Premi Sant Jordi 2022. Coedició amb Òmnium Cultural.
La celebració literària d’una generació de dones que són un referent vital.
Què somiava ser la teva mare? Fos el que fos, segurament va haver de quedar al tinter. A les protagonistes d’aquesta novel·la, nascudes durant la dictadura, no els deixen desplegar el seu talent. Però elles planten cara i no s’acoquinen davant de res ni ningú. I amb sororitat i alegria, defugen la gàbia domèstica, mantenen la pulsió artística, s’atreveixen al més impensable per l’amor d’un fill, lideren les lluites veïnals, descobreixen el feminisme i pugen en aquells xàrters a Londres per ser mestresses del seu destí.
Les nostres mares vol honorar la generació que va renunciar als somnis perquè les seves filles sí que poguessin triar.
Després de conèixer aquestes deu poderoses dones, ens adonarem d’una cosa extraordinària: que malgrat que sempre es reconeguin només les figures masculines, resulta que els autèntics referents de vida eren elles, les nostres mares.
Gemma Ruiz i Palà (Sabadell, 6 de desembre de 1975) és una periodista i escriptora catalana. Com a periodista, ha treballat des de 1997 al servei d'informatius de Televisió de Catalunya i s'ha especialitzat en cròniques culturals dels Telenotícies. Durant sis anys, va fer les cròniques teatrals al programa La nit al dia. Com a escriptora, va publicar la seva primera novel·la, Argelagues, el setembre de 2016. L'obra se centra en la vida de tres dones nascudes a pagès a principis del segle xx que han d'obrir-se camí a la ciutat, treballant en la indústria tèxtil, participant en la Guerra Civil Espanyola des de la rereguarda i arriscant la vida en diversos moments. L'obra resultà un èxit de vendes i, el març de 2017, ja se n'havien fet nou edicions i venut més de 15.000 exemplars.
Es un libro sobre distintas mujeres y sus historias, algunas que suceden en una parte durante la dictadura de Franco en España, la manera en como se trataba el aborto o el amor entre mujeres. Me maravilló la manera en que escribe esta mujer, como saltando, como hablando, algo de la oralidad está muy presente, es contundente pero a la vez ligero. Se ve lo catalán, hay algo precioso en la traducción y en el sonido que te imaginas de las palabras que lo hace muy hermoso. Muy entrañable me pareció leer estas historias señalando muchas cosas que eran difíciles para muchas mujeres, las vidas obligadas por "decencia" o exigencia más bien. Las segundas oportunidades, la tragedia de las vidas perdidas. Creo que no había leído un libro tan bueno para expresar la importancia que tiene el feminismo, el resaltar el camino que han tenido que recorrer muchas para que otras encontremos un mejor estado de las cosas. Y lo que falta. Recomendadísimo. Y tengo que agregar lo hermoso que me parece el trabajo de consoni, esa editorial que está dando otra visión maravillosa de la literatura hecha por mujeres.
creo que he soltado una lagrimilla con un 70% de los capítulos. con el último ya me pegué La Llorera.
es una historia ambiciosa, muy a lo "girl woman other" de bernardine evaristo. muchas mujeres, de distintos orígenes y situaciones económicas. mujeres catalanas (y algunas latinas) que vivieron una dictadura, su final, y todas las promesas vacías que trajo la democracia. se habla de aborto, conciliación, vidas laborables sin posibilidad de estudiar, violencia machista, y de los sacrificios para que la siguiente generación (sus hijas) hayamos podido optar a algo mejor.
he estado leyendo críticas y algunas dicen que el libro es demasiado idealista, demasiado "políticamente correcto"... pero es que cuenta cosas tan duras que creo que era necesaria esa contraposición, un toque de esperanza que no llega al cinismo.
me gustaría pensar que si este libro fuese de lectura obligatoria en los colegios el mundo sería un poquito mejor
Les nostres mares 5/5⭐ • Exemplar de col·laboració
Com no podia ser d'altra manera, Gemma Ruiz Palà treu l'excel·lència de la seva escriptura i escriu aquesta meravella.
"Ca la Wenling" em va agradar molt. Molt. Però aquest encara m'ha agradat més (si és possible).
Les dones d'aquests relats entrellacen les seves històries vitals. Deu dones, deu relats.
Lali, Anita, Dolors, Gabriela, Bet, Lana, Isabel, Montserrat, Dora, Mireia.
M'ha enamorat la manera brillant amb què vincula les protagonistes. Totes elles tenen lligams. Lligams que transcendeixen la classe social, les realitats de cada una, el poder adquisitiu... Perquè el que les uneix pesa més que el que les diferencia.
Feminisme, genealogia femenina, sororitat... Aquestes lluites són al centre de les històries, són les lluites implícites de les protagonistes, de moments presents i passats i de com la història ha anat canviant fins a l'actualitat. Hi som, perquè aquestes mares hi van ser. I som on som, també per elles. Les lluites que ens han precedit, de classe, pel dret al propi cos, per respectar-nos com a dones...
Un llibre d'un poder brutal, d'una gran profunditat (encara que no ho sembli, perquè es llegeix amb molta lleugeresa), colpidor i ple de força.
Si heu llegit abans la Gemma, veureu que hi ha un parell de picades d'ullet als seus llibres anteriors.
M'ha costat molt acabar-lo. Però no perquè no m'agradés. Al contrari. Perquè n'he dosificat els relats a consciència perquè mai acabés.
Una autèntica meravella. Excel·lent. Brutal. Imprescindible.
(Serà dels més venuts aquest Sant Jordi, n'estic segura).
Una meravella que et fa obrir els ulls i, si ja els tenies ben oberts, te'ls fa tancar per obrir el cor. Una preciositat, delicat, dedicat a totes les que van haver de deixar-ho de ser tot: dones, parelles, treballadores, amigues... Per dedicar-se només a ser mares.
Si hagués de dir-hi algun punt negatiu, diria que tot i la duresa de la novel·la, en algun punt m'ha semblat massa idealista (però bé, també n'hi ha, de coses bones en aquest món de merda).
Gràcies Gemma per aquesta meravella, i gràcies Mama per renunciar a tot allò pel que jo no he hagut de renunciar 💜
Un llibre amb diverses històries vitals de dones que s'entrellacen. Ben escrit però amb personatges principals molt plans, amb poca o nul·la evolució, sense contradiccions i sense defectes. A vegades tan políticament correcte que perd autenticitat, personalment no aconseguia connectar-hi perquè no arribava a creure'm els personatges. Com a element positiu, sí que aconsegueix reivindicar les lluites del feminisme actual i del passat més recent.
Qué difícil explicar con palabras lo muchísimo que me ha gustado este libro.
Debo de admitir que me ha gustado más la primera mitad que la segunda aunque el libro en sí es una maravilla, pero a mí las historias de mujeres en el pasado me cogen así el corazón en un puntito 🫶🏼
La narración es un 10 Las historias de estas mujeres son un 10 La conexión entre las historias es una delicia de leer El reflejo del patriarcado y lo que realmente significa la sorororidad.
De este libro me quedo con un mensaje valiosísimo que es: encontrar tu Clan de la Cicatriz 💜
bueno ben bé no sé com fer aquesta ressenya perq crec q probablement és un llibre de mínim 4 estrelles però és q m'ha costat moltíssim connectar amb ell... trobo q l'autora volia dir mil coses a la vegada i jo em perdia 🤧 no obstant, el missatge q llença és súper important i les històries maquíssimes, visca totes les mares del mon ❤️
“No saps com ajuda a viure, com ajudarà a viure també al Kris, que les costes importants de la vida tinguin un nom i un lloc. I potser és fer volar coloms, però jo sempre he pensat que aquella electricitat que se m’engegava i em pujava per les cames i els braços i em feia pintar era per alguna cosa”.
Avui us porto Les nostres mares de la Gemma Ruiz. És un llibre que em cridava molt l’atenció, li he pogut donar una oportunitat i ha estat una muntanya russa. Les històries de les protagonistes es van entrellaçant. És una història que se’t fica dins i que hi segueixes pensant dies després.
Una història que llegeixes amb el cor encongit, per les emocions, per les petites pessigades al cor i pel llarg camí recorregut. Un camí que no ha estat fàcil, un camí que encara no ha acabat.
Ha estat un llibre que m’ha emocionat, que m’ha deixat amb els ulls plorosos. Un llibre sobre sororitat, evolució, companyonia, sobre donar-se suport, sobre donar-se la mà en determinats moments. Una història que no deu haver estat fàcil d’escriure. Us animo a que descobriu aquesta història.
“Com tantes altres dones abans que ella - i com tantes altres encara avui -, la meva mare mai va emprendre el seu propi viatge. M’hauria agradat tant que hagués pogut seguir el camí que ella desitjava… però perquè nosaltres nasquéssim, elles no ho van fer- “ Gloria Steinem
En "Nuestras madres", la pluma de Gemma Ruiz Pala se convierte en un canto conmovedor a la fortaleza de las madres de la generación del posfranquismo. Las protagonistas de esta cautivadora trama, nacidas en tiempos de dictadura, enfrentan obstáculos que amenazan su desarrollo, pero no se doblegan ante la adversidad. Con valentía, desafían cada obstáculo. El libro levanta una aguda crítica a la persistente sociedad patriarcal, que sigue imponiendo barreras a nuestra existencia. A través de esta narrativa, nos invita a reflexionar sobre los anhelos y aspiraciones de las madres de aquella época, que sacrificaron sus propios sueños para asegurar la libertad de elección de sus hijas. Diez historias de vida, diez mujeres de luz que alumbraron el camino de sus hijas con su voz. Una escritura magistral, un libro que emociona y que invita a recordar a nuestras madres con amor y con admiración. Sin duda, una obra literaria que recomendaré a aquellos que anhelen palpitar al ritmo de historias conmovedoras
Cinc estrelles perquè no es poden posar cincuanta.
10 històries properes, humanes, feministes, senzilles i plenes de detalls, que tot i ser ficció, sonen tan reals... Perquè parlen de les que sovint no tenim prou en compte, però que sempre estan allà: les nostres mares.
10 històries entrellaçades que expliquen moltíssimes realitats diferents sobre ser dona i mare al llarg del temps. Amb unes protagonistes tan ben construïdes i un llenguatge tan àgil, directe i delicat que fascina.
D'aquests llibres que podrien seguir i no te'n cansaries. No el pararé de recomanar. Una meravella.
Li dono un 2.5 molt molt just. I em sap super greu perque tenia moltes expectatives.
El llibre és original: entrellaça històries de diferents dones durant tot el llibre i cada capítol explica la història d’una d’elles. Té una temàtica feminista i intenta tenir un punt de vista crític amb la societat, sobretot amb aquella que els va tocar viure a les nostres mares. Però trobo que tot plegat és bastant "light": no hi he trobat ni una crítica ni una reflexió realment profunda. Crec que això es deu al fet que no hi ha una representació prou variada de les emocions derivades de les situacions que van viure, i el resultat és força pla.
No trobo que hi hagi evolució dels personatges, no he connectat en especial amb gairebé cap d’ells i això ha fet que em costés connectar amb el llibre en general. M’ha costat acabar-lo, se m’ha fet bola algun que altre capítol i no he tingut aquella necessitat de continuar llegint. A més, penso que en molts capítols intenta dir moltes coses i no acaba dient res.
Tot i així, hi ha històries que sí que m’han enganxat una mica, i li donaria un 3 raspat només per això, per la temàtica i per la originalitat.
Hacía mucho que no lloraba tanto con un libro. Se me caían lagrimones leyendo las historias de Gabriela, de Isabel, de Montserrat…
Diría que es una novela sobre renuncias, sobre silencios, sobre la obligación de cuidar que se nos presupone a las mujeres. También sobre privilegios, me he sentido tremendamente privilegiada leyendo las renuncias de otras, renuncias que yo nunca tendré que hacer gracias a que ellas las hicieron, a que se levantaron contra ellas o de las que simplemente he escapado por haber nacido en un contexto concreto.
Me ha encantado la prosa, sencilla, cotidiana, poética a ratos. Imposible parar de leer. Imposible no quererlas a todas.
Por ponerle una pega: todas las historias acaban bien, y no sé cómo de realista es esto. Pero también es cierto que, en muchos casos, acaban bien porque las protagonistas se arropan entre ellas y me parece muy poderoso que tengamos referentes de cómo el apoyo mutuo entre nosotras nos salva, nos cuida y nos arropa❤️🩹
“D’on han sortit tantes dones? Tantes que pensin, que preguntin, que anhelin, que dubtin, que es dolguin i que somiïn igual que jo?” Pell de gallina, m’ha encantat
Es una novela que rinde homenaje a una generación de mujeres que creció durante la dictadura franquista y llegó a la adultez en plena transición democrática. A través de diez historias entrelazadas, retrata a madres que, pese a ver limitados sus sueños por el machismo y las normas sociales de su época, encontraron formas de resistir, cuidar, crear y abrir camino para que sus hijas tuvieran más libertad.
Uno de sus mayores aciertos es la construcción de los personajes. Las protagonistas no están idealizadas: son mujeres complejas, llenas de deseos, contradicciones, frustraciones y una enorme capacidad para reinventarse.
La novela aborda temas como las luchas obreras lideradas por mujeres, el derecho al aborto y los derechos sexuales y reproductivos, la violencia sexual, las adopciones forzadas, la maternidad, la experiencia de las madres migrantes latinoamericanas y de Europa del Este, la transición de género, el amor entre mujeres, la amistad femenina, la medicina patriarcal, los duelos, el divorcio, la carga de los cuidados y la carga mental. También plantea una crítica al papel de la Iglesia católica y muestra cómo estas mujeres desafían el ideario franquista y los roles de género impuestos.
A pesar de la dureza de muchos de estos temas, la novela es también una celebración de la vida. Sus protagonistas encuentran refugio en el "Clan de la cicatriz particular", una red de mujeres que comparte heridas, pero también afecto, resistencia y sanación. Esa sororidad atraviesa toda la historia.
Con un estilo cercano, emotivo y salpicado de humor, la autora reivindica a tantas mujeres cuyas vidas rara vez ocuparon un lugar central en la historia oficial. Nos recuerda que las grandes transformaciones sociales también se construyen desde la vida cotidiana, los cuidados y las redes entre mujeres.
En conjunto, es una novela conmovedora y necesaria que invita a reflexionar sobre el legado de quienes nos precedieron y el precio que muchas pagaron para ampliar las libertades de las que hoy disfrutamos. También recuerda que, aunque se ha avanzado mucho, la agenda feminista sigue teniendo importantes pendientes.
preciosas todas las historias la verdad, es tan importante darle voz a las historias de mujeres y, sobre todo de madres, que tanto se ha pasado por alto, y este libro lo hace tan bien. mención especial también a la conciencia de clase y la lucha de las mujeres obreras.
Que nunca se nos olvide que el privilegio de nuestro aquí y ahora está hecho sobre las bases de nuestras madres que dejaron de ser ellas para que pudiéramos existir nosotres❤️🩹🥺.
Sobre las renuncias de las mujeres a lo largo de las años. Sobre lo que implica(ba) ser mujer a lo largo de diferentes épocas, y cómo esto ha ido evolucionando también, pero sin perder de vista sus implicaciones. Lo único que no me ha gustado de este libro, sin embargo, es la falta de referencias masculinas no cuestionables. Solo incluye un hombre con el que la autora intenta llenar este vacío, tan descaradamente que incluso parece irreal. Esto tiene relevancia, porque aunque el foco de la obra está en el papel de las mujeres, este está sujeto al de los hombres. A como ellos han entienden el matrimonio, o como entienden las relaciones en general. Los relatos impactan porque muestran como la renuncia a los sueños, al talento de las mujeres y al desarrollo de estas es algo muy reciente. También, por supuesto tiene mucho que ver el papel de los hijos en la historia. En lo que esperamos de una madre, porque es lo “socialmente correcto” y que no es lo mismo que se espera de un padre, pero quizás eso es algo secundario dentro de esto.
no me canso de leer sobre las madres amigas, muy enamorada de cada una de las mujeres de este libro, aunque echo en falta algún relato que personifique la “mala madre”, un poco por ir en contra de la dulcificación de la figura materna, por la incapacidad estructural de poder abarcar todas aquellas exigencias que se les impone y su posible devenir en madres negligentes, un poco más shameless quizás. aún así, pienso que los relatos que aquí se narran son preciosos, dolorosos, emocionantes y necesarios
Me encanta como pone en valor el esfuerzo y sacrificio desinteresado de una madre. Totalmente altruista y que muchas veces damos por hecho sin pararnos a valorarlo al 100%. Este libro es para ayudar a pararse y valorarlo entre alguna lagrimilla que otra. He disfrutado mucho leyéndolo. ¡Por todas!
m’ha costat acabar-me’l perquè barcelona et xucla l’energia però m’ha encantat. que important i que maco, història rere història se m’ha anat encongint i omplint el cor a la vegada, feia anys que no plorava amb un llibre, a més sempre em sembla un regal que per sorpresa s’entrellaçin tots els personatges. us el recomano tant a totes 1000000/10 “Perquè la clandistinitat que protegia a la Dolors i la Maria Teresa també les esborrava. Els hi negava totes les altres dolors i mariatereses i els hi prenia els miralls on s’haguessin pogut mirar.”
4.5⭐️ Un llibre que t'ajuda a reflexionar sobre la vida de les nostres àvies, les nostres mares. Sobre totes aquelles dones que van viure la vida que els hi imposaven i que van descuidar els seus somnis per ser dones i mares.
"perquè si tots tenim una mare, una germana, una cosina o una amiga que li ha passat, vol dir que també tenim un pare, un germà, un cosí o un amic que és un agressor."
aquest llibre em reforça encara més l’admiració que sento, profunda i constant, per totes les dones i les seves històries. dones amb les que compartim taula, despatx o plaçes. i agraïda de tots el referents femenins que tinc, de mare, de tietes, de companyes de feina i de les meves amigues.