins aquí tot bé. Hi ha pàgines que les tinc totes subratllades perquè senzillament em semblen or.
Que no m'encaixa doncs? La manera de lligar aquesta mort amb una història familiar, un poble, un riu, unes muntanyes, bruixes que llegeixen mans, rodamons i altres.
La peça i tots els elements que la componen em semblen meravellosos i de gran qualitat. El que transmet aquest llibre em sembla brutal, però les costures, les costures no. Durant tot el text he tingut la sensació de seguir llegint a l'autora en versió relat curt. Un darrere l'altre. Però sense que les puntades entre l'un i l'altre els acabessin de convertir en la novel·la ben cosida que pretenia ser.
.
.
Així, de moment em quedo amb els textos breus, però si hi ha una segona novel·la la llegiré segur, ja que com dic el material que empra és excel·lent i és una autora que, independentment del tipus d'aproximació, m'arriba molt. ✨️
August 29, 2024
"Es decir, sé qué recuerdos guardo de ti, pero ¿y tú, qué pensabas cuando pensabas en mí?"
Ahora sé que cuando pierdes a alguien, también te pierdes a ti, solía ver esa herida muy superficial, claro, a la distancia todo nos parece demasiado poco, sin embargo, lo que quema debajo de esa piel es completamente inconcebible, cuando lo supe, me desmoroné y me aferré a ese dolor como si fuera la única balsa en el mar del desasosiego, estaba equivocado, ese nudo viene empaquetado de tantas formas que es imposible dilucidarlo, lo entiendo, pero cada balsa recorre su propio mar.
"¿cómo puede ser que allí donde clavamos una cruz todavía respire la vida?"
En esta historia, una chica vela a su abuelo, un ser que tuvo una vida que ella amo, pero no está sola en ese abismo, tiene dos grandes compañías, la de la memoria y la de la imaginación. Mientras los cerezos se desnudan, la ley del invierno se impone para recordarnos que para renacer es necesario antes dejar ir, es necesario reinventarse, dejarse deshacer en el viento para encontrar las partes en los recuerdos, este libro me hizo pensar en el relato que escribió mi hermano Hugo despues de que nuestro padre falleció, por que si, en esa insondable anegación de dolor, queda la memoria y la imaginación para curarnos.
"¿Cómo puede ser que la leña que guardabas para cuando llegara el invierno la esté quemando yo?"
Es una novela intima, desagradable, no por mala, sino por que duele en el duelo personal, ya pun así, es mágica, intuitiva, hace visible lo invisible, esas personas que no están, pero persisten en el oído, en la voz, en la fatiga y el éxito, en la luz y en las tinieblas, viven en el amor que dejamos existir cuando necesitamos que exista y la forma como suplimos (y suplicamos) cada ausencia.
Ahora sé que cuando pierdes a alguien, también te pierdes a ti, solía ver esa herida muy superficial, claro, a la distancia todo nos parece demasiado poco, sin embargo, lo que quema debajo de esa piel es completamente inconcebible, cuando lo supe, me desmoroné y me aferré a ese dolor como si fuera la única balsa en el mar del desasosiego, estaba equivocado, ese nudo viene empaquetado de tantas formas que es imposible dilucidarlo, lo entiendo, pero cada balsa recorre su propio mar.
"¿cómo puede ser que allí donde clavamos una cruz todavía respire la vida?"
En esta historia, una chica vela a su abuelo, un ser que tuvo una vida que ella amo, pero no está sola en ese abismo, tiene dos grandes compañías, la de la memoria y la de la imaginación. Mientras los cerezos se desnudan, la ley del invierno se impone para recordarnos que para renacer es necesario antes dejar ir, es necesario reinventarse, dejarse deshacer en el viento para encontrar las partes en los recuerdos, este libro me hizo pensar en el relato que escribió mi hermano Hugo despues de que nuestro padre falleció, por que si, en esa insondable anegación de dolor, queda la memoria y la imaginación para curarnos.
"¿Cómo puede ser que la leña que guardabas para cuando llegara el invierno la esté quemando yo?"
Es una novela intima, desagradable, no por mala, sino por que duele en el duelo personal, ya pun así, es mágica, intuitiva, hace visible lo invisible, esas personas que no están, pero persisten en el oído, en la voz, en la fatiga y el éxito, en la luz y en las tinieblas, viven en el amor que dejamos existir cuando necesitamos que exista y la forma como suplimos (y suplicamos) cada ausencia.
October 8, 2024
“Ens tractem com si existís un manual d’instruccions per qualsevol cosa, fins i tot per a les emocions i per al dol”. Després de la lectura de “La llei de l’hivern”, de Gemma Ventura, m’ha quedat gravada aquesta frase que l’autora va dir en una entrevista. Per això, davant d’aquesta afirmació tan certa, Ventura ha escrit un “homenatge a la riquesa interior”, que li ha valgut el Premi Josep Pla 2023.
La història se centra en una noia que, davant la pèrdua imminent del seu avi, es refugia en els records i en la natura que l’envolta. A través de la seva veu -i amb un to intimista i introspectiu- es barreja realitat i fantasia: la memòria i la imaginació. És una lectura curta, però profunda, on no he acabat de connectar amb la protagonista, però sí amb el simbolisme, les referències a la natura i les reflexions sobre la soledat, la mort, el dol i l’amor. I l’escriptura tan sensible i poètica de l’autora és meravellosa, per subratllar pràcticament cada frase.
El llibre parla d’aquests temes des d’una perspectiva esperançadora. La vida és cíclica i l’hivern no només representa el fred i la soledat, sinó també un moment de reflexió i renovació. Personalment, em quedo sobretot amb la idea que transmet sobre l’absència, que es reflecteix molt bé en la següent frase de l’autora: “Els cossos s’acaben, però hi ha persones que t’han fet com ets i, per tant, sempre tindràs aquestes arrels dins teu”.
La història se centra en una noia que, davant la pèrdua imminent del seu avi, es refugia en els records i en la natura que l’envolta. A través de la seva veu -i amb un to intimista i introspectiu- es barreja realitat i fantasia: la memòria i la imaginació. És una lectura curta, però profunda, on no he acabat de connectar amb la protagonista, però sí amb el simbolisme, les referències a la natura i les reflexions sobre la soledat, la mort, el dol i l’amor. I l’escriptura tan sensible i poètica de l’autora és meravellosa, per subratllar pràcticament cada frase.
El llibre parla d’aquests temes des d’una perspectiva esperançadora. La vida és cíclica i l’hivern no només representa el fred i la soledat, sinó també un moment de reflexió i renovació. Personalment, em quedo sobretot amb la idea que transmet sobre l’absència, que es reflecteix molt bé en la següent frase de l’autora: “Els cossos s’acaben, però hi ha persones que t’han fet com ets i, per tant, sempre tindràs aquestes arrels dins teu”.
October 27, 2025
A Lei do Inverno é uma reflexão poética sobre o amor, a perda e o poder da memória.
Com uma escrita delicada, visual e profundamente lírica, Gemma Ventura Farré cria uma obra pequena, mas que enche a alma.
Senti nesta leitura uma melancolia serena e um forte convite ao contemplamento, é daquelas histórias que pedem para ser lidas devagar, saboreando cada palavra poética e cada reflexão que ecoa muito depois de fecharmos o livro.
A autora reflete muito sobre a importância de viver tudo, porque a vida dura apenas um momento. Nesse sentido, achei a narrativa profundamente filosófica, um livro que se lê lentamente, interiorizando cada palavra.
Deixou-me com um sentimento de inquietude perante a finitude da vida, mas também de nostalgia pelos momentos que vivi e guardo na memória, momentos que, tal como Gemma escreve, preservamos conforme a intensidade das emoções que nos despertaram no instante em que os vivemos.
É acima de tudo, um convite à introspeção, à aceitação das ausências e à beleza que existe nas transformações silenciosas da vida.
Gostei muito!
Com uma escrita delicada, visual e profundamente lírica, Gemma Ventura Farré cria uma obra pequena, mas que enche a alma.
Senti nesta leitura uma melancolia serena e um forte convite ao contemplamento, é daquelas histórias que pedem para ser lidas devagar, saboreando cada palavra poética e cada reflexão que ecoa muito depois de fecharmos o livro.
A autora reflete muito sobre a importância de viver tudo, porque a vida dura apenas um momento. Nesse sentido, achei a narrativa profundamente filosófica, um livro que se lê lentamente, interiorizando cada palavra.
Deixou-me com um sentimento de inquietude perante a finitude da vida, mas também de nostalgia pelos momentos que vivi e guardo na memória, momentos que, tal como Gemma escreve, preservamos conforme a intensidade das emoções que nos despertaram no instante em que os vivemos.
É acima de tudo, um convite à introspeção, à aceitação das ausências e à beleza que existe nas transformações silenciosas da vida.
Gostei muito!
February 26, 2023
És un llibre màgic que no explica res de l’altre món, és un llibre que et porta lluny sense canviar de poble. A través de la memòria i de la imaginació de la protagonista pots transportar-te al passat, al present i al futur, tal com s’explica en aquest fragment: “I si dic que m’alimento de records, també diré que m’alimento de detalls petitíssims que pesco en aquest present que no para de ser nou”.
Aquest relat íntim pot interpel·lar a tothom, l’escriptura detallada, poètica i delicada de Ventura és una delícia, un exemple en pot ser la frase següent: “Viu, que tot dura un moment”. Tot és tranquil, però fa que les hores et passin de pressa, tal com el títol indica, és un llibre perfecte per l’hivern.
Aquest relat íntim pot interpel·lar a tothom, l’escriptura detallada, poètica i delicada de Ventura és una delícia, un exemple en pot ser la frase següent: “Viu, que tot dura un moment”. Tot és tranquil, però fa que les hores et passin de pressa, tal com el títol indica, és un llibre perfecte per l’hivern.
February 23, 2025
Poètic, reflexiu, introspectiu, quotidià, intimista, filosòfic... Perquè... Què hi ha més quotidià que la mort?
Una noia vetlla la mort de l'avi i és llavors, quan la memòria i la imaginació es desperten per intentar donar sentit a tot allò que viu, que ha viscut i que vindrà.
"Hi ha persones que són capaces de llegir el dolor dels altres i n'hi ha que quan n'entreveuen una engruna, se n'aparten, ja sigui parlant d'elles o canviant de tema. No crec que sigui cosa d'egoisme, sinó d'amplada interior. Hi ha qui té un vaset on caben dues gotes, i qui té un càntir que com més s'omple, més gran es fa."
Potser és un llibre que no agrada a tothom... El que tinc clar és que a mi m'ha agradat moltíssim i que algunes pàgines m'han remogut i altres, m'han donat pau.
Una noia vetlla la mort de l'avi i és llavors, quan la memòria i la imaginació es desperten per intentar donar sentit a tot allò que viu, que ha viscut i que vindrà.
"Hi ha persones que són capaces de llegir el dolor dels altres i n'hi ha que quan n'entreveuen una engruna, se n'aparten, ja sigui parlant d'elles o canviant de tema. No crec que sigui cosa d'egoisme, sinó d'amplada interior. Hi ha qui té un vaset on caben dues gotes, i qui té un càntir que com més s'omple, més gran es fa."
Potser és un llibre que no agrada a tothom... El que tinc clar és que a mi m'ha agradat moltíssim i que algunes pàgines m'han remogut i altres, m'han donat pau.
Displaying 1 - 30 of 66 reviews