Supervivient d'un cant remot

by Josep Carner

La poesia de Josep Carner és un bon exemple de com ha evolucionat el gènere en la literatura catalana al llarg de bona part del segle XX. Els seus inicis queden perfectament emmarcats dins del Noucentisme i la seva obra exemplifica molt bé, tant la fixació de l'estètica més característica del moviment com, immediatament després, l'evolució d'aquesta mateixa estètica cap a nous camins i noves propostes poètiques més directament connectats amb el postsimbolisme i amb els corrents predominants en el panorama internacional.La selecció de textos que aquí es recull i s'analitza té la virtut d'exemplificar molt bé tota aquesta trajectòria, per la qual cosa constitueix un material bàsic perquè els lectors puguin endinsar-se en l'obra d'un dels escriptors que han influït més en la consolidació a Catalunya d'una llengua i una literatura plenament modernes.L'estudi preliminar i els complements didàctics han anat a cura de Jaume Aulet, professor de literatura catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Genres: Poetry, High School

128 pages, Mass Market Paperback

Published July 7, 2011

About the author

Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970) és conegut com "el príncep dels poetes catalans". Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa. Crea un nou estil de periodisme polític. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, ingressa a la carrera diplomàtica. Exerceix càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la Guerra Civil espanyola es manté fidel a la República i no torna a residir mai més a Catalunya. El llibre de poemes Els fruits saborosos (1906) és considerat per la crítica com una de les fites del Noucentisme, moviment del qual Carner n'és capdavanter. La seva obra poètica evoluciona cap al postsimbolisme, amb llibres com Auques i ventalls, El cor quiet i Nabí. També destaca com a traductor d'autors com Charles Dickens, William Shakespeare, Mark Twain, Arnold Bennett, Alfred de Musset, Jean de La Fontaine, Daniel Defoe i Lewis Carroll, entre d'altres. Amb només vint-i-sis anys, el 1910, és proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals.

Reviews

[laita · Rating 5 out of 5]

un altre home mort que m'està obsessionant. 💐🐜

[Maite Mateos · Rating 2 out of 5]

En mis tiempos de bachillerato El Cor Quiet (El corazón quieto) de Josep Carner era una lectura obligada en las clases de literatura catalana. Ya entonces no me convencían nada los poemas de este autor catalán conocido como el príncipe de los poetas catalanes, un auténtico mito, el primer poeta moderno de Cataluña, de principios de siglo XX, que quedó anclado entre el neoclasicismo y el postsimbolismo. Y tras la lectura de esta nueva antología, Supervivent d´un cant remot (Superviviente de un canto remoto), también pensada como lectura obligada para los adolescentes catalanes, he confirmado mi impresión de que Carner es el poeta del amor objetivado, del civismo objetivado y de la añoranza patriótica, fruto del exilio de sus últimos años, tras la Guerra Civil Española.
Josep Carner era realmente un poeta frío, con muy poca emotividad, la justa, la que encaja muy bien con la idea de masculinidad que tiene el patriarcado. Era un virtuoso de las palabras, eso sí, muy culto y juguetón, obsesionado en extremo con la musicalidad de sus versos y sus aspectos más formales. Eso es lo que le llevaba a caer en un empacho de rimas difícil de digerir. Tampoco profundizaba demasiado en ningún tema en concreto. Por eso resulta artificioso y bastante frívolo en la mayoría de sus poemas. Aún y así, se le ha exaltado y se le exalta hasta límites exagerados, a mi entender. Se le compara con grandes poetas como Machado, Pessoa, Valery, Frost… Y Carner es un gran poeta, sí, que condujo la lengua catalana a un altísimo nivel cultural y la rescató de sus complejos de provincianismo. Pero lo cierto es que la palabra clave para entender toda esta exaltación de Carner es la palabra patriotismo, siempre con connotaciones de patriarcado.
Y con todo, su grandiosidad se limita a su virtuosismo y poco más, como es el caso de muchos otros poetas, sean de donde sean, igual de bien considerados, por su patriotismo, por su virtuosismo con las palabras y por el hecho de ser hombres…

[Idoia · Rating 5 out of 5]

“La poma escollida” continua sent el meu poema preferit. Tinc debilitat per Josep Carner i per aquesta antologia poètica, ja que gràcies a ell, vaig descobrir la poesia i vaig començar a entendre-la.

Aquest recull en concret, es meravellós.