«Si obro els braços és a tu que abraço, és a tu que atrec cap a mi, ¡món adorable!»
La coneixem, la Virginia Woolf. És inconfusible. L’estil, la profunditat de pensament, el món interior dels personatges, el que fan, el que amaguen, el que ensenyen… Perquè «la vida és el que veiem als ulls de la gent», com diu la narradora a l’arrencada d’un dels contes.
La reconeixem, la Virginia Woolf, en aquest recull. Hi ha Londres que es desplega amb les seves botigues i carrers. Hi ha Picadilly, el joier de Bond Street, l’esposa d’un polític que ens recorda la senyora Dalloway. Hi ha gent que va al teatre, com a Entre els actes. Hi ha una pobra gosseta borda que ens fa pensar en el cocker spaniel de Flush.
Ens adonem de l’evolució de Virginia Woolf en aquesta antologia, la més àmplia feta fins ara en català. Veiem com l’escriptora es va desfent dels fluxos de consciència dels primers contes per anar donant més rellevància a les accions en els últims que va escriure, com si ella s’anés retirant de les pàgines en favor de la història que explica i dels personatges que la fan viure. Perquè al capdavall és això el que Woolf busca: la veritat, la vida.
(Adeline) Virginia Woolf was an English novelist and essayist regarded as one of the foremost modernist literary figures of the twentieth century.
During the interwar period, Woolf was a significant figure in London literary society and a member of the Bloomsbury Group. Her most famous works include the novels Mrs. Dalloway (1925), To the Lighthouse (1927), and Orlando (1928), and the book-length essay A Room of One's Own (1929) with its famous dictum, "a woman must have money and a room of her own if she is to write fiction."
La traducció m'ha agradat, tot i que hi ha alguns aspectes de l'edició (tipogràfics) que crec que hauria de comparar amb els usos de Woolf. Sobre el recull, em sembla una bona edició per introduir-se (o seguir) en Woolf, perquè és lleuger, els contes són rodons i, a més, comparteixen algunes coses amb "La senyora Dalloway": temes, símbols i trets estilístics. La novel·la, però, la trobo més madura (i potser més treballada). Tot i així, hi ha alguns contes que fan riure, i d'altres que més aviat et dibuixen un somriure àcid (i encara uns altres que, almenys a mi, m'han robat el cor).
«La vida és el que veiem als ulls de la gent; la vida és el que la gent aprèn i, havent-ho après, mai, per més que vulgui amagar-ho, deixa de ser conscient de... ¿què? Que la vida és així, potser».
Aquesta antologia és, segons sembla, la més completa elaborada fins ara en català. Contes breus, aparentment senzills i amb una narrativa, com a mínim aparentment, força diferent del poc que he llegit de Woolf: Les Ones i Orlando. M'ha passat igual que amb els contes de Forster, que hi pots tornar i rellegir-los per assaborir-los sense pressa i gaudir, especialment, més de la forma que del contingut. Tot i que potser Woolf és un bon exemple en què la forma pot arribar a ser el contingut en si mateix, de forma indestriable. "Una societat" ha estat el meu preferit, per la ironia i l'humor i l'enorme intel·ligència que s'intueix de l'autora. Sens dubte és una bona forma d'introduir-se a Woolf.
Amb una traducció impecable, el llibre destil·la caràcter anglosaxó per totes bandes. Contes que solen acabar malament o de forma realista, que ratllen la mofa amb un humor subtil i irònic. Contes per llegir sense pressa, d’un en un, assaborint les pauses i aturant-te o tornant a revisar algun detall quan ho sents necessari. Les temàtiques van des de la quotidianitat fins a allò sobrenatural, creant universos sencers de detalls sense importància, fent ús de la imaginació i d’una narrativa que atrapa.
“Uns quants contes” recull més de la meitat dels relats que l’autora va escriure, convertint-se en l’antologia més àmplia disponible fins ara en català. A través d’aquests contes, ordenats cronològicament, es pot percebre l’evolució de l’escriptora.
Cada relat és delicat, introspectiu i ple de detalls. Crec que, més que explicar una història, el que busca és transmetre una experiència. Destaco especialment “El misteriós cas de la senyoreta V.”, sobre la soledat i la mort; “Una societat” on, amb un to irònic, un grup de dones avaluen si el món que han construït els homes val la pena i, per tant, si val la pena portar-hi fills; “La dona del mirall”, intens i enigmàtic, sobre la dualitat entre aparença i realitat; “Kew Gardens”, una captura d’instants, sensacions i converses que mostren la bellesa del moment present; i “El llegat”, escrit mesos abans de la seva mort, impactant i, en certa manera, premonitori.
“Uns quants contes” no és només una lectura recomanada, també és una porta d’entrada a un univers literari únic com el de Woolf, una autora que experimenta, juga amb la forma i el llenguatge, i que mira la quotidianitat amb uns ulls plens de poesia, lucidesa i intensitat.