Mundo hetero: La teoría feminista de Montserrat Roig

by Montserrat Roig, Betsabé García Álvarez

Els textos que s’apleguen en aquesta antologia són una joia en l’obra de Montserrat Roig. Publicats originalment en castellà en un volum miscel·lani titulat ¿Tiempo de mujer? (1980) constitueixen una raresa en la seva producció, ja que són els pocs textos teòrics que va escriure sobre el gènere. Roig va haver d’enfrontar-se a un ardu procés d’introspecció i va esbossar aquí les línies mestres del seu pensament feminista, on reflexiona sobre què és ser dona. Perquè ella era una més, una dona.

«El tema de la dona fa por. I fa por perquè va més enllà dels condicionants econòmics i socials de l’estructura actual, perquè ataca el subconscient i, en atacar el subconscient, ataca el poder de l’home». M. Roig.

240 pages, Paperback

Published February 28, 2024

About the author

Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny de 1946 - 10 de novembre de 1991) fou una escriptora en català de novel·les, contes, assaig, reportatges i articles periodístics. Va presentar i dirigir diversos programes de televisió, mitjà en el qual va excel·lir com a entrevistadora a escriptors de generacions precedents.

Novel·la
Ramona, adéu! (1972)
El temps de les cireres (1977)
L'hora violeta (1980)
L'òpera quotidiana (1985)
La veu melodiosa (1987)

No ficció
Els catalans als camps nazis (1977)
L'agulla daurada (1985)
L'autèntica història de Catalunya (1990)
Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991)
Un pensament de sal, un pessic de pebre : dietari obert (1992)

Reviews

[am · Rating 4 out of 5]

“jo, que estic a cavall entre la natura i la cultura. Jo, que ja no sé qui soc. A qui pertanyo. Quin és el meu món. Jo, que voldria dir-me tots els noms de les dones. I no dir-me’n cap. I voldria saber si ara ha arribat, de debò, el temps de les dona.”

[lena casanoves giol · Rating 4 out of 5]

«jo, encotillada per les citacions i morta de por, vomitant la seva vida i la seva misèria a través de xifres i frases "brillants", jo, que estic a cavall entre la natura i la cultura. jo que ja no sé qui soc. a qui pertanyo. quin és el meu món. jo que voldria dir-me tots els noms de les dones. i no dir-me'n cap. i voldria saber si ara ha arribat, de debò, el temps de la dona»

[Goros · Rating 5 out of 5]

Hi ha una cosa especial en llegir textos de feminisme situats: adonar-se que el feminisme i la societat en una mateixa ciutat poden ser completament diferents segons l’època. Llegir Món hetero m’ha fet evident la distància entre la Catalunya de la postguerra i el moment històric en què jo llegeixo aquest text, des de Mèxic.

He trobat el llibre molt interessant, sobretot perquè Montserrat Roig escriu també des d’un lloc on no acaba de trobar-s’hi del tot. Els feminismes nord-americans dels anys setanta apareixen com una realitat llunyana del que passava a Catalunya, de la mateixa manera que jo llegeixo avui Roig des d’un altre context i una altra geografia.

Algú que escriu d’aquesta manera sobre la societat ha de ser reconeguda com una icona del feminisme català. El feminisme de Roig obre pas no només a identificar les violències derivades d’una construcció de la dona des de la mirada masculina, sinó també a pensar els mecanismes que les sostenen.

Hi ha qüestions que em semblen fonamentals, com la reproducció del masclisme per part dels homes, la seva relació amb el capitalisme o les persones que queden fora de la normativitat social, que potser no es desenvolupen del tot, però que el text ja deixa clarament apuntades.

L’existència d’aquest escrit més teòric i sistèmic de Roig obre, sens dubte, la porta a llegir les seves novel·les des d’una altra perspectiva.