La mentira piadosa, la intencionada, la compulsiva; las promesas rotas; la falsificación; el autoengaño; los bulos; la exageración; el fraude; el plagio; la ocultación... no son sino diferentes caras de la mentira. Aunque la mentira goza, en general, de mala prensa, a lo largo de los tiempos ha habido quienes la aceptan, que decir alguna mentirijilla de vez en cuando es permisible -como Platón- y, por el contratio, quienes la rechazan rotundamente - Aristóteles, San Agustín, Kant... Sea como sea, la realidad es que la mentira se ha instalado en nuestras vidas, en todas y cada una de sus versiones, desde las banales e inocuas hasta las de más lato nivel - bien conocidas por la clase política, la Iglesia y otros estamentos de poder-. El progreso noa ha traído, además, nuevos formatos modernos, digitales, globales: las llamadas fake news, y la IA (inteligencia artificial), capaces de liarla parda en cualquier esfera.
“La finalitat d’aquest relat és només un divertiment, amb la mentida com a eix i excusa, sense cap intenció de moralitzar ni jutjar.”
“Només hi ha una veritat absoluta: que la veritat és relativa.” — André Maurois
Aquest any han caigut a les meves mans un seguit de lectures colpidores i he necessitat agafar una mica d’aire per respirar. Així que, al febrer, vaig recuperar de la lleixa La casa de les mentides, el tercer llibre de @pilar_de_los_hielos
La novel.la va ser escrita originalment en castellà —la seva llengua materna—, ja que, tot i que fa anys que viu a Reus, la Pilar és originària de Aragó. Posteriorment, ella mateixa el va traduir al català. Tal com destaca l’autora al començament del llibre, la finalitat dels seus relats és simplement divertir el lector, i ho aconsegueix plenament amb la seva comicitat característica.
El llibre presenta diferents situacions centrades en la mentida: un empresari de Barcelona, un ginecòleg i un venedor de productes de perfumeria. Les històries es desenvolupen en diversos escenaris —Barcelona, Sevilla, Madrid i Calella de Palafrugell— amb diferents famílies, cadascuna amb la seva “casa” i els seus personatges.
Com ja ens té acostumats, l’autora juga amb els noms de les coses, els cognoms, els caràcters i les situacions absurdes, creant un humor fresc i molt viu. Fins i tot fa una valoració divertida i irònica d’alguns personatges, gairebé com una observació psicològica amb un toc còmic.
Aquest llibre recorda una comèdia teatral plena d’embolics i malentesos, amb situacions que es compliquen progressivament, tot amb un estil àgil i enginyós. És una obra perfecta per a aquells que busquen passar una estona entretinguda, riure sense parar i gaudir d’un humor intel·ligent.
Recomano tot el que ha escrit Pilar de los Hielos: La verdadera historia del hombre que robaba confesiones i El sorteig, que va guanyar el premi de Novel·la Curta del Celler de Lletres l’any 2021.
Ja tinc ganes de llegir-ne més. Realment, amb els seus llibres em faig un fart de riure.