En una carta al marxista rus P. B. Axelrod del 16 d’agost de 1897, un jove Lenin de 27 anys «No hi ha res que desitgi tant, ni en què hagi somniat tant, com poder escriure per als obrers.» Lenin és un dels pensadors marxistes que més ha influït en les organitzacions comunistes d’arreu del món. Principal líder de la insurrecció d’octubre de 1917, també va ser el màxim dirigent del primer estat socialista sorgit arran de la revolució soviètica. Però cent anys després de la seva mort, i en el context dels Països Catalans, l’obra de Lenin ens pot interpel·lar d’alguna forma? De quina? Encara parla de nosaltres, la classe treballadora?Aquest volum és una introducció al pensament de Lenin a partir d’una selecció dels seus escrits que abasta pràcticament tota la seva vida política. Uns textos que situen els grans temes de debat sobre els quals va teoritzar, així com alguns de més la necessitat d’un partit obrer, els mètodes per desenvolupar la revolució i el paper dels soviets, els reptes i les dificultats per a la construcció de l’estat socialista, la qüestió nacional, l’imperialisme, la situació de la dona, el fet religiós, l’emigració, el parlamentarisme, o l’educació i la cultura.Tot el poder per als soviets! serveix per explicar, reformular i reprendre el llegat de l’ambició revolucionària de Lenin, que els enterramorts del capitalisme no han aconseguit soterrar un segle després de la seva mort.
Vladimir Ilyich Ulyanov, better known as Vladimir Lenin, was a Russian revolutionary, leader of the Russian Social Democratic Labour Party (Bolsheviks), statesman and political theorist. After the October Revolution he served as the first and founding head of government of Soviet Russia from 1917 until his death in 1924 and of the Soviet Union from 1922 until his death in 1924.
Bon recull de textos introductoris a la figura i narrativa de Lenin que no arriba a ser pesat en cap moment, la divisió per capítols curts és tot un encert per agafar-ho i llegir-lo d'una tacada.
Una mica trist que els textos continuïn sent tan actuals però a la vegada encara massa moderns, és desesperançador la poca mobilitat i empenta per fer vagues col·lectives i fer disturbis més enllà de qualsevol acte pacífic. No es pot fer cap lluita ni canvi sense provocar problemes. I això ho sabíem el segle passat, però amb una falsa sensació de bonança en les últimes dècades ho hem oblidat i preferim la nostra satisfacció i protecció individual que arriscar-nos a guanyar molt quan en realitat no tenim res a perdre perquè no tenim res. I aquest pas tampoc tindrem cap futur a perdre.