Sant Benet, ora pro nobis. Ja ho ve a dir cap es final, que un instrument per sa vida santa, per noltros, peresosos, que vivim malament, i negligents, és motiu de vergonya i de confusió. Tot i tenir present davant els ulls ses indicacions des traductors i editors, que pensem que s'epoca distinta feia d'uns costums, per noltros escandalosos, una qüestió natural, hi he trobat una duresa que no puc explicar sinó per sa cita manllevada de sa pàgina final de sa Regla. Quan mos trobam amb una altura espiritual per sa que no esteim preparats, potser que mos confronti de tal manera que mos hi volguem revoltar? M'ha fet pensar en que ja fa anys me començava a interessar per espiritualitats taoistes i budistes-zen. Tot i que me sentia més alegre, i somreia més i de cor, vaig perdre es gust per estar sempre de broma i esbutzar-se de riure (tot i que encara en mantenia i en mantengui restes, no sóc plenament pur sinó que me vaig purificant, o això esper jej). Llavors, i ara encara, vaig resultar dur i estrany a nes meus amics amb qui compartia aquestes dinàmiques que ara no m'interessaven i que fins i tot trobava dolentes o a evitar. Vaig ser, i som, ràpid a jutjar i a enutjar-me. Per això, per mantenir-me en sa caritat i s'amor, llenguatges comuns a totes ses tradicions espirituals que m'han interessant, domés puc dir, com a nes principi, Sant Benet ora pro nobis. (Potser per sa meva disconformitat amb sa regla és que no li pos 5 estrelles?)