Marc Olvan és un advocat d'ofici en hores baixes, enamoradís i alcohòlic, que no passa precisament per un gran moment. Lidia Pedralba és una mare desesperada perquè el seu fill està en presó preventiva, a l'espera de judici, acusat d'haver violat un nen de 4 anys. Pedralba necessita un advocat per actuar contra Daniel Trujillo, el jutge que ha enviat a la presó el seu fill sense ni tan sols escoltar-lo, alhora que ha deixat en llibertat el cap del perillós clan dels Klimovski, que fa dècades que controla el tràfic de drogues i armes Barcelona. Olvan serà la persona triada per dur a terme la investigació. No ho tindrà fà en una ciutat que és escenari de l'escissió dels partits independentistes, el tal Trujillo es creu l'amo del món. Ell i els seus amics, com l'inspector Regueira, dicten sentències i ordres expeditives i es diverteixen d'allò més a la discoteca Racket, un local de moda nocturn de Barcelona on es troben dones encisadores i personatges extravagants. Olvan s'implicarà a fons en el cas i serà testimoni de les anades i vingudes de Trujillo amb els Klimovski, i de les lluites internes del clan.
Andreu Martín (Barcelona, 1949), es escritor de novelas y guiones. Ha escrito teatro y series de televisión. También trabajó como director de cine en Sauna.
Ha publicado varias y excelentes novelas policíacas, de las que destacamos Prótesis (Premio Círculo del Crimen, 1980), que se publicó en la prestigiosa "Série Noire" de Gallimard en 1996; Por amor al arte (1982), Aprende y calla (1987), Barcelona Connection (Premio Hammet, 1989), Juez y parte (2002). Es también un prolífico escritor de literatura infantil y juvenil, entre las que destaca la serie protagonizada por el joven detective Flanagan y que comenzó con No demanis llobarro fora de temporada.
Escribe indistintamente en castellano y catalán. Su obra ha sido traducida al alemán, francés, italiano, lituano, holandés, euskera y bable.
L'Andreu Martín no decepciona. M'encanta que sigui Barcelona el lloc de moltes de les seves novel.les i no ens perdem entre la cinquena avinguda i qualsevol carrer que la travessa. Espero també que en Marc Olván pugui tornar i seguir la seva vida.
Si Saul Goodman, protagonista de Better Call Saul i personatge a Breaking Bad, fos català, es diria Marc Olvan. D'acord que Barcelona no és Alburquerque, però en els llibres d'Andreu Martín de vegades ho sembla. I a "Allò que només els passa als altres" en Marc Olvan, un advocat de torn d'ofici de poca volada, amb greus problemes amb l'alcohol, inoperància sentimental i amb escrúpols justets, es veurà immers en una trama de corrupció policial relacionada amb el narcotràfic i la rivalitat entre bandes.
Sempre és un plaer llegir el mestre Andreu Martín, els seus llibres són garantia d'entreteniment i trames fosques, corrupció, crim organitzat i autèntics supervivents. Aquest concretament està ple de personatges tèrbols o directament desagradables, masclistes, bavosos i de molt baixa consideració moral. El tracte que reben les dones és francament denigrant i vull creure que és part de l'escenari testosterònic i de mascles que es creuen molt més alfa del que són.
La trama és enrevessada, amb molts fronts oberts i ens fa navegar una mica a la deriva. En Marc Olvan no pot confiar en ningú ni creure res; ni nosaltres tampoc. La tensió, però, i un humor ben sorneguer, et mantenen enganxat a la lectura i fa que les pàgines volin entre les mans, tot i que els deliris alcohòlics del protagonista, rebatejat "el Figurín", i altres element de la trama siguin incòmodes de llegir.
Aposta segura si us agrada el gènere negre amb bandes mafioses, policies corruptes, sexe, narcotràfic, prostitució i tot plegat ambientat a la capital catalana i rodalies. Personalment, m'encanta Martín i aquest no ha estat excepció, però m'ha semblat que es resolia de manera precipitada i m'hi he perdut una mica.
No valorem prou la sort que tenim de poder gaudir d'un autor com Andreu Martín a la nostra literatura. Sembla que com que sempre hi ha estat, ja el donem per fet. I no. Aquest llibre és una nova lliçó de com escriure novel·la negra, i ja en van... Les històries podran agradar-te més o menys, és clar, però ningú pot negar que són trames sòlides i molt ben escrites, que destil·len talent i ofici. Amb els anys ha anat creant fins i tot una Barcelona pròpia, tan palpable com reconeixible, i "Allò que només els passa als altres" és una nova baula en aquesta ciutat literària. Aquí, el protagonisme no recau en cap policia, però, sinó en un advocat (fet força excepcional en la novel·la negra nostrada). No ho fa a l'estil de John Grisham, perquè la personalitat d'Andreu Martín hi és ben present. I tots els elements que usa els reconeixem o ens sonen. Crea una trama aparentment enrevessada amb unes quantes històries creuades i personatges moralment ambigus o, directament, foscos. Hi ha sexe, hi ha ambició, hi ha màfies, hi ha drogues, hi ha polis corruptes... Vaja, que m'ho he passat pipa.
Qui conegui a 'lAndreu Martín, sabrà que no li agrada que s'esbudellin els seus llibres. D'aquí els meus comentaris on pràcticament no s'explica res.
Nova ficció del mestre de la novel·la negra Andreu Martín, i vagi ja per avançat, una de les millors novel·les dels últims temps d’aquesta geografia tan complexa avui en dia que s’ha convertit el gènere negre editorial. Però llegint a l’Andreu, tot torna a posar-se al seu lloc i la novel·la negra genuïna, torna a casa després de viatges estranys amb altres autors.
Allò que només els passa als altres és, entre altres moltes coses, una novel·la imparable amb diversos afers criminals relacionats amb persones d’aquelles de les que n’hem sentit parlar i a les que sempre els hi passen coses, però mai a nosaltres. O quasi mai. Com al Marc Olvan.