Érase una vez una casa, una casa maravillosa: tenía jardín, desván y sótano. Solo le faltaba una piscina. Y los habitantes… eran buena gente, aunque a veces podían ser un poco estrafalarios. O directamente un auténtico desastre… porque lo habitual era que la liaran bien parda. Lo que es seguro es una cosa: en esta casa es imposible aburrirse.
Era un llibre que m' havien recomanat molt, i penso q no ha arribat a.les meves expectatives, personalment no m'agraden els tipus de còmics amb text enmig del llibre, a més a més penso q el text q hi ha no revela ni diu res diferent del q acabem veient O entenent a les vinyetes.
Es un estil de dibuix que no m acaba d agradat, però si q haig de dir q el tema està ben pensat l'únic q la manera de com està desenvolupat no m'acaba d' agradar , entenc perquè s'han fet els personatges basats en objectes O aliments però penso q amb persones reals seria més realista i entenedor per tothom
Personalment no el recomanaria, però això no vol dir q no sigui un bon còmic, q a mi no m'hagi agradat no vol dir q a vosaltres no us agradi.
Després d’una primera lectura li poso un dos. A mi m’ha agradat que hi hagués text entre capítols, però a la vegada m’ha semblat que no aportava prou i es feia repetitiu. Els personatges són carismàtics, però una mica plans i diria que les seves característiques (excepte el fantasma que no sap espantar) no ajuden especialment a donar-los profunditat. La història té moments divertits, i probablement una virtut que té és ser extravagant, però almenys des de la mirada adulta m’ha semblat que ni em sorprenia ni apel·lava a la meva capacitat de fascinació infantil.