What do you think?
Rate this book
Les papallones no mosseguen
La Clàudia té tretze anys la primera vegada que una papallona la mossega. Aquella mateixa tarda serà testimoni d'un fatídic accident. Des d'aleshores la vida avança a batzegades per a ella i la seva germana Sara: l'època universitària, les festes de joventut, les parelles i la maternitat... fins que trenta anys més tard l'esdevir les obliga a retrobar-se i afrontar cara a cara l'episodi més cru de la seva infantesa. Mentrestant, s'imposa el pas del temps, que en la Clàudia sempre es conjuga amb un passat ferit disposat a tornar quan menys s'ho espera: com el batec d'unes ales que provoca el caos a l'altre banda del món.
Marta Bayarri explora a Les papallones no mosseguen les formes que una ferida del passat pot tenir quan som més grans, si no hem sabut aplacar-la abans. Amb tacte de narradora lepidòptera, amb bones dosis d'un sentit de l'humor irònic, i la sensibilitat d'algú que ha dedicat tota la seva vida a encarnar emocions d'altres, Bayarri narra una història universal sobre créixer i deixar enrere la pell dura de les ferides que carreguem, com crisàlides que no s'acaben d'obrir mai del tot.
La vida, això: l'amor i la mort, les cures i el dolor, la infantesa i la vellesa, oscil·lant, amunt i avall, com ales de papallona; l'única manera que coneixem de mantenir-nos en l'aire, en ple vol.
Marta Bayarri explora a Les papallones no mosseguen les formes que una ferida del passat pot tenir quan som més grans, si no hem sabut aplacar-la abans. Amb tacte de narradora lepidòptera, amb bones dosis d'un sentit de l'humor irònic, i la sensibilitat d'algú que ha dedicat tota la seva vida a encarnar emocions d'altres, Bayarri narra una història universal sobre créixer i deixar enrere la pell dura de les ferides que carreguem, com crisàlides que no s'acaben d'obrir mai del tot.
La vida, això: l'amor i la mort, les cures i el dolor, la infantesa i la vellesa, oscil·lant, amunt i avall, com ales de papallona; l'única manera que coneixem de mantenir-nos en l'aire, en ple vol.
192 pages, Paperback
First published January 29, 2024
4 people are currently reading
149 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 26 of 26 reviews
March 13, 2024
Les papallones no mosseguen • 5/5
Que Marta Bayarri és una actriu boníssima no se m’escapava, però també -ara puc dir- que és una boníssima escriptora.
Amb aquesta novel·la costumista ella debuta en el món de la literatura i ho fa meravellosament.
Sensibilitat, un argument introspectiu i una narració plenament intimista, Marta Bayarri ens explica la història de la Clàudia, marcada per un sotrac d’adolescència que la farà ser qui és a ella i al seu entorn.
Escrita amb una estructura habitual i fàcil d’entendre, és una novel·la coral narrada per la protagonista. Una reflexió sobre la vida i tot allò que la marca i li deix petja.
He subratllat més d’una desena de cites al llarg de la lectura, hi ha unes frases reflexives molt bones que no em volia deixar escapar i que emmarcaré en una de les meves llibretes.
Simplement una novel·la sensacional.
Que Marta Bayarri és una actriu boníssima no se m’escapava, però també -ara puc dir- que és una boníssima escriptora.
Amb aquesta novel·la costumista ella debuta en el món de la literatura i ho fa meravellosament.
Sensibilitat, un argument introspectiu i una narració plenament intimista, Marta Bayarri ens explica la història de la Clàudia, marcada per un sotrac d’adolescència que la farà ser qui és a ella i al seu entorn.
Escrita amb una estructura habitual i fàcil d’entendre, és una novel·la coral narrada per la protagonista. Una reflexió sobre la vida i tot allò que la marca i li deix petja.
He subratllat més d’una desena de cites al llarg de la lectura, hi ha unes frases reflexives molt bones que no em volia deixar escapar i que emmarcaré en una de les meves llibretes.
Simplement una novel·la sensacional.
April 9, 2025
"Les papallones no mosseguen" és la primera novel.la de l'autora i quin desplegament d'ales, Marta. Ens portes cap a racons instrospectius plens d'intimitat i sensibilitat.
La Clàudia té tretze anys i com cada any passa l'estiu al poble amb els seus pares i la seva germana petita, la Sara. Només té ganes d'arribar a aquell indret i passar per davant de la botiga per trobar-se amb el seu gran amic, en Dani.
Un accident fatídic condiciona la resta de la seva vida i viure un fet tan traumàtic fa que no torni a xafar aquells carrers fins trenta anys després.
Recorda aquells dies borrossos amb molta intensitat i creix amb la sensació de no encaixar enlloc. L'oblit s'instal.la en la memòria per combatre el dolor.Fins que no arriba a ça universitat no fa una amiga de debò,l' Eulàlia.
La seva família és com moltes altres i la Clàudia ens farà viatjar per la seva joventut entre festes i alcohol,relacions poc sanes i enfrontaments amb ka família com a via de fugida cap a endavant. Es va fent gran i té una feina estable, una parella i una filla però sent que el trencaclosques de la seva vida no està reconstruida. Viu el divorci dels seus pares, l'apropament amb la seva germana i finslment la mort de la mare. Aquest dol la fa esclatar i reconnectar amb el passat. Posa ordre a la seva vida i afronta el dolor i la culpabilitat que la rosseguen per dins.
Comença a recorre un nou camí on cicatritzar les ferides i torna al poble on va començar tot, es retroba amb la germana del Dani i enterra la flor que ha guardat durant trenta snys.
Un relat amb molt de simbolisme que explora en el dol, en el silenci,la culpabilitat i el dolor i en els records.
🦋 Sobreviure.Crèixer.Transformar-se. Volar.
La Clàudia té tretze anys i com cada any passa l'estiu al poble amb els seus pares i la seva germana petita, la Sara. Només té ganes d'arribar a aquell indret i passar per davant de la botiga per trobar-se amb el seu gran amic, en Dani.
Un accident fatídic condiciona la resta de la seva vida i viure un fet tan traumàtic fa que no torni a xafar aquells carrers fins trenta anys després.
Recorda aquells dies borrossos amb molta intensitat i creix amb la sensació de no encaixar enlloc. L'oblit s'instal.la en la memòria per combatre el dolor.Fins que no arriba a ça universitat no fa una amiga de debò,l' Eulàlia.
La seva família és com moltes altres i la Clàudia ens farà viatjar per la seva joventut entre festes i alcohol,relacions poc sanes i enfrontaments amb ka família com a via de fugida cap a endavant. Es va fent gran i té una feina estable, una parella i una filla però sent que el trencaclosques de la seva vida no està reconstruida. Viu el divorci dels seus pares, l'apropament amb la seva germana i finslment la mort de la mare. Aquest dol la fa esclatar i reconnectar amb el passat. Posa ordre a la seva vida i afronta el dolor i la culpabilitat que la rosseguen per dins.
Comença a recorre un nou camí on cicatritzar les ferides i torna al poble on va començar tot, es retroba amb la germana del Dani i enterra la flor que ha guardat durant trenta snys.
Un relat amb molt de simbolisme que explora en el dol, en el silenci,la culpabilitat i el dolor i en els records.
🦋 Sobreviure.Crèixer.Transformar-se. Volar.
July 17, 2024
perfecte!!!!! ❤️🩹❤️🩹❤️🩹
February 28, 2024
Un exemple de com un espisodi traumàtic en una edat delicada continua present i silenciós en la vida d'una persona, aprofitant els moments importants d'aquesta, per fer-se notar i dir-hi la seva. Fa pensar en que potser som menys lliures del que creiem i que el que hem viscut és una gran part del que som.
February 10, 2025
"(...) el que més li va costar va ser deixar de preguntar-se per què. Quan va entendre que mai trobaria la resposta va seguir el rastre d'allò que havia estimat."
June 22, 2025
❤️🩹❤️🩹❤️🩹
February 13, 2025
Parlar de les ferides, el trauma i la culpa és sempre una aposta valenta, però n'hi ha qui creuen que guardar-ho, no parlar-ho i amagar-ho pot ser el camí que els salvi del dolor. S'equivoquen, el dolor s'ha de poder plorar, s'ha de poder buscar ajuda i curar.
February 2, 2025
"...es va imposar el silenci a les nostres vides. I no va ser un silenci tranquil, més aviat va ser un emmudiment malhumorat que espessia l'ambient del pis on vivíem fins a fer-ne l'aire irrespirable."
"...li acabava d'escopir una veritat deshonesta, enquistada, que s'havia podrit dins meu per por de ser dita. De ser parlada, compartida, escoltada."
"I segurament tenia raó. He sigut tan obedient tota la vida, i he volgut fer les coses tan «bé», que el caos i el desordre m'atabalen. No els entenc."
"La dona que també va ser la mare no la vam conèixer gaire. M'agradava imaginar que potser havia viscut una vida pròpia, una altra vida més alegre al marge de la seva."
"No sabem mai que passa per dins de les persones que tenim al voltant. Fem suposicions depenent de nosaltres mateixos i del que estem passant en cada moment de les nostres vides."
"...li acabava d'escopir una veritat deshonesta, enquistada, que s'havia podrit dins meu per por de ser dita. De ser parlada, compartida, escoltada."
"I segurament tenia raó. He sigut tan obedient tota la vida, i he volgut fer les coses tan «bé», que el caos i el desordre m'atabalen. No els entenc."
"La dona que també va ser la mare no la vam conèixer gaire. M'agradava imaginar que potser havia viscut una vida pròpia, una altra vida més alegre al marge de la seva."
"No sabem mai que passa per dins de les persones que tenim al voltant. Fem suposicions depenent de nosaltres mateixos i del que estem passant en cada moment de les nostres vides."
January 5, 2025
Un cant a la cura de les cicatrius que acumulem i la capacitat de transformar el dolor silenciat i la culpa en la força amb què bastir les nostres ales.
Un llibre sobre crèixer amb una ferida oberta i en com la pell s’endureix amb la mesura dels anys. Com tornar a l’essència i reviure per poder avançar. Escrit amb molta sensibilitat i fins i tot amb un punt d’humor irònic.
Una abraçada Clàudia, més que necessària.
Sobreviure, crèixer, transformar-se i volar.
Un llibre sobre crèixer amb una ferida oberta i en com la pell s’endureix amb la mesura dels anys. Com tornar a l’essència i reviure per poder avançar. Escrit amb molta sensibilitat i fins i tot amb un punt d’humor irònic.
Una abraçada Clàudia, més que necessària.
Sobreviure, crèixer, transformar-se i volar.
October 26, 2024
Barreja d'enyorança i delicadesa, de culpa i tristesa, però sense ser una d'aquelles coses flonges feta per estovar. Més aviat va per feina, explica el que ha d'explicar, i ho fa prou bé. Per passar un parell de bones tardes de lectura.
October 13, 2025
'Em vaig espantar quan vaig comprovar com de cruels podem ser quan la ferida no està curada'
October 9, 2024
“Les coses lletges, si no es diuen, no passen. És el que hem fet tota la vida. És el que, des de ben petita, ens han ensenyat a fer.”
“Em vaig espantar quan vaig comprovar com de cruels podem ser quan la ferida no està curada.”
Un llibre preciós, normal, que parla d’una vida normal, de coses que passen i, alhora, coses que no passen. La Claudia i la Sara viuen la mort del Dani de maneres diferents. Després de l’accident que li comportà la mort, elles continuen amb les seves vides.
Amb una separació del pares pel mig, amb l’enfermetat de la mare, amb la separació de la Sara i en Marc després de no poder exercir la maternitat biològica, amb la filla de la Claudia, la Laia, que ajuda a la mare s trobar un nou estil marental diferent al que ella va rebre.
Magníficament emotiu. Altament recomenable.
“Em vaig espantar quan vaig comprovar com de cruels podem ser quan la ferida no està curada.”
Un llibre preciós, normal, que parla d’una vida normal, de coses que passen i, alhora, coses que no passen. La Claudia i la Sara viuen la mort del Dani de maneres diferents. Després de l’accident que li comportà la mort, elles continuen amb les seves vides.
Amb una separació del pares pel mig, amb l’enfermetat de la mare, amb la separació de la Sara i en Marc després de no poder exercir la maternitat biològica, amb la filla de la Claudia, la Laia, que ajuda a la mare s trobar un nou estil marental diferent al que ella va rebre.
Magníficament emotiu. Altament recomenable.
February 23, 2025
"Hi ha qui diu que recordem els llocs, no les persones. Tornar a casa la seva mare no va ser fàcil. Quan algú que estimes marxa per sempre és dur tornar als espais compartits, a les sabatilles d'estar per casa, a les ulleres de prop, al llibre a mig llegir, al devantal de flors"
📚Aquesta novel·la comença amb un fet que va marcar la Clàudia quan només tenia tretze anys. Un esdeveniment que l’acompanyarà tota la vida, condicionant les seves decisions, la relació amb la seva germana i la manera com afronta el món.
A través de salts temporals, descobrirem la seva història i les persones que han deixat petjada en la seva vida. Un relat sobre la culpa, la tristesa i les cicatrius que ens poden acompanyar des del passat.
✨ Amb una prosa delicada i plena de frases que et faran reflexionar, aquesta primera novel·la de l’autora ens regala una lectura entranyable i colpidora.
📚Aquesta novel·la comença amb un fet que va marcar la Clàudia quan només tenia tretze anys. Un esdeveniment que l’acompanyarà tota la vida, condicionant les seves decisions, la relació amb la seva germana i la manera com afronta el món.
A través de salts temporals, descobrirem la seva història i les persones que han deixat petjada en la seva vida. Un relat sobre la culpa, la tristesa i les cicatrius que ens poden acompanyar des del passat.
✨ Amb una prosa delicada i plena de frases que et faran reflexionar, aquesta primera novel·la de l’autora ens regala una lectura entranyable i colpidora.
August 23, 2025
Darrere la imatge idíl·lica q projectem sovint s'hi amaga dolor i trencadís. Aq és una història que posa el focus ens els moments + durs de la protagonista, la Clàudia, i en tot allò q li ha anat passat, q la marca i q l'ha portat a ser la Clàudia q és avui. Molt ben escrit, molt poètic, però dur... cal llegir-lo amb ganes, l'ecperiència és tot un aprenentatge sobre el dol i sobre com aprendre a parlar i a posar paraules a allò q sentim.
July 7, 2024
espectacular ✨✨
m’ha enganxat moltissim, super distret i perfecte res a comentar
m’ha enganxat moltissim, super distret i perfecte res a comentar
October 17, 2024
Quant dolor acumulat amagat, i quin recordatori de viure plenament deixant sentir tot el que ens passa, i expressar-ho.
January 19, 2025
M'ha agradat, explica força bé les conseqüències de no curar les ferides quan toca i carregar una motxilla de culpa al llarg de tota una vida.
February 13, 2025
Sensible, remarca molt allò que s’espera de nosaltres per sobre dels nostres sentiments.
February 22, 2025
Cal parlar d'allò que ens fa patir.
El text s'hauria de revisar lingüísticament.
El text s'hauria de revisar lingüísticament.
March 1, 2025
Genial ❤️🩹
April 27, 2025
Els estius feliços al poble, les tardes llargues passejant, el primer enamorament ... Tot queda aturat quan, als tretze anys, la Clàudia presencia un fatídic accident.
La vida continua, el dolor queda a dins, silenciat, mig esborrat... Però es pot esborrar del tot si no s'afronta? Si no se'n parla?
Trenta anys després, el passat sacseja de nou.
És d'aquelles històries que gaudeixes a poc a poc, que ressonen.
La vida continua, el dolor queda a dins, silenciat, mig esborrat... Però es pot esborrar del tot si no s'afronta? Si no se'n parla?
Trenta anys després, el passat sacseja de nou.
És d'aquelles històries que gaudeixes a poc a poc, que ressonen.
June 30, 2025
Coneixia la Marta Bayarri per la seva faceta d’actriu i, després de llegir “Les papallones no mosseguen”, també m’encanta com a escriptora. Amb una veu sensible, autèntica i íntima, la novel·la explora el dolor silenciat, les relacions familiars i la pèrdua d’una forma molt commovedora.
La Clàudia, la protagonista, juntament amb la seva germana Sara, viu la pèrdua d’un amic. Un fet traumàtic que capgira les seves vides, reformula la seva identitat i les persegueix a mesura que es fan grans. Un dolor silenciat que també trenca la seva família, que esquitxa quan explota i que necessita tornar al passat per curar-se. Com diu l’autora en una entrevista, la Clàudia viu el seu propi efecte papallona: una cosa del passat repercuteix en el present durant tota la seva vida.
Malgrat la forta càrrega emocional de la narració, la lectura és àgil i l’autora aconsegueix crear una connexió amb la protagonista i tot el seu procés. És un llibre que et fa somriure, plorar i reflexionar, i amb un final que, per a mi, ha estat preciós i rodó.
M’ha costat escriure’n la ressenya; és una història que cal païr i que fa valorar encara més la importància de parlar del dolor emocional sense tabús.
La Clàudia, la protagonista, juntament amb la seva germana Sara, viu la pèrdua d’un amic. Un fet traumàtic que capgira les seves vides, reformula la seva identitat i les persegueix a mesura que es fan grans. Un dolor silenciat que també trenca la seva família, que esquitxa quan explota i que necessita tornar al passat per curar-se. Com diu l’autora en una entrevista, la Clàudia viu el seu propi efecte papallona: una cosa del passat repercuteix en el present durant tota la seva vida.
Malgrat la forta càrrega emocional de la narració, la lectura és àgil i l’autora aconsegueix crear una connexió amb la protagonista i tot el seu procés. És un llibre que et fa somriure, plorar i reflexionar, i amb un final que, per a mi, ha estat preciós i rodó.
M’ha costat escriure’n la ressenya; és una història que cal païr i que fa valorar encara més la importància de parlar del dolor emocional sense tabús.
November 22, 2025
La protagonista té un sentiment de pena i culpa durant dècades. Aquesta lectura remarca com allò del que no t'atreveixes a parlar pot definir la teva personalitat i perjudicar-te durant molts anys.
This entire review has been hidden because of spoilers.
January 12, 2026
Tot lo que “También esto pasará” hauria volgut ser. Com parlar de la gestio dels traumes i del dol d’una forma curosa i gens feixuga. M’ha agradat molt.
May 10, 2024
Plors. Lectura que repeteixo constantment. Un cant a la cura de les cicatrius que anem acumulant i a la capacitat de transformar-les. Transformar el dolor silenciat i la culpa en la força amb què bastir les nostres ales.
Molt recomanable!!
Molt recomanable!!
December 22, 2024
Bdeixar-se anar, per deixar venir, per deixar marxar. Treballar el passat viscut i recordat per alliberar i sanar el present. Molt bonic
Displaying 1 - 26 of 26 reviews