Aquesta matinada i potser per sempre

by Manuel de Pedrolo

Un bon dia de l’any 1991 es comet un assassinat al barri del Carmel de Barcelona. El problema és que la presumpta víctima s’ha esfumat –literalment- de l’escena del crim. Els testimonis del fet coincideixen en les seves declaracions: L’home ha desaparegut a plena llum del dia davant l’astorament general poc després que un rodamón li clavés una forca a l’esquena. Dies més tard un enigmàtic professor anuncia a la policia que la víctima era una criatura d’una altra dimensió, d’un altre univers, que feia temps que convivia amb ell. Òbviament la policia arxiva el cas però no pas en Marc Bega, la persona que durant un temps va conviure amb un ésser aliè del nostre univers. Ara, cent cinquanta anys més tard, la fundació privada que generació rere generació s’ha encarregat de vigilar la porta que duu a l’altre univers -i que per altra banda ningú ha pogut detectar ni travessar- acaba de veure aparèixer una segona criatura que entra al nostre món. La policia i la Fundació aniran darrera d’ell per concloure la investigació començada segle i mig enrere.

304 pages, Paperback

First published January 1, 1980

About the author

Manuel de Pedrolo i Molina (l'Aranyó, la Segarra, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre —classificat dins del teatre de l'absurd—, narrativa i contes. La seva obra més coneguda és Mecanoscrit del segon origen.

Natural de l'Aranyó, va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi-Galvany (carrer de Calvet, 9). Començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle xx. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la mort les seves fermes conviccions ideològiques, i es convertí en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, i fou considerat sovint un referent i intel·lectual de l'esquerra independentista.

Durant la guerra civil es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.

Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual.

Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les novel·les, a les quals, independentment del tema, dibuixà sempre amb un fort realisme l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.

Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona (Barcelonès) a l'edat de setanta-dos anys.

Alguns títols de les seves novel·les són:
—La mà contra l'horitzó
—Balanç fins a la matinada
—Cendra per Martina
—Totes les bèsties de càrrega
—Mecanoscrit del segon origen
—Domicili provisional
—Obres púbiques
—Joc brut

També ha publicat llibres de contes:
—Crèdits humans
—Trajecte final

Algunes de les seves obres de teatre són:
—Cruma
—Homes i no
—Situació bis
—Aquesta nit tanquem
—Bones notícies de Sister

I llibres recull d'articles polítics en premsa
—Cal protestar fins i tot quan no serveix de res
—Cròniques

Reviews

[Edgar Cotes Argelich · Rating 2 out of 5]

No soc gaire fan de la ciència-ficció hard, i en aquest cas Pedrolo no m’ha guanyat. De fet, m’he saltat unes 40 pàgines perquè les he trobat infumables. Admiro molt l’erudició i tots els coneixements científics que Pedrolo ha abocat en aquest llibre, que demostren una gran consciència de gènere i també de com estava al corrent de les teories científiques del moment, però el llibre no l’he pogut gaudir.

[Eloi Puig · Rating 4 out of 5]

Ressenya en català:

http://www.elkraken.com/Ressenyes_Cat...

reseña en castellano:

http://www.elkraken.com/Esp/A-esp/R-A...

[Txe Polon · Rating 4 out of 5]

Deixant de banda un capítol (força llarg) en el qual Pedrolo introdueix tota la teoria sobre els universos paral·lels sense cap mena de contemplació de cara al lector i, en el fons, sense gaire sentit literari, es tracta d'una molt bona novel·la de ciència ficció, escrita amb una bona gestió dels fets de la trama, que susciten l'interès sobre una història que s'accelera i guanya consistència en el darrer terç del llibre.

[Albert · Rating 4 out of 5]

Vaig començar aquest any Pedrolo 2018 acabant la lectura de Successimultani i, com que en volia més, em vaig atrevir amb aquesta novel·la, la qual, segons recomanacions i comentaris que havia llegit, era més 'hard'. Potser ho és pel format narratiu i per la ingent informació i especulació científica que en Pedrolo hi va abocar.
L'argument pot semblar, en principi, aparentment senzill: un misteriós visitant d'un univers paral·lel apareix al barri del Carmel a Barcelona, es comet un assassinat i el cos desapareix... i, a partir d'aquí s'hi succeeixen una sèrie de fets, d'investigacions i personatges. Un professor denuncia els fets, un grup d'investigadors (la Fundació) relata com ha seguit el cas, detalla les aparicions pel portal que connecta els universos i, també hi intervé la policia.
Està estructurada en tres parts que a la vegada es divideixen en articles, entrevistes, cartes, informes, etc. on trobarem una gran quantitat d'especulació social i científica (i metafísica i filosòfica) sobre universos paral·lels (tangents com diu l'autor) i paradoxes espai-temps.
La primera part aporta informació dels fets i els personatges i ens situa l'acció, la part central aporta molta (per mi massa) informació i especulació científica, combinada amb especulació filosòfica quasi metafísica... això darrer pot avorrir al lector i desviar-lo de la intriga central. Però a la tercera part torna la intriga i el sentit de la meravella -sense abandonar l'especulació- tot jugant amb l'estil narratiu (eficaç i intel·ligent) típic d'en Pedrolo i enganxar-nos de nou a la novel·la. L'acció succeeix en diferents universos paral·lels i durant 150 anys d'investigacions i salts en el continuum espai-temps.
Densa (potser 'hard') però molt original i interessant. No la recomanaria als lectors d'històries 'soft' ,però és una lectura imprescindible per endinsar-te més i millor en la producció fantàstica de l'autor, sobretot si t'agrada l'especulació.
Com més Pedrolo llegeixo més petit em sento.

[Àngels Freixa · Rating 4 out of 5]

M'he perdut una mica entre mons paral-lels o tangents i entre temps i espai, en algunes pàgines excesivament científiques, pels meus pocs i oblidats coneixements de física. Però el conjunt i, sobretot, la part final, m'ha semblat excel-lent.

[Óscar Navas]

Lo he tenido que abandonar... No iba conmigo...