What do you think?
Rate this book
El carrer Estret
El carrer Estret va guanyar l'any 1951 el primer premi Joanot Martorell de novel·la. A través de la mirada del narrador protagonista, un veterinari acabat d'arribar, i de la veu alegre i curiosa de la seva cuinera, el personatge inoblidable de Francisqueta, el lector coneixerà la vida tranquil·la de Torrelles, una petita població imaginària de la Catalunya contemporània. Apropiant-se d'una coneguda frase atribuïda a Stendhal ("una novel·la consisteix a fer passar un mirall al llarg d'un camí"), Pla aconsegueix fer descobrir al lector la banalitat de la vida quotidiana i l'amarga solitud dels personatges anònims que hi viuen. A mig camí del quadre de costums i de la literatura neorealista, fent novel·la com si no en fes, Josep Pla demostra una vegada més la capacitat inesgotable de la seva prosa per interessar el lector i submergir-lo en una successió d'imatges i d'anècdotes extretes de la realitat, una realitat que és, però, "prodigiosa, inesgotable, grollera i màgica"
- GenresFiction
302 pages, Paperback
First published January 1, 1951
21 people are currently reading
226 people want to read
About the author
Josep Pla
219 books123 followersJosep Pla i Casadevall (known as José Pla in Spanish) (March 8, 1897, Palafrugell, Girona - April 23, 1981, Llofriu, Girona) was a Catalan journalist and a popular author. As a journalist he worked in France, Italy, England, Germany and Russia, from where he wrote political and cultural chronicles in Catalan.
The most important characteristics of the “planian” style are simplicity, irony, and clarity. His works show a subjective and colloquial view, “anti-literary”, in which he stresses, nevertheless, an enormous stylistic effort by calling things by their names and “coming up with the precise adjective”, one of his most persistent literary obsessions.
Pla lived completely dedicated to writing. The extent of his Obres Completes - Complete Works (46 volumes and nearly 40,000 pages), which is a collection of all his journals, reports, articles, essays, biographies and both long and short novels.
His liberal-conservative thought, skeptic and uncompromising, filled with irony and common sense, keeps sounding contemporary, completely current, even though it seems to contradict the current cultural establishment same as it did with its completely opposed antecessor. His books remain in print and both Spanish and Catalan critics have unanimously recognized him as one of the greatest writers of the 20th century.
The most important characteristics of the “planian” style are simplicity, irony, and clarity. His works show a subjective and colloquial view, “anti-literary”, in which he stresses, nevertheless, an enormous stylistic effort by calling things by their names and “coming up with the precise adjective”, one of his most persistent literary obsessions.
Pla lived completely dedicated to writing. The extent of his Obres Completes - Complete Works (46 volumes and nearly 40,000 pages), which is a collection of all his journals, reports, articles, essays, biographies and both long and short novels.
His liberal-conservative thought, skeptic and uncompromising, filled with irony and common sense, keeps sounding contemporary, completely current, even though it seems to contradict the current cultural establishment same as it did with its completely opposed antecessor. His books remain in print and both Spanish and Catalan critics have unanimously recognized him as one of the greatest writers of the 20th century.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 38 reviews
April 10, 2026
"Si se me permitiera haría una confesión: las 'pocas cosas' cada día me apasionan y me gustan más. Ya estoy cansado de comprobar que detrás de las 'grandes cosas' no hay absolutamente nada, que casi inconscientemente me acostumbro a valorarlas con un criterio contrario a sus dimensiones externas".
Eso me pasa a mí con este librito y en general con la vida; le llamo así cariñosamente librito, no por el tamaño (300 pág.) sino por lo recogido y sencillo que es y el cariño que le he tomado. El olfato me dice que esta va a ser una reseña minoritaria, pero no por ello me privaré de quedarme bien a gusto dando mi opinión sobre esta novela que me ha parecido una sorpresa estupenda.
Vuelvo a Pla años después, a su prosa sobria, payesa, medida, de gran maestro. No sé porque he dejado pasar tanto tiempo. Que envidia me produce siempre su escritura; es uno de esos autores que de no ser por la experiencia que uno ya va acumulando como lector, pudiera asimilar a algo simple, como de que no es tan difícil hacer lo que hace… y evidentemente ni mucho menos es así.
Hacía mucho tiempo que no lo decía, allá va: ¡que joyita de libro!, discreto, fino, señorial, con gusto, como la propia escritura siempre tan agradable de Pla para el lector sensible y atento.
En la solapa de la edición de Áncora & Delfín que manejé, sale el autor con una boina. Hay quien opina que era una pose su boina y demás, pudiera ser (desde luego, nada comparado con algunos que lucen boina en la actualidad), que no era tan rural como aparentaba, también pudiera ser, que era más burgués y cosmopolita que la imagen pública que vendía, puede ser también… que escribe como los ángeles, eso es seguro, incuestionable.
"El piso estaba silencioso, uno de aquellos silenciosos pueblos absolutos, definitivos que a mí me dan una sensación de sufrimiento, de desamparo. Estos silencios, sólidos, macizos, son, sin embargo, muy útiles a las personas -escasas- que los pueden resistir, porque llegan a dar una sensación física y precisa de la pequeñez del hombre sobre la tierra. Ante esos muros grises, no valen veleidades vanidosas o pedantescas. Barreras infranqueables. En medio del ruido el hombre se siente fuerte. Delante del silencio, descubre su grandiosa inanidad y pequeñez"
Me ha parecido muy sorpresivo el sentido del humor que gasta, que te lleva y trae por la vida y vidas del pueblo con anécdotas, peripecias y mil circunstancias graciosas y ridículas que ocurren en una vecindad mínima...los chismes que le cuenta la cocinera al protagonista, los cotilleos de las vidas ajenas, la importancia de esas vidas ajenas dentro del aburrimiento del pueblo. Entretenidísimo.
"Para mi cocinera, enterarse de la vida de los demás constituye una voluptuosidad. Si no pudiera hacerlo, encontraría que la vida no tiene sentido alguno. A menudo leo en libros y periódicos que los filósofos y autores que se cotizan, se preguntan -con pluma trémula, angustiada, quizá ficticia- cuál es el sentido de la vida. Que extraña pregunta, ¡válgame Dios! Francisqueta, que se encuentra en la vida, sujeta a la vida, que está inmersa en la vida conoce perfectamente su sentido".
Y enfrente el contrapunto del protagonista, antagonista, diferente por completo, pero necesariamente complementarios:
"Como no soy entrometido ni curioso, es posible que en este ambiente no seré un hombre feliz jamás. La escasa amenidad que se conserva en este mundo consiste, probablemente, en la degustación de los pequeños detalles, de las minúsculas anécdotas de la microscópica curiosidad".
Ya se observan en esta novela muchos de los temas que muchas décadas después han sido tendencia, moda y objeto de seguimiento, y que el bueno de Pla ya ve venir de lejos:
"Las verduras y legumbres del tiempo consiguen la máxima delicadeza cuando se pueden comer en su propio tiempo. La clave de su calidad es el respeto por su localismo. Son cosas que no quieren ser transportadas, ni viajadas, ni desplazadas lejos de los lugares donde han visto el sol y donde se han hecho. Es el mismo fenómeno del pescado. Los viajes forman a los hombres -se suele decir-. Los viajes deforman, entristecen y estropean las verduras, las legumbres y el pecado"
Prosa limpia, pulcra, sencilla de la vida del pueblo, de eso sí que sabe un rato Pla; en España siempre ha habido escritores que han sabido trabajador ese género rural, no mencionaré a ninguno pero salen 5 o 6 autores casi sin querer. El sello personal de Pla es inconfundible, una escritura medida, contenida, sin grandes alaracas ni tramas, que te hace envidiar la tranquila vida del pueblo, la languidez del otoño o la calma de los días lluviosos. Una literatura para encontrarse uno mismo, diría yo, que huye de la ostentación y la ornamentación, tanto en lo cotidiano, como en lo literario, un poco al estilo Hemingway, con sus diferencias evidentes.
"¿Las novelas? ¿Dónde están las novelas? Las novelas no existen más que en la imaginación de los novelistas, sus personajes son puras ilusión de espíritu, que los lectores confunden, por espíritu de modestia, con ellos mismos. Un mundo activo, actuando -¡de qué manera!-, pero que no puede expresarse, es el que explican las novelas . Pero la acción de las novelas es el secreto de quienes las leen".
Eso me pasa a mí con este librito y en general con la vida; le llamo así cariñosamente librito, no por el tamaño (300 pág.) sino por lo recogido y sencillo que es y el cariño que le he tomado. El olfato me dice que esta va a ser una reseña minoritaria, pero no por ello me privaré de quedarme bien a gusto dando mi opinión sobre esta novela que me ha parecido una sorpresa estupenda.
Vuelvo a Pla años después, a su prosa sobria, payesa, medida, de gran maestro. No sé porque he dejado pasar tanto tiempo. Que envidia me produce siempre su escritura; es uno de esos autores que de no ser por la experiencia que uno ya va acumulando como lector, pudiera asimilar a algo simple, como de que no es tan difícil hacer lo que hace… y evidentemente ni mucho menos es así.
Hacía mucho tiempo que no lo decía, allá va: ¡que joyita de libro!, discreto, fino, señorial, con gusto, como la propia escritura siempre tan agradable de Pla para el lector sensible y atento.
En la solapa de la edición de Áncora & Delfín que manejé, sale el autor con una boina. Hay quien opina que era una pose su boina y demás, pudiera ser (desde luego, nada comparado con algunos que lucen boina en la actualidad), que no era tan rural como aparentaba, también pudiera ser, que era más burgués y cosmopolita que la imagen pública que vendía, puede ser también… que escribe como los ángeles, eso es seguro, incuestionable.
"El piso estaba silencioso, uno de aquellos silenciosos pueblos absolutos, definitivos que a mí me dan una sensación de sufrimiento, de desamparo. Estos silencios, sólidos, macizos, son, sin embargo, muy útiles a las personas -escasas- que los pueden resistir, porque llegan a dar una sensación física y precisa de la pequeñez del hombre sobre la tierra. Ante esos muros grises, no valen veleidades vanidosas o pedantescas. Barreras infranqueables. En medio del ruido el hombre se siente fuerte. Delante del silencio, descubre su grandiosa inanidad y pequeñez"
Me ha parecido muy sorpresivo el sentido del humor que gasta, que te lleva y trae por la vida y vidas del pueblo con anécdotas, peripecias y mil circunstancias graciosas y ridículas que ocurren en una vecindad mínima...los chismes que le cuenta la cocinera al protagonista, los cotilleos de las vidas ajenas, la importancia de esas vidas ajenas dentro del aburrimiento del pueblo. Entretenidísimo.
"Para mi cocinera, enterarse de la vida de los demás constituye una voluptuosidad. Si no pudiera hacerlo, encontraría que la vida no tiene sentido alguno. A menudo leo en libros y periódicos que los filósofos y autores que se cotizan, se preguntan -con pluma trémula, angustiada, quizá ficticia- cuál es el sentido de la vida. Que extraña pregunta, ¡válgame Dios! Francisqueta, que se encuentra en la vida, sujeta a la vida, que está inmersa en la vida conoce perfectamente su sentido".
Y enfrente el contrapunto del protagonista, antagonista, diferente por completo, pero necesariamente complementarios:
"Como no soy entrometido ni curioso, es posible que en este ambiente no seré un hombre feliz jamás. La escasa amenidad que se conserva en este mundo consiste, probablemente, en la degustación de los pequeños detalles, de las minúsculas anécdotas de la microscópica curiosidad".
Ya se observan en esta novela muchos de los temas que muchas décadas después han sido tendencia, moda y objeto de seguimiento, y que el bueno de Pla ya ve venir de lejos:
"Las verduras y legumbres del tiempo consiguen la máxima delicadeza cuando se pueden comer en su propio tiempo. La clave de su calidad es el respeto por su localismo. Son cosas que no quieren ser transportadas, ni viajadas, ni desplazadas lejos de los lugares donde han visto el sol y donde se han hecho. Es el mismo fenómeno del pescado. Los viajes forman a los hombres -se suele decir-. Los viajes deforman, entristecen y estropean las verduras, las legumbres y el pecado"
Prosa limpia, pulcra, sencilla de la vida del pueblo, de eso sí que sabe un rato Pla; en España siempre ha habido escritores que han sabido trabajador ese género rural, no mencionaré a ninguno pero salen 5 o 6 autores casi sin querer. El sello personal de Pla es inconfundible, una escritura medida, contenida, sin grandes alaracas ni tramas, que te hace envidiar la tranquila vida del pueblo, la languidez del otoño o la calma de los días lluviosos. Una literatura para encontrarse uno mismo, diría yo, que huye de la ostentación y la ornamentación, tanto en lo cotidiano, como en lo literario, un poco al estilo Hemingway, con sus diferencias evidentes.
"¿Las novelas? ¿Dónde están las novelas? Las novelas no existen más que en la imaginación de los novelistas, sus personajes son puras ilusión de espíritu, que los lectores confunden, por espíritu de modestia, con ellos mismos. Un mundo activo, actuando -¡de qué manera!-, pero que no puede expresarse, es el que explican las novelas . Pero la acción de las novelas es el secreto de quienes las leen".
February 16, 2024
"A la gent grisa, opaca, corrent, que pobla la superfície de la terra, no li esdevé mai res de particular, res de nou, res d'important. La vida comença, la vida continua, la vida s'acaba en circumstàncies més o menys semblants, disposant de més o menys diners, amb més o menys sensibilitat, amb més o menys lucidesa. En realitat no passa res més. Les novel•les...? On són les novel•les?"
March 31, 2025
la paola i en joan no fan broma ni exageren: és perfecte (ja m’ho pensava). ❤️
March 29, 2024
Boníssima (segona) introducció a Josep Pla. Cada vegada més enamorat d’aquest senyor. Escriu com un home que no té pressa per trobar la paraula adequada en cada frase. Crec que puc haver trobat un nou escriptor de referència. La seva gran virtut (o problema, segons com es miri) és que no necessita una història per explicar. Ell és feliç descrivint un lloc, la seva gent i les seves manies. Si de tant en tant apareixia alguna trama (secundària) la seva escriptura perdia una mica de gràcia. També cal dir que alguna historieta d’un personatge secundari no anava malament per alleujar una mica la narració. No ho sé, molt feliç d’haver pogut llegir Pla.
October 3, 2021
Josep Pla utiliza en aquest llibre el recurs del mirall de Stendhal: passeja un mirall per la població fícticia de Torrelles que reflecteix episodis quotidians de la vida dels seus veïns. No passa res en concret, pero alhora la vida fa el seu camí. El domini del llenguatge i l’art narratiu de Pla és simplement superb.
August 17, 2021
Este es el segundo libro que leo en catalán y la verdad que me ha agradado bastante el estilo del famoso y reverenciado Josep Pla.
El Carrer Estret es un libro que carece de trama como tal pero que narra de manera lineal el desarrollo de la vida durante un año de un veterinario en un pueblo ficticio de la Cataluña rural. Su estilo y léxico, su ritmo, todo denota mucho esa característica forma de escribir que se dice que es tan "Planiana" Vengo de leer bastantes libros este año con un estilo similar y que me agrada mucho, en el que priman los mensajes pequeños y rutinarios, las enseñanzas vitales rudimentarias y sencillas, las anécdotas y retratos del mundo, antes que complejas tramas que solo buscan enredarse una y otra vez.
Hay capítulos mejores y peores pero en general, El Carrer Estret es un libro muy recomendable para casi cualquier persona. La edición que poseo es de 341 páginas, y el catalán empleado es algo más complejo que el que un castellanoparlante sin mucho conocimiento de esta lengua pueda poseer, ya que Josep Pla usa un lenguaje muy descriptivo y adjetivizante. No obstante, recomiendo mucho, como hago siempre con las lenguas extranjeras, y más en este caso que se trata de una lengua muy muy similar al castellano, leerlo en su lengua original, ya que además sirve para profundizar mucho en el lenguaje literario catalán y en el vocabulario rural y natural. El caso, muy buen libro para quien busca una lectura tranquila y pausada llena de personajes y retratos curiosos de un mundo no tan lejano pero que nos puede transportar más allá.
El Carrer Estret es un libro que carece de trama como tal pero que narra de manera lineal el desarrollo de la vida durante un año de un veterinario en un pueblo ficticio de la Cataluña rural. Su estilo y léxico, su ritmo, todo denota mucho esa característica forma de escribir que se dice que es tan "Planiana" Vengo de leer bastantes libros este año con un estilo similar y que me agrada mucho, en el que priman los mensajes pequeños y rutinarios, las enseñanzas vitales rudimentarias y sencillas, las anécdotas y retratos del mundo, antes que complejas tramas que solo buscan enredarse una y otra vez.
Hay capítulos mejores y peores pero en general, El Carrer Estret es un libro muy recomendable para casi cualquier persona. La edición que poseo es de 341 páginas, y el catalán empleado es algo más complejo que el que un castellanoparlante sin mucho conocimiento de esta lengua pueda poseer, ya que Josep Pla usa un lenguaje muy descriptivo y adjetivizante. No obstante, recomiendo mucho, como hago siempre con las lenguas extranjeras, y más en este caso que se trata de una lengua muy muy similar al castellano, leerlo en su lengua original, ya que además sirve para profundizar mucho en el lenguaje literario catalán y en el vocabulario rural y natural. El caso, muy buen libro para quien busca una lectura tranquila y pausada llena de personajes y retratos curiosos de un mundo no tan lejano pero que nos puede transportar más allá.
July 22, 2022
m’ha agradat molt! el tornaré a llegir en algun altre moment i tot. Em sentia com mirant una telenovel·la hehe molt guai!
February 3, 2023
M’agrada molt com escriu Pla. El seu català és tan fluid i el seu to irònic tan fi que llegir-lo es fa molt amè. La llàstima que no tot el que fa acaba sent per mi, perquè el llibre acaba sent un quadre de costums sense una tensió narrativa definida, un seguit d’escenes entrellaçades, algunes molt divertides i d’altres que no acaben de fer tant el pes.
March 24, 2025
Impressionant la capacitat de fer una novel·la tant entretinguda explicant únicament fets quotidians d’un poble.
March 21, 2026
Per a arribar-hi calgué travessar la platja deserta. La sorra cremava. L'aire era asfixiant. La llum era la pura dispersió - una força exaltada i rutilant. El blau de la mar tenia una roentor brunyida, era com una matèria sòlida, en vibració frenètica. Davant del sorral, les onades s'inflaven i morien en la remor d'un silenci monòton.
Durant la seva vida, Josep Pla, va escriure poques novel·les. "El carrer estret" n'és la primera, on tracta la vida quotidiana que passa al voltant d'aquest carrer, lloc on es muda a viure un any el protagonista, un veterinari del qual sabem més aviat poc. A través dels seus ulls i judicis (com diria Sartre "A porta tancada", L'enfer, c'est les autres), anem coneixent diversos personatges.
És veritat que el contingut, la prosa, sovint és excel·lent, però globalment, el contingent, la direcció de personatges, la història narrativa, és molt fluixa. La interacció del protagonista amb aquests personatges i la Francisqueta, és més aviat pobre. Aquest és el principal motiu pel qual li dono 3/5 estrelles.
Menció especial a certs passatges com el dels dos enamorats que van a la platja (llegir text de la introducció), em sembla de les millors coses que s'han escrit mai en català, pura prosa planiana, plena d'adjectivació exquisida que a la vegada dona un ritme imparable a les frases. M'encanta.
En resum, crec que ens trobem davant una obra primerenca que té el millor de Pla i el pitjor d'una novel·la sense direcció.
Dir que l'estiu és l'estació més trista de l'any - en aquest país - és probablement una heretgia. Però a mi m'ho sembla. L'estiu és desgavellat, desordenat, una temptativa d'intimitat fracassada. A mi m'agrada més un camp d'un verd sucós, humit, que un camp groc i assedegat. M'agrada més un cel gris que un cel de vidre. M'agrada més el plovisqueig que la llum crepitant, l'impermeable que el cos de mànigues, les begudes hivernals, tan saboroses, que els líquids gelats i insípids. M'agrada més l'aire tocat per una lleugera boira blavenca que l'aire polsós, asfixiant, sota el firmament cristal·lí. La llum de tardor, en aquest rodal, és una de les coses més luxoses i fines que hom pot imaginar; aquesta llum, a l'estiu, és aclaparadora i a mi em produeix una gran fatiga. A l'estiu el cervell s'espesseeix i la sensibilitat es desfibra. Horaci parlava de la llum rabiosa de l'estiu; Mallarmé, del lúcid hivern. A mi em sembla que aquests adjectius responen a una adequació precisa. Si jo podia practicar una qualsevol concepció de l'estiu, em sembla que coincidiria més amb les idees d'abans d'ara que amb les actuals. No aniria pas a estiuejar per tenir més calor ni per portar ulleres fumades; cercaria la possibilitat de dormir amb una manta al llit.
Durant la seva vida, Josep Pla, va escriure poques novel·les. "El carrer estret" n'és la primera, on tracta la vida quotidiana que passa al voltant d'aquest carrer, lloc on es muda a viure un any el protagonista, un veterinari del qual sabem més aviat poc. A través dels seus ulls i judicis (com diria Sartre "A porta tancada", L'enfer, c'est les autres), anem coneixent diversos personatges.
És veritat que el contingut, la prosa, sovint és excel·lent, però globalment, el contingent, la direcció de personatges, la història narrativa, és molt fluixa. La interacció del protagonista amb aquests personatges i la Francisqueta, és més aviat pobre. Aquest és el principal motiu pel qual li dono 3/5 estrelles.
Menció especial a certs passatges com el dels dos enamorats que van a la platja (llegir text de la introducció), em sembla de les millors coses que s'han escrit mai en català, pura prosa planiana, plena d'adjectivació exquisida que a la vegada dona un ritme imparable a les frases. M'encanta.
En resum, crec que ens trobem davant una obra primerenca que té el millor de Pla i el pitjor d'una novel·la sense direcció.
Dir que l'estiu és l'estació més trista de l'any - en aquest país - és probablement una heretgia. Però a mi m'ho sembla. L'estiu és desgavellat, desordenat, una temptativa d'intimitat fracassada. A mi m'agrada més un camp d'un verd sucós, humit, que un camp groc i assedegat. M'agrada més un cel gris que un cel de vidre. M'agrada més el plovisqueig que la llum crepitant, l'impermeable que el cos de mànigues, les begudes hivernals, tan saboroses, que els líquids gelats i insípids. M'agrada més l'aire tocat per una lleugera boira blavenca que l'aire polsós, asfixiant, sota el firmament cristal·lí. La llum de tardor, en aquest rodal, és una de les coses més luxoses i fines que hom pot imaginar; aquesta llum, a l'estiu, és aclaparadora i a mi em produeix una gran fatiga. A l'estiu el cervell s'espesseeix i la sensibilitat es desfibra. Horaci parlava de la llum rabiosa de l'estiu; Mallarmé, del lúcid hivern. A mi em sembla que aquests adjectius responen a una adequació precisa. Si jo podia practicar una qualsevol concepció de l'estiu, em sembla que coincidiria més amb les idees d'abans d'ara que amb les actuals. No aniria pas a estiuejar per tenir més calor ni per portar ulleres fumades; cercaria la possibilitat de dormir amb una manta al llit.
May 9, 2023
En aquest llibre no hi passa res. Només la vida tranquil·la al poblet de Torrelles. Quina senzillesa i quina dolçor. 🌸☀️
January 4, 2025
Primera lectura de l'any 🩵
No es pot dir res que no s'hagi dit abans sobre la prosa de Pla.
M'ha encantat... i estic totalment enamorada de la seva fina i característica ironia.
No es pot dir res que no s'hagi dit abans sobre la prosa de Pla.
M'ha encantat... i estic totalment enamorada de la seva fina i característica ironia.
March 23, 2019
Pla en intimitat, senzillesa i immersió en el seu carrer, tot fent de veterinari i veí
August 20, 2023
No passa res en tot el llibre. Les descripcions i reflexions sobre la vida de poble són magnífiques. Això de les estrelles no us ho prengueu molt en sèrio.
July 16, 2023
Es curioso, este género no suele gustarme, pero me he leído el libro prácticamente del tirón.
Me ha hecho sentir una especie de calidez que no sé explicar. Como si estuviera sentada en mi balcón, observando tranquilamente la vida de mis vecinos. No tiene una trama como tal (o si la tiene, yo no la he encontrado), y sin embargo leía cada página con ganas de la siguiente, porque quería saber a dónde iban los dos enamorados con la bicicleta o si el recién llegado volvía a espiar al vecino mientras se cambiaba de ropa.
Me ha hecho sentir una especie de calidez que no sé explicar. Como si estuviera sentada en mi balcón, observando tranquilamente la vida de mis vecinos. No tiene una trama como tal (o si la tiene, yo no la he encontrado), y sin embargo leía cada página con ganas de la siguiente, porque quería saber a dónde iban los dos enamorados con la bicicleta o si el recién llegado volvía a espiar al vecino mientras se cambiaba de ropa.
February 16, 2018
Pla escribe de maravilla (y/o tiene un traductor heroico), pero no cuenta gran cosa.
December 23, 2022
Escric açò abans de l'examen de lectura d'aquest llibre. He de dir que em pareix un llibre molt avorrit, encara que m'agrada eixe tópic de contrast poble/ciutat.
Ve un nou veterinari al poble de Torrelles, donya pura és la vidua de l'antic veterinari i li recomana viure a un pis en el carrer Estret i a la Francisqueta per que li cuine ja que és molt xerraire. Joaquim i Simoneta viuen al pis de dalt, un dia li clava un cop de taló al seu marti perquè no va voler anar amb ella al cine. Massaguer és el rellotger, viu amb la seua dona Caterina, qui parla amb Francisqueta al balcó. Enric fa 3 anys que no li dirigeix la paraula a la seua dona Teresa malgrat ser molt sociable fora de casa. Montserrateta és la neboda d'Elvira i ha d'elegir casar-se amb Miquel, Ramon o Enriquet; finalment elegeix a Ramon gràcies a el Mosson. El senyor Damian fou un polític a qui van expulsar del seu partit per un dia amb febra cantar a la verge. La senyora Maristany té dos fills. Un se'n va a Barcelona i l'altre viu amb ella i la dona. La senyoreta Remei li conta que patia de insomni i malsons d'un home. Francesc Valls és el rellogat de Massaguer, parla poc. La senyora Riteta és molt pobra i agafava els ferms de cavall. Felip es va deixar treure un queixal per animar a la seua dona Conxita a la qual li feia por anar al dentista. El net del senyor Sebastià es va empassar un franc i quan va fer crinc es va morir.
Ve un nou veterinari al poble de Torrelles, donya pura és la vidua de l'antic veterinari i li recomana viure a un pis en el carrer Estret i a la Francisqueta per que li cuine ja que és molt xerraire. Joaquim i Simoneta viuen al pis de dalt, un dia li clava un cop de taló al seu marti perquè no va voler anar amb ella al cine. Massaguer és el rellotger, viu amb la seua dona Caterina, qui parla amb Francisqueta al balcó. Enric fa 3 anys que no li dirigeix la paraula a la seua dona Teresa malgrat ser molt sociable fora de casa. Montserrateta és la neboda d'Elvira i ha d'elegir casar-se amb Miquel, Ramon o Enriquet; finalment elegeix a Ramon gràcies a el Mosson. El senyor Damian fou un polític a qui van expulsar del seu partit per un dia amb febra cantar a la verge. La senyora Maristany té dos fills. Un se'n va a Barcelona i l'altre viu amb ella i la dona. La senyoreta Remei li conta que patia de insomni i malsons d'un home. Francesc Valls és el rellogat de Massaguer, parla poc. La senyora Riteta és molt pobra i agafava els ferms de cavall. Felip es va deixar treure un queixal per animar a la seua dona Conxita a la qual li feia por anar al dentista. El net del senyor Sebastià es va empassar un franc i quan va fer crinc es va morir.
This entire review has been hidden because of spoilers.
November 23, 2023
Ens permetrem el luxe de separar l’obra de l’autor.
El primer que em sobta és el pròleg, en què Pla argumenta que aquesta obra vol fer de mirall, assentant-se una posició d’autor que fotografia, que no interpreta. Tanmateix, em sembla el clar exemple d’intèrpre’t. Ès impossible descriure sense filtrar, i em sembla que el Josep Pla n’és el clar exemple.
Per altra banda M’ENCANTA que el llibre se centri en les històries quotidianes, petites i no en les grans trames fins el punt d’assemblar-se, fins i tot, al que es podri entendre com una etnografia. Tanmateix, discrepo amb el Josep Pla sobre aquest fet: el llibre sí te trama i argument, el llibre sí que té fil conductor. El que no té és el típic argument que ven i que triomfa entre els lectors.
Per últim dir (per tal que quan llegeixi aquesta ressenya se’m vingui al cap) que ESTIMO la Francisqueta, representa tot el que està bé❤️. I que les converses i les convencions socials que, segons Pla, són buides i ens fan perdre temps de vida, precisament, són vida.
El primer que em sobta és el pròleg, en què Pla argumenta que aquesta obra vol fer de mirall, assentant-se una posició d’autor que fotografia, que no interpreta. Tanmateix, em sembla el clar exemple d’intèrpre’t. Ès impossible descriure sense filtrar, i em sembla que el Josep Pla n’és el clar exemple.
Per altra banda M’ENCANTA que el llibre se centri en les històries quotidianes, petites i no en les grans trames fins el punt d’assemblar-se, fins i tot, al que es podri entendre com una etnografia. Tanmateix, discrepo amb el Josep Pla sobre aquest fet: el llibre sí te trama i argument, el llibre sí que té fil conductor. El que no té és el típic argument que ven i que triomfa entre els lectors.
Per últim dir (per tal que quan llegeixi aquesta ressenya se’m vingui al cap) que ESTIMO la Francisqueta, representa tot el que està bé❤️. I que les converses i les convencions socials que, segons Pla, són buides i ens fan perdre temps de vida, precisament, són vida.
January 13, 2023
Llegir Josep Pla és com escoltar algú proper que et conti fets de la seva vida. El seu català empordanès és fonèticament i lèxicament molt proper al de les Illes.
Les seves petites històries totes elles lligades a la població de Palafrugell (Torrelles) no només ens parlen del que suceeix als seus protagonistes, dels fets, també hi podem veure com creixen i canvien les poblacions, com modifiquen el medi, com estava dividida la societat, com era l'ambient de les tertúlies, les relacions dels homes amb les dones, de les dones entre si...
Pla filtra tota la realitat que l'envolta per extreure'n la part més quotidiana, allò que ens passaria desapercebut i ho explica amb un llenguatge ric i senzill alhora. No és limita a ser un narrador del verisme, sinó que a través de successos aparentment intranscedents mostra el rerefons que amaguen, els motius que els han provocat, els sentiments que els iniciaren, aquest és el vertader lirisme de la seva obra.
Pla és únic.
Les seves petites històries totes elles lligades a la població de Palafrugell (Torrelles) no només ens parlen del que suceeix als seus protagonistes, dels fets, també hi podem veure com creixen i canvien les poblacions, com modifiquen el medi, com estava dividida la societat, com era l'ambient de les tertúlies, les relacions dels homes amb les dones, de les dones entre si...
Pla filtra tota la realitat que l'envolta per extreure'n la part més quotidiana, allò que ens passaria desapercebut i ho explica amb un llenguatge ric i senzill alhora. No és limita a ser un narrador del verisme, sinó que a través de successos aparentment intranscedents mostra el rerefons que amaguen, els motius que els han provocat, els sentiments que els iniciaren, aquest és el vertader lirisme de la seva obra.
Pla és únic.
February 3, 2023
Un clàssic del segle XX que destaca pel seu retrat social i de personatges en un poble gran inventat, tot i que sembla ser Palafrugell, durant la primera meitat del segle XX. La novel·la no té trama, i de fet Pla se'n sent orgullós, tots els capítols són pinzellades dels veïns i del dia a dia del poble. Aquesta és la principal causa que no sigui una lectura dinàmica, costa posar-s'hi però el retrat irònic és tan intel·ligent que té capítols veritablement captivadors. Però molts altres acaben sent completament intranscendents. Val la pena llegir-lo perquè és un clàssic important de la literatura catalana, però posarà a prova la paciència del lector.
March 7, 2024
per mi, aquest llibre és una oda al safareig. tant per a la gent a qui li agrada com per a qui diu que no en fa, però s'acaba deixant dur per aquella gent que li explica!!!
crec tan fermament que tot el que llegeixi seu m'agradarà... la quotidianitat del que parla, com descriu les coses del dia a dia d'una forma tan magnètica, però simple a la vegada... lo amo
"El fet que el públic cregui que les novel·les han de tenir argument no vol pas dir que en la vida n'hi hagi. Aquesta necessitat del públic és el que demostra que la vida, transportada al pla literari, és una segregació informe, caòtica d'imatges."
crec tan fermament que tot el que llegeixi seu m'agradarà... la quotidianitat del que parla, com descriu les coses del dia a dia d'una forma tan magnètica, però simple a la vegada... lo amo
"El fet que el públic cregui que les novel·les han de tenir argument no vol pas dir que en la vida n'hi hagi. Aquesta necessitat del públic és el que demostra que la vida, transportada al pla literari, és una segregació informe, caòtica d'imatges."
June 18, 2025
El primer llibre d'en Pla que llegeixo.
Realment és el que anuncia al principi, una novel·la sense guió, que no passa "res", com el dia a dia de la vida mateixa.
La seva forma de descriure fets diaris amb comentaris que analitzen el nostre dia a dia, les relacions i les persones m'ha agradat molt :)
Així i tot, no és un llibre que enganxa (al final una mica més), però dóna una sensació maca i de quotidianitat.
Tinc ganes de llegir un altre llibre seu, quan vingui de gust aquest tipus de llibre, com un llibre d'estiu.
Realment és el que anuncia al principi, una novel·la sense guió, que no passa "res", com el dia a dia de la vida mateixa.
La seva forma de descriure fets diaris amb comentaris que analitzen el nostre dia a dia, les relacions i les persones m'ha agradat molt :)
Així i tot, no és un llibre que enganxa (al final una mica més), però dóna una sensació maca i de quotidianitat.
Tinc ganes de llegir un altre llibre seu, quan vingui de gust aquest tipus de llibre, com un llibre d'estiu.
February 5, 2024
A veure aquest senyor descriu molt bé, té un català deliciós i una capacitat d'observació extraordinaria. Però de debò trobo a faltar llegir algun llibre que tingui una seqüència temporal lineal i un grup de personatges que interactuen entre ells i no una munió de personatges que es van intercanviant el protagonisme a cada capítol ('el carrer és el protagonista' que podria dir en xavinoriguis). Sens dubte això es un problema meu d'una ratxa dolenta i de no haver-m'hi fixat prou.
February 2, 2018
Nice slice-of-life novel about a veterinarian that starts working at a small town. It has good insights regarding how people communicate, specilly in non populated areas. I liked how the author describes the town Torrelles and each of its different characters. Regarding the storyline, nothing much happens.
April 12, 2023
Agradable lectura. Molta descripció i poca acció. Se li entreveuen els trets periodístics que caracteritzen l’escriptura de Pla. És la història d’un veterinari que va a viure, durant un any, a un poble. Novel·la sobre la xafarderia, sobre la gent d’un poble. El professor ens va dir que és un homenatge a la gent quotidiana, humil, real. Jo no sé si ho veig així, però tant és.
April 2, 2018
Massa descriptiu pel meu gust. No em feia venir ganes de continuar, m'ha semblat força avorrit. Al principi m'agradava però les descripcions augmenten i se'm fan un pèl pesades. Tot i això estan ben fetes. Segurament no és un llibre fet per a mi.
February 19, 2022
Un llibre costumista que descriu la vida a un poble sense que hi passi massa res podria ser un llibre avorrit. En mans d'un geni com Josep Pla és una novel·la sòlida, divertida i fantàsticament escrita.
August 30, 2022
3.5 És una delícia com escriu aquest home. És d'aquells casos en què no et cal una història interessant perquè només la manera de contar les coses ja fa el pes. No obstant això, he de dir que en aquest cas, la segona meitat de llibre se m'ha fet una mica monòtona o poc entretinguda.
August 17, 2025
Un llibre on no hi passa realment res, però l'escriptura de Pla és tan magnífica que t'endinsa a l'ambient del Torrelles i els seus personatges, i les paraules sonen precioses amb el seu vocabulari i expressió tan rica.
Displaying 1 - 30 of 38 reviews