M'has parlat i t'he dit que et vaig dir que no et digui

by Irene Solà

M’has parlat i t’he dit que et vaig dir que no et digui
Proust va dir que «els llibres bons són escrits en una mena de llengua estrangera», observació que va dur César Aira a escriure que «la primera funció de l’art és la de produir estranyesa, trencar els hàbits de la percepció i tornar nou allò que és vell». I això és justament el que fan el col·lectiu Estampa i Irene Solà en aquestes pàgines, atorgant nova forma al tradicional gènere epistolar. Convidats per la comissària d’art Alexandra Laudo, que signa el pròleg d’aquesta edició, M. i Irene mantenen una correspondència que transita entre la cosa poètica i la pura hilaritat.
M. és un model de generació de text que el col·lectiu d’artistes-programadors Estampa, autors de l’epíleg, van utilitzar per escriure durant aquest intercanvi epistolar, que bé podem considerar, seguint l’observació de Jorge Carrión, i donada la puntualíssima data d’aquest experiment (2019), com un incunable d’una Intel·ligència Artificial per aquells dies encara deliciosament maldestra i erràtica.

72 pages, Paperback

Published December 1, 2023

About the author

Irene Solà is a Spanish writer and an artist. She has exhibited her work at the CCCB in Barcelona and the Whitechapel Gallery in London. Her first book of poems Bèstia won the 2012 Amadeu Oller Prize and Dikes novel, the 2017 Documenta Prize.

Reviews

[carmen · Rating 4 out of 5]

gràcies karen <3, m'ha agradat molt!! jo tmb tinc ganes d'escriure mails com a cartes. vaya tela marinera les imatges que creava la ia heaaavis..... realment fort. tinc ganes de llegir lúltim de la irene jiji

[Naara Rodher · Rating 5 out of 5]

Interesante ejercicio (o acción?) artística de una triada sin fallo: comisaria (Alexandra Laudo), escritora ( Irene Solà) y conjunto de artistas que dieron chicha a una IA (Estampa)

Me resulta un tanto curiosa la manera incoherente (a veces) de la IA de generar respuestas, siendo evidente su previo entrenamiento a base de novelas de Merce Rodoreda ( dato del que se da cuenta Irene) pero con estilazo y gusto poético.

Poner a una IA con Irene Solà es un movimiento que no deja indiferente. Me gusta y muy a dentro no. Supongo que eso tiene ser humana en el despertar de las IA.

[arnau sanromà · Rating 4 out of 5]

Regalàs de l’Emma. Un llibret on comenten i exposen una perfo que van fer penya molt bona. Realment poètic que una esceiptora parki amb una versióc de ChatGtp retro del 2019 volia més se m’ha fet curtet, poqes vegades he sentit tendresa per una IA, que en aqest cas esceivia d’una forma sintacticament desordenada i sense sentit q provocava l’aparicio d’imatges insolites que amb l’ajuda de l’autora, recollia de forma elegant i carinyosa. una càpsula amagada i reveladora d’un futur mes semblant al disc d utopia d bjork q a un capitol de blackmirall.

[Laia · Rating 5 out of 5]

fem com les màquines; ens abracem i ens quedem uns segons a mà.

[Natàlia Llansó Florentí · Rating 4 out of 5]

M’ho he passat molt bé, experiment bonic.

[Federico Soriano · Rating 3 out of 5]

El libro abre infinitas posibilidades. Una manera de entender la literatura. Y las frases de las cartas generadas son poemas únicos
Leído en la edición en castellano. Como ediciones.

[Marina · Rating 5 out of 5]

extremadament divertit!

[teresa connolly · Rating 2 out of 5]

(2.5)
Mmmmm mola la idea però pfff acaba sent bastant meh