Amb l'inici de la Guerra Civil, Josep Trullàs decideix allistar-se voluntari a defensar la República, deixant a Terrassa la família i un futur prometedor. La seva és la història de la derrota de l'exèrcit republicà, que viurà en primera persona a cada batalla, a cada front. Des de l'Aragó, passant per la batalla de l'Ebre, fins a les platges de Sant Cebrià, i una dura i llarga postguerra que es convertirà en un infern encara més cruel que la pròpia guerra.
Aquest relat és també el compromís amb l'amor que només arriba per carta, la força de l'amistat forjada al camp de batalla i el desafiament a la mort que assetja a cada pas. Sentiments que es viuen amb la intensitat d'un temps afegit que s'acaba, on només sobreviurà qui aprengui a esquivar les bales. La guerra la fan persones anònimes, amb vides normals que es veuen abocades a fites extraordinàries.
Un novel·la escrita a quatre mans: Josep Trullàs va escriure des del front, cada dia, intentant atrapar totes les vivència i l'horror que veia amb els seus propis ulls. Vuitanta anys després, el seu net, el periodista Xavi Coral, relata la vida del seu avi en aquest debut literari que pretén fer justícia amb tots aquells que no van tenir l'oportunitat de tornar i fer sentir el seu testimoni.
Xavi Coral i Trullàs (Terrassa, 17 de gener de 1971) és un periodista català, presentador del Telenotícies migdia de TV3 des del 2020. Llicenciat en Periodisme, va començar treballant a Televisió de Terrassa, on presentava informatius. Des de 1997 i durant dotze anys va conduir diferents edicions del Telenotícies —principalment en l'edició del migdia—, acompanyat d'Helena Garcia Melero, Raquel Sans i Núria Solé. Des del 2007 fins al 2009 va conduir un programa d'anàlisi del Canal 33 Àgora. Entre 2009 i 2015 presentà amb Espartac Peran el magazín d'entreteniment Divendres, emès a les tardes a TV3. En el programa conduïa els continguts, en directe i des del plató, mentre que Espartac Peran s'establia cada dia en un punt diferent del territori. També amb Peran, va presentar les campanades de cap d'any del 2010 des de la Torre Agbar de Barcelona i el 2011, la Marató de TV3 per la regeneració i trasplantament d'òrgans i teixits. La temporada 2015-2016 fou el presentador del programa de TV3 .CAT. Entre setembre de 2016 i juliol de 2020 va ser corresponsal de la cadena a Brussel·les, en substitució de Francesc Serra. Des del 2020, és copresentador juntament amb la Raquel Sans del Telenotícies migdia a TV3. El 2024 va publicar la seva primera novel·la, Aprendre a esquivar les bales, basat en el dietari del seu avi durant la Guerra Civil espanyola i en les memòries de la seva àvia a la rereguarda.
En Josep Trullàs bé podria estat l'avi que molts vam tenir que va fer la Guerra Civil, la va perdre i va patir la repressió del feixisme a la postguerra i començament de la dictadura.
El detall de l'avi jugant a rugbi al campnde concentració amb jugadors del degà del rugbi (la UE Santboiana) ha posat la cirereta del pastís a aquesta biografia novel·lada.
Ens explica la història d'en Josep Trullàs, un exmilitant republicà que tot i no estar d'acord amb aquestes disputes es veu obligat a lluitar pel seu bàndol, des del seu reclutament a la Guerra Civil Espanyola fins a les penyores que va haver de passar posteriorment davant de la gran repressió feixista. Et permet entendre detalladament el patiment i l'angoixa que qualsevol militant va patir durant aquesta època. I adonar-te dels petits detalls que guanyen valor quan no tens res, ni la teva pròpia llibertat.
Em va captar l'atenció per Sant Jordi per la portada i quan vaig saber que era d'una patum vaig deixar-lo. Però sembla que a banda de presentar telenotícies sap escriure bé. La història, per ser tan personal i familiar, emociona des del primer fins a l'últim moment, i ens ensenya que les generacions actuals no som pas ningú per jutjar els comportaments dels que van patir la guerra i la dictadura. En definitiva, es tracta d'un relat apassionant, que no us tiri enrere l'autoria.
“Es van abraçar més de pressa del que hauria requerit l’ocasió, però tots dos van fer-se els forts i van convenir que es veurien aviat, no calia res més. Sabien que no era veritat”.
L’he acabat amb la pell de gallina i les llàgrimes als ulls. El meu avi també va fer la mili al Marroc i no he pogut parar de pensar amb ell. Quina ràbia tot plegat.
Aprendre a esquivar les bales és una biografía novel.lada que ens endinsa en la història real de la família d'en Xavi Coral, marcada per la Guerra Civil i la repressió franquista. A partir de la figura del seu avi , l’autor reconstrueix un passat trencat per la violència, la por i l’oblit forçat. El llibre combina investigació periodística, memòria familiar i reflexió personal per donar veu a aquells que van haver d’“aprendre a esquivar les bales”, tant les reals com les simbòliques.
📚 Opinió personal
És un llibre profundament necessari. Xavi Coral escriu amb sensibilitat, honestedat i rigor, sense caure en el dramatisme fàcil, però sense rebaixar mai la duresa dels fets. La seva mirada és íntima, però alhora col·lectiva: la història que explica és la de moltes famílies que encara avui arrosseguen silencis heretats.
La lectura convida a reflexionar sobre la memòria històrica, la transmissió del trauma entre generacions i la importància de mirar enrere per entendre qui som. És una obra que emociona, incomoda i interpel·la el lector, i que posa en valor la necessitat de no oblidar.
🌟 Valoració:
Un llibre imprescindible per preservar la nostra memòria històrica i per recordar que el silenci també és una ferida que cal curar.
En Xavi Coral, periodista, fa renéixer una novel.la històrica resseguint els quaderns del seu avi, voluntari a l'exèrcit republicà, protagonista de la desfeta republicana, exil.liat a França, retornat a l'Espanya franquista i deportat a Melilla. Massa anys perdent, una desfeta rere l'altra...l'avi del Xavi sabia trigonometria, era artiller, a França va saber fer-se útil per anar a treballar a la verema, i va tornar, arriscant-se. Roig, va ser enviat a Melilla, allà el seu expedient mai es desencallava...però no va perdre mai l'esperança, de tornar a Terrassa, de fer una vida normal, d'estimar la seva Maria. Un llibre corprenedor amb una experiència com tantes d'altres però molt ben explicada, de la ma d'un avi que ho va viure i registrar i d'un nét que ho a sabut escriure per a nosaltres.
La història de l'avi de Xavi Coral bé podria ser també la història de molts dels avis i besavis del nostre país. L'he llegit força emocionada, en algunes pàgines hi veia el meu avi, que també va estar a la Batalla de l'Ebre i condemnat en camps de treball i no va poder tornar al poble, lliure del tot, fins 10 anys més tard. Sens dubte un episodi de la nostra història que hem de conèixer i recordar.
Molt amè i personal. Sempre és interessant descobrir la Història a través de la petita. Llàstima com sempre que no hi hagi traducció a les frases en castellà, que com a recurs per donar veracitat ja està molt vist (ho fan, en anglès?).
El periodista Xavier Coral reescriu les memòries del seu avi durant la guerra civil amb molts detalls, un llarguíssim període on li passa de tot i més.
Em vaig enamorar del Comes, de la seva alegría en els moments més foscos i de la companyia a en Josep. He de dir que se'm va trencar el cor quan vaig saber que en Comes mai va existir :(
This entire review has been hidden because of spoilers.