A las dos serán las tres

by Sergi Pàmies

El más puro estilo Sergi Pàmies: diez cuentos autoficcionales que parecen diez confesiones íntimas, con la dosis exacta de ironía para soportar los fracasos más cotidianos.

En los cuentos de A las dos serán las tres los límites entre la ficción y los géneros se difuminan: lo que de entrada parece una revisión autobiográfica acaba por convertirse en un juego donde la fantasía tiene un papel fabulador, siempre al servicio de una narrativa que galopa constantemente entre la ironía más perspicaz y su capacidad para hacer frente a los fracasos y las experiencias cotidianas.

Fiel a su voz y estilo inconfundibles, los diez cuentos que conforman este libro se asemejan a diez confesiones íntimas: conviven aquí, por ejemplo, un autor que investiga la relación implícita que hay entre su primera experiencia sexual y su primer ejercicio literario, un padre que le pide a su hijo que lo introduzca en el universo de las aplicaciones para ligar, un dramaturgo con tendencias depresivas que debe enfrentarse a la trágica historia de la muerte de su abuela o una pareja que pretende decirse lo mucho que se quiere y acaba por decirse, sin quererlo, todo lo contrario.

A través de su prosa diáfana, elegante y elocuente, Pàmies profundiza en el dominio de la delicadeza y la digresión, con una mirada resignadamente incierta sobre el paso del tiempo.

Genres: Short Stories, Fiction

136 pages, Paperback

Published January 31, 2024

About the author

Sergi Pàmies i Bertran (París, 1960) es un narrador francès en llengua catalana. Traductor de llibres i escriptor d'articles de premsa, actualment al diari La Vanguardia.
És fill de Teresa Pàmies i Gregorio López Raimundo. Ha escrit diversos contes i novel·les. Ha traduït obres de Guillaume Apollinaire, Agota Kristof, Jean-Philippe Toussaint, Frédéric Beigbeder, Amélie Nothomb i Daniel Pennac.
També ha col·laborat en premsa i participat en espais radiofònics, de vegades en col·laboració amb Quim Monzó.

Reviews

[Ona Capel · Rating 5 out of 5]

“Que per mi escriure no va ser la conseqüència de cap predestinació sinó d’una carambola de temps lliure i equilibri entre esforç, facilitat, atzar i satisfacció. La metàfora de la virginitat podria venir a tomb perquè, salvant les distàncies, l’ofici d’escriure segueix una lògica similar d’expectatives i de voluntat de seducció.”

[Molinos · Rating 4 out of 5]

Como siempre, no tenía ni idea de su argumento y resultó ser un volumen de relatos pero, esta vez, de autoficción. ¿Cuánto hay de real y cúanto de inventado? Eso queda a criterio del lector, que puede ir encajando algunas piezas y descartando otras sin saber nunca si la imagen es la real, la que tiene Pàmies al escribir, o es otra. Es como si terminaras un puzzle sin haber visto nunca la imagen que viene en la caja. ¿Se parecerá en algo? No lo sabes, pero el marco general (los bordes, las piezas azules siendo el cielo y las verdes siendo hierba) seguro que está bien colocado.

En A las dos serán las tres no hay el deslumbramiento de imaginación y originalidad de Infección y Debería caérsete la cara de vergüenza, que me chiflaron y que no paro de recomendar, pero Pàmies sigue teniendo un estilo tan original que lo sitúa en otro universo, uno en el que habita en solitario y que está muy muy lejos del lugar que pueblan los autores que ahora proliferan haciendo soporífera autoficción.

«El insomnio es espiral. Te engulle y te escupe hasta que pierdes la consciencia de estar despierto, dormido o en el limbo de una inestable vigilia. También es una rutina que asumes como una de las consecuencias de envejecer»

Aquí, en este volumen, a pesar de que cuenta cosas de su vida lo hace de otra manera, tiene un empeño en demostrar que es diferente, distinto, personal sin ser ni intenso ni pedante, optando por caminos narrativos arriesgados y menos trillados. La tercera persona, su desdoblamiento en un mismo relato en «el autor» y «el narrador», los puntos de vista, los detalles. Le decía a A. el otro día que si tuviera que definir la escritura de Pàmies, el adjetivo que utilizaría es cubista.

«¿Qué me gustaría decir? Que para mí escribir nunca fue la consecuencia de una predestinación sino de una carambola de tiempo libre y equilibrio entre esfuerzo, facilidad, azar y satisfacción».

Ni de lejos me acerco al nivel de Pàmies, pero esta cita me retrata mucho en cuanto a mis motivos para escribir. En serio, lee a Pàmies. Empieza por Infección. No esperes nada, solo lánzate y déjate sorprender.

[Miquel Cufí · Rating 5 out of 5]

Els reculls de contes sempre em deixen amb ganes de més. Però Pàmies els tanca i els entrellaça com ningú, deixant anar elements autobiogràfics recorrents perquè tu mateix els relacionis. Pocs cops m'havia sentit tan pròxim al narrador: et destapa decisions estilístiques d'escriptura, secrets del periodisme i punts de vista del narrador, que no tenen a veure amb les narracions, però et fan sentir que hi tens veu i vot.

[Ashling · Rating 5 out of 5]

Que bé escriu en Pàmies!

[Sebastià Caldentey · Rating 5 out of 5]

Llibret intel·ligent i fresc. Amb un parell mallorquí de trajectes del vostre transport públic preferit el vos acabau. Històries autobiogràfiques molt variades (des d'una pseudopersecució a Vázquez Montalbán fins el Quebec, l'exili de sa mare o el seu divorci) contades amb gràcia i molt d'ofici.

[Ainhoa Verdú · Rating 4 out of 5]

"En amor les mateixes paraules que serveixen per dir la veritat serveixen per mentir."

"- ¿Por qué están parados los relojes?"
" - Para que no pase el tiempo."

Després de quatre anys sense contes de Sergi Pàmies, per fi ha tornat i amb quins bons relats. En aquesta selecció, ha escollit els més autobiogràfics, elecció que m'ha encantat perquè hem pogut conèixer una mica més d'ell com a persona i com a escriptor.

El de "Fires i congressos" i "T'estimo" són excepcionals.

[Pauli Tobar · Rating 3 out of 5]

mensajes para reflexionar y cuestionar, ligero y con contenido ✨

[Luís Queijo · Rating 2 out of 5]

Autoficção… continuo sem perceber muito bem o conceito que permite tornar, no limite, qualquer “comum mortal” em escritor, se lhe derem hipótese de publicar as histórias de vida ou as divagações acerca da mesma…
É o caso de Sergi Pamies. Sem grande coisa a transmitir vai contando uns episódios da sua vida de escritor e dissertando acerca daquilo que acha ser importante… para ele. Safa-se o suposto conto acerca de Vasquez de Montalban, por ser quem é. Relativamente ao resto, com excepção para a escrita que é bastante agradável… grande engano.

[Irene Alorda · Rating 5 out of 5]

No recordo el darrer cop que un recull de contes m’havia fet esclafir a riure i tot seguit, vessar la llagrimeta. No negaré que m’hagi passat amb aquest perquè m’acosto a la trentena arrufant el nas davant de senyores que empenyen cotxets on hi va un gos.

[Dani Vilaró · Rating 3 out of 5]

No és dels que més m'ha agradat de Pàmies, però sens dubte ja té tot un estil i una veu que el fan únic. Contes que no semblen contes, ficció passada pel sedàs de l'autobiografia (o a l'inrevés) i una depuració del llenguatge que sembla fer fàcil el que no ho és gens. Un gran observador / narrador.

“Es flagel·la amb un iogurt escurat davant del televisor (com més dramàtica és l’actualitat, més l’escura).”

[Aina · Rating 5 out of 5]

M'ha sorprès gratament l'escriptor que d'entrada em pensava que cultivava enciams al maresme entre altres negocis i resulta que no. Amb un vocabulari elaborat presenta un seguit de relats molt ben lligats que t'absorbeixen sense saber ben ve com.

[Martí CV · Rating 4 out of 5]

«Tinc certa propensió a creure que qualsevol anècdota pot tenir —aquest conte n'és la prova— un interès literari.»


(una amalgama de passat, present i futur, com quan les autoritats canvien l'hora i decreten que a les dues seran les tres)

[Hector Bobe Mallafre · Rating 4 out of 5]

Bon llibre, com tot el que escriu el Pàmies. Aquest el més autobiogràfic que li recordo.

[Kitty-Wu · Rating 5 out of 5]

Sergi Pàmies escriu taaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan bé, que és una meravella llegir-lo. Però si a més, es desmarca amb una història com la d'en Vázquez Montalbán, això ja és or pur.

[Nagozeta · Rating 5 out of 5]

Sencillamente precioso. Volveré a leerlo ❤️‍🩹

[Ri Ribó · Rating 3 out of 5]

Una lectura fàcil per la tarda. Pensava que seria pedant, però té una capacitat divertida de riure's d'ell mateix. És el primer que llegeixo d'ell a part de les seves traduccions, i crec que no serà l'últim.

[abril torrelles · Rating 5 out of 5]

algunes quotes ben consistents. les he subratllat al tren quan he estat valenta per fer-ho. i quan no, ara semblen pàgines sense haver estat llegides. no sé per on agafar aquest llibre, només sé que és molt eixerit, que m'ha fet somriure i que m'ha fet pensar coses interessants sobre escriure, les mandarines com a metàfores, els nois de clarinet i tenir fills. potser me'l torno a llegir perquè em qualli més i al club de lectura tingui algun fil a seguir :)

pd. al tren hi havia un noi al meu costat i quan hem sortit he vist que també estava llegint un quadern crema. els beatles en farien una cançó.

[Roger Sàbat Galceran · Rating 3 out of 5]

No he llegit massa llibres del Sergi Pànies, però si que m’agrada com a personatge públic, les entrevistes del qual sempre m’han atret. Llegit aquest llibre de relats, és precisament com això, com sentir la seva veu en un entrevista i deixar-te endur mentre l’escoltes. Per què? Perquè del que diu sempre en pots pescar força moments interessants. Llegint-lo també passa.

[Carles Berlanga · Rating 4 out of 5]

Sempre queda el dubte: són unes memòries o contes? Sigui com sigui, relats curts, treballats, molt ben escrits, com fa sempre Sergi Pàmies. Gràcies @Quaderns_Crema per aquesta publicació.

[Blaicor · Rating 5 out of 5]

Me'l llegeixo sota la premissa d'una antiga professora de literatura [MB]: «En Sergi Pàmies no és un dels escriptors amb qui connecto, ni amb la seva obra literària ni amb la seva vessant periodística» —tot seguit me'l compara amb un reconegut periodista, al·legant que n'és una imitació—.

Em sorprèn, i em deixo capbussar per la lectura d'aquest amalgama de passat, present i futur que ens fa l'escriptor mitjançant contes. La lectura m'enganxa i me l'acabo «com un náufrago sediento» que diria l'A. Accepto que m'ha agradat, és clar, però no em trec del cap la comparació que m'ha fet [MB] amb el periodista. La que havia sigut la meva mentora al batxillerat, ha tornat a influir en una lectura.

Repeteixo, no puc no pensar en el que m'ha dit (i confesso que no hi hauria caigut per mi mateix), però m'il·lusiona veure com d'una mateixa lectura se'n poden treure diferents conclusions oposades.

[Jordi Bonilla · Rating 4 out of 5]

Pàmies té una ploma brillant d'aquelles que fan que sembli fàcil escriure com ho fa, tot i l'extrema dificultat de la senzillesa. En aquest darrer llibre els tints autobiogràfics el fan més present que mai. D'alguna manera, l'opinador mediàtic que llegim al diari i veiem per televisió és destripat per la persona que l'encarna.

Destaco certes reflexions sobre l'ofici periodístic dignes d'emmarcar i algun gir de guió puntual que et treu el somriure habitual en aquest tipus de narracions.

[Mich · Rating 2 out of 5]

“El Zorro nunca confiesa; al Zorro se le pilla”

No es mi tipo de lectura pero … de q está bien escrito está bien escrito .

Me lo eché lo como café de cafetera , pa’l rato está ok pero de que hay más ricos y mejores pos los hay.

[Sergio · Rating 4 out of 5]

No conocía al autor. Lo escuché en el programa de radio nacional "la estación azul" y me cayó muy bien. Lo sentí familiar, con un sentido del humor similar y la lectura ha confirmado esta sensación. "Gran cuentista", como describe el programa radiofónico.

[Berta Sala · Rating 3 out of 5]

Llibre de contes curts.

Que bé que escriu Sergi Pàmies i que indiferent m'he quedat amb tots els contes.
He tingut una contradicció amb aquest llibre: és un plaer llegir-lo per gaudir de l'escriptura, les paraules i la seva melodia, però no m'ha interessat gens el que explicava.

[SergiFàbregas · Rating 4 out of 5]

«Els anys es mouen com onades que les tensions entre memòria i oblit fan avançar, retrocedir o naufragar.»

[Juan Fuentes · Rating 4 out of 5]

3,5

No puedo decir que sea de los mejores libros de relatos de Pàmies, pero no importa.

https://liblit.com/sergi-pamies-a-las...

[Judit · Rating 4 out of 5]

Contes curtets, que passen bé, molt ben escrits, afilats, amb el toc d’humor, absurd i màgia justos per esbossar-te un somriure en acabar la lectura.

[Mateo Toledo · Rating 5 out of 5]

Delicioso

[Adriana · Rating 3 out of 5]

Un llibre que explica de manera molt eloquaç relats quotidians.
Escriu tal com pensa (o això m’ha semblat a mi) i a vegades és difícil seguir el fil de l’història principal mentre s’endinsa en metafores, comparacions i aclaracions.
Un llibre que he pensat que també li agardaria molt a la meva mare.

[Mandarina · Rating 4 out of 5]

Soc aqui per disfrutar les croniques sobre l’estretor de les voreres, la gent que es fa esperar o la geometria dels grups d’ocells quan volen.