Ofert a les mans, el paradís crema

by Pol Guasch

Efervescència i melancolia: una novel·la sobre l’amistat en un món abocat al col·lapse.

La Rita viu a la Colònia, dalt d’un cim on homes cansats buiden una mina a punt d’esgotar-se. Des d’allí, contempla el poble enfonsat a la vall, i els boscos que, tot d’una, comencen a cremar. En Líton, que va créixer a ciutat, apaga el foc amb la resta de joves del Servei.

Aquesta novel·la ressegueix la història dels dos amics: la infantesa en contextos oposats, el descobriment del desig, els seus amors amb en Fèlix i en René –i la nostàlgia del futur que no serà. Junts viuen l’emancipació i l’efervescència festiva de la vintena, però també les servituds de la família i d’una època marcada per l’extinció: com deu ser el brunzit d’una abella? En un món abocat al col·lapse, allà on la vida es fa impossible de viure, la Rita i en Líton converteixen l’amistat en una confabulació per pensar un univers habitable.

Pol Guasch ha escrit un llibre en què cada dosi de dolor té el seu revers fulgurant, i cada desenllaç augura un nou començament. Desordenada com la memòria, fosca i lluminosa alhora, Ofert a les mans, el paradís crema és melancòlica com només ho pot ser assistir a la fosa en negre de la joventut del món.

Genres: Fiction, Queer, Cats, LGBT, Gay, Spanish Literature, Novels

152 pages, Paperback

Published January 24, 2024

About the author

Pol Guasch (Tarragona, 1997) is a poet and member of the cultural production company La Sullivan. He earned an undergraduate degree in Literary Theory and Comparative Literature (University of Barcelona), holds a master’s degree in Construction and Representation of Cultural Identity (UB), and he completed the Independent Studies Program at MACBA.

He has been an associate professor of literature and cultural critique at the UB and is currently researching contemporary theory and literature at King’s College London, thanks to a grant.
He has published the novel Napalm al cor, winner of the Premi Llibres Anagrama 2021.

He has published the poetry collections Tanta gana and La part del foc and has recited his poems at various national and international festivals, including Barcelona Poesia, the Sant Cugat International Poetry Festival, Poesia i +, the Festival of Hope, and the Poetry Festival Alguén que respira! among others.

(Source: https://faberllull.cat/ca/resident.cf...)

Reviews

[Andrea Gumes]

Amb Napalm intentava imaginar, i les escenes se m'escapen, però aquí sí, aquí hi ha el mateix joc d'allò no-descrit, de la mateixa falta de referències temporals i físiques que desorienten al lector, però aquesta vegada m'he permès imaginar, i he entès, i he vist les escenes, i les he viscudes. Pol Guasch ens regala unes reflexions sobre l'amor i l'amistat meravelloses. Estic commoguda.

[Paula Melchor · Rating 5 out of 5]

sostener en las manos un momento a los seres amados. luego abrir las palmas y dejarlos ir. "Y nosotros somos animalitos insignificantes que, frente al delirio, callamos".

[Ada · Rating 4 out of 5]

M'ha agradat, d'aquest llibre, que transcorri enmig d'un futur possible proper i d'un passat reconeixible per tots. És estrany i curiós, el vaivé.

En cada capítol l'autor fa alguna cosa diferent. Explica la mateixa història però a través de personatges, veus, i temps diferents. I al mig de la història: l'amistat, l'amor, la mort.

[javisitu · Rating 2 out of 5]

terriblemente conservador, un libro que propone un mañana apocalíptico y donde la única preocupación parece ser tener una buena escritura, nada de cómo se llega ahí, de quienes son los responsables, resistencias... me cuesta un libro cuya única propuesta es buscar la belleza mientras todo arde (y no sé si necesitamos más libros que nos machaquen la idea de que es más fácil imaginar el fin del mundo que el fin del capitalismo)

[Genís Vives Cantero · Rating 5 out of 5]

El llibre el resumiria amb la interjecció “uau”. És un text preciós, que malgrat el desordre del relat i les dificultats que això suposa per situar-s’hi, et fa sentir al bell mig de la història. Una història que parla d’amor, d’amistat, de sexe, del col·lapse ecològic, de trobar llocs (i persones) que són llar, de la malaltia, de la vida i de la mort. I, per sobre de tot, del record.

«(…) la cosa dels llibres bons és que saben recollir els esdeveniments sense narrar-los, que no cal que contin gaire cosa, si són bons, però que dir una veritat sense dir-la és molt dificil: els gestos, la manera de mirar-se, els pensaments sobtats, l'atmosfera dels llocs» (p. 133-134).

Així doncs, seguint l’estela del mateix autor, aquest és sense cap mena de dubte un bon llibre. Una explosió d’intensitat des de la més absoluta sensibilitat. Molt molt recomanable, però prepareu els mocadors per plorar.

[Alex Pler · Rating 4 out of 5]

"Un recuerdo nunca será lo que llegó a ser en su día, cuando era realidad".

Entre alegoría de cierto pasado reciente y distopía del futuro inminente, Pol construye un hermoso homenaje a la amistad y a los amores fugaces. Me ha sorprendido su talento para narrar poéticamente. Eso sí, creo que a veces se pasa de frenada en lo pretencioso, con un par de capítulos que poco aportan más allá del lucimiento. ⭐⭐⭐⭐

[Julián Floria Cantero · Rating 5 out of 5]

lo compro todo: el ritmo fragmentado, las elipsis, el simbolismo, la ambientación retrofuturista, la poesía en la narración y los temas que atraviesa. lovely, lovely.

[Paulamlopez95 · Rating 3 out of 5]

Es un buen libro. Quizás lo he pillado en un momento en que no me ha atizado lo que me tenía que atizar.

Me ha desconcertado la elección del autor para la estructura narrativa. También me ha decepcionado un poco la forma de plasmar los vínculos entre los personajes, como que no acabo de sentir su profundidad, su relevancia, una conexión tan intensa como se da a entender que tienen.

Muchas veces leyendo el libro he sentido que tanta poética licúa los hechos y los significados. He sentido mucha palabra bonita pero vacía, que estaría llenísima si no fuera porque todas las frases del libro compiten entre sí por ser esa frase profunda que te pone la piel de gallina. Es una pena, porque hay verdaderos tesoros líricos, pero se pierden en la multitud.

Por otro lado, el escenario de la novela es brillante y aterrador. Es buenísimo el paisaje que se pinta, de las mejores distopías en este sentido que he leído, por su sencillez y su realismo. Además, el retrato que se hace de la enfermedad y la pérdida es excepcional, me ha tocado profundo.

Creo que es un libro que merece ser leído.

[Joana Llauradó · Rating 4 out of 5]

Tenir una xarxa deu ser una mica això no? Tenir Rites i Litons que ens acompanyen, ens cuiden, ens miren, ens descobreixen. Inclús en el silenci. Ser casa per algú i que algú ho sigui per tu. Els abraçaria fort.

Quina sort tenir casa.

[Anna Pardo · Rating 5 out of 5]

Quin regal ens has fet amb aquest llibre, Pol.
Un llibre que és capaç d'atrapar-te en un univers propi i abaltir-te dins una melangia sufocant. Que bonic, que cru, que tendre, que cruel, que trist. Magnífic.

[Júlia Peró · Rating 4 out of 5]

Igual que un tapete bordado: ornamentado, bello, nostálgico y sensible.

Este mes lo hemos leído en mi club de lectura así que tenéis disponible la guía de lectura con contexto sobre el autor, su estilo narrativo y la historia, recursos narrativos utilizados, curiosidades y significados escondidos, análisis de los personajes, temas e ideas principales y recomendaciones de obras similares aquí: Guía de lectura

Y si queréis acompañarnos en las próximas lecturas: Libros crujientes

[p33€3 · Rating 5 out of 5]

es perfecte 😭😭😭

[Rubén Serrano · Rating 5 out of 5]

Feia temps que no em sentia tan abraçat per un llibre i que no sentia la necessitat imperiosa de llegir-lo i aquest ho ha aconseguit. Amics, família i lloc on vivim és el que més ens travessa ara mateix.

El Pol escriu amb una gran delicadesa, precisió i passió els pensaments i els sentiments que conformen l'amor. L'amor entre amics, el no-amor familiar, l'amor per la vida, el no-amor pels espais dels quals volem fugir, l'amor que sentim per l'altre, l'amor imaginari que projectem de l'altre cap a nosaltres, el desamor que sentim quan som expulsats o rebutjats.

Construir novel·les amb escenes, salts temporals, punts de vista creuats i veus narradores diferents em sembla un destí complicat i aquí el Pol rasca, rasca, rasca i rasca i crea un puzle vital de la joventut en plena emergència climàtica, recollint la memòria de dècades recents i no tan distòpic com sembla.

L'altre tema no me l'esperava. Quedem i seiem a parlar d'això, Pol. Jo pago la primera ronda.

[Molsa Roja(s) · Rating 3 out of 5]

Tal vegada aquesta decepció sia la tornada a la ficció realista, a aquests mons egocèntrics plens de gom a gom dels humans i les seves petites emocions i grans sentiments i les tragèdies, silencioses o cridaneres, que narren un cop i un altre. La premisa del llibre -el foc, l'extinció, el futur- em semblava interessant en extrem, però la realitat és que tot i que l'autor s'esforça en recordar-nos que estem en un temps de mort i decadència, de buit existencial, les narratives d'amor, desamor i futilitat m'avorreixen profundament. A banda d'això, la sensació d'un fatigant esforç constant per a omplir les pàgines de lirisme, l'excés d'aquest per compensar la falta d'una narrativa, d'una història.

[Pandèmia de llibres · Rating 5 out of 5]

Quina meravella. Quina meravella. Quina meravella. Només puc dir que s'ha convertit en un dels meus llibres preferits i demanar al Pol que mai deixi d'escriure

[Antonio Jiménez · Rating 4 out of 5]

¡Bravo! Pol Guasch arriesga y gana. Su segunda novela nos coloca ante una joven generación en una especie de trance, una generación que se ahoga y grita, desesperada. Ante un mundo cambiante, fugaz e inexorable, la respuesta de sus jóvenes personajes es la evasión/huida, la búsqueda de calma, arrimarse al otro (el valor de la amistad). También parece existir una intención de poner sobre el papel el daño y consecuencias por la falta de vinculación y apego de los progenitores, además del impacto de los entornos (rurales/urbanos) y su (des)arraigo.

Guasch es un artista que posee y despliega gran cantidad de recursos estilísticos y narrativos: las diferentes voces y narradores, el empleo de la elipsis, la estructura no lineal, la repetición desde diferentes ángulos, la escritura poética/simbólica.

El autor señala la importancia y engaño de los recuerdos y la narrativa ideosincrática al contar(nos) los mismos. Así, nos mentimos con nuestras historias, víctimas de sesgos constantes que nos facilitan encajar los golpes, el declive o el desconsuelo. Parte de esta idea queda reflejada en el siguiente fragmento (pág. 15):

«Cuando cuentas una historia, la gente quiere que sea ordenada. La gente no sabe que las historias, si se ordenan, no son historias, son mentiras. Eso me hace pensar que lo que la gente quiere escuchar son mentiras. Acabarla da un poco de pena, uno no terminaría nunca de narrar y narrar y narrar su historia. Yo quiero dejar de dudar de los pedazos que no recuerdo de mi vida. Quiero dejar de imaginarme qué habría pasado si todo hubiera salido de otra forma. Quiero creer que más cosas que no dije cuando tendría que haberlas dicho puedo decirlas ahora».

«En las manos, el paraíso quema», es una historia costumbrista y apocalíptica a su vez, sobre lo que une y lo que separa. Un ciclo de principios y finales. Es una canción que habla del latido de los corazones de sus personajes. Y de la ausencia del mismo. ¡Muy buena!

[alvira · Rating 5 out of 5]

Recomiendo a todo el mundo tener 20 años y leer a Pol Guasch, sobretodo durante la última semana del verano, a unos días de irte del “pueblo” a la “Ciudad”, en el momento en el que piensas en todos esos amigos que dejas pero también en los que encontrarás allá

[Caterina Gilli · Rating 4 out of 5]

8.0
A ver esque està molt bé, però em va agradar més el de napalm al cor.
D'aquí m'agraden:
- els recursos així bastant cinematogràfics d'escriptura, com en diversos capitols saltant de narrador i veient als altres a través del que està narrant al moment
- les velles,
- l'espai-temps indeterminat ochentero,
- el pobleVSciutat de la Rita al final,
- el Líton i la Rita en general, no sento que jo sigui Rita, però si que sento que hagués tingut la fascinació i amor que té ella per ell,
- que Rita-Felix i Liton-René sigui tangencial, pero no central. Però que alhora per a ells sigui important, com que sento que és fàcil caure en la dicotomia de "o ets amic dels teus amics i te'n fots de les relacions amoroses o només penses en el novio", però crec que està molt ben traçada la linia d'amistat molt bonica, però amb interessos romàntics que també els omplen i busquen
- que tot sigui super basat en vibes, tipus no hi ha construccio explicita de lamistat dells dos, es bastant flechazo, que un cop seguit dona els seus fruits

què mha agradat una mica menys que en laltre:
- aqui la poeticitat mha semblat un pelet (poc poc, magrada iwalment que quedi clar) més forçada. De fet em dona la sensació més de debut aquesta obra que l'altra (aquí parlant com si tingués algun tipus d'idea sobre què vol dir això). Em refereixo a que en aquesta em semblava més "exercici-descriptura-like", com si volgués fer cabre certes estructures, certs jocs de frases llargues (fins i tot lo que he dit que magradava de saltar de narrador a laltre) etc, i laltre (almenys en la meva memoria) sem feia més natural, molt poètic però potser més simple.
Dit això, sento que escriu com a mi m'agradaria escriure si fos escriptora, una atenció als detalls, una mirada precisa i atenta, a gestos, a imatges, però també a comportaments humans, què bonic què bonic.
- el capitol de diari de peque, crec que no hi ha cosa més difícil que com a adult intentar fer això

El primer terç del llibre no sé que em passava però plorava molt quan el llegia. No grans ploreres, però m'era molt fàcil que m'anès caient goteta (i més per maco que per trist). Després l'he hagut de deixar per no portar-lo de viatge tal i quan he tornat a entrar no estava ja tant connectada suposo (potser també estava passant per una fase hahah o estava premenstrual, vés a saber). Mira que la segona part a nivell historia té parts més explicites i dures i trencacors. Nose, aixi ha sigut. Suposo que tmabé es part del fet de tenir uns personatges així d0oombrosos (no en el sentit de foscos, sinó en el sentit de desdibuixats), que encara que connecti amb els moments i tot, potser no comparteixo tant el dolor quan passen coses dolentes (beating around the bush del que en realitat se sap desde ben començat el llibre). També perque no es viu des de la Rita, de la Rita en sabem les accions daquells temps, però no els pensaments. I això entenc que és intencional, i em sembla bé, només dic que aleshores limpacte emocional es diferent.

De totes maneres, clarament persona a la que li seguiré la pista, visca els llibres on passen coses però les coses que passen no són el més important. visca lamistat visca la bellesa visca el català (encara no supero haver-lo comprat en castellà). No m'extraña gens haver vist al Pol a un concert de Kae Tempest després de llegir el que escriu.

QUOTES:
Bueno com és en fisic no les trobo gaire.
"Como la hsitoria del fuego, que es de desorde. Y la historia de Líton, que es de miedo. O de vergüenza- La historia del pueblo, que es de tiempo. La historia de sus padres es de distancia. la historia de Fèlix es de misterio. La historia de sus hemanos es de espejos, La historia del valle es de caída. La historia de las viejas es de pasado. La historia de Lena es de presente. Y después está la historia de cómo queremos a algunas personas sin saber por qué, la historia de aprender a ahablar después de haber escuchado durante mucho tiempo o la historia que quiere conservar la pequeá celda de memoria que alguien, sin que se li pidiéramos, nos otorgó algún día"

[Emma Granyer · Rating 4 out of 5]

Així com a 'Napalm al cor' la distopia que presentava Pol Guasch em semblava una cosa molt llunyana i inversemblant, l'escenari que presenta a aquest llibre em sembla imminent. I això m'ha angoixat molt. Ara, sempre és interessant llegir Guasch. Que bé que escriu i que intel·ligent que és!

[Andreua · Rating 5 out of 5]

Acabo el llibre i penso en la Rita, que m’ha deixat el llibre i en el seu riure fort i clar, en la Lena i la seva literatura de la quotidianitat, en en Quim i la seva manera de somriure com si li fes vergonya, en la Katia i la Karen i les seves maques K… Sobretot penso en l’Adriana i com l’amistat tenyeix les ombres roges verdes i grogues dels dies. Com les seves abraçades, quan hi recaic després de les hores, com si fóssim l’ultima generació de l’humanitat més decadent i tot s’acabés amb nosaltres, glaça en un vellut blavós i finíssim. El paisatge cau en la suavitat del llom d’un gat, i amb els dits perfilo la llum, que distreta, travessa les pàgines. L’amistat és seure, plàcid, entre cadires i taules plenes i retrobar, en la multitud, una amiga que s’escampa, en un univers de branques clares i blanques. No espantar-se per les afilades punxes de tants branquillons, sinó acariciar-los amb cura, palpant amb orfendat les fulles soltes, per trobar en cada una d'elles un mar inabastable d'amics tiets i coneguts. Somriure per trobar un somriure i després notar com el món, tot el món, ha quedat com sempre: en les mans que s’apropen i es troben sense tocar-se perquè no els hi fa falta sentir-se per acariciar la calma.

[Aura · Rating 5 out of 5]

aquest llibre m’ha acariciat el cor trencat.

la nostalgia prova que estas vivint una vida plena. anhelar els teus propis records és un privilegi.

❤️‍🩹

[Irene Mataraunlector · Rating 1 out of 5]

Mucha floritura, mucha palabra, y al final no cuenta absolutamente NADA.

[Maria Sopena · Rating 5 out of 5]

“amb l’altre de costat, volíem desapareixer una mica menys: ens vam convèncer que aquella era la promesa de l’amistat”

En un moment en que el tema de l’amistat m’és una mica ferida, llegir-lo ha sigut terapèutic i dolorós a parts iguals. M’ha tocat molt molt endins. Suposo que és d’aquests llibres que sempre tindràs guardats a una part del teu cor.

[Jorge · Rating 5 out of 5]

Qué preciosidad de libro. Formalmente es interesantísimo: hay múltiples narradores, una alternancia entre la primera y la tercera persona y entre la narración en presente y en futuro, y una estructura desordenada y caótica que te presenta la historia como por ráfagas, en las que las escenas parecen recuerdos de diferentes momentos y etapas vitales de los protagonistas, que se muestran desde diferentes perspectivas y voces. Y el contenido es igual de interesante o más, porque la historia que cuenta Pol Guasch es deslumbrante. No podemos saber si está ambientada en un futuro inminente o en un pasado que dejamos atrás hace décadas, porque, por un lado, tiene tintes de distopía, en medio de una catástrofe climática en la que las sequías y el calor culminan en oleadas de incendios que arrasan con los bosques que rodean el pueblo en el que se desarrolla gran parte de la acción. Sin embargo, hay referencias muy reconocibles que parecen situar la narración a principios de los años 80. Más bien, parece un universo alternativo donde el colapso ecológico hacia el que muy probablemente estamos caminando se funde con el servicio militar obligatorio de la España franquista y con los inicios de la crisis del SIDA. Y en medio de este panorama nos encontramos con los dos protagonistas: Líton y Rita, absolutamente inolvidables. Esta novela es, sobre todo, la historia de su amistad. Pero aquí también se habla de amor, desamor, familia, emergencia climática, enfermedad y muerte. De lo más interesante que he leído en los últimos meses.

[Paula Villanueva · Rating 4 out of 5]

pf pf pfffff es MUY fuerte. qué escritura más bella (y qué buenísima traducción), cuánta poesía e imaginación en cada palabra, en cada descripción. paula me lo dió y empecé a leerlo a su vera mientras ella estudiaba. lo cuento porque forma parte de mi experiencia de lectura, la hace mejor también.

me encantan los libros que tratan los temas que pol guasch aborda en este (en el que hay tanto de diario, de ensayo, de poema inmenso, de carta de amor): el desarraigo, el fin del mundo como lo conocemos, la escasez de recursos, la soledad y el amor en mayúsculas que viene a ser la amistad. la muerte merodea de una manera desgarradora.

añado que el personaje de rita me ha encantado a niveles insospechados y su capítulo/diario/infantil me ha pirrado (en fin es mi cosa)

[Salud Yáñez · Rating 4 out of 5]

3'5

[Alexis · Rating 4 out of 5]

Que prosa tan bonita. Que historia tan tierna. Que libro tan duro. Me ha gustado muchísimo pero necesité conectar más con los personajes.

[Judith Vives · Rating 3 out of 5]

3'5? ahí ahí

hay cosas que me encantan de este libro. es una historia compleja de relaciones interpersonales, pero lo que más me ha maravillado ha sido el contexto en el que se sitúa: un futuro distópico pero perfectamente imaginable en el que no hay pájaros en el cielo, las abejas se han extinguido, y el ritmo de la vida lo marcan los permanentes incendios.

sin embargo, aunque el fondo me haya encantado, en la forma me ha perdido un poco. creo que ha resultado demasiado experimental para mí, y creo que anteponía el contar las cosas De Forma Bonita frente a contarlas de forma clara. la línea temporal también es a base de saltos que si parriba que si pabajo.... hace tres años hubiese dicho que quizás era demasiado tonta para este libro, pero simplemente es que el estilo no ha sido para mí.

[ѕαиdяα мd · Rating 4 out of 5]

"La cosa dels llibres bons és que saben recollir els esdeveniments sense narrar-los, que no cal que contin gaire cosa, si són bons, però que dir una veritat sense dir-la és molt difícil: els gestos, la manera de mirar-se, els pensaments sobtats, l’atmosfera dels llocs". Doncs això!

[Luís Queijo · Rating 5 out of 5]

Numa prosa cuidada e com uma forte toada poética, Pol Guasch faz de uma colecção de pensamentos / divagações emanadas por vários personagens, acerca de vários temas e em torno de uma história comum, o cerne desta novela. Se tivesse de ser caracterizada por alguma particularidade está seria a desorganização e o quão vaga é a narrativa. Não há um fio condutor e tudo parece uma amálgama de versões que se sobrepõem - a meio de um relato feito um personagem, a narração muda e passa a ser feita por outro sem que o tema se altere. Ainda que seja bastante avesso a estas nuances narrativas e a sentir-me perdido, neste caso resulta bastante bem e achei a forma como o autor o faz, bastante cativante.
O conteúdo é um discorrer sobre as vivências da juventude em tempos que não são, de todo, claros mas se intuem e de uma forma muito sentimental e melancólica. Nele encontramos amores e desamores, a ruralidade e o urbano, conflitos geracjonais, o início de vidas independentes, doença e morte e, acima de tudo, a amizade.
Tendo o anterior livro do autor para ler, aconteceu começar por este, ficar fã da sua escrita e cada vez mais espantado com a nova geração de escritores catalães.
A ler, definitivamente.