No cometràs adulteri: Deu Manaments

Deu Manaments #6

by Blanca Llum Vidal

L’adulteri pot ser el que ha sigut sempre segons el diccionari normatiu, és a dir, la «violació de la fidelitat conjugal». Ara bé, per la poeta Blanca Llum Vidal, també pot ser altres coses: un indici d’un problema que batega al fons de la nostra organització social i fins i tot un mecanisme per sanar-lo; una ocasió per posar en qüestió els rols de gènere; una experiència per explorar l’impacte dels cossos en contacte (que sempre hem llegit per contrast amb dues ànimes que es troben). Amb un estil poètic i abassegador, Vidal reinterpreta els versos polítics de Brossa, la sorprenent història de la poeta Marina Tsvetàieva i les narratives dissidents de Víctor Català. Un text subversiu que explora les conseqüències polítiques i socials d’entregar-se al sexe més enllà del matrimoni.

La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d’avui, lluny de qualsevol confessionalisme.

82 pages, Paperback

Published January 1, 2024

Reviews

[Judit · Rating 5 out of 5]

Me-ra-ve-lla. Escrit amb un llenguatge poètic brutal, ple de referències interessants i el més important: capgirant del tot un manament per qüestionar les bases de l'amor i el sexe. Em quedo amb aquest fragment: “Ser fidel (...) no vol dir encadenar, no vol dir posseir, no vol dir tallar-nos cap ala. Potser ser fidel de debò és una manera de comprometre’s --també políticament-- en una història d’amor. De compartir un projecte. De compartir, fins i tot, les portes que s’obren dins d’aquest projecte (...) De donar la volta a la gelosia animal. Potser ser fidel de debò és descobrir que el pacte amorós es pot convertir en una forma d’insubmissió radical.”

[Roger Costa · Rating 4 out of 5]

Fa servir referències xules i ben explicades, amb un to poètic i lleuger. Tot i això, m'hauria agradat que desenvolupés més algunes parts, sobretot l'última pàgina i el concepte de "fidelitat".

[llibresidones · Rating 4 out of 5]

Aquest assaig gira al voltant de l'adulteri i tot el que engloba, però no només això, va molt més enllà de la norma (i del matrimoni) i ens porta fins a les anàlisis dels constructes socials i el lèxic.

Ens parla dels mecanismes, de com ens organitzem socialment, dels rols de gènere i de com explorem els cossos, de les conseqüències polítiques i socials i de com ho podem ressignificar, tot plegat. De les imposicions i de llibertat.

Ara bé, la segona part, l'adulteri amb un conte, és una meravella. En aquest capítol reinterpreta la literatura de Brossa, de Marina Tsvetàieva i de Víctor Català.

Destaco com posa al centre la vida i obra de Víctor Català, com ens la presenta. Una autora imprescindible per entendre d'on venim i valorar les dones que ens han precedit.

La intencionalitat de les seves paraules, la seva subversió i com va escandalitzar el món dels homes la fan una escriptora desobedient i lliure que va obrir camí.

I què dir de les protagonistes de les seves obres: dones que sedueixen d'altres maneres, dones independents, dones diverses, dones allunyades de convencionalismes i formalismes. Dones que reclamen justícia, que l'exerceixen.

La Blanca Llum Vidal, amb la seva prosa poètica i amb un ventall de matisos, ens fa replantejar conceptes i qüestionar-los mirant-los des d'altres enfocaments.

"A qui s'estigmatitza, a qui es marca amb el senyal de la infàmia i amb el ferro roent, a qui es lapida, a qui es deforma amb aquest compost perillós, a qui es mata per cometre adulteri és a les dones, els homosexuals, les sexualitats dissidents".

[Laura · Rating 2 out of 5]

A veure és un llibre ínfim que m'hagués acabat de llegir (m'he quedat a la pàgina 53) sinó fos perque les ultimes 20 pàgines semblen que seràn un spoiler gegant de Victor Català (que espero llegir algun dia).
Perdó per l'expressió, però m'ha semblat una fumada pretenciosa. Tot i això crec que li agradaria a la Clara.

[Daniel Recasens Salvador · Rating 3 out of 5]

Fins a la darreríssima pàgina (ves) es tracta d’un llibre construït contra el títol. Normativament anormatiu, convencional de tan revolucionari. Víctor Català, Brossa, Tsvetàieva i l’strapon.

[Laia Camprubí · Rating 4 out of 5]

Aquest llibre és tot el que t'esperes d'un assaig de la Blanca Llum Vidal. És bastant dens i diria que dels tres que he llegit, és el Manament que he gaudit menys. Tot i això, m'ha agradat la manera d'enfocar el tema i el lligam entre literatura i assaig. I evidentment, que hagi dedicat bastantes pàgines a l'estimadíssima Víctor Català és un gran punt!

[Chiara Baschera · Rating 2 out of 5]

nye no l’he volgut acabar, pot ser no era el moment més adequat de llegir-lo

[Ganyat · Rating 1 out of 5]

Em fa mal aquesta estrella. Si ho veu l'autora, siusplau que no s'ofengui. No és pas que el llibre no sigui bo, sinó que ara mateix no hi conecto gens. La vida em porta a altres reflexions, i no són les que el llibre fa.

[Pablo]

¿Serán estos los años donde Personas Extremadamente Interesantes nos contaban que lo del adulterio no era pasión, ni alboroto, ni tampoco Eros, tan antagónico a Psykhé, sino más bien EQUILIBRIO, política (militante) y biblioteca en ensayos?

En cualquier caso, no hay otra persona escribiendo como Blanca Llum Vidal. Y si la pueden leer en su lengua, un catalán que parece nacido de la tradición oral pero revenido por el XIX y mezclado por la poética de los apátridas pues eso que ganan ustedes, creo. Todo ese estilo de escritura empieza y acaba en ella, es una poeta de melodía infinita en una miríada de teorías que en el fondo son tramoya para un sensacional talento para la imagen (nadie olvidará el strapon aquí), la intuición irreverente que se contradice o matiza a la línea siguiente y, sorprendentemente, de ahí el vínculo con otra poeta sensacional que ha cultivado las Letras como una clásica y una moderna (Luna Miguel, claro) y ha encontrado también la ternura en los lugares más recónditos de nuestra forma de ser y estar.

[Maria Bouabdellah Shaimi · Rating 5 out of 5]

Necessitava algun llibre de poques pàgines per no desmotivar-me i m'ha agradat molt. És el primer d'aquesta col·lecció que em llegeixo. Les reflexions que s'hi fan m'han fet pensar al voltant del matrimoni, el sexe, les relacions que tenim amb els altres (siguin sexoafectives o no) i el poder de la paraula.

"Potser et pots sentir més adúlter quan algú t'escriu un «què fas?» i l'únic que voldries és dir-li que res i que l'únic que vols és denunciar-lo, condemnar-lo i empresonar-lo per divertit i per guapo, que no pas quan practiques un adulteri amb tota la consciència del cos.

(...)

Penso en el núvol semàntic que apareix entre dues (o més) persones que s'atrauen, s'agraden, s'enamoren i es busquen. En aquell ambient que no es pot traduir i en aquelles conseqüències expressives insòlites: allò que a dos pot fer molt de riure, a la resta pot semblar-los sobiranament avorrit; allò que a dos pot servir per entendre's, a la resta pot provocar-los una extrema confusió; allò que a dos pot semblar sofisticat i clarivident, a la resta pot semblar-los primari i obtús."

[jana · Rating 3 out of 5]

m’ha costat molt agafar ritme llegint-lo. que la blanca escriu com els àngels i que sempre és interessant llegir-la parlant d’amor, és clar. no obstant, si no el llegeixes tot de cop és complicat seguir-ne el fil, quan tens el moment però és molt molt molt guai (?). m’ha agradat molt la part del llenguatge i la de Víctor Català.

[Èric Prim · Rating 3 out of 5]

<>

[Martina Cerdà · Rating 3 out of 5]

M’ha costat connectar a la primera part. La segona, on parla de Capmany i Víctor Català m’ha interessat més.