"Els optimistes ho veuen tot de color rosa i els pessimistes ho veuen tot negre. Entre els dos colors, vivim envoltats d'il·lusions, somnis, esperances, malentesos, enveges, trampes." Amb aquestes paraules el narrador de Confeti ens avança la seva motivació per demostrar que gran part de l'existència humana és una ficció feta a mida. I com a periodista d'espectacles, troba en la figura de Xavier Cugat la inspiració ideal. El músic català va dedicar tota la vida a ser feliç i famós a qualsevol preu, sempre gràcies a allò que l' les caricatures, les orquestres, les pel·lícules, els matrimonis amb dones guapes i joveníssimes, els chihuahues...
Amb una prosa elegant i enèrgica com el ball de Fred Astaire, tocada d'un humor fi, Jordi Puntí ens fa viatjar de Nova York a Hollywood, de l'Havana a l'hotel Ritz de Barcelona. Així, al llarg de tot un segle turbulent i fantasiós, llegim les peripècies de dos homes que van ser amics potser per conveniència, en un joc de miralls en què la imaginació conviu amb la voluntat de ser immortal, etern.
Jordi Puntí is a writer, translator (Paul Auster, Amélie Nothomb and Daniel Pennac, among others), and a regular contributor to the Spanish and Catalan press. He is currently the editor of the literary supplement, Quadern, published by the newspaper El País.
Puntí is considered one of the most promising new voices of contemporary Catalan literature. In 1998 he published his first book of short stories, Pell d’armadillo (Proa, 1998) that won the Serra d’Or Critics’ Prize.
Ara, el premi Sant Jordi. Jo arribava a aquest llibre amb reticències. Cugat... vols que et digui. He après a desconfiar dels premis, que hi ha cada un que és per engegar a córrer. Doncs m'ha agradat! No és tant una biografia del Cugat, que també, sinó una reflexió sobre la ficció: la ficció de la vida del Cugat, però també la ficció del record, de les coses que expliquem. Com que el narrador és un "narrador testimoni", cap la possibilitat de dubtar de la seva veracitat. I es passeja per la música, el star sistem i la societat nordamericana en un viatge molt amé i instructiu. Hi apareiixem actors i actrius, músics, mafiosos, polítics... M'ha agradat i m'ha sorprès. Recomanable. Per tots els públics, encara que el Xavier Cugat us importi una merda.
El periodista Jordi Puntí guanya el Premi Sant Jordi d'Òmnium amb una novel·la antibiografica, en diu ell.
Una gran tasca de documentació és l'eix vertebrador d'aquest relat que ens parla de Xavier Cugat, artista, músic, dibuixant i, per sobre de tot, mentider.
Puntí ens diu que "el 40% de la vida de qualsevol persona és ficció", i això vol apuntar en el seu llibre. Desmuntar i desmaquillar una vida d'èxit i fama, que Xavi Cugat va pregonar fins a la fi dels seus dies. La felicitat a qualsevol preu. L'ego que se'l menja. La vida en excés.
El narrador, sobre qui pivota tot el relat, s'enganxa al Cugui i el segueix. En destria els records i ens parla de temes com: la imaginació, l'ostentació de la felicitat, l'evolució musical al llarg del segle XX, l'ambició, el poder, la fama, els diners, els viatges...
Amb tocs d'humor i molt d'enginy, ens passegem per una caricatura desdibuixada. Una biografia feta ficció. Un gran treball, el de Puntí.
Biografia novel·lada de Xavier Cugat. Un personatge icònic dels anys 50 i 60 musicals als Estats Units. Les orquestres, els músics, el jazz, Hollywood, Las Vegas, Nova York, la ràdio, el cinema... Un món retratat mil cops de mil maneres. Jordi Puntí ho fa mitjançant en Daniel, un periodista musical que segueix professionalment la carrera d'en Xavier Cugat, amb qui acaba relacionant-se de forma personal i a qui, en els darrers anys del periodista, acaba per imitar i homenatjar.
És una novel·la agradable de llegir i que et fa reviure aquell període de lluentons, luxe i bellesa artificial. Igualment, et fa recuperar la memòria d'en Cugat, un home que creia en l'alegria com a façana, com a escut, com artifici per anar pel món i assolir els seus somnis de grandesa.
És un llibre llegidor (i per tant un excel·lent Sant Jordi) que, amb tot, dona una mica més (cosa que és una molt bona notícia). I aquí es nota l'ofici i l'ambició de l'autor un Jordi Puntí que planteja, disfressada de 'biografia' de Xavier Cugat, una reflexió sobre l'art, la fama i la joia i les servituds de viure. M'ha agradat especialment el to crepuscular, que no cau en el lloc comú, i el disseny del punt de vista en la novel·la, molt intel·ligent, amb diferents primeres persones.
Llegir 'Confeti' ha estat una festassa. Coneixia qui era Xavier Cugat per la seva música, però en desconeixia la seva vida tan trepidant. Ha estat un plaer anar-la descobrint gràcies al narrador, un periodista que apareix i desapareix al llarg de la trajectòria cugatiana i que al final accepta una missió que s'autoimposa per fer un homenatge al seu amic músic. M'ha fascinat un dels grans temes del llibre: els humans necessitem crear ficcions per viure.
Jordi Puntí ens mostra un Xavier Cugat força entranyable, en un llibre que, malgrat una prosa molt ben treballada, té un ritme irregular i a voltes tediós per excés de “virtusisme”. Així i tot, hi ha alguna cosa que ens fa seguir endavant i al final ens deixa bon gust de boca.
Cent vint-i-pico pàgines m'ha costat adonar-me que el llibre m'estava avorrint. Cada vint pàgines estava cansat de seguir llegint, cosa complicada tenint en compte que els capítols en duren quaranta... Suposo que el llibre porta molta feina documental al darrere, i tot el que vulguis, però definitivament no és per a mi.
Un regal d'en Puntí als lectors. Una feinada de documentació per explicar-nos la vida de Xavier Cugat, fent servir un periodista imaginari com a fil narratiu. Ben escrit, en Puntí mai falla. Un llibre que t'obliga a buscar per internet fotos d'hotels, de personatges i buscar vídeos. Un personatge d'aquells que sembla inventat per Hollywood. En aquest cas, va ser un gironí que va inventar-se a Hollywood.
Escrit amb un estil inigualable, la figura de Xavier Cugat m'ha costat una mica enmig de tants elements culturals nord-americans que desconeixia totalment. Tinc la impressió que no em cauria especialment bé, i això no m'ha fet gaudir del tot aquesta biografia novel·lada.
En Cugat m’ha caigut especialment malament (egòlatra, frívol, llefiscós) i l’ambient glamurós dels EUA del segle XX mai m’ha atret gaire, però la traça narrativa de’n Puntí vesteix la història amb una prosa vibrant que la fa de bon llegir. Li hauria esporgat les últimes 50 pàgines.
“El quaranta per cent de la vida humana, calculo jo, és una ficció. Una mentida. Una entelèquia. Un giravolt de la imaginació, si voleu. Una novel·la. Una broma” (p. 19).
"...crec en Deu i em sento inmortal"...o etetn...soc catolic només quan em convé, Déu ho sap i m'ho perdona" p 168 Tenir una vida de novel.la.
La mafia, El Flamingo, l'orquesta Frank Sinatra
Personatges: Cugat, Carmen Castillo, Bugsy, Lorraine, Pedrita, el narrador periodista, els xiuaues Tico i Taco, el germà Albert publicista i Enric, Regina i Francis, senyora D'Morello, Hollywood, Abbe Lane i la seva mare Gracia Lassman, la Charo, la rossa catalana , la Mary.
Llocs L'Havanna, Los Angeles, California, Las Vegas, Nova York, Barcelona, Filadelfia, hotel Ritz de Barcelona
Donar veu a altres personatges. Explicar-ho al lector.
Crueltat conjugal. La Novella de Abbe Lane. Realitat o ficció.
Està bé com a reflexió sobre la veritat, la realitat i la ficció. Al darrere hi ha una gran feina de documentació sobre Xavier Cugat, la música, Hollywood... Però se m'ha fet una mica pesat. A més, en alguns moments el narrador personatge passa el testimoni a d'altres veus i no hi ha ni una mica de canvi en l'estil, cosa que es fa estranya.
Ben escrit. Però pel meu gust, massa llarg i massa detallat. Amb la meitat de pàgines m'hauria agradat més. He trobat més interessant les parts que parlen de la vida del narrador que no pas les que parlen del protagonista.
Una nova obra mestra de l'escriptor català més important de l'actualitat i un dels més destacats d'Europa. Prosa exquisida, ironia precisa i una acció que s'apodera dels territoris vastos de la bona literatura.